Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calders. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calders. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de setembre del 2023

Calders - Mirador Est

Feia temps que no anava a Calders i avui li he proposat al Ramon per fer una sortida llampec de tarda.

Al Mirador Est no hi havia estat mai... i no m'havia perdut res, però anem a pams.

Comencem amb Antifa (V+). Una via curteta com totes les d'aquí, prou interessant, amb una reunió que queda molt a la dreta i que li allarga un metre el recorregut.


A Antifa.

Aprofitem el top-rope i fem Carla (6b) en top-rope. Surt a la primera, però agonitzant de valent.


A Carla. Cal tibar de valent...
 

Després ens posem a Trempera Matinera (6a) on el Ramon diu que, com a mínim, la primera xapa no queda amunt. La veritat és que hi ha vies veïnes on t'arrisques a perdre els turmells, o bé per arribar a la primera, o bé per arribar a la segona (i no és que en quedin gaires més...). Tot i això, la via és lleugerament desplomada, no és evident, i demana. Tant, que em penjo a la primera xapa per estudiar la jugada. L'estudio i segueixo amunt, a xapar la segona i d'aquí fins la reunió. La ressenya indica que és compartida amb la via de l'esquerra i això és el que faig. La realitat és que no hi ha cap "reunió" sinó només un parabolt amb anella i per arribar-hi tornen a perillar els turmells. A sobre, resulta que hi ha una altra reunió d'aquestes, simbòliques, recte amunt. Està clar que els equipadors no anaven sobrats de pressupost. La veritat, hagués estat millor posar una única reunió compartida...

Com és natural, passo olímpicament de posar-me a la veïna de l'esquerra perquè no tinc ganes de despenjar-me un altre cop d'un sol punt.

Ens n'anem cap a la dreta, a fer la via #34 (V+). Les altres vies tenien un equipament rata, però aquí la cosa està bé. El problema aquí ha estat un altre i és que jo he hagut de fer-li un segon pegue per encadenar-la (i el Ramon no l'ha encadenat ni a la tercera en top-rope). L'explicació probable és que s'hagi arrencat un canto clau... perquè el que hem trobat està en la línia del 6b/+.


La #34 és guapa i ben equipada. Ara bé, és molt més difícil que V+.

Per acabar, encara ens posem a la #33 (6a). Curiosament, aquesta es deixa encadenar. És recomanable deixar una cinta llarga que permeti xapar abans (un xic per sobre d'on està el Ramon) i cal estar atents a no caure abans de xapar la primera...


A la #33.
 

Amb això donem la tarda per tancada. El resum d'aquesta visita seria el següent. Aproximació molt curta. Ombra de tarda. Vies molt curtes, o molt, molt curtes, algunes de dues xapes. Diverses vies fan por per l'alçada on està la primera o la segona xapa, amb risc real. Algunes reunions amb una única anella. Graduacions sui generis.


dijous, 11 de maig del 2023

Calders, les Hectàrees

Aquesta tarda de meteorologia dubtosa ens n'hem anat a Calders, a les Hectàrees. Hi havíem estat fa uns dies, no és una meravella, però està a un minut del cotxe en cas de necessitat. Avui, a més, estreno cas nou, segurament a partir d'ara ja no em veureu amb el Black Diamond de calimero ;)

Avui hem començat per la dreta, amb Percentil (V+). Entrada vertical, amb franges, algunes romes, i alguna apretada. Després se'n va en diagonal a l'esquerra, cosa que li dona alguns metres més. Està prou bé i serveix per posar cintes a la següent.


Escalfant, si és que se'n pot dir així, a Percentil. Maca, però curta.

Amb les cintes posades, em poso a Apreta que Surt (6b). He apretat, i ha sortit! Desploma bastant i toca llegir bé la roca i no petar-se massa. El Ramon l'ha fet en top-rope i ha arrencat un tros de bona presa... Ara és una mica més xica...


Apreta que Surt
!

D'aquí hem passat a Canvi de Ritme (6a). És un llarg flanqueig per la part alta de la roca, la de millor qualitat. A l'entrada a la reunió gairebé s'ha de baixar. La roca és bona, però s'ha de desmuntar en top-rope. Serveix per muntar el 7a.



Al llarg flanqueig de Canvi de Ritme, segurament la via més llarga!

A continuació, li faig un tast en top-rope a Trepitja Fort, Roc! (7a). Té un primer tram que es deixa fer, sobre roca molt dubtosa. Després ve un desplomàs brutal que d'entrada no sé ni per on agafar. Poc a poc vaig veient alguns cantos, tots ells a l'esquerra de la línia de xapes. El desplom és tan pronunciat que costa de treballar una vegada t'has penjat i he de despenjar-me i tornar a repetir des del replanet. De mica en mica li vaig veient els passos i al final faig una apretada del tirón, que surt! Ara bé, dubto molt que tingués forces per xapar la penúltima del desplom. La primera, es xapa des del replà. La segona, igual pots pujar a xapar i baixar. Però la tercera... La última del desplom segurament es deixa des del canto bo que hi ha a la visera del desplom. A partir d'aquí, una apretada i una xapa més en terreny vertical. Potser podria sortir...


A Trepitja Fort, Roc! Extraploma que no és broma! Ha sortit en top-rope...

El Ramon no li fa cap tast i es posa a Eufòria (6a). Té una entrada més que dura, que acaba treient prou bé. Després es va fent. Ell complementa amb Xumet (5a) i quan és el meu torn faig també Eufòria (6a).


Fent Eufòria. Entrada bloquera!

A continuació em poso a Sa Panxeta (6b). Van sortint tots els passos prou bé fins la sortida del desplom -com sol passar. Aquí tinc la xapa una mica lluny per xapar-la i dubto una estona. Al final, segueixo amunt i la xapo quan  la tinc a l'alçada de la panxa... Acaba sortint, a vista i posant cintes, però esbufegant de valent!


A Sa Panxeta.

Per acabar la tarda, encara em poso a Ecografia (6b) amb les cintes posades perquè comparteix reunió. Més fàcil doncs, en teoria. Però a la sortida del desplom tinc problemes per trobar bon canto -tot em sembla massa rom com per tibar-li i m'acabo penjant. Surto com puc i acabo la via. Després, baixant, veig una bona franja que hauria servit per sortir de les dificultats... Un altre dia!


La Ecografia no s'ha deixat encadenar a vista...

Mentrestant està tronant de valent i fa estona que el radar marca un nucli vermell molt a la vora. Pleguem trastos i cap a casa amb unes quantes tatxades.


diumenge, 7 de maig del 2023

Calders, Roca Dotzena

Després de molts dies, finalment coincidim amb en Pep! Li proposo d'anar cap a Montserrat, però quan hi arribem se'ns posa a ploure... Toca canvi de plans, cap a Moià o Calders. Mentre anem, em parla del sector de la Roca Dotzena, on jo no he estat mai i ell només s'hi va acostar un dia fred i humit. Em sembla una bona idea anar a tastar-lo i cap allà que anem!

La guia del Moianès inclou aquest sector. Ara bé, s'hi han obert vies noves, cosa que dóna una mica de feina per localitzar les vies. Algunes d'elles tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar la resta.

Total, que li proposo al Pep de començar fent La Vall (6a). Té un començament vertical, amb canto romo i demana concentració. Passades les dues primeres xapes, la via se'n va cap a la dreta en terreny més senzill però amb distància fins la tercera. Aquí comença el mur final, que dóna més feina de la que tocaria: terreny vertical i tibades de coses xiques, massa xiques pel meu gust! En Pep troba alguna lateral de dretes que sembla que suavitzaria la cosa, però s'ha d'apretar fort!

 
Escalfant a La Vall. S'ha de tibar de valent!

Després ens posem a Roca Dotzena (6a+), que dóna nom al sector. Aquí hi ha una mica d'aire entre les primeres xapes, de fet fins la tercera. Als moments de xapar s'està bé però. Aquesta és més exigent que l'anterior i hi trobem alguns moviments bastant durs, inclosa l'arribada a la reunió. 

 


A Roca Dotzena. Vertical al principi, amb una entrada a la reunió interessant!

Aprofitant la R posem cintes a Llarga Vida al Parabolt (6b). Des de baix intento intuir com s'ha de fer la cosa perquè és més que vertical i s'endevinen molts cantos romos. La via dóna bastanta feina fins agafar una cresta visible des de baix, a la tercera o quarta xapa. Toca tibar de valent, moure peus i anar agafant el millor que es troba. Alguna de les franges romes acaben tenint algun punt bo. També hi ha algun forat-regleta de primera falange raonablement bo. Després de la cresta el terreny es suavitza una mica. Es pot anar resseguint la mena d'esperó amb les mans mentre els peus van per la placa de la dreta. Després, una remada a un pont de roques sikat (com algun altre canto d'abans) i entrada a la reunió igual que l'altra via (així ho he fet jo, segurament s'hi entra des de l'esquerra també...)


Fent Llarga Vida al Parabolt.

En Pep va fent, penjant-se als llocs més complicats. Pensem que les vies estan força collades!

A continuació em poso al Díedre Sal i Pebre (6c). El nom ja deixa entreveure que hi haurà tomàquet i n'hi ha. Entrada de buscar-se la vida per anar a buscar una línia de forats a la fissura on hi ha una figuereta. La mà dreta s'empotra prou bé per xapar la tercera. Ara toca superar un ressalt desplomat i no veig la forma. Em penjo i ho miro i remiro i xapo la següent en A0 per si les mosques. Toca aprofitar un canto que queda al desplom de l'esquerra i tibar en bavaresa d'una regleta paral·lela a la fissura, amb dreta primer i esquerra després. Penso que per xapar caldria allargar bastant la cinta de la quarta, si no, quedes pillat fins bastant més amunt, quan pots agafar bons llocs de la fissura (abans és molt difícil de fer servir). Després es passa a la placa de l'esquerra i es va fent. Hi ha alguns moviments, però van sortint. La sortida de la darrera xapa jo l'he fet per l'esquerra, a buscar canto prop del romaní i resseguir l'esperonet que fa fins la R. Hi havia magnesi per la dreta, però sembla que t'escaqueges.


Al Díedre Sal i Pebre.

Després li faig un segon pegue en top-rope i em surt.

Munto un top-rope a Trauma Nadalenc (7a) a la seva esquerra i li fem un tast tots dos. Primer en Pep, que jo vull descansar una mica, i després jo. L'he trobat molt, molt dura. No he aconseguit veure tots els passos. La zona més inhumana és per passar a l'esquerra des de la primera llastra invertida cap a una altra. M'ha semblat que toca fer-ho sense arribar a la primera llastra invertida, remant en horitzontal des d'un monodit de dreta cap una lateral d'esquerra, tot això en zona desplomada. Una sèrie de rebots seguint la llastra i una remada amb pocs peus fins unes altres laterals altes. Després encara queden molts moviments xungos que, penjant-me constantment he mig intuït... Per mi està molt lluny!


Provant Trauma Nadalenc. No ens hem traumat, però no ha sortit ni en broma!

Amb això hem plegat trastos. El sector està prou bé, amb vies raonablement llargues. L'equipament és amb long-lifes i parabolts, majoritàriament sense excursions. M'ha semblat que el grau està collat. La roca és bona o està ben sanejada però sembla molt tova: o bé les vies són velles o sinó és que s'han sobat amb relativament poc temps, especialment alguns becs de peu. S'hi pot tornar, però no hi ha gaires vies fàcils. N'hi ha de noves que tenen el nom però no en sé el grau. Per exemple, a l'esquerra del 7a hi ha una nova línia que es veu ben guapa i fa pinta de no ser excessivament difícil.


dijous, 30 de març del 2023

Les Hectàrees

Les hectàrees és una zona de Calders que no coneixia. Avui el Ramon tenia ganes d'encetar l'horari de tarda i ens hi hem acostat, seguint les indicacions de la guia. Val a dir que, a aquestes alçades estaria bé que les guies tinguessin les coordenades dels aparcaments o, si més no, indicacions acurades. Des del mirador s'ha seguir per la pista asfaltada fins una bifuració triple a 180 metres. Aquí, prendre la pista de terra del mig. Nosaltres hem continuat per la pista asfaltada fins trobar una bifurcació a la dreta com deia la guia i ens hem posat en una pista molt dolenta. Això sí, hem pogut aparcar bé i arribar al sector per sota, caminant 5 minuts.

El sector és molt petit i de poca alçada, com és habitual aquí. La primera meitat de la roca és força dolenta i desplomada i la resta, vertical i amb bon calcari gris. El peu de via és un camí construït al pendent i les vies són molt noves (2020).

Comencem amb Destete (V+). Un ressalt desplomat només començar, replà bo i un tram de placa gris bona.


En Ramon, després de temps, a Destete.

A continuació, fem Quarentena (6a+). Un ressaltillo desplomat, també, una repòs bo i atacar una zona desplomada on cal encertar els cantos fins que la cosa es posa vertical i es deixa fer.


A Quarentena.

Aprofitem per anar posant cintes, cap a la dreta. Ens posem a Ni Blau ni Rosa (6b+). Aquí el ressalt d'entrada és vertical però el desplom desploma de valent. Si s'encerten els cantos, surt, esbufegant, però surt!


En Ramon, al 6b...

Més a la dreta encara, Negre i Vermell (6b+). Similar a l'anterior. Poc a poc els braços es van inflant: tant els del Ramon com els meus!


En Ramon, a l'altre 6b+... No sé si voldrà tornar amb mi...

Anem cap a la dreta per posar cintes al 6c des d'un 6a+, però quan sóc a sota no ho veig gens clar: el pas dur no sembla evident i la xapa està a can pixa, amb caiguda directe a la repisa en cas de fallar. No me la jugo i pujo per Xumet (V) i des d'aquí munto el 6c.


A Xumet, senzilleta.

Després ataco Amb Bolquers (6c). Aquí hi tinc més feina i li he de fer tres pegues perquè no encerto les preses que toquen. Es fa molt bé fins xapar a sota la visera del desplom i aquí ve el crux. Des d'una safata bona, una presa regular de dreta i remada llarga fins un bon canto que permet sortir del desplom. Després queden uns quantes metres encara, en plan plaquero, on s'ha de vigilar, però es deixen fer bé. 


El projecte del dia, Amb Bolquers (6c). Ha costat, però ha sortit!

El Ramon s'ha entretingut fent pegues a No Caiguis (6a+), el 6a+ que fa pànic. Baixant hi poso un allargo quilomètric que permet escalar sense por. L'encadeno sense problemes. És una via guapa, llàstima d'aquest aleje -que no sembla fàcil de reduir perquè la roca no sembla una meravella.


Per acabar, No Caiguis, el nom ja ho diu tot!

Parlant de roca, algun parabolt està sobre roca que sona malament, és el cas de la segona xapa del desplom del 6c (la tercera del total). Per sort, aquí s'arriba a la tercera amb relativa comoditat. Algun bolt té sika a la vora, suposo que per aquest mateix motiu. En resum, el sector està bé per fer-hi un parell de visites, però no és una meravella per la roca i per la relativament poca alçada típica de Calders. Les vies estan molt ben trobades però i l'equipament és bo, amb una sola excepció. S'agraeix que es vagin obrint sectors, però! Han estat 7 vies encadenades i ens ha sobrat llum, que no és pas poc per una tarda ràpida.


dimecres, 8 de desembre del 2021

Cargolaire

Al Cargolaire hi havia fet força activitat, però d'un temps ençà que el tenia força oblidat. Fa uns dies hi vam treure la pols amb el Pep i el Mario i avui hi he tornat amb l'Ernest. He de reconèixer que la nova guia hi té alguna cosa a veure :)

Avui hem començat també amb Tarda de Sant Joan (V).

A continuació hem fet la Mercisu (V), sense massa dificultats.


A Mercisu.

D'aquí ens hem posat a El Vanguardista (6b). Aquí ja cal tibar-hi una mica. Per sort, encara recordava la forma com la feina, arribant a la reunió des de l'esquerra. Aquest encadene serà el màxim d'avui...



A El Vanguardista.

Després d'aquí ens hem posat a Brams (6b). Aquí també s'ha de tibar de valent. Però, tot i que recordava més o menys el moviment, quan m'he estirat fins al bec de la dreta no m'hi he agafat prou bé i he preferit penjar-me. Realment, es tractava d'agafar-s'hi una mica millor, és a dir, un xic més endins. D'aquí ja toca sortir amb gandes enormes. Serà projecte per la propera visita...


A Brams. Malauradament, no l'he encadenat!

D'aquí ens n'hem anat a La Panxeta dels Collons (6b+). Com el nom indica, és una panxeta que no és senzilla. Toca estirar-se fins a una regleta de dretes, cosa que s'aconsegueix prou bé. I d'aquí s'ha d'arribar a quelcom acceptable per l'esquerra, però entremig hi ha uns moviments que no he descobert ni per baix ni per dalt.


La Panxeta... té la seva tela.

A continuació, ens hem posat a Canvi d'Aires (6c+). El company acabarà fent-la, però jo no aconsegueixo fer gran cosa. Després de Nadal, havent menjat torrons, potser...


Joc de llums interessant a Canvi d'Aires.

Avui tocava buscar zones arrecerades del vent. Aquí hem estat la mar de bé! Queden projectes pendents per altres visites: serà la segona volta a moltes vies que havia encadenant fa molt temps ;)




diumenge, 3 d’octubre del 2021

Cargolaire

Avui hem anat al Cargolaire amb en Pep i en Mario. Ells no hi han estat mai i pot ser una bona opció per al dia que tenim.

Comencem amb Tarda de Sant Joan (V), el típic díedre amb una entrada a la reunió ben estranya.

A continuació, Inevitable Destí (V), un xic a la dreta de l'anterior. Uns passets de col·locació al principi, un pas de finura al mig i un altre de molta finura per entrar a la reunió. Guapa.


En Mario, a la segona del dia.

Després en posem a Mercisu (V). Díedre-bavaresa amb formacions molt xules i un pas de decisió per passar a la dreta, a agafar la bavaresa invertida sota el sostre. Reunió molt a la dreta.


En Pep, a Mercisu.

D'aquí anem a La Barraca (6a). Finura en diagonal cap a l'esquerra, amb una entrada a la reunió on s'han de mirar els moviments.


A La Barraca.

Després em poso a L'Orgia de la Tarda (6c). Pensava que era 6b i pensava que potser sortiria (a vista, després de mots anys de fer-la). Però m'he hagut de penjar perquè hi ha algun moviment gens evident, a sobre amb canto molt xic i lleugerament desplomat.

Aprofito el top-rope per fer Maleïda Grollera (6c). M'ho he de mirar en un punt penjant de la corda. A la sortida, toca anar un xic per l'esquerra...


Lluitant al 6c.

I per acabar la matinal, La Noia de Calders (V), força cap a l'esquerra, ja al sector El Meandre. Una via llargueta (en comparació) i disfrutona.


En Mario, a La Noia de Calders.

La sessió d'avui ha servit perquè els companys veiessin que hi ha vies fàcils aquí, que pensaven que tot eren mega-desploms. D'aquests n'hi ha, i tant, però no tot ho és, per sort!
 


dimecres, 28 de setembre del 2016

Cargolaire de Tarda


Avui ens hem acostat al Cargolaire per aprofitar una mica més les poques hores de sol disponibles. D'altra banda, si no vaig errat, fa 4 anys i mig que no m'hi he acostat! Com passa el temps... D'altra banda, el lloc m'ha donat la sensació com si darrerament potser no rebi tantes visites... Vies ben clàssiques no tenien rastre de magnesi. Tant de bo sigui així :)
Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), amb la seva entrada a reunió característica, que queda molt a desmà, igual que la xapa anterior.

A Tarda de Sant Joan.

Després, a la dreta, l'Inevitable Destí (V+). Aquesta és fineta de veritat i ha suposat una bona prova pels meus nous peus de gat: avui estrenava els nous FiveTen. Val a dir que sóc un enamorat d'aquest model. Per més que me'n provo d'altres, cap d'ells no se m'adapta tan bé al peu com aquests. En el nou model, que recupera el color morat, el taló s'ha modificat a millor. Vaja, que aquí s'han comportat correctament, tot i la inseguretat que dóna portar goma nova, amb un tacte diferent als gats vells! (També he de dir que els verds m'han durat uns 7 anys, amb recauxutada inclosa. No em puc queixar!) El Ramon també li ha tirat de primer i se n'ha sortit raonablement bé...

 A L'inevitable Destí.

A continuació ens n'hem anat més a la dreta, a fer la Mercisu (V+), amb el flanqueig típic i curiós des de la darrera xapa. Fa temps el feia per la placa, però les darreres vegades anava directament cap al sostre a pillar-me invertit, com avui. Llàstima que sigui tan curta!

 A punt d'atacar el crux de la Mercisu.


Després ens n'hem anat a La Barraca (6a). Aquesta és una via més llargueta, amb passos de finura i posar-se bé. L'entrada a la reunió és segurament el pas més difícil de la via. Estirant-me molt he aconseguit xapar-la i fer el pas després amb més tranquilitat... Aquí el Ramon ha preferit anar en top per estalviar-se ensurts.


 La Barraca demana finura...


I per acabar, el Diedret no tan Facilet (V+). Una entrada on fa temps es devia arrencar una llastra aceptable i que ara obliga a anar un xic per l'esquerra si no volem tibar bastant més del grau proposat. Més amunt algun pas de finura amb alejillo inclòs i anar fent.

 El Diedret no Tan Facilet, que no és tan fàcil segons com el fem!

I, com passa darrerament, la foscor ens convida a anar plegant trastos a partir d'aquí!

dimarts, 14 de febrer del 2012

Tarda de Cargolaire


Aquesta tarda, finalment, he tornat a sortir amb la Cristina! Hem anat al Cargolaire, aprofitant que el dia s'aguanta malgrat la previsió d'una tarda tapada.

Hem començat per la Tarda de Sant Joan (V), amb la seva entrada a reunió característica. Després, a la dreta, l'Inevitable Destí (V+). Aquestes comencen a estar sobadetes, però encara falta perquè siguin impracticables!
Hem continuat, més a la dreta, per Mercisu (V+), amb el flanqueig curiós des de la darrera xapa...
Després ens n'hem anat cap a l'esquerra, a la Solarium (6a) i Societat del Malestar (V+). Avui les he trobat més finetes, especialment, la Solarium... potser ha petat alguna cosa...

A Solarium.

I, per acabar, la Noia de Calders (V)!

I aquí a la Noia de Calders.

La Cristina les ha fet totes de primera... està feta un crack!

I l'entorn, encara amb records de la neu:

Restes de neu que es resisteixen a desaparèixer.



dimecres, 8 de desembre del 2010

Cargolaire


Avui hem fet una sortida amb la Rosa. Inicialment havíem pensat sortir al matí, però la humitat ambiental ens ha portat a posposar-ho fins la tarda. Així que avui no hem estat els primers d'arribar-hi!

Ha fet una tarda primaveral que ha permès escalar amb màniga curta (quina diferència amb l'altre dia, a la Mussara!). Avui hem estat a la zona del Meandre.

Hem començat per La Noia de Calders (V) i baixant he aprofitat per posar les cintes a la seva veïna, Solitari (6b) que encara no tenia a la col·lecció. Quan l'he vist he recordat que li havia fet un tast en top-rope fa un temps. El pas clau és allargar-se des d'un invertit fins a un bec i després controlar bé el canvi de pes per anar cap a l'esquerra. L'altra vegada ja li vaig veure color i avui l'he engalomat. La Rosa ha trampejat un xic però també li ha sortit força bé.

La Rosa a Noia de Calders.

L'estirada clau de Solitari...

... i un xic més amunt ja sols resta controlar.

A continuació ens hem posat a Te Negre (6b), absolutament nova per a mi. He anat fent, però al crux no he encertat a moure'm prou bé a la dreta amb la finura suficient i m'he penjat. La resta ha sortit sense dificultats, inclosa l'arribada a la reunió: Des de sota fa un xic de iuiu, però es xapa bé des d'una escletxa invertida. Després li he fet un segon intent i ha sortit! La Rosa també li ha fet un parell d'intents i al segon ha baixat des de la darrera xapa.

Finura al crux de Te Negre...

...i la Rosa fent-li el darrer intent.

Animat pels èxits encara m'he ficat a La Reputació (6b), just a l'esquerra de la Verdonitis. Aquí s'ha acabat el bròquil. Encara ara he de veure com fer l'entrada, que sembla ben bloquera: una regleta de dretes per anar a buscar una pinça d'esquerres i a partir d'aquí, ??? No he sabut trobar res per la dreta fins la fissura, massa amunt com per tibar només de la pinça. Després, esquerra a un altre lloc de la fissura, estirar-se a una llastra vertical de dretes i les dificultats baixen notablement. Entrada desfassada, amb tres ??? De ben segur que en Jortx me'n sabrà treure l'entrellat?

Una bona estirada a La Reputació.

De mica en mica s'ha anat fent fosc i hem anat recollint els trastos. Seguim acumulant projectes!