Tatxant a Vallirana

Avui la meteo no estava massa clara. L'Ernest i companyia anaven al Berguedà i amb el Ramon ens hem acostat al Bruc. Allà el dia estava molt tapat i hem anat a Collbató on es veia una mica més de claror, però en arribar-hi la boira repixava i hem canviat de plans. Vallirana estava a la ment del company des de fa algun dia i cap allà ens n'hem anat, després de força temps.

Hem anat al sector Vegetarian i hem pogut escalar la mar de bé malgrat que hi havia gent a la vora.

Encetem la feina fent la Esperó del Kiku (V+), que no havia fet mai. Té xapes verdes i comença per una mena de fissura que puja en diagonal a l'esquerra. S'hi ajunta la variant directe del Surplom a la tercera xapa o així. La via té la seva cosa i s'ha de tibar una mica amb decisió. Jo m'ho he mirat una bona estona fins decidir-me a anar a buscar coses que han resultat prou bones. Després la via es tranquil·litza una mica tot i que torna a redreçar-se a la part de dalt.

Escalfant a una via que no havia fet mai, l'Esperó del Kiku.

Després d'aquesta hem fet la XL (6a). Aquesta ja la tenia tatxada però era la progressió lògica i estava lliure. Té unes bones apretades a l'inici de la via, seguides d'un tram de bavaresa ben atlètica. Més amunt hi ha un replà i d'aquí comença un nou tram de via ben diferent de l'anterior. Primer una mica per la dreta, després atacar la placa amb decisió i alguns passos ben curiosos! Molt bona, però infla!

A la XL.

D'aquí hem passat a Trabuco 2.0 (6b). Crec que només l'havia fet en top-rope fa molts anys i no recordava res, més enllà de que hi havia alguna tibada ben curiosa. La primera part de la via és un gaudi d'anar fent, fins que s'arriba al tram vertical. Aquí toca esforçar-se, amb alguna tibada intensa. He deduït bé quines preses serien les bones per no quedar-me pillat. I després he encarat el que per mi és el pas més dur. Des d'unes bones regletes a la dreta, toca moure's cap a l'esquerra i agafar una fissura a l'esquerra. Jo ho he fet així, anant-hi des de la dreta. Després el Ramon ho farà una mica més directe i també li ha sortit.

Tatxant una de les vies pendents, la Trabuco 2.0.

Li he demanat al company que deixés muntada la de la seva dreta, The Wall (6c+/7a). Diria que en una visita amb l'Ernest ell li va fer un tast i no li va treure l'entrellat, i això m'ha preocupat una mica. Li he fet un tast en top-rope per veure de què va la cosa. Com la d'abans, anar fent fins al mur vertical. Aquí, dubtes i més dubtes: hi ha magnesi en llocs inversemblants! Al final dedueixo que cal fer una tibada d'un monodit d'esquerra i llançament ràpid a un bon canto de dreta. Per sort, és bo de debò! A partir d'aquí, veig una presa amb una cleca i faig una remada fins allà... però la trobo més que ronyosa. Després de mirar-ho molt, dedueixo que no hi ha opció millor que la regleta ronyosa, agafar una pinça roma amb la dreta i pujar peus una mica fins pillar un canto raonable. Per sortir d'aquí m'ha semblat que el millor era anar un xic a l'esquerra a un bec bo i fer un llançament fins un bon canto d'esquerres que permet pujar peus a una bona presa. Uns bons mono i bidits menen a algun canto millor i a la reunió.

El Ramon li fa un tast en top-rope sense èxit però controlant bastants moviments. Quan torna a ser el meu torn, dubto si fer-li un top-rope però li faig un pegue des de baix! Del monodit al canto bo sense dubtar ni un moment. Pujar molt peus i remada a la regleta ronyosa que ara se'm fa prou bona. I a partir d'aquí, la seqüència d'abans que ja he controlat prou bé abans. En un moment em planto a la reunió amb la via encadenada!

També m'he emportat The Wall (6c+/7a) (a dalt jo i a baix el Ramon)

I després del subidon em sento més que satisfet i anem plegant trastos. Les vies d'aquí son força llargues, així que amb cinc pegues ja he fet prou exercici. A la vora hi ha gent a bastantes línies però no ens hem fet gaire nosa. Segurament haguéssim fet la Namasté o bé Alpina però les que hem fet per escalfar son prou xules. La gràcia de Vallirana és que hi ha moltes, moltes vies i la gent es reparteix força. 

Jamfry's Line a l'Albarda Castellana

Quan l'Albert (Llembresku) em va parlar que havien obert una via interessant a l'Albarda me la vaig apuntar mentalment. Bona roca, oberta des de baix, gairebé equipada, tot pintava bé llevat de la patejada per arribar-hi. Fa uns dies li vaig proposar a l'Ernest i no es va fer pregar. Així que avui ens hi hem acostat!

Arribar-hi té la seva gràcia, així que deixo el track de Wikiloc aquí. Cal passar el cigronet, tirar més enllà del trencall del Puntal de l'Albarda, trobar el camí que puja del pla dels ocells, fer una corba tancada amb graons i fort pendent i aviat intuir un corriolet que surt a l'esquerra. Anar a buscar un collet i baixar canal avall: deixem de banda unes quantes canals que venen de la dreta i després toca enfilar-se per la correcta. Trobarem alguna fita que confirma que seguim el camí bo i una altra fita a peu de via. (Jo he tirat massa amunt per la canal i he hagut de tornar enrere, l'Ernest ho ha trobat de seguida). Es veuen alguns parabolts que tiren amunt.

L'Ernest tenia ganes de fer el primer llarg (6c) i li cedeixo l'honor. Comença amb una placa una mica inclinada, amb presa xica montserratina on cal anar acariciant la roca amb cura. La roca és bona, però sempre es pot trencar alguna coseta. En un tram on la següent xapa queda una mica més llunyana l'Ernest ha posat un Camalot #1 però l'ha tret quan ha xapat el bolt un metre més amunt. Serà la única peça que haurem posat (i tret), tot i que hem portat parxís d'aliens, camalots fins al #2 i un joc de tricams. Arriba un punt on el primer llarg es redreça. Les assegurances comencen a estar properes i toca tibar de valent. El company va fent fins a un punt on s'ha de penjar després de mirar-ho una estona i anar-se inflant. Al final no aconsegueix pas resoldre-ho sense trampejar. Anant de segon m'ha sortit tot en lliure però tot i això he hagut de penjar-me dues vegades al tram complicat. A la zona més vertical (o lleugerament desplomada) cal agafar alguna presa gran fosca que mira avall. Rebotar a una altra que fa baixada amb esquerra, pujar peu dret i llançament a un bolo que resulta bo. Després hi ha un forat bo per esquerra però encara queda una apretada que no he vist de seguida, aquesta ja en terreny menys vertical però igualment amb poca presa bona.

Al primer llarg. Tot ell va en lleugera tendència a l'esquerra.

Em poso al segon llarg (6b) amb algun dubte. La via surt una mica per l'esquerra de la reunió, amb uns primers metres molt fins fins la primera xapa. La segona queda molt lluny i cal mirar-s'ho amb cura. Poc a poc vaig guanyant metres i arribo a una feixa-forat. Queda posar-s'hi de peus a sobre i després xapo alleugerit. A partir d'aquí toca anar pujant una mica més. Després deixo de veure cap més xapa per sobre meu... i comprovo que he de flanquejar cap a l'esquerra! Vaig seguint la línia de xapes que ataca un ressalt vertical o més on sembla que hi haurà un pas delicat, i hi és. Cercant l'equilibri vaig negociant moviments amb èxit. També toca negociar bé la corda perquè el recorregut fa algun quatre estrany. I després... torna a tocar flanquejar a l'esquerra, travessant la taca grisa d'aigua. Aquí hi ha uns moviments també força delicats. I seguir flanquejant més metres per acabar entrant a la reunió superant un altre ressalt ben fi. L'he encadenat i m'ha deixat molt bon gust de boca!

Vista del segon llarg des de la R2. Bastant mantingut tot ell.

L'Ernest es posa al tercer (6b). També va lleugerament cap a l'esquerra per buscar el punt més feble de la paret. Després retorna a la vertical de la reunió. Hi ha alguns passos que demanen decisió i apretar de valent fins entrar en terreny una mica més tombat. L'itinerari es torna a redreçar i torna a haver-hi una apretadeta abans d'entrar ja en terreny més suau i a la R3.

Tercera tirada. Ressalt durillo al principi i a dalt de tot.

Faig el darrer llarg (IV+). Surt per l'esquerra de la reunió a buscar una xapa i després de superar el ressalt només toca anar fent amunt. Això sí, com tota la via, sempre cap a l'esquerra! Trobem la darrera reunió amb dos bolts. 

Des de la R4, que cal anar a buscar també a l'esquerra.

Just a sobre de la reunió ens posem les bambes i acabem de pujar els cims de l'Albarda, que l'Ernest no havia coronat mai.

A partir d'aquí toca baixar seguint marques blaves i anar a buscar el creuament amb el camí dels francesos que puja de la banda sud i agafar el camí de Sant Jeroni cap a la dreta.

La via ens ha agradat força. Tot i  que ja ho suggereix una mica la ressenya, té una clara tendència a l'esquerra, des del principi de tot. Fins i tot a la primera tirada ens hem trobat que les xapes en porten més a l'esquerra i tot del que voldries, potser té a veure amb la posició en què s'han fet els forats, segurament amb la mà esquerra també. A la segona tirada hi ha molt flanqueig, per anar a buscar la paret més llarga. De material, amb cintes exprés n'hi ha ben bé prou, nosaltres no és pas que anem gaire sobrats... L'orientació de la paret és sud-est. A la R3 hi ha començat a tocar l'ombra que fa l'esperó del costat als voltants de les 13:30. Hem escalat en màniga curta ben contents. L'aproximació no farà que la via es torni massa popular, però si estigués en una altra banda segur que ho seria força perquè està molt bé. Això sí, hem acabat amb els peus fets caldo! La tècnica montserratina té aquestes coses... I felicitats als aperturistes, que la van obrir sense penjar-se!

 

Ressenya amb look vintage.

Per situar la via a mi m'ha anat bé aquesta foto del blog de l'Armand.que porta per títol "escaladas expuestas". La Jamfry's Line va just a l'esquerra de la Tsintao, que evoluciona per la fissura.

 

 

Ca n'Hug

A Ca n'Hug hi he estat un parell de vegades i només he aconseguit tatxar algun 6a, i algun s'ha quedat per tatxar tot i haver-lo intentat. Així que avui, quan enfilem els nostres passos cap aquí a proposta del Pana i de l'Ernest, m'ho agafo veient el vas mig ple: serà difícil fer-ho pitjor que les altres vegades!

Comencem fent la Mirada Clàssica (6a), una via de l'Ernest que ja havia fet a la darrera visita (fa 7 anys) i que ja m'havia agradat. Té un primer tram en díedre, on cal treballar, i una part final en placa ben vertical, on s'ha de tibar amb decisió. Hi ha cantos i forats però s'han de trobar, cosa gens senzilla en aquest mar de possibilitats. Bona!

Escalfant bastant a Mirada Clàssica.

Després em poso a Mataconills (6b). Ja es veu que no hi regalaran res, encara que el Pana digui que la va fer a vista no sé quan... M'hi poso i, efectivament, no regalen res. Em vaig penjant, estudiants els passos i després li faré un segon pegue.

A Mataconills maten conills i escaladors amb pretensions.

El Pana la fa amb solvència però bufant fort, cosa que vol dir el que vol dir. L'Ernest posa cintes a Joana (6c+) perquè el Pana i després jo ens hi entretinguem una mica.

Abans em toca encadenar Mataconills o, si més no, intentar-ho. Després de matisar el primer tram (que vol dir un altre intent) arriba la bona. Sabent on has d'anar només és qüestió d'anar aguantant. De forats i còdols bons n'hi ha els justos, però s'han de saber. Si comences a dubtar et fons en ben poca estona perquè la paret és ben vertical. Al final me l'he endut, cosa que és un gran èxit! En general, el conglomerat del Berguedà em costa molt, a diferència del de Montserrat.

Després li faré un pegue a Joana. Pensava que "només" era 6c i després he vist que era 6c+ i puc assegurar que m'ho ben sembla. El primer tram fins al sostre és d'anar fent. Però superar-lo té el seu què! L'Ernest l'ha fet bé, però el Pana, que venia super-motivat amb els moviments apresos i la moral ben alta ha fracassat en els dos intents. Jo no hi he vist color. Alternatives possibles: 1-mans a la bústia gran, peu esquerre a un bolo (que no he vist) a sota del còdol gris gran i taló dret a la dreta per remar amb esquerra al forat bo. 2- Esquerra a la bústia gran, bústia dolenta de dreta i rebot amb dreta fins a bidit bo, controlant peus no sé com i esquerra al forat bo d'abans. A partir d'aquí, cal saber cada pas on anar. Es pot fer, però no hi regalen res, ni tan sols per entrar a la reunió!

De millor a pitjor escalador a Joana.

Amb quatre pegues jo ja he estat fos i els companys, també. L'Ernest li ha fet dos intents a Nil (7a) (que no surt a la guia) i al segon sembla que li ha trobat una possibilitat a la banda del sostre. Com que som mals companys ni tan sols li hem fet una sola foto... Al sector s'hi podrà tornar algun dia, ni que sigui per collir algun bolet, quan se'n facin -si se'n fan.

Serrat d'en Muntaner

Avui ha de fer un vent del nord-oest intens, així que amb en Ramon anem a buscar una paret arrecerada i hem acabat decidint-nos pel Serrat d'en Muntaner, on jo hi he estat força vegades però encara hi tenia un projecte pendent.

Hem començat per la Cutlas (6a). Un bon mar de roca, força llarg i mantingut. El pas més difícil és per sortir de terra i torna a haver-hi un pas de decisió per atacar la placa final, més fina que la resta. El Ramon s'hi posa de primer i resol prou bé!

A Cutlas.

Després hem fet la de la seva dreta, Claudio the King (6b). Aquí hi trobem una entrada tensa i després alguns moviments fins, intercalats amb altres de més còmodes. M'he hagut de mirar una mica com atacar la panxeta que permet entrar a la part final i m'he decantat per fer-ho per la placa, amb una certa intensitat. Molt bona també. El Ramon també resol prou bé.

A Claudio the King, la tercera començant per l'esquerra.

A continuació, el projecte del dia, la Josep Estruc (6c). Consultant el blog veig que li havia fet un tast en top-rope fa cinc anys, també amb en Ramon, tot i que cap dels dos recordava ni tan sols el fet. Penso que li faré un primer pegue tranquil, penjant-me per posar cintes i després ja vindrà el pegue bo. Però la veritat és que l'he encadenat, podríem dir que a vista i posant cintes! La via comença a sobre el pedestal de la dreta de la Babareza Güeca i se'n va lleugerament cap a l'esquerra. Després de la placa d'entrada on cal mirar-s'ho una mica comença la festa en entrar a la zona vertical o més. He vist una remada llarga des d'una lateral de dreta fins a una bústia d'esquerra i ma dreta a una pedra trencada amb molts trossos cantelluts. A partir d'aquí alguns passos delicats, amb poc canto, però sobretot qüestió d'aguantar-li. He anat aguantant i xapant una i una altra i he arribat a la R ben content! En Ramon s'hi ha posat en top-rope i se n'ha sortit molt bé.

Al final m'he emportat la Josep Estruc! A vista i posant cintes, olé -tot i que és un 6c suau.

Per acabar el dia encara li he fet un top-rope a Babareza Güeca (6c). He intentat improvisar pel mig de la placa però no: toca fer com quan la vaig re-encadenar fa poc. Una pedra gris de dreta que no és bona en lateral des de baix, però que es va fent bona a mida que vas pujant peus (té una punxeta que permet claver-hi el dit gros) i d'aquí remada llarga fins a una pedra-regleta primer i un canto raonable després. Més amunt, més senzill per l'esquerra però jo ho he fet tirant recte, apretant de valent. El Ramon prova la part de baix amb la corda passada directament per la R i res més i ho tasta fins al crux on decideix que el dia s'ha acabat.

Cremant les darreres energies en top-rope a Babareza Güeca.

Amb aquests quatre pegues ens n'anem a casa. Jo, ben content d'haver tatxat el sector (excepte els setens de l'esquerra, a l'Agulla del Frare de Baix, que no tinc a la llista ;)