Gelida

Avui hem tornat a quedar amb en Tati per fer una escapada matinal. Amb les temperatures que hi ha optem per anar cap al sud i li proposo d'anar a Gelida, on feia just 10 anys de la darrera visita i amb el mateix company!

Ahir em vaig mirar les ressenyes a The Crag i vaig veure que s'han desequipat les vies del sector clàssic. Sembla que els propietaris hi tenen a veure però la cinta de prohibició l'han posada els rurals, sembla que per algun ocell. No hi havia escalat mai, crec, i la cosa quedarà així.

Ens hem vist obligats a repetir una mica el mateix de la darrera visita, començant pel totxo dels Corbs a la dreta de la Paret de Vallverdina. Aquí ens posem a Big Love (6a), a la dreta de tot. Bonica de fer, amb algun pas de tibar-li al principi i una zona més fina més amunt.

A Big Love.

Després hem seguit amb la veïna de l'esquerra, Babel (6a). Aquesta ja és més picant i regletera! L'altra vegada crec que li vam donar un bon plus i potser se'l mereix!

A Babel.

Aquí faltava per fer Cap Vespre (6a+). Segurament faltava perquè impressiona bastant. El principi és super desplomat. Hi ha bon canto, però s'ha de tibar bastant fort. Després ja no desploma tant però tampoc no hi ha tant canto... no sé pas què prefereixo. A partir de la tercera xapa s'aprofita una bona llastra per la dreta i s'agafa algun forat bo a la placa. Després toca moure's cap a l'esquerra i això m'ha costat bastant. Per sort, al final m'he decidit perquè m'anava fonent. La via acaba d'una forma estranya, de fet al Tati li ha costat trobar la darrera xapa perquè queda, inexplicablement a la paret esquerre, desplomada, d'un díedre que segurament ni tan sols faries servir de forma natural. Coses dels aperturistes! La via m'ha agradat però m'he inflat un munt!

Un desplom bestial a l'inici de Cap Vespre. Després, es va fent, però segueix tirant molt!

Després hem anat a cercar altres coses a la paret de l'esquerra, la Paret de Vallverdina. Després de remirar-ho tot ens posem a un raconet on hi ha una bona colla de vies, més de les que diu la guia i això ens ha fet ballar el paraigües. Al final, creiem que ens hem posat a One Republic (6a+). Via amb alguna apretada a la placa a mitja via, on s'ha de tibar de regletilles cabronetes i una altra apretada a la part final. Aquí s'ha de creuar d'esquerra (per on entres de forma natural) cap a la dreta, a buscar un esperonet. I per arribar a la reunió, un passet bastant cabró que el Tati s'ha estat mirant molta estona fins que s'ha decidit. No ajuda el fet que la xapa queda ja una mica lluny. Per sort, m'ha deixat una cinta llarga des de la R i jo he xapat abans i he pogut fer al pas sense passar por.

Moviments ben interessants a One Republic.

A continuació hem fet la de la seva dreta. Si seguim la guia, hauria de ser Sultains of Swing (6b) però ens ha semblat més dura que això. De fet, el company s'ha hagut de penjar i això no passa gaire sovint... A la vista d'això, opto per fer-li un top-rope i ha estat una decisió assenyada perquè m'ha hagut de penjar una mica. Entrar a les dificultats ja té la seva pròpia dificultat: terreny amb poc canto, entrant amb equilibri d'esquerra dreta fins arribar a un canto vermellós sobat. Ara cal fer un creuament i passar mà dreta a una fissura i tibar-li en lateral per anar a buscar una regleta. D'aquí a un bidit raonable i un dau d'esquerra prou bo. Aquí es pot xapar. I ara una tibada bastant burra, pujant molt peus fins agafar una pinça nyaposa d'esquerra, una regleta de dreta i agafar algun canto millor. I ara una bústia-orella de dreta, prou bona com per tibar-li a sac fins pujar els peus fora de la zona vertical. Després ve un tram de díedre amb algun moviment estrany i anar fent. Ha sortit tot, però la via té els seus alejes. No la torno a fer. El Tati li fa un top-rope per encadenar els moviments amb la informació que he extret.

A la dura del dia...

Per aquí també hi ha alguna via més, que no sabem situar. A la guia surt un 7a i entremig un 6b.  El 7a podria ser una línia per roca vermellosa que passa per l'esquerra del sostre, però aleshores sobra una línia! En fi...

Per acabar, jo em poso a una via que va pel díedre de l'esquerra de One Republic. No sabem quina via és. És la més evident de la zona però podria ser que fos la més nova, perquè La Grange (6a), que ens pensàvem que era aquesta, sembla que va una mica més a l'esquerra. En tot cas, he fet la via xxx i és la més senzilla de les que hem fet avui, segurament (V+).

La zona ens ha agradat. Marxant hem anat resseguint la paret cap a l'esquerra i hem anat fins a un nou sector, més a l'esquerra encara. Hi ha unes quantes vies amb els noms i graduacions escrits, entre 6a i 7b. Fa bona pinta! Ara bé, el sol hi entra tard també... A l'hivern aquí és millor venir-hi a partir de les 12 perquè si no hi ha poques opcions. També cal estar atent a aparcar on toca: hi ha un cartell que prohibeix la circulació als no-residents i hi ha una bona esplanada per aparcar, indicada. Després toca caminar una mica més que fa uns anys...

De cara a una altra visita, sembla que Touch (V+) i potser Sexual Healing (6a), a la part esquerra de la paret, podrien ser interessants de fer, a banda d'algun projecte més seriós. Però cal una mica més de temperatura -o arribar més tard si és l'hivern.

Torrelletes

L'Ernest feia temps que tenia ganes de que el portés a conèixer Torrelletes. Avui ha estat el dia i hem anat amb el Pana també, que ha aconseguit abandonar el Berguedà per un dia... i sembla que, com que li ha agradat, potser hi torna i tot!

Ara fa poc vaig estar aquí amb en Ramon i avui els he proposat d'anar cap a la banda esquerra. Aquí hi ha vies de tots els graus, que cadascú de nosaltres està en una fase diferent. 

Per exemple, en Pana, que està fort com un bou, comença a escalfar directament amb Tivali Murtro (6a). El dia està tapat, fa fresqueta encara i la via té el seu què, això fa que ell esbufegui fort, però la treu.

En Pana, escalfant de cop al 6a.

Per la meva banda, jo començo més suau, amb El Trencall (V). M'hi poso pel grau, no pas per la pinta que fa la via, que passa de la vertical en algun punt... Tot i això, va sortint prou canto com per no patir massa. Ara bé, quintu a seques no sé jo...

Jo mateix, a El Trencall un quintu guapo.

Per la seva banda, l'Ernest encara comença més suau, amb Pitu Canals Masseling(V), que sí que sembla quintu. Sembla que té un passet al primer ressalt, la resta d'anar fent, xapant un pitó a la part final de la via.

L'Ernest, a Pitu Canals.

El Pana se'n va a Tele Marinera (6b) i s'ha de penjar a la segona xapa, que hi ha un tram llis llis. Després progressa sense problemes.

En Pana, a la part de dalt de Tela Marinera.

Per la meva banda, jo em poso a Pica'm l'Ullet (V), al costat de la que he fet abans. Té una tònica similar, però m'ha costat molt més el primer ressalt. M'he embolicat anant massa per l'esquerra, pel que sembla, quan després l'Ernest també s'hi posarà. Perquè ara ell ja aprofitat el top-rope a la primera que he fet.

L'Ernest, a la segona del dia. 

Després el Pana fa al segon pegue a Tela Marinera i la treu, després d'haver vist una nyapa minúscula que li serveix per fer el pas.

En Pana, encadenant de Tela Marinera a la segona.

Jo em poso a Tivali Murtro (6a), ara que ja em sento escalfat. I la trec, però apretant de valent en un parell de llocs. Té una certa dificultat, trobo...

Jo mateix a Tivali Murtro. 

L'Ernest segueix les meves passes en top-rope i en Pana es busca dificultats més dificultoses, jeje, i es posa a Dos Cañitas y un Champú (6c+). El comentari de la guia és "bloque de entrada" i sí, tant bloquera és que ha de fer-li un A0... Després, més amunt, va fent, penjant-se en algun punt...

L'Ernest.

A dalt, en Pana, muntant el 6c+. A baix, provant l'entrada al segon pegue.

Quan és el meu torn, jo em poso a Tela Marinera (6b) i l'encadeno gràcies a saber la seqüència a l'entrada. Amb la dreta a un bon forat, pujar molt els peus, agafar la nyapa d'esquerra, un bidit-nyapa de dreta i acabar-se d'aixecar sobre peus raonables fins agafar alguna cosa millor. A partir d'aquí, la via es deixa fer sense problemes.

Jo mateix a Tela Marinera.

L'Ernest es posa a La Fosca (V+), aquest cop des de baix perquè no ens hi hem enfilat encara. Està conservador, que ja li convé.

L'Ernest, encadenant La Fosca.

El Pana li fa un segon intent en top-rope a les Cañitas, sense èxit. Baixant passarà la corda per GM'LA (6c) que és el meu objectiu ara. M'hi poso, en top-rope, naturalment i la vaig estudiant. Entrada raonablement assequible fins a sota la primera panxeta. Aquí m'acabo penjant perquè no veig pas la forma de fer-ho. Provo alguna remada llarga fins a uns roms però impossible quedar-m'hi. També provo una bona bústia lateral d'esquerra, però acabo al mateix lloc que abans. Fins que, al final, trobo una opció un xic per la dreta. Toca anar a buscar un bec gris, pujar molt peus i agafar un rom del que sí que m'aguanto. A partir d'aquí unes bustietes que permeten pujar peus i agafar una lateral a sota el sostre. De la lateral, remada llarga d'esquerra fins a una bona bústia. Aquí es pot reposar una mica i atacar la sortida: esquerra a la bústia bona, dreta a una regleta, pujar peus i remada d'esquerra a una bústia alta, però bona. Ara ja, pujar peus bé i sortir de les dificultats. Queda una passejada fins dalt.

Al final, tant en Pana com jo mateix acabem encadenant en top-rope la GM'LA.
Queda com a projecte per un altre dia!

L'Ernest crec que acaba fent Danmesi (6a+) aprofitant el top-rope que li queda, el Pana li fa un pegue a GM'LA en top-rope i l'encadena i jo acabo fent-li un segon pegue, també en top-rope i també l'encadeno. Ara bé, fer-la des de baix... no sé, no sé. Podria sortir!

N'Ernest a Danmesi. 

Tot i anar tres, hem fet un munt de pegues, el Pana i jo, sis i l'Ernest un menys. Bona feina per una matinal! Hem pogut escalar malgrat el dia hivernal que feina, sort del solet que ha fet alguna petita sortida...

Torrelletes

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Torrelletes. Des del 2011 que no hi havia estat... això són paraules majors!

Avui hem fet GMS (IV+). Via de químics que fa una ziga-zaga. Bonica i d'anar fent, però segur que no és IV+.

Escalfant...

A continuació ens hem posat a Rocasana (V+). Aquí hi ha un pas bastant curiós a l'alçada del ressalt, on ja s'endevinen les dificultats. Toca apretar de valent! El Ramon ha fet un bon gasto d'energia aquí!

A Rocasana.

Després, hem posat cintes a la veïna de la dreta, La Tonta (6a). Baixant me l'he mirat una mica perquè ja sé que aquí no regalen res... Amb aquesta informació m'hi poso i comprovo que no m'ho he mirat tot. Per sort, arribo bé a xapar la segona i puc recular per mirar-m'ho una mica. Després trobo la manera de fer aquest tram. I el que m'he mirat, surt, amb tibada de monodit invertit inclosa fins a un bon canto. Superat aquest tram, vertical o una mica més, la resta ja es va fent bé.

A La Tonta.

Seguim per la seva veïna, ara La Llesta (V+). Aquí deixem la primera cinta amb la corda passada perquè queda a can pixa i per arribar-hi tenim una tibada d'una llastra que sona buida amb peus dubtosos. Després es pot improvisar bé, però si ho fas, com jo, potser has de tibar molt més del que voldries. Surt sense problemes.

Bufant, però fent La Llesta.

Després tornem a buscar l'ombra dels arbres perquè el sol apreta de valent, cosa que s'agraeix. Ens posem a Diedre de la Figuera (V+). Comença igual que la primer del dia i segueix recte amunt, amb alguns passos ben curiosos, verticals o més durant un bon tram. Més amunt toca aprofitar els cantos que apareixen a la placa de l'esquerra i gaudir dels alejillos que hi trobem.

Un díedre hauria de ser suau... nanai!

Aprofitem que la corda ens ve bé, per dalt, per fer Foc Foll (6a+). Té una arrencada curiosa, on es va una mica cap a la dreta. El Ramon hi ha anat bastant, jo he intentat seguir les xapes. Tot i això, hi ha una mica de feina. Més amunt, un tram més finet que es deixa anar fent. I després toca anar a agafar la fissura a l'esquerra, perquè la placa s'encabronaria massa per una 6a+ ni que sigui de Torrelletes.

En top-rope, com uns senyors, a Foc Foll.

I per acabar, encara li fem un top-rope a Mai Diguis Mai a un Volai (6b+). Aquí hi ha una entrada molt rabiosa i bloquera. Jo em paro al mig perquè no tinc forces per fer-ho seguit, tot i que veig clars els moviments. Es tracta de dreta a una lateral semi-invertida, estirada d'esquerra a regleta, dreta a regleta un xic a la seva dreta i un poc més amunt, pujar peu esquerre a una petita depressió i ràpid a pillar una pinça acceptable d'esquerra i una regleta de dreta. Ara, tibada i remar fins dreta alta i prou bona per sortir del ressalt inicial. Déu n'hi do! Després ve un tram suau i un muret curiós fins a sota el desplomet. El difícil és arribar-hi, després ja van sortint cantells fins la reunió. Bona i dura!

I la mateixa tècnica a Mai Diguis...

Ha estat un matí de sol preciós. El sector té la seva gràcia tot i que són vies curtes. La graduació és molt bloquera, per tant cal anar preparat a tibar puntualment molt més del que semblaria pel grau. Hem estat sols fins poc abans d'acabar que se'ns ha afegit una altra cordada. L'espatlla ha anat bé, però segueix un doloret residual al que darrerament s'hi han afegit, altra vegada, les lumbars. Olé!

La Facu

Avui hem sortit amb el Pep i ens n'hem anat a la Facu, a buscar l'escalfor del sol i el recer del vent. Hem encertat! El meu objectiu d'avui era veure què tal l'espatlla després de les primeres sessions d'ones de xoc. Estic millor, però no pas al 100% encara...

Hem fet Joana (V+). Via bonica d'anar fent!

 

 

A la primera del dia.

Després ens hem posat a una Via Nova a la dreta de la Joana (6a). Té el nom escrit en una placa de fusta, però ara no recordo com es diu... S'hi posa en Pep baixant de l'anterior i s'ha de penjar al primer ressalt vertical. La veritat és que aquí hi ha un bon passet. Després la via se'n va en diagonal cap a la dreta, amb una mica d'aire entre xapes, per atacar un altre tram més vertical i finet. Bona via!

Fent la via nova, que no surt a la guia.

Després hem dubtat sobre què fer. Al final, he preferit atacar el 6a+ que no pas un 6a bastant atlètic (Marta 82) i m'he posat a Patadepollo (6a+). Comença amb un tram senzill fins a posar els peus sobre un pedestal, fàcil però sense protecció... Després ve una zona fineta on has de mirar per on vas. Anar fent després fins arribar al mur on ja s'endevina que hi ha el tomàquet. M'ho miro una mica i ataco recte cap a la següent xapa. Arribo a un canto que sembla bo, però fa baixada i no puc quedar-m'hi per xapar. Total, que m'he de penjar! Acabo resolent per la Joana perquè no he vist com fer-ho. Baixant hi he vist el truc: toca anar bastant per l'esquerra, una mica més del que ho feia jo, i anar a buscar una bústia molt bona des d'on s'arriba a xapar estirant fort cap a la dreta. Després, anar fent! Llàstima, sabent-ho segur que hagués sortit!

Bastanta més feina a la Patadepollo.

Per acabar, fem la Rosa Sala (V), a la dreta d'on estem. S'hi posa en Pep però ha de baixar perquè hi ha un pas bloquero que se li resisteix. La veritat és que és durillo pel grau que hi proposen! I més amunt també hi ha unes bones apretades, que Déu n'hi do!

A la darrera del dia.

Amb aquesta feina feta donem la sessió per tancada. Hem fet quatre vies però ben llarguetes. Serveix per tornar a l'activitat.

La Facu

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a La Facu. Fa un temps em vaig comprar la nova guia "Barcelona i Alrededores" i havia marcat el sector Lluna i Hasta el Infinito com a interessant per alguna visita perquè no hi havia estat mai.

Hem fet l'aproximació sense entrebancs i hem passat pel sector Chacaraju i allà hem trobat una olivera que ens ha fet gràcia per l'ombra que feia. Ens hem mirat les vies que hi havia i ens hi hem posat! Està clar que som persones flexibles pel que fa als plans!

Així, ens hem posat a Porc Vietnamita (V) que, a més, té el nom escrit a peu de via, cosa que s'agraeix. Avui li deixo al Ramon l'honor de posar cintes. Jo escalaré de primer, però amb la tranquil·litat de tenir menys feina -i alhora estalviar-me algun ensurt per no encertar l'itinerari. La via comença amb una pinta ben dura, que es resol entrant una mica per la dreta. Després hi ha una apretada per travessar cap a l'esquerra, amb uns peus que fan pinta de no ser gaire adherents. Més amunt hi trobem un tram de roca llisa però que té algun bon canto. I més amunt encara, metres d'anar fent fins la reunió, que queda en diagonal cap a la dreta.

Començant la feina a Porc Vietnamita.

Quan em despenjo, munto la veïna, aprofitant que comparteixen reunió: Conexión Toledana (V+). El Ramon s'hi posa i ha de lluitar bastant. Sembla que es podria anar per la dreta però no, millor per l'esquerra. Després s'arriba a un ressalt que ja es veu cabronet. Fer-lo tot recte és factible però hi ha una tibada d'una regleta xica que dubto que sigui V+. Per l'esquerra és més amable i és per on ho hem fet tots dos. Tot i això, s'ha de donar la talla. El Ramon ha fet una relliscada sense conseqüències perquè estava per sota de la xap encara. Després d'una zona tombada ve un ressalt lleugerament desplomat que fa respecte però que té bon canto. Un plaer gestual fins la reunió!

A la Conexión Toledana.

Ens agrada el peu de via i ens posem a la Pink (V+) que surt en diagonal cap a l'esquerra, mig esquivant un díedre. Dic mig, perquè s'aprofita bastant la paret esquerre si no vols encabronar-ho molt, molt. A la part final de la via hi ha un tram lleugerament desplomat on toca anar per l'esquerra de la xapa, bastant, abans no pots retornar a la vertical per cantos raonables. L'apretada m'ha sembla bastant exigent i amb un cert alejillo amb caiguda no massa atractiva. El canto és bo, però mai se sap.

Els dos, en diagonal a la Pink.

Aprofitant la reunió, hem muntat la Prima de Riesgo (V). D'entrada no sembla massa atractiva perquè travessa una selva però fent-la encara deixa un regust raonablement bo. Un ressalt al principi, interessant, la selva al mig, curteta i sense esgarrinxar-se i un segon tram ben xulo i exigent. Toca pujar a xapar per l'esquerra i després baixar i tornar a pujar per la dreta, que hi ha millor canto. Novament cal apretar força. Dubto que algú que faci quintu pugui fer el tram més dur. Després, queden uns metres d'anar fent, bonics i sense dificultat.

A la Prima de Riesgo. Bona, llàstima del bosc que travessa.

Per acabar la sessió, ens posem a Neus G. (6a), una mica més a l'esquerra. També hi tenim ombra, cosa que s'agraeix. El Ramon s'hi posa i li va traient l'entrellat. En un punt on sembla que s'ha de passar cap a la dreta es penja per estudiar-ho. Després resol amb solvència! Quan m'hi poso jo trobo que he d'apretar bastant, ja a la segon xapa. El terreny és romu i el que cal és buscar regletes per l'esquerra. Per sort, en surten! Després toca fer un pas llarg a agafar un canto boníssim d'esquerra a la zona on el Ramon s'ha penjat. I ara, una remada, a agafar una lateral amb la dreta i poder passar peus a unes bones adherències de peus. Després encara queden alguns passets, en terreny vertical, però amb bons peus i relativament bon canto. Poc a poc la via es suavitza fins la R.

En Ramon a dalt i jo a sota, a la Neus G. Aquí s'ha de tibar més i més estona!

Amb aquestes cinc vies ens hem donat per satisfets. No ens han semblat pas senzilles del tot! Evidentment, la darrera és la més dura, però les altres no desmereixen gaire, cosa que està perfecte. Això sí, a les altres la dificultat és puntual i a aquesta, molt més mantinguda.

Pleguem trastos i marxem avall. I el Ramon s'ha trobat una tomaquera salvatge pel camí que ha agafat ell, que no era el mateix que el meu. Bones sensacions durant  aquesta sortida, això és bon senyal. (Però un lleuger doloret l'endemà, no tan bon senyal. Anirem veient!)