Homedes al Gat, Pedraforca

La Homedes al Gat és una via que mig tenia ullada des de feia temps. Una via ideal per a l'estiu que avui hem recorregut amb la Susanna, a la que li va encantar la proposta.

Ens trobem al parking del mirador de Gresolet a l'hora dels senyors, a les 9:30, agafem trastos i comencem l'aproximació. Passem pel refugi i enfilem el camí del Verdet. Al cap d'uns minuts, veiem algunes fites que marquen un petit corriol que s'enfila pendent amunt, poc abans d'un torrent-tartera. Per si les mosques, anàvem seguint el track de l'Arañita. 

Cal pencar una bona estona i estar atent a les ziga-zagues que ens van portant pel millor camí. Jo havia fet l'aproximació de la Pany algunes vegades, però d'això en fa moltíssims anys -més que el blog. Quan ens acostem a la paret ja es veu una pintada blanca que indica Homedes. La pintada va acompanyada d'una fletxa que no indica la direcció correcta -cal començar per la mena de díedre i després anar cap a la dreta.

A peu de via! 

Arribem a peu de via bastant cansadets, és el que té no fer muntanya de fa temps. A més, portem material de sobres, d'aquest per-si-de-cas... Però quan ens hem posat els trastos i enceto l'activitat (la Susanna ha dit que avui em tocava començar a mi) ja em poso en mode escalada sense problemes.

Trobar el camí no és senzill, però la intuïció i anar sempre a cercar el camí més senzill seran la guia que tocarà seguir en tot moment. I val a dir que no ens hem embolicat enlloc. El primer llarg comença pel díedre i després cal desviar-se cap a la dreta, per terreny senzill i anar tornant en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un ressaltet que ens menarà a la reunió, en una plataforma còmode (IV+, III, IV+).

Primer llarg. Díedre i aventura! Són les 11:50.

D'aquí cal seguir en diagonal cap a l'esquerra, a buscar un pitó i una xapa que protegeixen un dels dos passos difícils de la via. La Susanna s'ho ventila en lliure sense problemes i jo faré el mateix després. La tirada segueix per la zona del díedre al principi però se'n torna a la placa de la dreta (III, V+, IV+).

El primer crux de la via.

El tercer llarg fa una llarga diagonal cap a la dreta. Anem trobant alguns pitons i es posen flotants al gust. També hi trobem un friend abandonat, uns metres abans de la reunió. Llarg preciós! (IV/IV+)

Diagonal d'anar fent.

La quarta tirada té el que s'anomena "pas de la Z". Trobem alguns pitons a la fissura que va cap a la dreta i una xapa. La companya li fot morro i va fent, aprofitant el que troba de mans i la poca adherència de peus que hi ha. No té opció de xapar l'expansió i tira amunt fins que troba bon canto i un pitó. Després, uns pocs metres sense massa dificultats. Un llarg curt, 20m, però intens. També l'encadeno, però fent uns quants ui-ui i ai-ai. A les ressenyes hi posen V+/A0 i en lliure és un pas bloquer durillo fins pillar un bon canto (6b, IV+, 20m).

Quarta tirada. Per encadenar hi ha un bloc dur.

La cinquena tirada va en diagonal cap a l'esquerra, amb  intenció d'acostar-se al díedre però sense arribar-hi mai. Costa posar flotants, però el terreny és senzill. Tot i això, alguna presa és mòbil i cal anar amb compte! Trobem algun pitó i poso un bon friend i alguna coseta més (III, IV).

Llarg de transició (5è) 

El sisè llarg comença en diagonal cap a la dreta fins arribar al que sembla una aresta i aleshores cal seguir-la (diagonal esquerra mirant des de la R de sota) (III, IV-).

Més llarg de transició (6è). Tot i això, bonic!  

El setè llarg surt més o menys en vertical, un xic per la dreta potser i retorna a la vertical de la reunió o amb lleugera tendència a l'esquerra. Més endavant hi ha l'opció d'arribar al díedre -cosa que no he fet- o bé enfilar un ressalt vertical que es veu ben atractiu i fàcil de protegir -cosa que sí he fet. (III, IV)

El 7è també és un llarg de transició però m'ha encantat!

La vuitena tirada va més o menys vertical fins cercar la base de la següent paret. La Susanna ha sortit una mica per la dreta, en terreny una mica més dur del que seria per l'esquerra. Arribats a la base de la paret, toca flanquejar cap a la dreta, descendint i tot en algun punt. (III, IV-, 45m)

Anant a buscar la paret final. Són les 14:30.  

La novena tirada se'n va a buscar una mega-díedre enorme, tombat, i el ressegueix un tram. Si es continua par la placa de la dreta hi trobem l'escapatòria fàcil. Si et desvies cap a l'esquerra amb la intenció de fer "el Gat" et trobes la R, en una plataforma aèria sobre el díedre (II, 40m). 

En aquesta reunió ja som "al Gat". 15:20.

Quan hem arribat a peu de via hem vist una cordada que estava a la 3a reunió. No els hem vist més però hem anat sentint algú de tant en tant. Resulta que hi havia una cordada de 3 i una altra de 2 que els anava al darrera. A la reunió post-escapatòria hi trobem la cordada de 2 i encara es veu algú a la part final del Gat. M'espero una estona a fer arribar la Susanna perquè no té massa sentit que ens acumulem aquí.

El següent llarg (10è) comença descendint uns metres per després atacar un díedre. Al mig hi trobem algun pas prou atlètic! Hi ha un bon pont de roca llaçat i es pot acabar d'amanir al gust amb flotants. (IV, V, IV+ 20m) 

Al primer llarg del Gat hi ha algun moviment atlètic...

L'onzena tirada va a buscar un díedre marcat on hi podrem posar el camalot #3 si el portem, com diuen les ressenyes. Jo, fins i tot l'he posat abans, que no fos que no el poséssim enlloc, jeje. Hi trobem algunes assegurances al pas difícil i la resta es protegeix ben bé. A la part final toca anar marcadament en diagonal cap a la dreta. (IV, V, IV).

Penúltima tirada. Molt bonica també!

Aquesta reunió és prou àmplia i còmode com per fer-hi arribar la Susanna mentre l'altra cordada està lluitant amb la darrera tirada, triant el recorregut, gestionant el fregament, cercant la reunió cimera, etc. La Susanna opta per no esperar-se i improvisa una variant, sortint per l'esquerra de la reunió. La reunió cimera és un clau a la banda oposada, que es pot reforçar com calgui. La variant té una entrada d'apretar-li i després ressegueix el mateix terreny descompost que l'original. Aquí hi ha hagut diverses pluges de rocs que, per sort, no m'han tocat tot i anar ben encarats. (V/V+, IV 30m)

La companya, sortint de la darrera R per una variant. Atrevida! 16:45.

Fem reunió cimera i ens movem cap al ràpel. La cordada que ens precedeix ens ofereix les seves cordes per rapelar, cosa que aprofitem i agraïm. Recollim trastos, ens posem les bambes i encetem el camí de baixada. Toca anar seguint traces de camí fins que, en diagonal cap a la dreta, anem a buscar el camí "nou" (jo no l'havia fet servir mai, crec) que baixa de l'enforcadura.

Arribem al refugi, agafem aigua i la Susanna s'hi queda a sopar i fer-hi nit. Jo enceto el camí de tornada fins al cotxd, baldat per l'activitat, però més que content!  Hem fet 12 tirades i un munt de metres. La majoria són metres d'anar fent, però s'ha d'anar cercant l'itinerari i s'han de posar trastos. Parlant de trastos, nosaltres portàvem un joc de tascons del que hem aprofitat les peces més grans. Un parxís d'aliens del que també, com a molt, hem aprofitat el vermell. Uns totems que hem posat a dojo i també portàvem els camalots #1, #2 i #3. El #3 l'hem posat perquè el portàvem, els altres han treballat. Els tricams també han fet l'ascensió però no els hem fet servir. Les ressenyes parlen de 10 cintes i nosaltres en portàvem unes 16 i hem anat ben sobrats. Restringint una mica haguéssim reduït pes, però més val tenir que penedir, diuen.

Imatges del descens- l'activitat continua una bona estona encara! A la selfie són les 18:00

La via m'ha agradat molt. Al Gat hi havia pujat fent l'aresta que porta fins al Calderer, crec, però no havia escalat mai a la seva banda nord. Aproximadament hem estat 10 hores de cotxe a cotxe, tot inclòs. 

Terestel a la Cara del Mico

La Terestel a la Cara del Mico era una via que feia molt temps que tenia a la llista. Va estar de moda durant l'època dels blogs (molts dels quals estan difunts) i tothom l'havia anat fent... menys jo. Així que li vaig proposar al Ramon d'anar-hi i ell va accedir gustosament.

Avui (escric això molt més tard, per tant, la memòria pot fallar) hem agafat el cremallera i ens hem plantat a Sant Joan sense despentinar-nos. Amb poc esforç hem arribat a peu de via. Per un instant hem temut que hi trobaríem gent, però no, estaven a vies de més a l'esquerra, així que hem tingut el terreny de joc completament per a nosaltres.

El Ramon em cedeix l'honor de poder fer la via de primer, cosa que accepto gustosament! El primer llarg no és excessivament difícil però s'ha de mirar una mica. També val la pena afegir-hi algun flotant perquè les distàncies són considerables. Crec que vaig posar alguns tricams a la placa i un alien a la fissura. 

Al primer llarg. Finura i anar fent!

El segon llarg és l'estrella de la via. Surt una mica cap a la dreta, s'enfila en vertical i torna a anar cap a la dreta. Toca escalar amb finura, en terreny força dreta, buscant sempre la millor forma de progressar. És un tram preciós! Quan t'habitues als moviments i a la roca, apareix un tram més fi, on hi ha el pas més difícil de la via, amb presa molt més xica i terreny força vertical. El més difícil és a un spit que hi ha per sobre d'un parabolt, on he apretat fort fins situar-me en terreny més tranquil, per xapar un clau, crec, dins el díedre. Ara toca decidir-se a sortir enfora, cap a l'esquerra. Per sort, ara ja hi ha bon canto i només cal confiar en les forces, minvades per les apretades anteriors. Encadenat! Llarg brutalment bonic!

 

 

L'espectacular segona tirada. Boníssima! A la primera foto 
tirada des de dalt, se'm pot veure l'ombra ;) 

La tercera tirada se'n va lleugerament cap a l'esquerra. Hi ha algun pont de roca, reforçable i crec que ho he fet. Després, terreny una mica més vertical protegit per una expansió i finalment flanqueig a la dreta per superar el llavi final sense massa dificultats. La reunió està uns metres abans del cim.

Arribant a la R3 (dalt) i fotocim.

Per baixar cal canviar de vessant i muntar un ràpel no massa llarg per terreny arrampat fins arribar a un collet on ens podem treure trastos. 

La via m'ha encantat! El segell Picazo és una garantia total i aquesta no és una excepció. Ha estat bé no fer-la fins ara per poder-la gaudir al màxim! De material, hem portat un parxís d'aliens i els tricams i alguna cosa he posat. Per tenir una referència per al sol, les darreres fotos del Ramon arribant a la R2 són a les 12:10. Per tant, ombreta fins aleshores.

Ajunto la ressenya del romanticguerrer, bona com sempre:

Fernando Lajarín al Gorro Frigi

Avui amb la Susanna hem anat a la Fernando Lajarín del Gorro Frigi. Tocava cercar ombra i via tranquil·la i no hi ha gaire opcions disponibles... Pugem per les escales fins al pla de Santa Anna i després remuntem cap a Gorros. Quan arribem al camí ample de Sant Joan a Sant Jeroni ens trobem amb uns coneguts de la Susanna que han pujat amb cremallera! Una opció que havíem descartat pensant que el primer pujava a les 10 del matí... Qui no es mira els horaris ha de tenir cames!

Cames també ha de tenir que no sap orientar-se. Primer perquè enfilem camí amunt passada la Gorra Marinera. Pel que sigui, jo m'havia imaginat que havíem empalmat amb el Gorro Frigi ja, fins que la companya m'ha fet adonar de l'error. Tornem al camí i seguim endavant. La intuïció diu que toca vorejar el Gorro Frigi molt enllà, però en un punt dubtem de si ens hem passat de llarg. Consultem la foto de la guia que diu que per anar a la cara oest, la nostra, hem d'agafar una canal a uns 25 metres acabat el peu de l'agulla. Total, que tornem enrere i remuntem la canal i cada vegada hi veiem menys esperances.. fins que comprovem que ens tocarà baixar per la banda oposada... Veiem un collet amb un fita, hi baixem, agafem una canal amb una corda i arribem a peu de paret. Allà ens trobem amb una cordada que ja havíem trobat abans: ells pujaven i mentre nosaltres retrocedíem. Aquesta cordada han resultat ser el Manel i la Ita, crec (confirmo).

Amb el seu ajut ens acabem de situar a peu de via i ens posem mans a l'obra. La sort ha fet que a mi em toqués començar però veient la cara de decepció de la Susanna li he cedit el plaer així que s'ha anat enfilant. El llarg (6a+) està equipat amb burins que fan bona pinta i algun parabolt cada 3 o 4 expansions. El primer parabolt està força amunt, coincidint amb el pas durillo d'aquesta tirada. Fins allà tot és finet però es deixa fer. En un punt trobem una mega-bústia salvadora que dóna aire. Al primer parabolt toca confiar més en algun còdol rom de dits però per sort després van sortint cosetes. El llarg és prou mantingut fins bastant amunt. Després afluixa una mica fins la reunió. Calen bastantes cintes!

La Susanna encadenant el primer llarg.

El segon llarg surt bastant cap a la dreta. En aquest llarg cada burí té un parabolt al costat i només cal trobar-los, cosa no sempre senzilla. Però hi trobem un bon nombre de xapes i el terreny és ben amable. Això sí, els bessons treballen de valent!

Segon llarg, molt més suau!

La Susanna fa la tercera. El primer burí costa de veure i queda una mica a la dreta de la vertical de la reunió. Més amunt n'hi trobem algun altres. Llarg més senzill que l'anterior.

Faig la quarta tirada, que surt cap a la dreta i després se'n va a buscar el bosc. Tiro amunt fins al cim del bosquet, muntant R en un arbre. D'aquí en surten 3 vies en 3 metres d'amplada: la nostra és la del mig!

La Susanna em cedeix el darrer llarg cosa que accepto gustosament. Terreny amable, ben assegurat i moviments bonics ens porten a un petit bosquet que travesso sense manies i tiro amunt, a veure si trobo alguna reunió. Al final hauré de baixar una mica, fins un parell de xapes grogues que deuen ser d'alguna de les vies que teníem a dreta i esquerra.

Arribant al cim. 

Fem cim i baixem pel "lloc antic". En comptes dels dos ràpels moderns, que baixen més verticalment, fem un ràpel de 60 metres per la dreta (mirant avall) d'uns arbres fins a un replanet. D'aquí toca flanquejar una mica fins la canal, anant amb compte.

Fent l'aproximació hem suat el que no està escrit. Però escalant hem estat bé, prou fresquets. Hi ha ajudat un dia un xic enteranyinat. La via ens ha agradat molt. Encadenar el primer llarg ha estat durillo també de segon, tot i que es pot fer en A0. El fet que agafi en fred segur que hi ajuda, però és finot de veritat. La resta és un love-climb dels que fan escola! Penjo a sota la ressenya del col·leccionista de vies:

 

 

Boy Roca a la Trompa de l'Elefant

Avui amb la Susanna hem anat cap a Sant Benet, a fer la Boy Roca. Jo l'havia fet fa un temps, però no m'importava gens tornar-hi perquè és una línia preciosa. Avui és el dia que la Moreneta surt a passejar, pel Mil·lenari del Monestir i gairebé que no podem pujar al pàrking. Per sort, hem arribat prou d'hora, ni que sigui per poquet!

Després d'una bona patejada ens plantem a peu de via i fem el sorteig. Avui em toca començar a mi i em poso mans a l'obra. Una tirada ben llarga que comença amb un tram més dret al principi. Aquí poso un tricam rosa i més amunt un totem. Un altre totem  bastant mes amunt, uns metres abans de la única xapa de la tirada, un parell de metres abans de la reunió. L'altra vegada vaig posar alguns merlets, avui no he intentat fer-ho. Fer tot el llarg a pèl a mi em faria mandra (un semàfor d'aliens segurament hagués fet la feina).

Primer llarg.

La Susanna es posa a la segona tirada. Aquí hi ha alguns alejillos importants però ella aconsegueix posar alguna coseta. Tot i això hi ha algun tram on s'han d'apretar les dents... Una mica de vibració de la bona!

Al segon llarg.

Fem el canvi i em poso a la tercera tirada. Uns metres suaus, a buscar el primer bolt, força amunt. Per sort, es troba un pitó una mica abans però no es veu fins que hi ets, un poc abans del forat. A partir d'aquí la cosa es redreça. Vaig progressant poc a poc, controlant bé, fins que arribo al tram vertical, en una zona amb menys canto. Aquí em penjo per estudiar-ho i faig algun pas més en lliure abans de passar a l'A0. De tant en tant em miro el terreny per si puc fer-ho en lliure: hi ha canto, però s'hauria d'estudiar bé la seqüència per fer-ho ràpid, perquè el tram és força llarg i caldria molta pila per anar-ho improvisant. Quan el terreny passa de lleugerament desplomat a vertical a seques torno a progressar en lliure fins la R. Més o menys he acabat fent com l'altra vegada -no hi ha hagut millora, però tampoc empitjorament ;)

Tercera tirada.

La Susanna es posa al quart llarg. Es veu un bolt uns metres a la vertical de la reunió. Després la via se'n va un xic cap a al dreta a buscar alguna altra xapa. En total trobem quatre expansions que s'acaben uns metres abans d'un ressalt on hi ha un altre pas on cal decisió i coco. La companya ha posat un totem per protegir-ho i aviat es planta a la reunió, sota del ressalt final.

Quarta tirada. Lleugerament cap a la dreta.

Faig l'últim bony: es veu una primera xapa i més amunt en trobem una altra fins que el terreny s'ajeu. Trobem una reunió de dues xapes i una mica més amunt, al cim mateix, un spit gruixut on munto la R final.

Fotos dels protas.

Des d'aquí ens despengem amb ajut d'una corda fins al collet on arriba la xemeneia de la via normal. Per aquí desgrimparem després.

Al collet coincidim amb una cordada que ha fet el Díedre Capeta i intercanviem una mica d'informació. Però allà hi ha feina, al segon llarg! Potser algun dia seria una via a repetir (al seu moment vam fer molt A0).

La Boy-Roca és una via amb un traçat brutal. Ara bé, per encadenar-la cal estar bastant fort, tot i que la guia de Sant Benet ho ventila amb un simple 6a. La via té parabolts a dojo al tercer llarg: ni tan sols cal fer una mica d'esforç en A0. S'han conservat relíquies antigues per algun motiu que desconec. Val la pena portar alguna coseta per alleugerir la vibració en algun punt. Hem gaudit de valent malgrat haver hagut de trampejar!

 

 
 

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda

Després de molts anys de fer-la per primera vegada i d'algun intent relativament recent de tornar-hi i que va ser avortat pel mal temps, avui he tornat a la Mas-Guasch del Puntal de l'Albarda amb la Susanna.

Les previsions de temps no eren massa clares, però tot indicava que la primera meitat del dia aguantaria. Anant cap a Monistrol em miro el cel damunt de Montserrat i es veu un dia radiant, genial! 

Carreguem trastos i enfilem el camí, per les escales cap al Pla dels Ocells i amunt i més amunt. Esbufeguem força, en part pel terreny, que ja ho té això, i en part per la manca de forma física i la xerrera que portem al damunt, però de passada arreglem el món! Poc a poc el dia es va tapant i quan arribem a la carena des d'on s'hauria de veure el nostre objectiu no es veu res: la boira que hi ha a la banda de Collbató ens farà la guitza durant tota la via.

Això ens preocupa una mica perquè la Susanna s'ha deixat la capa exterior al cotxe, a baix a Monistrol i quan se n'ha adonat, quan ens preparàvem al Monestir, ja no era factible tornar a baixar per agafar-lo. Per sort, jo porto el meu plomes tronat i l'anirem compartint durant la via.

Arribem al trencall baixant uns metres des del punt on hem arribat al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. A la paret d'un bony de roca s'intueix una fletxa de color que indica avall. A partir d'aquí toca anar baixant, mantenint-se tan a la dreta com sigui possible. Per si de cas, l'Arañita Escaladora té un track a la seva piulada que va de conya!

Arribem a peu de paret i ja veiem un primer parabolt fruit del reequipament que se li va fer a la via en el seu moment. Avui la Susanna no té la necessitat imperiosa de ser la primera en deixar el terra i fem que sigui l'atzar qui decideixi... i li toca a ella -deu ser el destí!

Amb gran solvència s'enfila pel primer llarg. Arribar al primer bolt té la seva gràcia però ella ni es despentina. Tampoc quan toca seguir, a buscar dos parabolts més, de 8mm que avui tenien xapa (i sembla que no sempre li han tingut). Toca sortir de la balma per la part esquerre, assegurats per alguns parabolts visibles des de terra. Però aquesta zona és més que fina! Jo he tingut serioses dificultats per moure'm aquí, agafat de preses minúscules de mans i peus no massa bons mentre que la companya ha passat flotant. 

 

Em poso al segon llarg, directament en artificial. La cosa desploma una mica i la roca és més que compacte i un punt relliscosa i tot. Ni de conya em plantejo fer res en lliure aquí, ni tan sols A0. Així que l'estrep esdevé el meu company durant aquests primers metres. Hi trobem parabolts i alguns pitons, de qualitats variables, fins que es pot sortir en lliure amb certa comoditat, per anar a buscar la savina. Després venen uns metres d'anar fent fins a on comença una llastra. En aquest tram, ja de fissura, la roca no és cap meravella. La llastra fa que el terreny es redreci bastant. Segurament per la seva dreta es progressaria amb més comoditat (qualitat de roca a banda) però els pitons van per la fissura així que toca tirar pel dret. Aquí m'ajudo d'un parell de pitons, un dels quals es mou sospitosament abans de tornar a anar en lliure.

Quan arriba la Susanna fem el canvi de plomes. A ella li ha anat de conya mentre he fet el llarg perquè a la R1 hi passava una mica d'aire. Aquí a la R2 s'està una mica arrecerat però s'agraeix l'escalfor que proporciona. La companya tira amunt, a buscar la savina evident. Entremig posa alguna peça. Aquest llarg és el més suau de la via, si més no fins a la part final on torna a ser d'allò més fi. Hi ha alguna xapa moderna però també hi trobem pitonisses de burí originals, de les de l'anella prima. Aquestes pitonisses tenen un cap un xic més gruixut, on hi ha l'anella i un cos de 8 mm que és el que hauria d'estar masegat a la roca. Doncs d'aquestes pitonisses hi ha 1 cm de cos visible, cosa que vol dir que hi ha 1 cm a la roca... i aquí ho deixo.

Em poso a la quarta tirada, un díedre de 40 metres. Es veu una cinta negra que surt de la fissura i algun parabolt més amunt. Seria interessant esbrinar què és el que aguanta aquesta cinta negra perquè no ho hem vist pas (i mirant per la xarxa algú més s'ha fet aquesta pregunta). El fet és que una mica més amunt hi entra un tascó a caldo i això convida a arribar al bolt. Després ve un tram amb algun pitó algun bolt i algun estri de ferreteria a mode de bolt. La progressió és en placa a vegades, però sovint en díedre, aprofitant la paret de l'esquerre, que no sempre és fàcil de fer servir. Cap a la part final hi trobem un parabolt que protegeix un tram amb un ressalt molt exigent. M'he penjat per mirar-ho una bona estoneta perquè tinc els bessons carregadets i no he sabut veure-hi cap truc fàcil: s'ha d'apretar de valent fins a sortir del ressalt. A sobre hi ha una pitonissa de burí amb un cordino que escanya correctament el cap i algun pitó més abans del darrer bolt. D'aquí a la R encara hi ha uns metres de mirar-s'ho, on encara he posat un alien groc. M'ha semblat una tirada molt exigent, on s'han de posar unes quantes peces i on la roca no és tan bona com voldríem a bastants llocs. Tot i això, té una estètica sublim!

Fem el canvi de trastos, roba inclosa i la Susanna ataca el darrer llarg. Abans però ens mirem una mica el pot de registre i intentem deixar-hi constància de la nostra ascensió. Dic que ho intentem perquè el paper està moll -la pluja d'aquesta temporada...

Apuntant al pot de registre.

Arribar a la primera xapa demana una mica de morro perquè queda força amunt i no és gens senzill. I sortir-ne demana confiar en seguir per la fissura tot i no veure res més excepte una xapa al fil de l'esperó que és visible fins i tot des de la reunió. Ella ha posat un tascó i un alien blau abans d'anar a agafar les xapes que porten a l'esperó, abocat al buit. Aquí hi ha un pas una mica desplomat, bloquero: si no ho trobes, pots pillar. Hi ha bons cantos, però s'han de trobar i cal una certa decisió per acabar de sortir del desplom. Després hi ha una bona excursió on es pot posar algun merlet ben bo.

Aquí ja es pot respirar tranquil: el camí és evident ja. Fins ara hi havia dubtes...

Superant el darrer pas.

El descens de la via té la seva complicació. S'ha de creuar el bony de final de via i anar a una instal·lació on hi ha una anella (i una xapa aïllada a la vora) des d'on es fa un ràpel de 8 metres fins a un collet. Assegurats, ni que sigui a esquena, cal remuntar un bony més i baixar per la seva banda contrària a un nou collet, aquest més ampli, amb un bon arbre.

Des d'aquí toca assegurar un llarg força llarg i molt expo. La Susanna ha anat a llaçar una savina molt a la dreta però, tot i una extensió gegantina que hi ha posat, ha patit de valent pel fregament. Més amunt ha posat un merlet decoratiu i ha trobat una reunió mínima. Un llarg que no és difícil, però on no s'hi val a badar. 

Des d'aquí toca seguir crestejant fins a un altre collet, amb un tram a l'ensamble. D'aquí hem optat per seguir encordats per acabar de crestejar fins a la vora d'un bosquet. Aquí hem recollit els trastos i hem seguit baixant, amb cura, per la roca al costat del bosquet fins que hi hem entrat quan la roca es redreça en baixada. Trobem una canal polida per l'aigua, la creuem i baixem seguint una línia descendent un xic més enllà. Anem baixant per la canal i la creuem novament per baixar per la roca de la dreta fins arribar al camí.

Foto dels fotògrafs al cim.

Resum del dia: Hem arriscat una mica, donades les previsions, però l'hem encertat. No hem vist el sol en tot el dia excepte al cim. La boira ens ha fet escalar amb una temperatura inferior a la que haguéssim volgut, però no hem patit fred perquè no bufava vent. Avui hem acabat ben baldats: entre l'aproximació, la via, el descens de la via i el retorn al monestir, hem fet un gasto important! A veure si això serveix d'entrenament i el meu cos no ho oblida ràpid, com sembla que fa darrerament!

Resum de la via: Itinerari exigent malgrat les aparences per les ressenyes que volten per la xarxa. I no és (només) que darrerament no estigui massa curtit en aquestes aventures, jeje. Nosaltres hem portat 20 cintes i ens n'han sobrat sempre. Hem portat un joc de tascons, un parxís d'aliens, tricams i totems groc, lila i verd. Hem fet servir els tascons, els aliens i el totem lila (amb els aliens haguéssim fet). Hem fet servir alguna baga savinera i hem llaçat alguna peça que s'ho mereixia. Hem fet servir l'estrep sense miraments al segon llarg i, anant de primer, hem fet alguna ajuda en algun punt. Pel que fa a la dificultat, hi ha un cert consens en que les ressenyes que circulen estan apretades. Per mi, hi ha trams de 6a al segon llarg, al 4rt i al 5è. Al primer llarg i al quart hi ha finura de la bona. Si més no al primer, V+. El quart m'ha semblat exigent, però no estic en el meu millor moment de forma. Fins al cim de la via hi hem estat 3h 45min.