Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Nord. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de juny del 2020

Desconfinament al Prohibitivo


Avui és una gran tarda, podem escalar! Com que la meteo pinta inestable, ens encaminem cap al Prohibitivo, sota Santa Cecília, a Montserrat. Repassat el blog veig que la darrera visita aquí va ser el 2009... fa uns quants dies d'això!

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat a l'esquerra, on gràcies a l'app ClimbAround hem situat unes vies que tots teníem pendents. Gem començat per Losi (6a+). La via té les xapes a la placa de la dreta (molt cap a la placa) però es fa en díedre, a no ser que es vulgui apretar un parell de graus més. Anar fent, amb alguna apretada, ha sortit després de molts mesos de no tocar roca!

A Losi, la més senzilla... gràcies al díedre!

Després el Josep s'ha enfilat per la de la seva esquerra, Desperta Ferro (6b+). Aquí hi ha bastanta més feina, tot i que els companys la treuen amb solvència. Jo m'he hagut de penjar després del ressalt lleugerament desplomat i, a partir d'aquí, a les dues altres xapes que falten. Deixo la via muntada per una altre pegue posterior, perquè tampoc és que hi hagi moltes més alternatives...

L'Ernest, a punt d'atacar el ressaltillo de Desperta Ferro,
on jo passaré la resta de la tarda:)

Els companys es posen a la placa de la dreta, a Chochín (6c+) aprofitant que hi hem deixat la corda baixant de Losi. Per cert, té reunió separada tot i que el croquis marca que la comparteixen. En Josep ha estat entrenant molt durant el confinament i se la treu a la primera. L'Ernest ha de mirar-s'ho molt més i acaba fent els passos, però s'hi veu tomàquet del bo.

A Chochín hi ha un mur brutal, amanit amb alguns forats bons...

Jo, en canvi, prefereixo tornar-me a barallar amb Desperta Ferro. El segon intent no és gaire millor que el primer, però. Crec que la millor opció per mi és anar cap a l'esquerra després de xapar sobre el ressalt, movent peus ràpidament. Després ve algun passet fi fins pillar una bona bústia que, probablement, sigui millor agafar-la amb dreta.

En Josep li fa un intent a Heidi (7a) a la dreta de l'anterior i aquí ja ha de lluitar-ho una mica més. Es veu una placa de forats molt contundent, de fet, com Chochín, però més xunga encara. Diria que l'Ernest li ha fet un altre top a Chochín i jo he acabat la sessió amb un altre intent, aquest en top, a la "meva" Desperta Ferro. Potser en una altra visita, amb la ment i el cos una mica més rodats, poden haver-hi possibilitats...

La tarda ha aguantat tot i que se sentia tronar i es veien cortines d'aigua no massa lluny. Estàvem prop del cotxe per si de cas, però hem acabat quan el cos ens ha dit prou després de quatre pegues cadascú, que no està gens malament.

dijous, 12 de juliol del 2018

Canal de Diables /2


Després de l'altre dia, avui hem tornat a la Canal de Diables, a fer alguna cosa que quedava mitjanament factible. Quan ens trobem a l'aparcament fa una estona que està plovent i ens ho prenem amb calma. Rumiem alternatives de cotxe a la vora... fins que deixa de ploure i pinta que la tarda acabarà d'aguantar. Aproximem i ja som al sector!

Com que no tenia ganes de tornar a fer el V+ de La Rambleta, avui tocava escalfar amb La Ruda (6b)! Localitzar el començament no és senzill: sí que es veuen les xapes, però arribar-hi des de sota implica una excursió de molts metres amb trossos herbosos. Així que la única cosa raonable sembla començar des d'un xic més amunt i flanquejar a la dreta per pillar el primer parabolt. Resulta tot més senzill del que semblava d'entrada. Després, placa d'anar fent, amb presa petita i aprofitant l'esperó en algun punt. Més amunt ja tenim el desplom, més desplomat del que sembla des de sota. Aquí hi ha una mica de feina per xapar i més per sortir. M'ho he mirat recte, però no he vist canto suficient i m'he anat fonent un xic. Total, que em penjo per estudiar-ho. La línia sembla que va per l'esquerra, a buscar una pedra cantelluda per l'esquerra, des d'on es pot xapar i continuar encara per l'esquerra per fer alguns passos i entrar a la reunió des de l'esquerra. No és la via ideal per escalfar, perquè el desplomet és bloquero, però és el que hi havia...

Baixant posem cintes a La Trepanació (6b+), que va just a l'esquerra de La Ruda. Des de sota ja s'endevina que el tomàquet està a les primeres xapes i m'ho miro bé mentre baixo. Després m'hi poso a veure què tal. L'entrada és per l'esquerra de les xapes i cal flanquejar a la dreta per uns peus ridículs i unes mans igualment dolentes... A la primera caic. A la segona no pujo tant els peus i aconsegueixo fer els moviments, molt agònics sobre presa minúscula. Serà que s'ha "descascarillat" més del que diu a la guia, però és ben difícil! Després es segueix en diagonal a la dreta i es segueix l'aresta, amb molta més tranquil·litat. Més amunt, quan la cosa es redreça, hi ha un alejillo i un altre crux de la via. És ben bé que no estava disposat a deixar-me perdre l'encadene, perquè hi ha trobat un altre pas difícil, amb canto molt millor que a l'entrada, però Déu n'hi do. L'arribada a la reunió es fa sobre terreny novament vertical, però va sortint canto suficient. He quedat més que satisfet!

 Jo mateix, després de les 3 xapes del crux d'entrada de La Trepanació.

 En Ramon, a la zona d'anar fent de La Trepanació.

A continuació hem posat cintes a Sarcoma (6b+) que va a l'esquerra de l'anterior. Aquí també sembla evident que el tomàquet és al principi i m'ho miro bé mentre baixo. L'entrada és també molt nyapera fins xapar la segona. Aquí jo he tibat d'una lateral d'esquerra i he pujat molt i molt els peus sobre relleus minúsculs fins pillar un bidit molt poc fondo, però suficient per xapar la tercera. Després venen encara uns quants metres molt fins... No he pogut relaxar-me un xic fins la cinquena i he fet un gasto enorme! Després ve terreny més suau durant dues o tres xapes més però després es redreça perillosament. Baixant m'ha semblat que es veien cantos aquí i allà però no m'hi he fixat massa: he pensat que ja improvisaria! I ho he intentat però m'he quedat pillat. El que toca és anar per l'esquerra des de la xapa anterior i no esperar a fer-ho a dalt com he fet jo. El resultat és que no tenia torrons per aguantar i m'he hagut de penjar. M'ha fet molta ràbia, pensant en el que he patit a l'entrada, però que he resolt a la primera... Però és el que hi ha (també)! La següent es xapa bé des d'un bon canto i després cal anar a una pedra cantelluda d'esquerres i estirar-se molt cap a la dreta per sortir de les dificultats. L'entrada a la reunió l'he fet per la via anterior. La nostra es veia ben vertical també i amb liquen. I la petament que portava no m'ha animat a posar-m'hi... Ja ho faré bé si mai hi torno per encadenar-la!!

  Fins aquí no he tingut gaire descans a Sarcoma.

   Aquí comencen les noves dificultats -o m'ho ha semblat perquè anava ben petat.

   En Ramon fent l'entrada de Sarcoma un xic diferent que jo.

En Ramon avui ha anat fent de segon i també ha quedat ben servit! Hem fet tres vies llargues i intenses i ens donem més que satisfets. Només n'he encadenat una, però ha estat un entrenament més que bo! Sessions com aquesta deixen un molt bon gust de boca malgrat tot. Ara sí que ja no ens queda massa cosa aquí. Els dos 6b+ que hem fet m'han semblat molt durs, especialment el segon que no és només un pas sinó 4 xapes dures. Les que queden són, com a mínim, 6c que, amb el plus de rigor queda una mica massa enllà com per gaudir-ho massa. En resum és un sectoret que prou mereix una visita, però sense passar-se!

dimarts, 10 de juliol del 2018

Canal de Diables


Avui hem quedat amb en Ramon. No teníem ganes de passar calor, volíem anar a Montserrat... Total que a la guia de la cara nord hi ha ressenyat un sectoret anomenat la Canal de Diables que tenia prou bona pinta sobre el paper.

Des del sector tenim una bona panoràmica, amb el cavall al fons.

Per arribar-hi, podem aparcar al punt on surt la drecera dels matxos, al cercle vermell:

Els mapes de google en 3D són una meravella aquí. Pàrquing, canal i sector.

Caminem una estona en direcció al monestir i quan trobem la canal, ens hi enfilem. Primer hi ha unes cordes i després cal anar-se buscant la vida. Passarem pel costat del sector anomenat les Guilleumetes i aquest serà el senyal que hem de començar a flanquejar cap a la dreta fins trobar les vies. Les més interessants estan al cercle groc de la foto. No queda massa lluny del cotxe, però s'ha de lluitar amb la vegetació. Els peus de via són suficientment bons, però cal fer pujades i baixades per moure's horitzontalment i no li vindria malament una visita amb tisores de podar.

Nosaltres hem seguit més o menys el que comentava en Groinket. Però hem començat per la més suau, La Rambleta (V+). Coincideixo amb en Groinket que en general les vies són dures per la proposta de grau, però són ben guapes. Aquí hi ha un inici bloquero de tibar-li fins la tercera xapa. També hi ha un xic de vegetació que he fet anar avall per no complicar-me més la vida del que ja s'ha de fer. En algun punt tenim un bolo massa bo com per agafar-s'hi: la roca és molt bona, però com que no és un sector massa popular, no se sap. Més amunt la via es suavitza i les assegurances allunyen un xic més, sense arribar a ser exagerat. Un bon inici!


Escalfant i més a la primera del dia.

A continuació ens posem a la que segurament és la millor via del sector, la Jaume (6a+). En Groinket diu que només per fer aquesta via ja val la pena venir aquí. Realment és molt bona. Tota ella es contínua, amb una entrada un xic més difícil i amb un final que també ho és perquè es redreça, la roca canvia de qualitat i les xapes allunyen un xic més. Diuen que 6b li quedaria bé. L'he encadenat i m'ha deixat un molt bon sabor de boca.

 Fent la Jaume. Una joia de continuïtat.

Des de la R de la Jaume va perfecte per provar la Porfit (6c). Ho fem en top-rope, atenent a l'experiència d'en Groinket. Té les 3 primeres xapes molt dures. Probablement el que calgui sigui entrar un xic per l'esquerra i anar a buscar la bústia gran i dolenta. Des d'aquí, pujar peus sense res bo per la mà dreta i anar a buscar una bustieta mig bona per la dreta... Jo només ho aconsegueixo amb la corda treient-me algun quilo del damunt. Després d'aquí és ben similar a la Jaume.

Lluitant a Porfit. Fins aquí és mooolt dur. Després, metres i metres de continuïtat. 
Jo ho he fet un xic més per la dreta que en Ramon.

Les dues darreres vies són molt llargues i et deixen la sensació d'haver escalat! Pensem en fer-ne una més perquè la tarda encara donarà una mica de sí i, descartant, només ens queda l'opció de fer la El Líquen (6a). El nom no és massa atractiu i la línia tampoc no ho és massa, però les alternatives són de 6b cap amunt i a aquesta hora no estic per romanços. Per algun motiu pensava que em passejaria per El Líquen i no ha estat pas així! Algun tram herbós al principi i la primera xapa molt alta ja posen una certa tensió. Després hi ha la roca que no és una meravella i alguna xapa allunyada fins arribar al crux de la via, al desplomet. Aquí també cal posar-hi morro i tibar per la placa desplomada perquè la fissura és cega... En un parell de punts he pensat en deixar un maillon i tirar avall, però no sé massa per què he acabat tirant amunt. La part final és un xic trencada i l'entrada a la reunió és ben difícil i queda prou allunyada de la xapa... És més difícil del grau proposat, la roca no és excel·lent, hi ha un xic de líquen... Queda tatxada. Jo no la recomanaria. Això sí, les fotos amb el Cavall al fons, queden ben xules!




  La darrera foto (i la primera) a El Líquen. El líquen no és la única pega...




Pleguem trastos i tirem avall. D'aquí un parell de dies hi tornarem, a veure si podem tatxar alguna altra via: a la dreta de El Líquen es veu una placa molt interessant!