Avui amb en Pep hem estat dubtant de si anar a fer una via llarga, amb aproximació igualment llarga, i finalment hem decidit no temptar la sort de tornar amb la llum del frontal i hem anat a parar a la comoditat de l'esportiva. Total, que hem enfilat cap a la Desdentegada, on feia més d'un any que cap dels dos anàvem.
Hem començat fent un parell de vies de la placa senzilla, en concret les de més a l'esquerra: la #16 (V+) i la #15 (6a). Totes dues molt guapes i llargues. A la darrera, però hi ha més d'un pas a controlar! No la recordàvem pas tan exigent, les altres vegades que hi havíem estat...
Finura de la bona a la #15
A continuació li he proposat al Pep d'anar a temptar la sort a la placa estreta de les vies "llargues" #26, #27 i #28 i ens hem posat a aquesta darrera (6c). Jo li havia fet un intent fa molt de temps i vaig estar a punt d'engalomar-la i avui tenia ganes de veure com aniria la cosa.
S'hi ha posat en Pep i gairebé la treu a vista. La via té dos trams més exigents i la resta, sense ser senzilla, és qüestió d'aguantar-li en els 30 metres que té la via. El primer tram durillo és després d'haver anat a la dreta, per agafar el fil de l'aresta. Aquí cal tibar i posar-se bé de peus fins atansar un bolo raonable a l'aresta que permet pillar bon canto. Aquí m'he fos fent canvis de mans perquè no he vist com agafar-ho d'entrada, però me n'he sortit. He intentat reposar en els metres següents i, tot i que ho he aconseguit força, he quedat tocat. El segon tram difícil és de nyapes i peus precaris. Aquí he quedat sense forces i he anat a caçar la cinta. A partir d'aquí ja no m'hi he matat i he anat fent reposos fins que apareix canto més bo uns químics més amunt.
A la bavaresa d'entrada de la #28
En Pep, a punt d'encarar el primer tram dur
Jo mateix, havent superat el primer crux
Baixant he anat provant els passos i han anat sortint. L'altre vegada (renoi, ja fa 5 anys!!) vaig pillar al mateix lloc que avui, tot i que aleshores anava força millor... Caldrà menjar sopes i tornar-hi algun dia!