El Sectoret i Les Agulles

L'Ernest portava uns quants dies sense sortir. Quan ha proposat anar direcció Rasos fugint de la calor no m'imaginava que la proposta fos el Sectoret, combinat amb les Agulles. Però no ha estat una mala opció!

Hem començat al Sectoret, fent DUI Yourself (V+). Escric això força més tard, així que no recordo massa detalls, excepte que la roca és curiosa. Bona, però curiosa, amb moviments rars i presa que sorprèn.

La primera de la tarda.

A continuació hem fet Yogui (6a), a la dreta de tot. Aquí hi ha un passet desplomat al principi, amb moviments de posar-se bé. Després algun tram estranyot, però guapo i interessant fins la reunió.

Fent Yogui, prou interessant.

Deixem per al final la Ulises 31 (6a+). Aquí hi ha uns moviments força rars a la zona de l'esperó, on s'ha de mirar bastant com anar progressant. Xula també.

Aquí hi ha algun passet que Déu n'hi do...

Després ens n'hem anat a baix, a les Agulles i ens hem posat a la de més a baix, a la dreta: Fotem el Camp (6a+). Una via interessant, suposo, però on he trobat que gairebé totes les xapes estan a desmà: 50 cm a l'esquerra estarien força millor. Als volts de la segona, els bolts semblen indicar un camí, però jo he resolt per l'esquerra. Això sí, després de penjar-me en veure que seguir la intuïció i les assegurances porten a una zona sense peus on s'hauria de tibar de forma molt burra... Més amunt hi ha un pas estrany (aquí es xapa forçat també des de l'esquerra, però després es creua a la dreta i té sentit) per anar a buscar una fissura molt a la dreta i quan no hi ha xapes visibles, toca tirar recte amunt i en trobem una en una zona plana. No m'ha semblat cap meravella.

Movent-me cap a la dreta.

Per acabar, l'Ernest es posa a El dia de la República (6b), una fissura que es veu xunga i decideixo fer-la en top-rope. Sols puc dir que és una decisió d'allò més assenyada.

El Dia de la República, per a col·leccionistes. Si el nom fa la cosa, no vull saber...

Amb això ens n'hem anat cap a casa, que al final se'ns tira el temps a sobre...

Encadenant alguna cosa a Les Agulles

Avui hem anat a buscar la fresca de Les Agulles, a uns 1900 metres d'alçada. Hem estat el Tati i el Ignasi V. amb qui jo no havia coincidit mai.

Comencem per una de les senzilles, la Festival (V+). És una via de gaudir excepte els darrers metres on s'ha de donar la talla. Si algú només fa V+ no farà la part final ni de broma.

A Festival.

A continuació, tinc l'honor de posar-me al 6a de l'agulla de la dreta de l'anterior. Es tracta de Halitosi (6a). Per tal de que els moviments s'assemblin a aquesta graduació caldrà aprofitar la roca de l'esquerra i passar a la dreta quan no hi ha més remei. Aleshores s'ha d'apretar, controlant moviments. Hi ha canto, però no és evident de llegir i la via és ben vertical, així que et deixa força embotifarrat! Surt, però!

Al 6a d'Halitosi. Serveix per muntar el 6c de la seva dreta.

Baixant han posat cintes a El Pas del Boig (6c) que comparteix reunió amb l'anterior. Jo li faig un pegue en top-rope, que no estic per gaites. Però l'encadeno a vista! Els companys s'hi posen des de baix, com toca, i la fan, però la troben durilla vist la facilitat amb què m'ha sortit a mi ;). A la vista d'això, reposo una mica més i li faig un pegue des de baix. Tenint controlats els passos, l'encadeno sense massa dificultats. Hi ha un tram que desploma lleugerament on s'ha de donar la talla, tibant d'alguna regleta, també laterals... Per sort, els peus es poden anar posant i una mica més amunt hi ha una bona fissura lateral que permet agafar aire i fer el darrer pas complicat: regletes de dreta, pujar peus i remada fins un rom a l'esperó per sortir de les dificultats. Després sols queda un últim moviment per arribar a la reunió. Ens ha agradat un munt i, per mi, està ben graduada.

A El Pas del Boig (6c).

A continuació m'he posat a Aladino (6b) en top-rope perquè els companys ja l'han feta. Avui vaig fent i li veig els passos, per tant, després li faré un pegue des de baix. La via té uns passos d'entrada força verticals amb presa discreta. T'has d'agafar de forats no massa bons i intentar pujar peus fins pillar una franja horitzontal bona. D'aquí, moure's una mica a l'esquerra, pillant una regleta roma per la dreta, pujar peus i pillar algun foradet irregular / llastreta prou bo. Moure peus i agafar un bon canto a sota el desplom. Ara ve el crux, i jo l'he resolt agafant el canto bo amb l'esquerra en invertit, pujar peu dret en bicicleta a un bonyet i estirar-me fort per pillar la fissura que baixa. Controlar el peu dret i pujar peus a sobre el desplom. Després toca anar resseguint la bavaresa, però es va fent bé i es pot reposar obrint el peu dret. Fins dalt, només aguantar, que no és poc: al pegue en top-rope m'he embutifarrat força! Al sac també!

A la fotogènica Aladino.

Després li he fet un pegue en top-rope a Canvi Climàtic (6b). Els companys li han trobat les debilitats. Per mi, sortint de terra toca una regleta bona d'esquerra, pujar peu dret, ajudar mà dreta en un forat i rebotar a un forat bo. Invertida d'esquerra, una regleta rabiosa de dreta, pujar peu esquerre en nyapes i anar a buscar un pla a l'esperó de l'esquerra. A partir d'aquí, anar fent. Tensa, però!

Al Canvi Climàtic s'ha de tibar de valent també.

I per acabar la sessió, encara li he fet un altre top-rope a l'Enric te la Ricomana (6b+) que tinc pendent de temps immemorials. Avui tampoc ha estat el dia! Els passos surten, però a la part de dalt costa molt trobar una seqüència clara per encadenar-la... Un altre dia, potser!

A l'Enric te la Ricomana. Alejillos a la part de baix i pas molt dur a dalt.

En algun moment, en Tati s'ha posat també a David (6b+). Sembla que toca anar resseguint la fissura-arc amb prou bon canto. A la part final, buscar presa per sobre i l'esquerra i fer una remada des d'un invertit fins a un sortint a l'esquerra. Alguna regleta ajuda a sortir d'aquí. Comenta que no és pas massa més difícil que Aladino. I n'Ignasi també li ha fet un pegue a Un Tomb per la Birra i l'ha gaudit com toca.

A Un Tomb per la Birra.

Amb tot això, jo he acabat fent 8 pegues, un al V+, un al 6a, dos al 6c, dos al 6b (Aladino), un a l'altre 6b (Canvi Climàtic) i un al 6b+... Em dono per satisfet i els companys també. Baixant intentem menjar alguna cosa però no ens en sortim, així que anem cap a casa!

Hem estat ben fresquets, de fet, amb un jersei a sobre bona part de l'estona. Fins i tot al sol de la Ricomana s'hi estava bé!

Les Agulles

Avui tocava fugir de la calor extrema que ens està matxacant i amb l'Ernest i el Josep ens hem anat cap als Rasos de Peguera, a les Agulles. Jo hi havia estat feia la tira d'anys. Recordo que tenia molta feina per fer i recordo també un estil peculiar tant de roca com de graduació...

Avui hem començat fent Un Tomb per la Birra (6a+)

A Un Tomb per la Birra.

Aquí hi ha algunes tibades a l'entrada, però amb canto prou bo com per no atabalar-se massa. Després, anar fent, un xic per l'esquerra de les xapes per tenir la dificultat proposada. Serà el millor encadene del dia :)

Després ens hem posat a la de la seva dreta, on jo hi havia fet un tast feia molt temps. Hem aprofitat ara que encara no hi tocava el sol, però segurament haguéssim hagut d'escalfar una mica més... L'Enric te la Ricomana (6b+) comença desplomada però amb bon canto, segueix vertical amb bon canto i acaba amb un tram vertical molt tècnic, amb poca presa, on he pillat a tope fins i tot amb la corda per dalt... La via és guapa però m'ha (ens ha) costat moltíssim -y ahí lo dejo...

L'Ernest...

... i en Josep a L'Enric te la Ricomana.

Després ens hem posat a Aladino (6b). Hauria de ser més senzilla que l'anterior... Té una entrada regletera i un pas bloquero a la zona desplomada. No surt ni en top i desisteixo... Per tant, tocarà buscar coses més simples a partir d'ara :)

Lluitant a Aladino...

Ídem, amb més èxit, però!

La propera que faig és Festival (V+). És un festival disfruton fins al mur final, on hi ha un pas fi que se les porta. Novament la dificultat del pas bloquero és infinitament superior al grau nominal de la via...

A Festival, acompanyat d'un parapent...

Mentrestant, hi ha qui es decideix a tibar als desploms...

L'Ernest tiba fort a Bagassa Biomassa.

Acabo la sessió a Gràcies Gallina (V+), a l'esquerra de Festival. És d'un estil similar, amb el mur final un xic més senzill, però igualment bloquero.

Fent el Gallina a Gràcies Gallina.

L'objectiu del dia ha estat assolit: escalar sense passar calor. Quan anem baixant cap a la plana ens adonem que hem fet una molt bona elecció... Les vies tiren a bloqueres, només la primera és més o menys homogènia.

Rasos de Peguera: Les Agulles

Després de l'activitat d'ahir avui tocava roca. Prop del refugi dels Rasos hi quedava el sector de les agulles sense cap visita per part meva. Per tant, ens hi hem acostat. L'aproximació no és evident i, com és conegut, mal descrita a la guia. Seguint el camí que ens portaria al Rusc hem d'estar a l'aguait en un revolt a l'esquerra: a la dreta surt un caminet que, després de baixar uns dos metres, segueix gairebé horitzontal fins a un mirador entre dues roques. Cal descendir a la dreta abans d'arribar a aquest mirador.

Hem començat per la Desesperances. Les dues primeres xapes són molt tècniques, amb poca presa. La resta, és qüestió d'anar fent: van sortir els cantets justos al moment just. La via fa una bona llargada, que deixa amb bon gust de boca. El grau oficial és V+, clarament apretat.

Desesperances

Després hem fet Oju la laja. També ha sortit en rotpunkt a vista però havent de lluitar. Especialment els primer metres són durs, durs. I la resta, no és pas regalada! Oficialment, 6a però també aplica el comentari anterior.

En Ramon a Oju la laja

Vida social al camp base: consultant la guia, collint madalenes ...

Farts d'estar asseguts a l'arbre -i, entre nosaltres, sense valor per provar el 6a+ que quedava a l'esquerra a la vista del pa que s'hi dóna- hem anat a visitar la zona inferior.

Hi destaca una agulla ben estètica amb dues vies amb pinta de ser força dures. I a la dreta de tot, malgrat que ja se'ns acabava el temps -coses nostres- m'he enamorat de la via L'Enric te la recomana (6b+) i no me n'he pogut estar de provar-la. L'entrada és una successió de bons cantos amb assegurances bastant allunyades. De mica en mica el canto comença a escassejar fins a un pas llarg on cal anar a caçar una bústia que no he vist. Repòs i després de localitzar la bústia arribo al següent químic. Aquí ja no ho he vist clar: sembla que per anar al darrer químic la cosa està fotuda, especialment de peus. Com que no tenim temps per provatures em despenjo i cap a casa... Un altre dia serà.

Jo mateix a la part agraida de l'Enric de la recomana

Ha estat una bona cura d'humilitat -perquè no crec pas que l'activitat d'ahir justifiqui els patiments d'avui!