diumenge, 27 de febrer del 2022

Garreta

Feia temps que no sortia amb en Tati i feia temps que no estava a Garreta. Avui ha estat una bona combinació de company i de lloc. Havíem de ser més persones, però al final hi ha hagut canvis de plans.

A Garreta hi havia estat fa gairebé tres anys i aleshores m'hi van quedar deures pendents... Pel que fa a l'aproximació, ara és força ben marcada: cal deixar el cotxe a vora la casa de Garreta, travessar la carretera i el rec i agafar una pista poc marcada muntanya amunt. Trobarem fites que marquen el camí, en particular una d'enorme quan toca entrar en un corriolet que cal seguir fins a peu de via, on s'arriba des de l'esquerra en lleugera baixada. Res a veure amb la complicació de l'aproximació anterior, que remuntava primer recte amunt i després flanquejava llargament la paret.

Ens posem amb la més senzilla, La Trampa de la Rampa (6a). Com el seu nom indica, sembla una cosa però és una altra! De fet, cal treballar força, tibant força i amb moviments poc naturals. Serveix per escalfar i per una mica més i tot! Ara bé, és un viot boníssim!


En Tati a La Trampa de la Rampa.

Per continuar pujant dificultats, fem la En Ja i en Pa (6b), a la dreta de l'anterior, saltant-ne una que ja havia fet. Aquí s'ha de tibar una miqueta més a la part de baix, però potser els passos són més evidents. I a la part final hi ha un muret més fi i exigent, on tots dos hem anat una mica per la dreta. M'he hagut d'esforçar, però ha caigut a vista.


A En Ja i en Pa.

A continuació en Tati m'ha posat cintes al que era el meu projecte del dia, la Rampilles Pilles (6c). L'altra vegada em va sortir en top-rope a la primera després de veure com la feien els companys. Avui no recordava prou coses, així que li he fet un primer pegue en top-rope, especialment després de veure que en Tati s'està molta estona estudiant un moviment -l'ha fet sense despentinar-se però, al final!

 
El projecte del dia.

Faig en top-rope i vaig matisant els moviments. Quan em toca fer-la des de baix, vaig fent com toca. Em sento bé perquè en el pegue en top-rope fins i tot m'he desinflat del 6b: m'anava penjant tranquil·lament quan calia... Vaig fent tot bé fins al punt on el Tati ha trigat a veure-ho, tot i que, quan saps on anar, no és excessivament complex. Així que pillo el canto clau amb la dreta, la presa bona amb l'esquerra, ajunto mans i pujo peus en adherència... i em quedo pillat, amb la cinta a la cara, sense poder xapar! Vaig inflat, així que em pillo a la cinta i em penjo. És trist, perquè sols havia de pillar un altre canto a la dreta i xapar amb comoditat, sense pujar peus! Però quan vas encebat es cometen errors! Després queden uns moviments de slab delicats però que es fan... El Tati em suggereix que la deixi montada i que hi torni després!

Mentrestant, en Tati ha anat fent App Slab (6c) i Super Pac (6b).

Quan torna a ser el meu torn, m'hi torno a posar. La part de baix surt milimetrada, però m'adono que les forces no són les que haurien de ser i m'he de penjar abans del lloc on he fallat abans. Els moviments surten, però haurà de quedar pendent! 

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb cinc pegues, tres d'ells al 6c, que m'han deixat ben caldejat... Serà un bon entrenament, espero! I he tatxat un 6b, molt a poc a poc, vaig fent els deures!


dissabte, 26 de febrer del 2022

Racó Tranquil

Després de molts dies de no poder escalar per causes diverses, aquest finde toca treballar els dos dies! Avui ens n'hem anat novament al Racó Tranquil, amb l'Ernest i el Pana. Amb en Josep hi vam fer un intent el dia 13, però només ell va tocar roca... sota la pluja... i sols va fer tres xapes!

Avui he hem tornat. Els companys comencen amb la Pecadora de la Pradera (6a+) que és on ens vam posar amb el Josep el dia de la pluja. Per contra, jo començo amb la Secretària de Conveniència (6a+), que es veu més assequible malgrat ser del mateix grau nominal. Realment és d'anar fent, amb uns moviments més exigents al muret final.

A continuació, jo també em poso a Pecadora de la Pradera. També surt sense complicacions, però al mig hi ha una zona de xorreretes on hi ha un passet curiós. En Josep l'ha fet anant molt per l'esquerra, però l'Ernest l'ha fet recte, aprofitant unes regletes, i jo he fet més o menys el mateix. Les dues comparteixen reunió, cosa que va la mar de bé.



Terreny amable fins aquí, a Secretària...


... i una apretadeta a la part final.

En Josep a Pecadora...



... i jo a la mateixa via, en diversos llocs. Un viot!

A continuació jo m'he posat a Tot És Pàtria (6b+). Els companys l'han feta sense massa problemes, però la tenen ben apamada! Jo em decideixo a posar-m'hi des de sota i acaba sortint, però lluitant-la moltíssim.
 
És una via força mantinguda i variada. Comença amb uns moviments atlètics que aconsegueixo llegir molt bé. Cal aprofitar una bustia que costa de veure mentre estàs escalant, a l'esquerra. Després els companys agafen un invertit que jo no veig i que sembla que és clau. Jo he trobat un bon canto al fil de l'esperò per la dreta i un bon forat per l'esquerra. Uns plans roms permeten anar pujant, cap a la dreta i toca trobar un bon forat que també costa de veure. El crux de la via però és un tram de slab. Estàs força ben posat per intentar esbrinar com fer-lo. Jo he dubtat i redubtat mil vegades, però al final m'he decidit: toca posar els peus en una visera en adherència i fiar-te'n, agafar alguna nyapa i aviat cosa millor. D'aquí es va un xic a la dreta, en direcció esperó, per tornar a l'esquerra i seguir fissura. Semblaria que la cosa es suavitza, però encara hi ha algunes tibades, ara en terreny vertical. Encadenar-la ha estat un premi a l'esforç! M'he fos però ha sortit!! Això sí, ho he deixat tot i ja no faré res més, avui -en part perquè em vull reservar per demà.




L'Ernest, a Tot És Pàtria (6b+)...
 

... en Josep al primer tram de la mateixa via...




... i jo mateix en tres llocs d'aquest viot.

Mentrestant, els companys encara es barallen amb Dotze d'Octubre (6b+) i Ascesi (6c+).


L'Ernest a Dotze d'Octubre...


... i a Ascesi.

Ha estat un dia ben aprofitat. Tot i que només he fet 3 pegues, he tatxat 3 viots, entre ells Tot És Pàtria que és ben exigent. Després de tants dies de repòs, no comptava amb una collita tan bona. El dia ha estat ideal, el lloc molt guapo, amb una roca immillorable, això sí: de la que demana finura verdoniana!

dissabte, 5 de febrer del 2022

Després de molt temps, Desdentegada

Amb en Mario i en Pep ens n'hem anat a la Desdentegada. Des que s'ha d'aparcar al Bruc que no hi hem estat cap vegada. Sens dubte, la mandra d'haver d'afegir uns quants minuts a la caminada que ja hi havia ens havia fet enrere. Avui però hem deixat la mandra a casa i ens hi hem atansat.

Hem fet vies que ja havia fet unes quantes vegades, però que mai defrauden. Comencem per la zona dels quintus, fent #16 (V+), seguim per la #15 (6a) i la #14 (6a+) i acabem a la placa de més a la dreta, on hi ha la #24 (6b).

Les havia fet, però continuen sent guapíssimes. Al 6a hi ha feineta de finura de la bona. Al 6a+, continuïtat tibant una mica més. I el 6b és una meravella: un començament exigent, es suavitza una mica arribant al sostret i després d'aquí queda una bona colla de metres on s'ha de treballar de valent!

Avui sols hi tinc fotos meves, però puc certificar que els companys també hi eren!





Les vies d'avui, per ordre de realització i de dificultat.

Al final, la caminada extra no és tan greu com semblava i ha quedat una matinal ben xula amb molts (als voltants de 120) metres escalats virtualment a vista!