Vilada - Can Marieta

Després de molts dies de no coincidir plegats, avui els tres mosqueters, Ernest, Pana i jo mateix hem anat a buscar l'ombra a Vilada, a can Marieta. Hi havia estat fa un temps però era una proposta que no em desagradava, encara que toqués repetir vies i apretar fort ;)

Començo amb suavitat, tatxant una via que no havia fet, la Kukatina(V+). No ens ha semblat pas senzilla ni a l'Ernest ni a mi...

A Kukatina, la més senzilla però no pas senzilla!

El Pana, que va fanàtic, no perd el temps amb aquestes vies i es posa a Jamel (6a) i esbufega una mica a la zona del desplom. Després m'hi posaré jo també i confirmo que hi ha unes bones apretades! L'ideal és no encarar el desplom massa directe, sinó un xic per l'esquerra...

Les nostres tres actuacions a Jamel.

Després de Jamel el Pana es posa a La Foradada (6b). Lluita com un berraco, tant per la dificultat com pels alejes, i la treu. Els altres no tenim pas ganes de posar-nos-hi i li diem que la desmunti (jo ja la vaig tastar en top-rope l'altra vegada i ja vaig veure les galetes que t'hi jugues...).

El Pana, donant-ho tot a La Foradada.

Segueixo per Via Làctea (6a+). Una mica més contínua que Jamel però d'estil similar. L'Ernest la fara ben bé també, al final del dia.

A Via Làctea.

El Pana es posa a Troni l'Aspiradora (6b+) en top-rope aprofitant que comparteix reunió amb la Kukatina. Li costa veure els passos a la part de baix però acabarà trobant un forma de fer-la. Fer-la serà un altre tema però...

L'aspiradora no ha tronat, però s'han sentit crits de lluita.

L'Ernest ha fet la Pallaringa (6a) i això em permet fer un top-rope a Nenes del Cul Plomat (6b). L'havia ullat la darrera vegada i avui he pogut tastar-la. És una via exigent, que no és evident de llegir a la primera. Penjant-me algunes vegades aconsegueixo treure-li l'entrellat. La primera part és regletera i toca encarar-la més o menys recte. Després cal anar cap a l'esquerra en un parell de llocs i tornar cap a la dreta. El darrer tram dur (als voltants de la quarta xapa, té un moviment que m'ha semblat molt llis de peus... Després ja es pilla bon canto. Anant en top-rope he continuat fins a la reunió de la Pallaringa i queda un viot! Li veig possibilitats d'encadenar-la! (Ara, estratosfèrica per ser 6b).

A dalt, l'Ernest a Pallaringa i jo a Nenes del Cul Plomat.

L'Ernest acaba l'actuació a la Via Làctea i pleguem trastos. 

Final de festa a Via Làctea.

Vilada

Avui he sortit amb el Víctor, amb qui ens vam conèixer la setmana passada, i l'Enric, de la Pobla de Lillet. Hem quedat per anar a Vilada, al sector del Castell de Roset.

Hem començat fent la Dues Figues i Tres Fulles (6a), que serà la única cosa que encadenaré avui. Una via amb un primer tram exigent i lleugerament patinós. Després ve una zona més atlètica, on s'ha d'anar tibant però amb bon canto. I el pas més difícil és l'entrada a la reunió. S'ha de remar fins un bon canto que jo he agafat amb l'esquerra. Amb feines i treballs he anat fent un canvi de mà per anar a buscar un canto més bo a la dreta i superar el ressalt. Durilla, i la prova és que s'atravessa a algun company.

Els tres mosqueters, a la primera del dia.

La segona ha estat Faig i Branca (6a+). Començament molt més franc que l'anterior fins a sota el bloc desplomat. Aquí el Víctor ha fallat i s'ha hagut de penjar. Jo m'ho miro i m'ho remiro i també m'acabo penjant. L'Enric, en canvi, sí que li treu l'entrellat: toca encarar el bloc desplomat pel mig i anar a buscar canto lateral a la dreta (jo intentava buscar-ne a dalt i hi ha una remada que se'm feia impossible). L'entrada a la reunió, comuna amb l'anterior. Ara ho he fet tibant del canto amb dreta, pujar peus i pinçar una mena de canaleta que surt amb l'esquerra -delicat.

L'Enric serà l'únic que s'emportarà la via.

Després el Víctor s'ha posat a Risk (6b+). Veient-lo ja tinc clar que li faré un top-rope. Hi ha un pas molt delicat per xapar la segona: bavaresa amb la dreta, pujar peus en adherència per evitar la porta, pillar canto a sobre del desplomet. Després ve un tram d'anar fent i un moviment difícil per superar un ressalt, que et deixa en una zona delicada per anar a xapar la següent. Després ve un tram d'adherència delicat, que jo he atacat per l'esquerra sense pujar gaire. I per entrar a la reunió, torna a haver-hi uns passets més que delicats. Surt tot, però encadenar-ho seria un problema!

En Victor, al risk de xapar la segona.

En Victor, treballant de valent.

A continuació hem fet el mateix amb Raspinell (6b+). Entrada curiosa de posar-s'hi bé. Després uns moviments amb més bon canto per posar-se a sota el sostre. Convé pillar ràpidament canto a sobre, si no, s'embolica més. Després un tram amb bon canto i blocs desplomats. I el pas que més m'ha costat és a una placa que no té literalment res: Sols una lateral d'esquerra baixa i un peu d'esquerra que fa baixada. Els companys no sé com s'ho fan per elevar-se aquí, jo he hagut de fer A0 anant en top-rope. Després queden uns metres de placa fina que se les porta!

L'Enric, a la zona suau.

 

L'Enric, fent contorsions que jo no sé fer al crux.

Un matí assolellat, en bona companyia, gaudint de bones vies. Grau molt collat, com ja sap tothom.

Vilada, després de molts anys

Avui ens n'hem anat a a Vilada amb en Pep. Feia molts anys que no havia estat aquí, i sols hi vaig fer una visita. I recordo que el Pep P. em  va suggerir Can Marieta com un sectoret ben xulo. Coincidia amb les intencions del company així que ens hi hem acostat, amb alguna vacil·lació pel camí ;)

Hem començat per Pallaringa (6a), una línia llarga i guapa, vista des de sota. I la veritat, és que no decepciona en absolut! Un viot, que obliga a tibar una mica però. A la part de dalt, les assegurances allunyen una mica, cosa que li afegeix un puntet... De fet, en un punt ni tan sols veia cap on havia d'anar... En Pep l'ha encadenada anant des de baix, cosa que ha estat una alegria particular per ell, que li tenia l'ull posat!

En Pep, encadenant Pallaringa.

Després ens hem posat a Puta Reunió (6a) just a la seva esquerra. L'entrada és bloquera i s'ha de tibar molt, és molt dubtós que la graduació hagi de ser la mateixa que l'anterior... Després, és qüestió d'anar fent, amb tendència cap a l'esquerra. La guia parla de 5 assegurances, la realitat és que probablement en calen el doble. Té una entrada curiosa a la reunió, que segurament li dóna el nom a la via. Però després d'entrar-hi quatre vegades, acaba sent fàcil i tot...

Després del bas bloquer de Puta Reunió.

A continuació ens hem posat a Jamel (6a). Començament normalet i després toca atacar un desplomet. Jo ho he fet de la manera més complicada possible, segurament, creuant-lo de dreta a esquerra mentre anava tibant de valent. Després la cosa es suavitza i ja està. Crec que és bastant més difícil que la primera, també.

Jo mateix mirant el desplom de Jamel.

Al desplom de Jamel. Toca fer-lo per l'esquerra, com fa el company!

A continuació, hem fet la de la seva esquerra, Via Làctea (6a+). No recordo haver tibat de forma excepcional a enlloc, però sí que crec recordar que és més contínua, amb dificultats no despreciables fins més amunt.

A Via Làctea. Algunes tibades en lateral porten a l'èxit.

En Pep a la mateixa via.

Baixant he posat algunes cintes a La Foradada (6b) i m'he estat mirant els passos. El suficient per decidir que li faria un pegue en top-rope, anant a la reunió de les vies anteriors. Ha estat una bona decisió, perquè aquí s'ha de tibar de valent a diversos llocs. No dóna treva fins molt amunt on la cosa es posa més fina i, a sobre, les xapes el posen a can pixa... L'he encadenat d'aquesta forma, però no em motiva provar-la des de sota!

Quan hem fet la primera via m'he mirat una mica Nenes del Cul Plomat (6b), pensant que seria una via factible. M'he mirat algun pas, per si les mosques, però veient el pa que hi donen per aquí, avui he decidit que no calia fer més pegues, no fos cas que tingués algun disgust... Així que hem plegat trastos i ens n'hem anat cap a casa. Bones vies, dures, però molt bones. I, a sobre, a l'ombra, cosa que s'agraeix en dies calorosos...

Vilada - el Roset

Aquest matí he tornat a escalar amb en Pep i la M. Alba després de molts anys de ni tan sols veure'ns. El destí triat per al retrobament ha estat Vilada, concretament el Roset, el que ha suposat conèixer una zona totalment nova per a mi.

Hem sortit de Manresa fent un sol esplèndid i ens hem anat a ficar a l'únic lloc on el cel estava cobert. Hem fet les primeres vies amb un fred important que ens deixava els dits absolutament sense tacte. Sortosament, després els núvols s'han esvaït i ha quedat un dia perfecte.

Accés: Un quilòmetre aproximadament abans d'arribar a Vilada trobem un trencall a mà esquerra que indica Castell de Roset. Anem seguint una pista amb trams no gaire bons durant la qual trobarem un bloc aïllat a mà dreta -el bloc masó- prop d'una casa i seguirem fins a trobar una segona casa. Hem aparcat a un revolt tancat que gira a la dreta just a l'alçada d'aquesta segona casa, que deu ser can Roset. Continuem per la pista unes desenes de metres per enfilar-nos cap a l'esquerra per un camí emboscat amb algunes fites. En pocs minuts serem al peu de les parets, gaudint d'una magnífica esplanada amb gronxador inclòs. (Per més informació sobre aquest i altres sectors podem anar al bar Arç al mateix poble de Vilada)

La zona està molt ben equipada, amb els parabolts normalment als llocs on esperaríem trobar-los i mosquetons a totes les reunions de les vies que hem fet. Com ja és conegut, cal acostumar-se al grau local (jo l'indicaré entre corxets, ex: [V]). A sota, una panoràmica de la part de més a la dreta del sector.

Panoràmica de l'extrem dret del sector

Hem escalfat a les vies 3 i 4 (V+ [V]). Són dues vietes de 4 parabolts que comparteixen una reunió l'entrada a la qual és curiosa venint per qualsevol banda.

La M. Alba a la via #4

Jo mateix, a la via #4

Després d'això hem fet la via que queda més a la dreta, la #1 (6a [V+]). Aquesta és més llarga, 7 parabolts, i és bastant variada: una entrada fineta, un tram amb més canto, un desplomet atlètic i una entrada a la reunió durilla, on, a sobre, he anat creuat de braços.

En Pep, als primers passos de la via #1...

... i jo mateix, encarant el desplom

A continuació hem fet la via #7 (6a [V+]) (5 parabolts). Tot i no ser excessivament llarga, també l'hem gaudit.

Després d'això hem atacat -amb èxit, també- la #20 [6a+], equipada amb 7 parabolts. Té una entrada força fineta amb el primer parabolt bastant allunyat. Després van sortint cantos fins a sota un sostret on es segueix, finament, cap a l'esquerra. Una apretada per superar el desplom i entrem a una magnífica placa amb alguns passos de finura, especialment per xapar el darrer parabolt. Uns passets més de finura i xapem la reunió.

Sobre el desplomet de la via #20, estudiant la placa final.

Aprofitant que el darrer tram d'aquesta via (la #20) és comuna amb la #19 [6b] li hem fet un intent en top-rope. En Pep volia estudiar el pas clau que se li va resistir un altre dia i avui ha trobat la seqüència bona. A mi també m'han sortit tots els passos però cal una tibada molt salvatge per superar el desplom abans d'ajuntar-se amb la via #20.

Després d'això, en Pep m'ha mostrat la resta de vies del Roset i m'ha portat fins a Can Marica per un camí -emboscat, com no- paral·lel a la base de la paret. Ja tinc deures!