Tornem al Balcó

Avui amb en Ramon teníem un parell d'opcions ben bones. Però el Balcó de Santaïna és un indret desconegut per ell, així que hem anat cap aquí. Hi hem estat la mar de bé, de fet, gairebé hem tingut calor i tot! L'espectacle d'un dia radiant, sobre un mar de boira amb Montserrat al fons no té preu!

Vista espectacular, avui.

Hem començat amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és tradició. A continuació ens hem posat a la via del seu costat, sense nom ni graduació a la guia. Sembla que hauria d'arribar fins dalt de tot, però té una reunió al final del primer ressalt i sembla que ha de servir per escalfar.

Escalfant a l'esperó i a la via ?? del seu costat.

M'hi poso, posant cintes i acariciant la roca. Es nota que per aquí no hi passa gaire gent, perquè hi ha pols a les bústies i alguna cosa es veu sense sanejar. Aquí he hagut d'apretar de valent i fins i tot m'he acabat penjant. Realment hi ha un pas força complicat de llegir i aquest arriba després d'esbufegar i lluitar en algun altre pas. Si hagués de posar-hi una graduació, m'ha semblat que deu estar als voltants de 6b+. Un altre dia potser em plantejo encadenar-la, però avui havia de servir per escalfar una mica.

Després ens n'hem anat a la via Jabba el Hut (7a), que vam estar tastant l'altre dia amb en Pana. El Ramon s'anima a fer alguns metres de primer, posant cintes, però decideix baixar al passet delicat que hi ha per arribar a la tercera xapa. M'hi poso jo i la vaig muntant, reposant arreu. Per aquí hi ha passat algú que ha marcat unes cleques d'escàndol. M'ajuden a recordar coses, tot i que als passos difícils no hi ha tals marques... Em costa decidir-me a fer el primer crux, d'anar a buscar el bidit bo de dretes des del que es pot xapar, però al final em decideixo i realment tampoc costa tant. Reposant i mirant vaig muntant. Al mur final avui em decideixo a fer-ho recte amunt, quan l'altre dia em mirava de fer-ho un xic per l'esquerra (i el Pana, molt per l'esquerra). El xapatge de la darrera no el vaig gens clar. Deixo l'exprés més llarg que tinc pensant que es podria xapar des del bidit d'esquerra. Però no la provaré des de sota, sinó que li faré un top-rope, a veure si puc encadenar.

El projecte, que queda com a projecte, Jabba el Hut.

En Ramon li fa un tast en top-rope. Quan passa del díedre a la placa, se li'n va una mica un peu i li fa una rebrincada l'espatlla dreta. Sembla que no haurà estat res, però no s'atreveix a donar-ho tot a partir d'ara i va fent, amb algun A0 i algun ajut de la força ventral.

Jo li faig un pegue en top-rope també. Vaig bé fins al primer crux, a pillar el bidit de dretes. Però aquí no tinc ben controlats els peus que han de permetre agafar bustieta xica d'esquerra i fer una remada-llançament a la pedra gris de dretes. Em deixo anar i... faig una volada de molts metres avall! El Ramon, que assegurava còmodament assegut a l'ombra, ha fet una volada amunt de bastants metres també. Sorprenent, malgrat la diferència de pes. Tinc les mans a la repisa de sota i torno a fer el crux. Cal mirar-se molt bé els peus per anar mitjanament ben controlat fins a la pedra gris de dretes i després fer l'altre remada, fins la pedra gris alta d'esquerres. D'aquí s'agafa bé la segona franja i cal atacar la part final. Si es va sobrat de forces, l'alternativa directa sembla viable: lateral de dreta, bidit fondo d'esquerra, pujar peus, xapar, anar movent mans amunt pujant algun peu i tibant fort de cantos i forats petits però acceptables. Si NO es va sobrat, que serà el meu cas, millor per l'esquerra: pedra sortint a la franja vermellosa, monodit fondo de dreta, bolo pinçat d'esquerra, dreta a cosa acceptable, esquerra també, pujar peus i llançament a bons bolos d'esquerra.

Veient que avui no encadenava ni en top-rope he optat per deixar-ho estar i m'he dedicat a estudiar els passos individualment. Caldrà enfortir-se una mica més per tenir opcions. Avui m'he adonat que arribo a la repisa havent treballat més del que voldria, segurament caldrà millorar la tècnica de peus i no tibar tant de dits... I els tres llançaments/remada (primer crux, pedra de dreta, pedra d'esquerra) demanen mirar molt bé els peus també, per evitar tibar més del compte. 

El Ramon també s'ha desfogat a gust i hem anat recollint trastos.

Matinal a Vallirana

Fa fresca i amb el Ramon ens n'anem a Vallirana, que s'hi està bé! Quan arribem el pàrking ja està bastant ple, i això que som bastant matiners... Sort que aquí hi ha moltes vies, si no, seria impossible!

Avui ens posem a Alpina (V+) per escalfar. Té un tram amb fissura, que suposo que és el que li dona nom i després ve mur ben vertical amb alguns moments on s'ha de mirar amb certes ganes. El Ramon la fa en top-rope i acaba ben inflat... de fet, no ho regalen pas!

Escalfem a Alpina, com molta gent. Per això està recontrasobada!

A continuació, fem la Namasté (6a). Bona placa, amb algun tram de mirar-s'ho abans del mur final. El mur en sí té una bona tibada ben intensa: jo ho he fet des de l'escaire-safata bo d'esquerra, dreta a forat, esquerra remada amunt i obertura de dreta fins una fissura-llastra lateral. Tot bastant exigent!

Namasté demana bastant més. També està polida en algun punt.

D'aquí ens n'anem cap a l'esquerra, a fer Shrek (6a+). Una entrada de tibantor, un terreny més suau i un muret on cal treballar. Jo l'he fet atacant la primera part per l'esquerra i creuant després cap a la dreta a buscar un bec característic. Quan s'arriba al mur final, la via està guanyada: és molt més senzill del que sembla des de baix.

Gaudint de Shrek. El muret que ve després és exigent. El final, es deixa fer bé.

La següent ha estat la Sleepy Bastard (6a+), a la seva esquerra. Comença igual que la Die-Dron i és bastant exigent. Cal posar molt bé els peus i aprofitar-ho tot per superar el primer tram vertical. Després s'arrampa una mica però es torna fi i cal fer una mica de treball tècnic. Per la dreta, pel desplom, s'arriba més bé a una xapa delicada. Després toca atacar recte amunt. A la part de dalt hi ha un muret més que vertical, amb algun aleje. Toca posar-hi morro fins la invertida d'esquerra. Amb esquerra invertida jo he xapat. Dreta a una lateral, pujar peus, regleta d'esquerra, pujar peus i bon canto de dreta. A partir d'aquí, bon canto i bon desplom, tant que no hi ha pebrots de xapar la següent fins que la tinc a la cintura!

A Sleepy Bastard cal treballar fort a la part de baix i posar-hi una mica de morro al mur final. Alejillo, desplom i pocs llocs on deixar-se per xapar! Més contínua en dificultat que les altres.

Després hem fet la de l'esquerra de la Die-Dron, amb xapes negres, que no surt al croquis del Fernando. Probablement 6a+ també. A la part de dalt jo tiro recte amunt, sense adonar-me que les xapes han canviat de color i ara són grogues... El mur final demana una mica de concentració i a la part de baix hi ha una secció plaquera tècnica.

A la de Xapes Negres.

Per acabar la feina, fem My Way (6a+), amb les xapes grogues, continuant per les xapes negres després. La primera xapa està a vuit metres de terra, així que la deixem passada baixant de l'anterior... Segurament està (mal) pensada per posar-hi algun friend i llaçar una savina morta (?). Més amunt també hi ha algun alejillo i en canvi una altra xapa està a tocar... Es deixa fer més o menys com les altres.

A My Way.

I amb sis vies avui pleguem trastos. El Ramon avui ha optat per fer-ho tot en top rope. A mi m'ha fet mal l'esquena des del moment de posar-me els gats. Espero que la cosa no vagi a més i que l'Ibuprofè faci els miracles que s'esperen d'ell!

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna a proposta del Martí, un de la colla que ens hem reunit al camp de futbol. L'Ernest, el Pere i el Quico han estat els altres. Ens hem plantat a la fresca de l'aparcament i hem fet la breu aproximació amb alguna relliscada a la roca humida, perquè aquesta nit ha fet fred de debò.

Per sort al balcó s'hi està la mar de bé i només ens farà la guitza la boira que pujarà en algun moment.

La pega que té el sector és que no hi ha gaire coses per escalfar. L'Ernest es posa, fanàtic, a El Boig de Casserres (6b), però sense matar-s'hi. Jo opto per fer l'esperó Qwertypoiuy (V+). La il·lusió amb la que li van posar amb el nom és comparable amb la il·lusió que fa fer-la, però és l'únic que hi ha!

Escalfant al quinto més i un dels companys cardonins al fons.

A continuació jo he escalfat a L'Oruga Confusa (6a). Toca començar per l'arbre perquè si no el grau no seria aquest ni de broma. La gràcia que té la via és que serveix per muntar el projecte del dia Esperó del Crostó (6c+) al que aprofito per posar-li cintes.

L'Oruga Confusa i el projecte del dia Esperó del Crostó a la banda desplomada. Avui l'he encadenat!

Mentrestant, els altres han anat escalfant com han pogut, l'Ernest també amb Poliki Poliki (6b+) que és un os dels més durs de rosegar. El seu projecte d'avui és Hipotàlem (7a) i li fa un tast penjat-se bastant al crux, a la tercera xapa. Al final li veu la manera...

Jo li faig un tast en top-rope a l'Esperó del Crostó per treure-li l'entrellat. La part inicial és la més dura, amb el crux a la tercera xapa. Aquí trobo una forma de fer-lo, però agafant-me d'una pedra punxeguda molt dolenta que no em dóna massa seguretat... Baixant trobaré una bústia força bona a l'esquerra i em miro alguna forma d'arribar-hi... Més amunt, la via desploma un munt, però s'aprofita molt l'aresta de l'esquerra. També és cert que hi ha prou canto, el problema és aguantar!

L'Ernest li fa el pegue que hauria de ser bo a Hipotàlem però fracassa a la tercera. Baixa i hi torna i aquesta vegada sí! Ara bé, abans no ha acabat d'arribar a dalt pensant que ja improvisaria la part final. I ara, al pegue bo, ha de lluitar molt la part de dalt, però se l'emporta!

L'Ernest a Hipotàlem.

Arriba el meu torn i decideixo provar l'Esperó del Crostó (6c+) des de sota. Als primers metres recordo que no he matisat gaire els moviments, tot i això, surten la mar de bé. Al crux m'agafo de la pedra punxeguda però no em veig amb força per tibar bojament d'ella i improviso amb una regleta xica d'esquerra. Després el bidit que abans he agafat amb l'esquerra, l'agafo amb la dreta... Pujo peus i m'estiro fins la bustieta bona d'esquerres. Aquí m'adono que ja tinc la feina més dura feta! Ara toca reposar a l'únic lloc que ho permet amb comoditat. Venen uns passos desplomats, a agafar una bústia recargolada amb la dreta i veig la cinta però no em puc deixar per xapar. Faig tres passos més fins pillar una bona bústia de dreta i xapo. Aprofitant l'esperó aconsegueixo recuperar forces i atacar el que queda. La darrera xapa queda una mica a la dreta, en ple desplom, però hi ha bon canto. Però les forces estan sota mínims... Per sort, aguanto i em planto als metres finals ja amb bon canto. He bufat molt, molt. Però està encadenada!

Amb la feina feta hem anat a veure l'actuació final dels companys. M'apunto que estaria bé provar Jabba el Hut (7a) algun dia. Clar que encara tinc per encadenar el Cim d'Estela i la Poliki... Molta feina, caldran moltes visites!

De tornada. A l'ombra hi feia rasca!