dilluns, 5 d’agost del 2013

El Kraken a la Pastereta


Avui en Pep i en Mario tenien previst tatxar El Kraken, la darrera que els quedava per fer de la zona. M'hi apunto, conscient de que la via està un xic per sobre del que estic fent darrerament...

L'aproximació ens fa suar de valent, tot i que estem a l'ombra la major part del temps. Decidim que rapelarem la via tot i que cap dels tres és especialment fan d'aquesta opció, però la llarga i assoleiada caminada que seria l'alternativa ens ajuda a decidir. Per tant, ho deixem tot a peu de via. Això vol dir que anirem lleugerets, cosa que jo agraeixo especialment: no m'agrada gens haver de tibar amb més impediments del compte!

En principi, en Pep farà els dos primers llargs. Jo faré el següent (empalmant els llargs 3 i 4 originals) i, si m'atreveixo, també el darrer. El primer llarg és senzillet. Trobem un parabolt a uns 8 metres de terra i després podem llaçar una savina. La reunió és en una repisa ben còmode al peu del mar de placa que ens plantegem atacar.

El segon llarg és plaquero 100%. Al començament ja descobrim de què anirà la cosa: presa petita i peus a controlar en tot moment. El primer tram es fa força bé fins que la roca es redreça. Aquí hi trobem un pas on hi ha poca cosa de peus i que obliga a fer una bona apretada, un xic per l'esquerra de la línia de xapes. Després, el terreny es torna a tranquilitzar un xic. Els darrers metres abans de la reunió van per un terreny un xic diferent, on hi ha alguna llastra. La roca però hi és molt bona! 

Al mar de roca del segon llarg

 Arribant a la R2

Fem canvi de cordes i anem pel tercer. La sortida de la reunió segueix la tònica del llarg anterior: presa petita i anar controlant. Aviat, però, augmenta la mida dels cantos. Trobem un parabolt tallat en un tram on hi ha una mica més d'aire entre xapes, però la roca és prou generosa per no haver de patir. Després anem en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar un desplomet amb canto excepcional. A partir d'aquí, el terreny s'arrampa força. Trobem una reunió que no fem i seguim amunt. Llaço un parell de savines que es trobem a la feixa que, en diagonal ascendent, ens porta a la reunió abans del mur final.

Als primers metres de la tercera tirada

El mur final es veu més que vertical i les xapes obliguen a escalar entre elles. Tot això més una referència (errònia) que duiem que indicava 6b+ obligat fan que li cedeixi el llarg a en Pep que se'l treu sense despentinar-se. Per comoditat, el despengem fins la reunió d'anelles de la Viatge Apatxe des d'on ens assegurarà a nosaltres dos. Els primers metres són els més durs de la tirada. Cal aguantar en els bons (i no tan bons) cantos i forats que anirem trobant. Sortosament, de tant en tant trobem alguns punts on es pot reposar raonablement bé i el tram següent es pot anar fent bé. He trobat un altre pas difícil just a l'alçada d'una llastra sospitosa que queda a la dreta. Aquí he hagut de lluitar de valent per no penjar-me i me n'he sortit! Després queda un terreny més suau: igualment vertical o més, però amb bon canto. Superat el darrer bombet, la reunió és a tocar en terreny suau. Ha sortit -de segon, però ha sortit!

 En Pep, al mur final...

 ... i jo que li segueixo els passoss...

... i en Mario lluitant al mateix llarg.

Hem rapelat per la Viatge Apatxe perquè la darrera reunió té anelles i la nostra no. Val la pena anar flanquejant cap a la dreta des del principi: jo pensava que la via anava més vertical i he hagut de flanquejar quan ja era a l'alçada de la reunió i em quedava una desena de metres a la dreta! Des d'aquí, un altre ràpel fins la repisa de la R1 i d'aquí al terra. Fent els ràpels ens ha tocat el sol, però hem estat fresquets tota la via, el que ha estat una sorpresa molt agradable!
 
 Rapelant per arribar a la repisa de la R1


La via és un 10. Totalment recomanable. Aixó sí: per gaudir-la totalment val la pena anar prou bé com per poder fer el darrer llarg suficientment sobrat. Les plaques centrals es deixan anar negociant sense cansar-se massa. Ara ja tinc ganes d'anar a fer el Viatge Apatxe...

dijous, 1 d’agost del 2013

Rasos de Peguera. El Corral


Aquesta tarda hem tornar a sortir amb la Clàudia. En Pep m'havia parlat d'una nova zona als Rasos de Peguera, El Corral i he buscat informació aquí. A la vista de que hi ha vies assequibles decideixo que val la pena fer-li una visita.

Per l'aproximació val la pena fixar-se bé en el mapa publicat i seguir el GPS del mòbil. Nosaltres ho hem fet així i hem arribat sense massa complicacions. Si no, es pot prendre com a referència un prat que es veu des del pàrquing de l'antiga estació i intentar acostar-s'hi. El sector està en un clot -forma, literalment, un corral natural!

Comencem per les vies del sector Escola, tot i que encara hi toca el sol. Però com que estem a una bona alçada s'hi pot escalar ben bé.

Comencem d'esquerra a dreta, fent la Currandes, Caracremada, Les 3 Maries, Vallsabuc i Per Nassos, entre V i V+ segons les ressenyes. L'escalada és ben diferent al que hem estat fent els darrers dies amb la Clàudia: aquí, fonamentalment cal tibar força mentre que a Montserrat és, fonamentalment, qüestió de posar-s'hi bé. La Currandes és prou maca i assequible. A la Caracremada ja s'ha de tibar perquè hi ha un passet en lleuger desplom. A les 3 Maries, més passos de tibar-li i a Vallsabuc més encara. Penjant-se en algun lloc a la Clàudia li han anat sortint tots els passos, però està clar que l'escalada és ben diferent! La darrera d'aquest tros, Per Nassos, sembla encabida, com el nom indica, per nassos i en resulta un itinerari no massa afortunat.



 A Currandes

A Caracremada 

 A la reunió de Les 3 Maries 

Tibant-li a Vallsabuc
 Per Nassos

Continuem per la dreta, fent Edna. Aquesta és més senzilla que les anteriors i segueix un fil de roca prou interessant.

 La Clàudia, fent Edna

Per acabar la sessió, li proposo a la Clàudia d'anar a l'altra paret, a fer la Lindo Pulgoso. Aquí la paret és força més alta i el terreny ja s'endevina més durillo. Els primers metres són molt verticals però tenen canto. Altra cosa és encertar-lo a la primera perquè les vies no estan gens marcades, tal com demanen els equipadors. Després anem en tendència l'esquerra per un terreny vertical, on cal anar buscant bons peus. Després entrem a una zona amb grans roms que es deixa fer un xic més bé, facilitat que queda compensada per l'aire entre xapes. Finalment, queda un mur final, ben compacte, on cal fer una tibada burra per arribar a la reunió. L'he trobat força dura tot i que només és V+. Em despenjo i vaig treient cintes perquè la Clàudia no veu clar poder-la fer tota (i jo tampoc). De tota manera, n'hi deixo una cap al principi per guiar la corda als primers metres. Doncs la Clàudia s'hi ha posat i l'ha tret, reposant en algun lloc, això sí! Felicitats, campiona! 


Negociant el tram amb roms de Lindo Pulgoso


Es tracta d'un sector petitet, però amb possibilitats suficients com per fer-li algunes visites més. Les vies senzilles ja s'han acabat, però! Bé, en queden unes de l'esquerra de la paret, però no les he localitzat totes i no criden massa l'atenció.