Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Clot del Boixar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Clot del Boixar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de desembre del 2016

Clot del Boixar - Cony de Pedra


Avui, darrer dia de l'any, ens n'hem anat amb en Ramon a fer-nos passar el mono al Clot del Boixar, al Cony de Pedra, un sectoret a la dreta de la placa Gunilla.

Hem comença per la dreta i les hem fet totes: El Coño de Tu Prima (V), Tupinamba (V+), El Coño de la Bernarda (6a) i El Conejo de la Loles (6a).

En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

  Tupinamba.

Les dues primeres comparteixen reunió i les dues segones també. Són similars excepte la darrera: començament plaquero guapo, terreny de transició arrampat i una tibada per entrar a la reunió. El Conejo de la Loles és la més guapa, amb un bon tros de continuïtat al principi, que dóna gust d'escalar.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

 En Ramon atacant el millot cony: el de La Loles...

 ... i aquí coronant-lo. Pas curiós, per cert...

Per acabar, hem anat a la Placa Gunilla a repetir la Señora Gunila (6a), una via boníssima. I d'aquí, cap a casa!

 Que es vegi que jo també hi era: A Senyora Gunila.

 I aquí el company a la mateixa via.

La darrera de l'any, amb un bon solet. El lloc no té massa interès, "per a col·leccionistes", que és el semblem! Només se'n salva la Loles... A veure què ens depara el 2017!

dimarts, 6 de desembre del 2016

A la part alta del Clot del Boixar


Aquest matí ens n'hem anat amb el Ramon a fer esportiva perquè fa uns dies que he tornat a tenir alguna molèstia a les lumbars i no cal exigir més del compte. Aquí puc plegar quan convingui, si convé.

Hem tornat a anar al Clot del Boixar on teníem alguna feina pendent a l'agulla de la Mosca. Així que hem començat escalfant a La Mosca (V+). És una via guapa i interessant que serveix per escalfar. Té una reunió separada de la #4 tot i que, si es vol, s'hi pot arribar.

Escalfant a la primera del dia.

La #4 havia de ser la següent, però ha estat ocupada una estona i mentrestant hem fet la Insecte Pal (6a). Aquesta va per la dreta de la Astràgal (6a+) que l'altre dia em va semblar força exigent. L'Insecte Pal comença en díedre per la canal i agafa la placa quan es pot. Hi ha uns passos verticals amb presa petita de mans i peus al voltant de la 3a i 4a xapes (si no recordo malament) i les xapes allarguen. La combinació fa que s'hagi d'apretar força pel grau proposat. Després la via segueix vertical amb tendència a l'esquerra per xapar la darrera i més cap a l'esquerra per arribar a la reunió. L'arribada a la darrera l'he fet per la dreta i el Ramon per l'esquerra -tot és possible.

Apretant a Insecte Pal.

A continuació ens hem posat a la #4 (6a+). Aquesta té la dificultat concentrada a superar la panxeta que es troba al mig. El començament és guapo i tranquil, amb bon canto. Superar la panxeta no és difícil si s'encerta la seqüència bona. Esquerra a un pam a la dreta de la xapa, dreta a una pedra a sobre i esquerra a una bustieta per sota del forat gran que s'endevina. Posar peus i ja està. A mi m'ha semblat força més senzilla que l'Insecte.

A punt d'encarar el desplomet de la #4.

Després hem decidit fer-li un intent a Lakang (6b) on l'altra vegada hi havia uns nois provant-la. Té un pas ben curiós per superar un sostret al principi. Aquí hi ha discrepàncies: jo he anat per la dreta, tibant amb la dreta d'una llastra lateral i el Ramon, seguint indicacions d'un que la coneixia, per l'esquerra a estirar-se fins un bidit que permet pujar peus. Totes dues solucions s'aparten de la línia... Després ve una zona desplomadeta on al principi no hi ha massa dificultats fins arribar a xapar la segona (del desplom). Després no sé: Muntant-la a vista m'he embolicat amb unes bústies alguna bona i les altres no. Després de penjar-me veig una seqüència per xapar l'altra i anar a buscar la pedra bona. Quan hi ets i aconsegueixes posar-t'hi damunt, ja està tot i que queda una excursió de pebrots fins la R. Baixant he descobert una bústia-bidit que no havia vist. Al segon intent en top-rope li he tibat amb l'esquerra però encara no he estat capaç d'encadenar preses prou bones. Podria ser que s'hagi d'anar per l'esquerra de la bústia-bidit, per anar a buscar directament la pedra bona? No ho sé: no he sabut treure-li l'entrellat a la segona i les gemes dels dits m'han dit que no hi hauria tercera. En Ramon també li ha fet un parell de tasts, el segon a mig gas i fins a mig camí, també sense èxit. 

En Ramon a Lakang.

Amb aquests cinc pegues hem tancat la sessió. Ens emportem un bon interrogant a la Lakang, que haurem d'intentar resoldre un altre dia. Per cert, que ha fet un dia fantàstic, dels d'escalar amb màniga curta o sense samarreta! Impressionant per un dia de Sant Nicolau!
 

dissabte, 28 de novembre del 2015

Placa Gunilla & Co.


Avui hem anat amb en Ramon al Clot del Boixar, a la Placa Gunilla i l'Agulla de la Mosca. Calia veure si el company està plenament en condicions... i sí que ho està, sí!

Hem començar per la via #11 (V), a la dreta de la Sra. María. Guapa, llàstima que es fa curta! Després fem la Sra. María (V+), si fa o no fa igual que l'anterior, potser amb un passet més vertical.

En Ramon, a la #11.

 Gaudint de la segona via del dia, la Sra. Maria.

Després passem a la Sra. Gunilla (6a) que és una via molt i molt guapa. Començament de posar-s'hi bé i després només s'ha d'anar fent. En Ramon les ha encadenat totes fins ara i amb aquesta avui s'ha emportat el seu primer 6a!

L'espectacular Gunilla, amb uns núvols fotogènics...

Repetim jugada amb la Hunk Papa (6a). Similar a l'anterior, un xic més curta i també ha anat a parar al sac particular del Ramon. Ja van dos...

El segon 6a del dia pel Ramon, la Hunk Papa.

Mentrestant el sector s'ha anat omplint a vessar. Per sort, encara hem pogut posar-nos a Astragal (6a+). M'ha sortit, tot i que al crux m'he complicat la vida anant per on no devia... Malauradament aquí en Ramon ha hagut de penjar-se un cop, sinó, avui fa el ple. Però es confirma que està al 100%!

Acabant el dia a la Astragal.

I amb aquestes donem per acabada la matinal, que jo tinc melics per lligar... Hem fet un bon nombre de vies, no massa llargues però totes bones i sobre roca inmillorable. Un altre dia ja tibarem més!

dimecres, 30 de maig del 2012

Clot del Boixar. Placa Fu


Avui hem anat amb en Pep cap al Clot del Boixar, a la placa Fu. Hem començat escalfant a la Ana Pérez Nieto (6a+). La part més difícil és fer el darrer ressalt per arribar a la reunió, on et quedes molt estrany... tan estrany, que no ha sortit!

 A punt de fracassar a Ana...

Aprofitem per muntar la Intima Churry (6b+). Aquí hi ha força tomàquet, però acaba sortint a la primera després de veure en Pep fer-la.

 
 En Pep, passejant-se per Intima Churry.

Baixem i ens posem a la Perroflautas, un altre 6b+. Després d'una entrada on cal llegir bé els passos, un tram amb bons forats. Per acabar, un tram on cal decidir-se per acabar d'arribar a la reunió: hi ha una bona excursió, tot i que el pas difícil que ben protegit. També surt!

 A Perroflautas, un 6b+ guapíssim. Aquí en Pep...

 ... i aquí jo.

Però... als passos per arribar a la darrera xapa he tibat d'algun monodit o similar, el cas és que m'he lesionat el dit del mig de la mà esquerra. Em fa mal quan faig força... tocarà reposar uns quants dies!

En Pep aprofita per atacar-ne alguna del sector de la dreta... a mi em fa mal fins i tot assegurar-lo!

dimecres, 9 de maig del 2012

Clot del Boixar (Dreta)


Avui ens hem acostat a la part dreta del Clot del Boixar. Fa caloreta, cosa que s'agraeix. Però gairebé en farà massa...

No portem ressenyes i confiem en la nostra intuició. Aquesta ens diu que un díedre té pinta d'assequible. En Pep s'hi posa, i d'assequible res! Entre la segona i la tercera xapa hi ha un tram d'allò més curiós. Per no petar-me a la primera via jo la faig en top-rope. Efectivament, s'ha de confiar bastant en els peus posats de qualsevol manera! Després del crux, la cosa es tranquilitza... A casa descobrim que hem fet Indian Crack (6b), la més senzilla de la zona -bona vista!

Díedre estètic i passos durs a Indian Crack.

Per sort, aviat s'acaben les dificultats i es va fent.

L'Indian Crack està a l'ombra i s'hi ha estat prou bé. De baixada tasto alguns passos de la veïna de l'esquerra que està a ple sol. S'hi veuen possibilitats excepte a la mateixa alçada que la que acabem de fer: aquí hi ha tomàquet del bo! Es tracta d'Innus (7a+). En Pep la prova des de baix i ha de tibar d'alguna cosa més que no pas la roca... Quan en sapiguem més, ja vindrem.

Portàvem referències d'una via llarga i guapa: ha resultat ser la #24 (6c+) de la nova guia de MontseSud a la dreta de Esclau d'Una Passió. M'hi ha posat amb la idea d'investigar de què anava. El començament es va fent amb cantos raonables, una vegada trobats. Aviat comença a haver-hi alguna excursioneta, però com que reposo arreu va sortint. Així arribo a creuar la fissura que ens ha acompanyat i entro a la placa més que vertical. Novament hi va havent canto (sense exagerar), però cal tibar-li i les assegurances allunyen força tot i que he de reconèixer que estan molt ben situades. Resulta una via força obligada! La sortida del tram difícil se les porta i, a diferència de tota la resta de passos, no aconsegueixo encadenar-ho amb els anteriors.

El sol també apreta de valent, el que no ajuda massa! Satisfet per la feina feta baixo i en Pep li fa un tast en top-rope. Confirma les excursionetes i que la via resulta durilla!

Després encara li he fet un segon intent en top-rope. Encadeno fins el primer bolt després de creuar la fissura on reposo. Torno a fer-ho a la sortida de les dificultats, on no aconsegueixo sortir: xapant quedo a la dreta i la sortida per allà fins a uns bons cantos és sobre nyapes petites que es fan impossibles venint de sota. Un bon canto queda a l'esquerra però no hi ha manera de flanquejar i arribar-hi... S'agrairà info al respecte! Això sí: s'ha de reconèixer que és un viote dels bons!

En fi, que la tarda ha estat de tibantor!

Anant lluitant els primers metres de la via #24.

En Pep, a la mateixa via.

El meu segon intent, en top-rope.

De baixada hem resseguit la paret cap a la dreta, arribant al cotxe baixant des d'un camp d'oliveres que hi queda a sobre. De camí hem investigat altres possibilitats per altres visites...

dimecres, 18 d’abril del 2012

Tarda al Clot del Boixar


Aquesta tarda ens hem tornat a acostar al Clot del Boixar. Després de l'overbooking de l'altre dia, avui hem estat sols. Serà que la predicció d'inestabilitat ha espantat la penya... Benvinguda!

Hem començat escalfant a la Batalla Pantone (6b+). Déu n'hi do, quina forma d'escalfar! La via té uns quants passos molt finets als primers metres i novament un xic més amunt, fins que la via es desvia un pensament cap a l'esquerra. Després torna a recuperar la línia en terreny més suau i finalment encara un tram molt vertical on hi ha canto suficient, si es va controlant. (Encara que un tros sembla trencat, és ben sòlid). Sort que en Pep m'ha anat cantant els moviments delicats, que si no, m'hauria inflat del tot!

A la Batalla Pantone.

Després ens hem posat a la via de la Dreta (6b+) a l'Agulla de la Teràpia. Aquesta via és més antiga i el grau més apretat. Inici vertical sobre bons forats i arribem a un pas força delicat on cal anar en tendència a l'esquerra, intentat no relliscar en una presa de peu (clau) molt esmolada. Aleshores, una bona excursioneta fins la següent xapa, però amb bon canto. A partir d'aquí el terreny és totalment vertical i el canto escasseja. Vaig fent, però m'he de penjar en un punt per veure la continuació, i és que la presa és ínfima en un tram força llarg. Després, és qüestió d'anar aguantant.

En Pep, flanquejant al pas delicat de la part baixa.

Jo mateix a la part vertical mantinguda.

Per acabar d'atonyinar-nos, hem anat a provar La Manzana Criminal (6c+), a l'agulla Xatarra, més a la dreta. Optem per pujar per la corda fixe fins la repisa que parteix la via perquè la part de baix no es veu especialment atractiva. En Pep s'hi posa i la va muntant, estudiant els passos, no sense dificultats. Jo m'hi ha posat en top rope per veure de què anava. Té un inici un xic desplomat però amb canto suficient com per anar fent. Després hi ha un tram central força dur. Els passos han anat sortint tots, però no he pas aconseguit encadenar-los en cap dels dos intents. Queda com a projecte futur, amb possibilitats, però encara un xic lluny.

En Pep, a l'inici de la tonyina.

Després d'aquesta sessió hem acabat la jornada. La meteo ha acompanyat i a sobre hem estat sols!


dissabte, 14 d’abril del 2012

Overbooking al Clot del Boixar


Diu la meteo que tindrem un matí sense pluja, així que aprofitem per acostar-nos al Clot del Boixar. Arribem a l'aparcament i sols hi ha un cotxe... quan tornem n'hi trobarem més de 25!

No he estat mai per aquí, de manera que tot és nou. En Pep proposa escalfar a l'agulla Gunilla, on hi ha una colla de vietes senzilles. Comencem per la de més a la dreta, la #9 (V) segons aquest link. Escalada plaquera on cal mirar-s'ho molt i molt bé perquè té algun tram fi fi.


A la via #9, suposadament la més senzilla, però fina, fina!

A continuació fem la Sra. Maria (V). Més vertical que l'anterior però amb més canto i, per tant, més agraïda! Seguidament ens posem a la Sra. Gunilla (6a), la més llarga de l'agulleta. Tram inicial finot i un xic arrampat i després més verticalitat i canto. Aquesta és més llarga i deixa un molt bon gust de boca.

A la Sra. Maria.

Canviem d'agulla i passem a La Mosca, a fer la via de mateix nom, (V+) segons la ressenya, però igual o més difícil que la Sra. Gunilla. Uns metres inicials de finura, posar-se bé per xapar el parabolt de sobre el desplom i fer una bona tibada al desplom. Bon canto i una excursioneta des de la darrera xapa a la reunió, encara que en dificultats cada cop més decreixents.

A la La Mosca.

Anem a les zones inferiors i les trobem a vessar de gent. Nosaltres havíem anat sentint algú, però no havíem pas imaginat la gentada que s'ha arribat a acumular en aquesta zona no massa prolífica en vies! Al peu de l'agulla Si-Pan trobem un bon grapat de coneguts amb els que feia un munt de dies que no xerràvem. Esperem que es buidi Guaytayama (6a+/6b) i en Pep l'ataca. Mentrestant en David, en Salva i l'Anna van fent la del costat, Ketama.

Diria que hem acabat fent una combinació entre la Guaytayama i la Spitting Blood (6b) perquè al llavi on es creuen hem seguit per la línia de la dreta. Per cert, que m'ha costat força el passet per superar aquest llavi... Més amunt, placa que es va deixant fer fins arribar a sota el desplom final. Allà cal anar a la dreta de les assegurances, buscant els millors forats i cantells. Haberlos, haylos, però s'han de trobar i s'ha d'anar aguantant. Ha sortit, però he arribat a la reunió ben inflat! Una via bestial, de 35 m i on probablement calgui portar 20 cintes, preferiblement llargues.

Jo mateix a Guaytayama i l'Anna a Ketama.

Després d'aquesta via teníem intenció de fer-ne alguna de més a la dreta, però estava tot ocupat! Finalment hem fet una excursió fins al fons del clot, a visitar la caseta, i a veure la platgeta que hi ha al damunt... I encara hem acabat posant-nos a Capitan Cabochard (6a), una via sense pretensions, amb la primera xapa a can pixa i una reunió ronyosa. Malgrat això, no pot dir-se que la via sigui lletja...

En Pep a Capitan Cabochard.

Arribats aquí hem decidit enfilar el camí de tornada. El temps ens ha deixat escalar: primer amb sol, després fins i tot en màniga curta i finalment ha quedat el cel ben tapat, amb els dits refredant-se a la llarga Guaytayama. Caldrà tornar un altre dia amb menys gent per poder tastar alguna de les altres vies que, per cert, es veuen molt guapes!