Quan l'Albert (Llembresku) em va parlar que havien obert una via interessant a l'Albarda me la vaig apuntar mentalment. Bona roca, oberta des de baix, gairebé equipada, tot pintava bé llevat de la patejada per arribar-hi. Fa uns dies li vaig proposar a l'Ernest i no es va fer pregar. Així que avui ens hi hem acostat!
Arribar-hi té la seva gràcia, així que deixo el track de Wikiloc aquí. Cal passar el cigronet, tirar més enllà del trencall del Puntal de l'Albarda, trobar el camí que puja del pla dels ocells, fer una corba tancada amb graons i fort pendent i aviat intuir un corriolet que surt a l'esquerra. Anar a buscar un collet i baixar canal avall: deixem de banda unes quantes canals que venen de la dreta i després toca enfilar-se per la correcta. Trobarem alguna fita que confirma que seguim el camí bo i una altra fita a peu de via. (Jo he tirat massa amunt per la canal i he hagut de tornar enrere, l'Ernest ho ha trobat de seguida). Es veuen alguns parabolts que tiren amunt.
L'Ernest tenia ganes de fer el primer llarg (6c) i li cedeixo l'honor. Comença amb una placa una mica inclinada, amb presa xica montserratina on cal anar acariciant la roca amb cura. La roca és bona, però sempre es pot trencar alguna coseta. En un tram on la següent xapa queda una mica més llunyana l'Ernest ha posat un Camalot #1 però l'ha tret quan ha xapat el bolt un metre més amunt. Serà la única peça que haurem posat (i tret), tot i que hem portat parxís d'aliens, camalots fins al #2 i un joc de tricams. Arriba un punt on el primer llarg es redreça. Les assegurances comencen a estar properes i toca tibar de valent. El company va fent fins a un punt on s'ha de penjar després de mirar-ho una estona i anar-se inflant. Al final no aconsegueix pas resoldre-ho sense trampejar. Anant de segon m'ha sortit tot en lliure però tot i això he hagut de penjar-me dues vegades al tram complicat. A la zona més vertical (o lleugerament desplomada) cal agafar alguna presa gran fosca que mira avall. Rebotar a una altra que fa baixada amb esquerra, pujar peu dret i llançament a un bolo que resulta bo. Després hi ha un forat bo per esquerra però encara queda una apretada que no he vist de seguida, aquesta ja en terreny menys vertical però igualment amb poca presa bona.
Al primer llarg. Tot ell va en lleugera tendència a l'esquerra.
Em poso al segon llarg (6b) amb algun dubte. La via surt una mica per l'esquerra de la reunió, amb uns primers metres molt fins fins la primera xapa. La segona queda molt lluny i cal mirar-s'ho amb cura. Poc a poc vaig guanyant metres i arribo a una feixa-forat. Queda posar-s'hi de peus a sobre i després xapo alleugerit. A partir d'aquí toca anar pujant una mica més. Després deixo de veure cap més xapa per sobre meu... i comprovo que he de flanquejar cap a l'esquerra! Vaig seguint la línia de xapes que ataca un ressalt vertical o més on sembla que hi haurà un pas delicat, i hi és. Cercant l'equilibri vaig negociant moviments amb èxit. També toca negociar bé la corda perquè el recorregut fa algun quatre estrany. I després... torna a tocar flanquejar a l'esquerra, travessant la taca grisa d'aigua. Aquí hi ha uns moviments també força delicats. I seguir flanquejant més metres per acabar entrant a la reunió superant un altre ressalt ben fi. L'he encadenat i m'ha deixat molt bon gust de boca!
Vista del segon llarg des de la R2. Bastant mantingut tot ell.
L'Ernest es posa al tercer (6b). També va lleugerament cap a l'esquerra per buscar el punt més feble de la paret. Després retorna a la vertical de la reunió. Hi ha alguns passos que demanen decisió i apretar de valent fins entrar en terreny una mica més tombat. L'itinerari es torna a redreçar i torna a haver-hi una apretadeta abans d'entrar ja en terreny més suau i a la R3.
Tercera tirada. Ressalt durillo al principi i a dalt de tot.
Faig el darrer llarg (IV+). Surt per l'esquerra de la reunió a buscar una xapa i després de superar el ressalt només toca anar fent amunt. Això sí, com tota la via, sempre cap a l'esquerra! Trobem la darrera reunió amb dos bolts.
Des de la R4, que cal anar a buscar també a l'esquerra.
Just a sobre de la reunió ens posem les bambes i acabem de pujar els cims de l'Albarda, que l'Ernest no havia coronat mai.
A partir d'aquí toca baixar seguint marques blaves i anar a buscar el creuament amb el camí dels francesos que puja de la banda sud i agafar el camí de Sant Jeroni cap a la dreta.
La via ens ha agradat força. Tot i que ja ho suggereix una mica la ressenya, té una clara tendència a l'esquerra, des del principi de tot. Fins i tot a la primera tirada ens hem trobat que les xapes en porten més a l'esquerra i tot del que voldries, potser té a veure amb la posició en què s'han fet els forats, segurament amb la mà esquerra també. A la segona tirada hi ha molt flanqueig, per anar a buscar la paret més llarga. De material, amb cintes exprés n'hi ha ben bé prou, nosaltres no és pas que anem gaire sobrats... L'orientació de la paret és sud-est. A la R3 hi ha començat a tocar l'ombra que fa l'esperó del costat als voltants de les 13:30. Hem escalat en màniga curta ben contents. L'aproximació no farà que la via es torni massa popular, però si estigués en una altra banda segur que ho seria força perquè està molt bé. Això sí, hem acabat amb els peus fets caldo! La tècnica montserratina té aquestes coses... I felicitats als aperturistes, que la van obrir sense penjar-se!
Ressenya amb look vintage.
Per situar la via a mi m'ha anat bé aquesta foto del blog de l'Armand.que porta per títol "escaladas expuestas". La Jamfry's Line va just a l'esquerra de la Tsintao, que evoluciona per la fissura.
