dissabte, 20 de desembre del 2014

Castelldefels. Penya Senyal


Avui feia un temps anticiclònic amb boira alta a bona part del país. Tocava sortir de les planes centrals i ens n'hem anat amb en Pep i en Mario cap a la costa. Primer, cap a Vallirana a un sector diferent del que coneixíem. Ens hi hem acostat però la manca de sol i el fet que les vies no ens han atret especialment ens n'han fet desdir... i hem enfilat cap a Castelldefels, a Penya Senyal. Matí de descobertes gràcies a la nova guia que ha comprat en Pep.

Arribem al sector amb el cel tapat encara, però aviat s'ha anat obrint i hem acabat sense samarreta. Però anem a pams! 

La proximitat amb la gran metròpoli segurament explica que el sector, força petit, estigués força ple de gent. Malgrat tot, hem pogut escalar allà on hi havia espai. Hem començat per la més senzilla del lloc, la The End is the Begin (#22) del blog d'en Fernando (V+/6a). Tranquila i d'anar fent, més difícil del que semblava d'entrada.

 A la primera via del dia

A continuació ens hem posat a la placa de la seva dreta, la #20 (6a+/6b), saltant una via difícil d'entremig. Aquesta via té una entrada força dura fins arribar a la segona xapa, amb caiguda incerta. Després afluixa una mica però torna a tenir els seus passets. Des de la xapa de sota de la llastra no es veu la següent assegurança fet que, sumat a un passet de decissió, fa que pugin les pulsacions. Després, anar fent en diagonal a l'esquerra fins la R comuna amb la via de l'esquerra. Poc aconsellable. Baixant m'he mirat un xic el 6c que puja recte i hi he vist possibilitats. Però no era moment de fondre les piles!

 Després de resoldre l'entrada de la #20.

Després de deixar-nos aconsellar, ens posem a la placa de la dreta de les vies anteriors, on hi ha la #17, un bon 6a+ sobre roca peculiar: bastants cantos plans a resultes dels trencaments de la roca, una bona colla d'ells en baixada. Malgrat tot, la via és maca, contínua i ben assegurada.

A la millor via del dia, la #17.

La de la seva dreta De l'úter vingueren i de la via ens tregueren (6b) havia de ser de la mateixa tònica però no ha estat així. Té un parell de passos durissims, com a mínim enfilant-los recte. I fent alguna petita ziga-zaga és fàcil acabar amb una xapa d'una altra via als morros... En fi, que no ens ha agradat especialment. Jo l'he feta en top-rope atenent a l'horari que portàvem i en Mario hi ha renunciat.

Patint perquè no ens treguin de la via...

Un altre dia tocarà visitar altres parts del sectoret que sembla que han d'estar millor. Aquí ens ha cridat la graduació absolutament dispar de les vies, sobretot a la guia. Al blog d'en Fernando la cosa està més afinada. Però posar la mateixa dificultat a la #17 i la de l'Úter és per flipar! Probablement hi fem alguna altra visita però el sector tampoc no és per tirar coets.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Mediona


Avui hem sortit amb en Pep i en Mario. Ens n'hem anat a Mediona, una zona on no havia estat mai. Sort que els companys es fan un tip de descobrir llocs i m'hi porten! Es tracta d'una zona relativament petita, però que dóna per fer-hi algunes visites. Les vies són prou guapes, i només es troba a faltar un xic més de llargada, especialment a les de la part esquerra.

Comencem per la primera via que es troba en arribar al sector, la Días de Fiebre (6a). Té uns passos curiosos, d'anar cercant la millor manera de posar-s'hi. Llarga i bona!

 En Mario a Días de Fiebre.

Després ens hem posat a la del costat, la Hileras (6a+). Aquí hi ha un punt més de dificultat que a l'anterior. Però a totes dues s'ha de tibar un xic, el suficient per anar carregant, a poc a poc, els braços!

 Jo mateix a Hileras.

Després ens n'hem anat a la banda esquerra. Les de més a l'esquerra del tot no semblen tan interessants i per això ens posem a la Ovi (6a). Aquí, com a la majoria de vies, val la pena encertar els cantos a la primera. Si no, acabes tibant bastant més del compte i, com que el terreny és ben vertical, això passa factura.

Fent la Ovi.

D'aquí hem passat a la seva veïna de l'esquerra, sense nom conegut (6a). Comparteix reunió amb l'anterior i s'hi arriba venint en diagonal cap a la dreta. Aquí tampoc no he encertat els millors cantos, però ja es tracta d'això quan no has fet la via!

Al 6a de l'esquerra de la Ovi.

En Mario a la mateixa via.

Després ens hem posat a la via del forat característic, la Ova (6a). Anar fent fins al forat i un pas per sortir-ne, just per sobre i cap a la dreta. Després un moment d'equilibri. Més tècnica però menys física que les altres dues.

En Pep a Ova.

Després probablement ens hem posat a la Aitor (6b). Les ressenyes d'en Fernando semblen confirmar-ho. Un pas curiós als primers metres i anar aguantant després. L'arribada a la reunió també té una altra tibadeta. Maca!

Havent superat el pas d'entrada de la Aitor.

Baixant de la Aitor, hem fet un top-rope a la de la dreta, la Aina (6c+) o, més correctament, la seva variant Per el costat (6b+). L'inici va per una placa tècnica, amb un pas ben tècnic per abastar un forat invertit. Després la cosa es suavitza. La via directa supera el sostre amb cert canto, però sostre! La corda ens venia de la reunió de la Aitor, així que suposo que hem fet la variant... Déu n'hi do! Tenim deures per un altre dia!

En top-rope a  Aina/Per el Costat.

I després de fer set vietes entre els tres, hem plegat trastos. Queda material per fer-li una altra visita. Avui hi hem estat la mar de bé. Tot i el vent que bufava, hem estat força arrecerats, llàstima que el sol hagi quedat enteranyinat, però no es pot demanar tot!