Cubells - L'Indret

Avui hem sortit amb el Ramon. El núvol tòxic a la zona de Vilanova desaconsellava anar direcció a la Facu i li he proposat d'anar a Cubells després de mirar alguna webcam i veure que allà hi feia un dia raonable.

Hem aparcat a un espai ample al camp de sota la paret, tot i que sembla que la majoria de gent ve per l'altra banda. Aquí hi vaig estar una vegada l'any 2021 i recordava que era un bon sector, amb roca agraïda, bon equipament i vies factibles. Avui hem confirmat aquest record. Comencem fent El Petit Gendarme (V). Qüestió d'anar fent i ben xula!

A la primera del dia el Ramon no ha fet anar la càmera ;)

D'aquí hem marxat una mica cap a la dreta. Hem preguntat pels plans que tenia una parella de gent de la zona amb qui anirem xerrant durant el matí i ens posem a El Mag Merlet (6a), el primer de tres 6a's seguits. Aquí hi ha un tram on s'ha d'apretar fort, sobretot perquè hi ha un tram amb peus molt llisos. Tots hem optat per anar a buscar una fissureta diagonal, però baixant m'ha semblat que hi havia opcions per la placa, a la dreta. Potser és una opció més dura però més franca...

Fent El Mag Merlet. No sé on és el merlet, per cert...

La cordada que hi ha ens diu que Jallalla (6a), a la dreta de l'anterior, té un pas més cabró (encara). La vaig fer l'altra vegada, tot i que no recordo res de res. M'hi poso i la sensació que en trec és que potser és més mantinguda (crec que el Fernando li dóna un plus i tot) però jo l'he trobat més franca. Potser és que ja estic escalfat, però m'ha sortit més còmodament.

Gaudint de Jallalla.

D'aquí anem més a la dreta encara, a fer Blondie (6a+) que no havia fet. Va resseguint una fissura i t'hi has d'anar posant bé. M'ha semblat que tenia molt bons peus tota l'estona i he fluït molt bé. De fet, m'ha semblat més senzilla que el primer 6a. El Ramon però no comparteix aquesta opinió, li ha costat, tot i que l'ha encadenat de primer -com totes les altres fins ara. I la cordada veïna s'hi posarà després i les suarà una mica per acabar-la. Per tant, per gustos colors.

Avui sí que he fet Blondie!

Aprofitant que comparteixen reunió muntem la Quinto No És (6b+). A la visita anterior m'havia sortit a vista, pensant que estava fent Blondie! Baixant em miro una mica el tram difícil per si les mosques i m'hi poso amb decisió. Tan decidit vaig que em surt la mar de bé! Hi ajuda molt que la roca és super-adherent. Allà on poses el peu, encara que sigui un foradet, s'hi queda. I el mateix passa amb els dits! A la tercera xapa, on hi ha les dificultats, jo he anat una mica a l'esquerra fins poder agafar la bavaresa invertida amb comoditat. El Ramon, que s'hi ha posat decidit de primer, també volia fer-ho però s'ha vist obligat a seguir recte i diu que s'ha anat aguantant miracolosament gràcies al que deia de la roca: encara que siguin dos dits en lateral precari, la roca sembla que no vol desenganxar-se de la pell, jeje. Total, que l'hem encadenada tots dos! El Ramon està fet un bou!

L'espectacular Quinto No És. (A algun lloc igual sí que li posarien, però no, no ho és)

D'aquí ens n'anem a la dreta de tot on hi ha un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c i jo volia provar-lo. Així que ens posem a La Sabina me Sente Divina (6a+).  Aquesta ens ha costat a tots dos. D'una banda, la roca no dóna tanta confiança com fins ara i, de l'altra, m'he trobat amb una bona colla de moviments d'apretar-li fort. Jo he anat per la dreta de la línia de xapes i el Ramon un tros per l'esquerra i a tots dos ens ha semblat el mateix. La savina no l'hem tocada però, encara que "sente divina".

A La Savina me Sente Divina hem hagut d'apretar les dents.

Baixant em miro Cabut (6c) i li trec l'entrellat. Quan és el meu torn mirem el rellotge i veiem que estem en temps de descompte així que m'hi poso en top-rope. I l'encadeno! Uns passets al mur inicial que s'han d'estudiar: estirada a una regleta-punxa mediocre de dreta, pujar peus delicats i pillar una bona franja per l'esquerra. D'aquí, orella bona de dreta, remada amb esquerra en diagonal a l'esquerra fins a dos bidits pinçats, dreta a la vora, esquerra a bústia bona a la vertical aproximadament i estirada amb la dreta en diagonal amunt fins una bustieta bona. Ara toca recolocar-se i sortir del muret. A veure si a la propera cau! (factible)

Per acabar Cabut . Ha sortit a la primera però en top-rope!

Pleguem trastos i anem avall. Avui ens ha acompanyat la Bonnie, la gossa del Ramon que no podia quedar-se sola amb la previsió de tempestes. Ens ha fet bona companyia i ha rebut al seu amo com un heroi quan ha vist que havia vibrat a la via! Jo li he aixafat accidentalment una pota... perdó!!

El dia ens ha deixat escalar ben bé. A primera hora teníem calor de la bona i cap al final ens hem hagut de tapar una mica, però amb les previsions que hi havia és tot un luxe!

Una foto de l'altra cordada a Jallalla.

La ressenya de l'EscaladaPerATontos, tunejada amb el que he anat tatxant a cada visita
i afegint la via nova del comentari. Gràcies! (són notes meves, com tot el blog)

Cubells, l'Indret

Escapada matinal amb en Pep i en Mario. Proposen d'anar a Cubells, al sector l'Indret, del que jo havia vist ressenyes i no havia visitat encara. Ells hi han estat un cop (bé, dos però un se'ls va posar a ploure!) i tenen ganes de tastar les vies de més a la dreta, que es van complicant progressivament. La única pega és que és un sector assolellat... però ja som masoques de mena!

Quan arribem al sector veiem que no som els únics que aguantem bé la calor, i més endavant encara vindrà una altra cordada. Per sort, hem trobat algun arbust que ens ha protegit una miqueta, ni que sigui les cames...

Hem començat per l'Indret (V). Una vieta que es veu xula, amb una entrada que s'ha de mirar una mica, bo i seguint uns forats, i després va fent placa amunt. Maca!

A la primera del dia! En Mario en acció.

A continuació ens posem a L'escurço Negre (V+), que ressegueix unes fissures. Via d'anar fent, amb un pas curiós a l'alçada d'un muret, a la part final, on s'han de fer alguns passos més finets.

En Pep, a l'Escurçó Negre.

Després d'aquesta, a la dreta, hi ha 3 vies de 6a i ens posem a la del mig, Jallala (6a). Ens ha agradat força! Via llargueta, vertical i guapa.

Després volíem anar pujant progressivament de dificultats, però jo m'he confós i m'he posat a Quinto No És (6b+). La idea era començar fent el sòcol per la Pilsen Climbers i continuar per Blondie (6a+) que comença a la feixa. Però jo m'he saltat la Blondie i he anat una més a la dreta i m'he trobat atacant un mur amb poca presa. Ja he vist que la cosa es complicava, però sempre penses que potser no estàs trobant les millors preses... Resulta que es va fent, amb moviments delicats, fins a una xapa on s'acaba tot. Aquí he fet un canvi de mans molt delicat i m'he mogut una mica a l'esquerra des d'on, amb una mica de decisió acabes pillant una fissura invertida per la dreta mentre l'esquerra té un canto raonable. Aviat es xapa i es surt de les dificultats. Quan he arribat a la R he buscat en va la via que hi entrava des de la dreta, perquè jo volia aprofitar per posar-hi les cintes... Llavors he vist que ja l'havia fet!

Els companys la fan en top-rope i se'n surten excepte el moviment més dur, que se'ls atravessa...

 

Lluitant el 6b+. Ha acabat sortint, ben a vista: no sabia ni el grau! 

Com que ja hem encetat la caixa, em poso a Botifarra Negra (6b), que va a la dreta de l'anterior. És força més contínua que l'altra, que tenia un pas molt concentrat. Aquí s'han d'anar pillant forats, encertant els bons. De fet, me'n surto prou bé i també l'encadeno, però concentrat! Primer seguint una fissura vertical pràcticament inexistent però que ens indica el camí. Després la fissura s'eixampla i és aprofitable, però toca també aprofitar alguna bústia bona per la dreta. El crux és quan toca fer una tibada d'esquerra d'una bústia que es fa mig bona en lateral. D'aquí toca pillar alguna cosa raonable i després ja es pot sortir de les dificultats. M'ha semblat molt guapa!

Dos moments de Botifarra Negra. A baix, xapant a la sortida de les dificultats.  

I, per acabar, aprofita la reunió per fer-li un top-rope a Talopeas (7a). Baixant la miro i em sembla impossible, però quan he anat pujant li he aconseguit treure tots els passos. Algun, però, bastant agònic, sobretot allà on la cosa es posa molt llisa de peus i cal anar a buscar rugositats mínimes per aguantar-te de les coses mínimes que hi ha per les mans també. Pot quedar com a projecte factible!

 

Provant el 7a en top-rope... 

El sector està bé. No hi ha infinites vies, però les que hi ha són guapes. Les de la dreta es fan curtes, però la bona roca compensa. Mereixerà alguna visita més... Avui però ens n'anem a dinar a casa, gairebé cronòmetre en mà.

A sota, la ressenya de l'EscaladaPerATontos:

Lo Nik Gall Lastir al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer

Després d'unes setmanes sense activitat escaladora, en part per la pandèmia i en part per altres projectes vitals meus, avui amb el Jordi havíem de sortir sí o sí. El dia no feia gaire goig, tampoc quan hem arribat al peu del Serrat del Poll, a Alòs de Balaguer.

5 graus, 5 magnífics graus només. L'entorn es veu humit encara per les pluges d'ahir... Dubtes i plans B que ens porten a posar-nos a Lo Nik Gall Lastir. La condició era: no fer la Olga Frontera, que és la única que jo he fet per aquí.

Començo jo pel que sembla que és la via correcte: una baga i un parabolt visibles des de baix, a la dreta d'unes marques SoG (Sordenes Mon Guef) d'una altra via que tocarà fer algun dia. Toca anar escalant amunt anar fent. Llaço una savina, poso un tascó i un alien i es troba una darrera xapa per entrar a la reunió. En aquest llarg ha sortit una mica el sol, just per treure'm el plomes, però a la R me l'he hagut de posar i no me l'he tret en tota la via. 

A la primera tirada

La segona tirada és més guapa, per roca més vertical i més neta. També hi ha algun xapa més. Segurament es poden empalmar les dues.

Primers metres, molt xulos, de la segona tirada

La tercera surt una mica per l'esquerra, a buscar una xapa. Després jo m'he posat per una fissura un xic descomposta, però que sembla que fa que escalis una mica. Després, terreny tombat i passeig fins a la reunió al costat d'una savina.

El company, sortint del primer tram de la via.

En Jordi fa el canvi de reunió i jo em poso a la tirada següent. Un pitó un xic amunt i després van havent-hi xapes i un pont de roca. Poso un alien al principi d'un diedret que porta fins la reunió. Una tirada molt guapa.

La quarta tirada és de les més xules de la via.

En Jordi s'encarrega de la següent. Jo he pujat volant, fluint i gaudint de tots i cadascun dels moviments. És una delícia!

El cinquè llarg, un gaudi per als sentits!

Després toca sortir per la dreta i creuar un diedret. Toca posar algun catxarro i llaçar una savina perquè hi ha força metres. Jo he posat dos tascons preciosos a la part final i un alien al principi del díedre

Sisè i darrer llarg. Prou bo, malgrat les aparences!

 

Des de la darrera reunió cal pujar una mica i flanquejar cap a la dreta fins un collet. A la banda contrària hi ha una instal·lació de ràpel. Amb 20 metres som a terra. Després toca enfilar-se per una canaleta just davant del ràpel que hem fet. Des d'aquí s'arriba a un segon collet, on un ràpel de 30 metres ens deixa en terreny caminable. I d'aquí és un passeig fins baix.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig

Aquesta és la tercera visita al Sòcol del Montroig en tres setmanes seguides. Avui ens hi hem acostat amb el Ramon i l'objectiu, la Via del Jaumet. Per internet hi ha una bona colla de piades i no costa trobar-ne informació.

Amb l'ajuda de les fotos, no costa situar gaire el peu de via. Aquests dies, a més, hi ha un parell de cordes fixes a la vora, de la gent que estan muntant les xarxes de protecció per la carretera.

Començo amb el primer llarg. Uns metres fàcils sobre roca a controlar fins una savina. Després la cosa es redreça i toca progressar una mica en díedre, amb preses que miren una mica avall. Aquí trobem xapes a dojo i sols toca concentrar-se amb els passos, algun dels quals requereix una certa atenció. A partir d'un punt, toca escalar per la placa de la dreta, gaudint de roca excel·lent. Trobem un munt d'assegurances i jo he posat un camalot vermell a la part de baix i un groc després de la darrera xapa. Val la pena portar força cintes!

 

La primera tirada. Probablement la més guapa.

 

Als moviments delicats...

 

... i als darrers metres.

El segon llarg segueix una placa prou xula amb tres xapes. Després la roca es torna mediocre i rostolleja bastant. El Ramon s'ha animat a fer-la i se n'ha sortit la mar de bé!

Segona tirada. Placa interessant al principi i rostoll després.

La tercera tirada té una arrencada una mica més dura, però està ben protegida. La roca és raonablement bona tot i que hi ha coses mòbils que no ens atrevim a tirar avall. Després, el mateix que abans, terreny tombat, roca més estranya i rostoll fins la reunió, a l'esquerra del díedre que ve a continuació.

 

A la tercera tirada. Uns metres xulos al principi.

El Ramon s'anima a fer el díedre, que resulta molt xulo de fer. Toca posar algun catxarro abans del spit que es veu i després ve una apretadeta i tornem al terreny de rostoll.

El díedre de la quarta tirada. Trobem una apretada després de la xapa.

La següent tirada comença ben guapa, resseguint un muret amb algunes xapes. La roca és bona, però s'ha de mirar on t'agafes, que hi ha coses soltes... Després toca caminar fins al peu de la xemeneia del següent llarg on he fet reunió en un tascó.

La cinquena tirada és curta. Comença amb un muret xulo.

La sisena tirada ressegueix una xemeneia. He posat un alien verd i un camalot lila mentre duren les dificultats. Després trobem un pitó i la cosa es suavitza. He posat un parell de coses més fins arribar a la reunió que he muntat en un parell de friends.

 

A la xemeneia.

 

M'encarrego també de la setena tirada, que té un començament bloquero. Gairebé des de terra poso un parell de tascons per protegir l'arrencada, però aviat tinc resolts els primers metres i em puc parar amb comoditat a posar un camalot vermell que entra a caldo. Queda algun moviment fi i aviat s'arriba a un pitó i la cosa es suavitza. Més amunt un tascó, continuo una mica per l'esquerra on entra un bon alien i uns metres més amunt toca passar per sota d'un bloc que s'aguanta miracolosament a la paret. Passo per la dreta i al cap d'uns metres sóc a la reunió, aquesta sobre dos parabolts, a la dreta de per on va la Alpinisme de Secà que vam fer fa un parell de setmanes.

La penúltima tirada. Començament guapo i exigent.

 

En Ramon, traient el cap a la sortida del darrer ressalt.

 

Després torna a tirar el company. El darrer llarg comença amb un ressalt vertical protegit per una xapa. Després un tascó i una savina i aviat s'entra en terreny rostollaire. Cal anar en diagonal a l'esquerra fins un pont de roca amb baga -o bé acabar d'arribar a la feixa i muntar la reunió allà.

 

En Ramon, atacant el darrer llarg.

Desem trastos, resseguim el corriolet cap a l'esquerra i anem a buscar el ràpel de 60 metres.

 

Rapelant. 60 metres amb un parell de trams a través de la vegetació.

 

I els voltors, sempre atents!

La via està bé però no m'ha entusiasmat massa. Té un primer llarg molt bo, i alguns trams d'algunes tirades també. Ara bé, hi ha força trams de rostoll i uns quants amb roca dubtosa. Em va agradar molt més la Petita Àneu i també la Alpinisme de Secà, amb més tirades contínues. La via està força equipada, però val la pena portar tascons, el semàfor d'aliens i els camalots del 0.5 al 3, que és el que duiem nosatlres. No ho hem posat tot, ni de tros, però més val anar sobrats. Alguna baga savinera també posarem.

La Petita Àneu al Sòcol del Montroig

Després de molts anys, hem aconseguit l'impossible: fer coincidir al Jordi M., el Ramon i un servidor escalant! L'objectiu ha estat novament el sòcol del Montroig, on hi queden unes quantes vies desequipades que tenen bona pinta. La d'avui, la Petita Àneu, oberta el Juny d'enguany, molt ben ressenyada, com sempre, per Lo Gall de Ponent aquí.

Som matiners, massa. Potser amb una parada tècnica al bar ho haguéssim clavat, però avui no n'hi ha de bar, com a mínim no n'hi ha de calentó: sí que serveixen per la finestra, però tampoc no anàvem tan fanàtics com això. Així que arribem a l'aparcament i la paret encara està a l'ombra i estem a 1º C. Esperem com a mínim a doblar la temperatura... Anem controlant com va entrant el sol i ens plantem a peu de via just quan comença a tocar-hi, poc abans de les 10. Amb el sol de seguida fa caloreta i comença a sobrar alguna capa de roba... Jo en deixaré una a peu de via i la recolliré a la baixada.

En Jordi s'ha demanat el primer llarg (V+), que és l'únic que està equipat. Díedre sense fissura, amb algun passet de mirar-s'ho una mica, acariciant la placa de la dreta, tot això protegit per 6 xapes, un luxe!

Al primer llarg.

Fem canvi de reunió i em poso a la feina, que m'han cedit els llargs guapos. El segon comença prou vertical amb roca prou dubtosa com perquè hi hagin posat un parabolt. Abans jo hi poso encara un Camalot #1. Passada la xapa toca escalar una mica amb poques possibilitats de posar catxarros fiables. Un alien groc en una bústia i uns metres d'apretar-li una mica fins arribar a la savina on hi trobem una baga llaçada. Uns metres de fissura ampla i senzilla i després entrem a un díedre més exigent. Aquí toca anar posant cosetes, molts tascons i algun friend. Trobem un pont de roca llaçat i després més feina. El díedre es torna complicat i hi ha alguns passos ben fins on s'ha d'apretar de valent. La fissura es deixa protegir bé, però no et pots relaxar gaire. Un Camalot #3 permet sortir de les dificultats més serioses i després queda una fissura estreta de bon escalar i protegir fins la reunió. Amb l'experiència de la setmana passada, he agafat més cintes, poc menys d'una vintena pensant en els 50 metres de la tirada. Però la veritat és que he anat deixant força aire entre flotants i he arribat a la reunió amb ferralla de sobres! Però val més que en sobri que no pas que en falti, encara que obligui a aixecar més pes... Pel que fa a la dificultat, 6a al principi, després es suavitza (V+), torna a apretar (6a) i acaba més suau (V+).

Començant la segona tirada. Comença la festa!

Després d'aquest tram més suau, comença el díedre més exigent (on hi ha el Jordi)

El tercer llarg va a càrrec d'en Jordi, que el resol amb autoritat. Comença en tendència un xic a l'esquerra per continuar després més o menys vertical amunt (V/V+). Un tasconet per l'esquerra i un alien en una bústia vertical asseguren el tram més vertical. Després ha posat algun altre friend bo abans d'entrar en terreny més tombat on es va en lleugera tendència a la dreta (III). Una baga llarga indica la posició d'un clau en terreny descompost. El llarg acaba resseguint un díedre vertical amable (IV), amb bones possibilitats de posar-hi de tot.

Placa xula a l'inici de la tercera tirada.

 

Darrera nostre ja s'intueix la paret final.

Fem canvi de reunió fins arribar a una baga en un pont de pedra i ataco el darrer llarg, també de 50 metres. Comença amb una placa de roca rogenca rallada per unes fissures on poso un #0.75 (V+). Després, uns blocs fins arribar a una savina, llaçada també, que permet arribar al peu de la paret final. Toca atacar una paret vertical, resseguint un diedret poc marcat que té una fissura cega a trams. Aquí he hagut de donar la talla. Vaig posant tascons i aliens allà on la fissura ho permet. Algun queda ben bé però algun altre no dóna tanta confiança. A més, s'ha d'escalar amb ganes (6a). Per sort, la roca és punxeguda i abrasiva i els peus es queden allà on els poses. Si no, la cosa hagués estat força més complicada. Poc a poc vaig pujant posant trastets més aviat xics fins que el díedre insinua una mica de desplomillo (6a/6a+). Protegeixo amb un parell de peces i toca un runout perquè durant un tram no hi ha massa opcions de posar res bo. Per sort, va apareixen canto i al cap d'uns metres el díedre tomba una mica i deixa posar-hi un #1 a caldo que permet retrobar la calma (V+). A partir d'aquí, anar fent, amb roca cada vegada més dolenta. La meva corda ha tirat avall una pedra i en Ramon s'ha quedat amb un roc molt gros a les mans. Ell ha entrat a la reunió (en savina, llaçada) directe mentre que jo he anat per la dreta, ressegint uns blocs.

Caminant fins al peu del darrer llarg, pel díedre que s'insinua a la dreta dels sostres.

Primers metres, verticals però de bon fer.

Al díedre s'ha de donar la talla, escalant i posant flotants.

En Jordi, a punt de sortir de les dificultats.

Darrers metres complicats.

Escalar aquest darrer llarg m'ha mantingut en tensió, sobretot psicològica: d'una banda, les peces s'han de posar amb molta cura (i alguns dubtes) i, de l'altra, vas pujant amb la incògnita de què podràs posar més amunt, perquè el terreny és vertical. Això sí, una vegada completat, subidón! Pel que fa a la dificultat, ens ha semblat més difícil que qualsevol dels altres d'avui i dels de Alpinisme de Secà. Per tant, un plus no hi sobraria...

La via és guapa! Jo no seria tan atrevit com els ressenyadors originals i no diria que està semiequipada. Més aviat està desequipada i cal portar un bon assortiment de trastos. Els tascons, imprescindibles, amb algun mitjà-petit repetit. Parxís d'aliens, camalots del 0.5 al 3. A més d'això nosaltres portàvem algun totem, algun linkcam i uns aliens vermell, groc i gris repetits. D'això extra jo només he posat un linkcam xic però probablement s'hauria pogut substituir per un alien. La roca és bona en la seva pràctica totalitat, excepte llocs puntuals i normalment no genera estrès.

Un altre viot al sòcol del Montroig! Un terreny excepcional per gaudir d'aquest tipus d'escalada! Per cert, avui, com que anàvem tres, hi ha més fotos gràcies al Ramon que ha assumit el rol de fotògraf i que, per tant, no hi surt ;)

A sota, la ressenya, extreta de Lo Gall de Ponent.