Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià - La Falsia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià - La Falsia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de desembre del 2019

Puig Sobirà


Avui al Pep li venia de gust conèixer Puig Sobirà, prop de Moià. Jo hi havia estat fa uns dies però hi queden moltes vies per fer. Hem aparcat una mica més enllà que l'altre dia, sota un pi, als volts de la zona on la cinglera fa un canvi de direcció. Un xic abans trobem unes fites que marquen el corriol d'accés correcte: l'altre dia ens vam encigalar de mala manera! Amb cura, fent ziga-zagues seguint les fites, s'arriba a peu de paret de forma prou humana.

Ens nlhem anat a l'extrem esquerre, i hem començat per la via #5, Narcís (V/V+). Un ressalt al principi, terreny més amable a continuació i una bona fissura per tibar una mica més per entrar a la reunió. Guapa, tot i que es fa curta com gairebé totes per aquí.

A la primera del dia, encara a l'ombra.

A continuació, fem la #6 (V/V+)  just a la seva dreta. Aquí hi ha una mica més de feina, amb més passos de continuïtat i un tram final plaquero per entrar a la reunió. Cal tibar força al principi perquè desploma lleugerament i tota ella és prou vertical. Més guapa que l'anterior.

Bona via, la #6.

Baixant hem posat cintes a la del costat, la #7 (6a+). M'hi poso però els primers metres són complicats de debò. Intento arribar a la segona xapa més o menys recte des de baix i hi ha uns passos molt durs de roms dels que no aconsegueixo aguantar-me. Em penjo i m'ho remiro i veig la forma de sortir-ne. Després, la via és d'anar fent, sense massa dificultats. En Pep decideix que no la provarà així que li faig un tast en top-rope, a veure si me'n surto. I me n'he sortit, però entrant de dreta a esquerra, gairebé flanquejant per una línia de cantos suficientment bons. Segurament es fa així, si no, la dificultat puja notablement!

Després ens hem posat a la que vaig no vaig poder encadenar a vista, la #4 (6a+), un estètic esperó desplomat. Avui, sabent com fer-ho, m'ha sortit prou bé. Però hi ha una remada molt dura i una tibadeta curiosa que, si no els encertes, pringues!

Avui he encadenat la #4!

Després hem fet la #2 (6a), la més senzilla d'aquesta part esquerra. Tot i així s'ha de tibar força perquè la paret és vertical o més i l'escalada recorda la Roca dels Arcs. Quan sembla que el terreny es suavitza, tot es torna rom i, per tant, s'ha d'aplicar finura! Una via ben variada per tant pocs metres de recorregut!

Escalada Vilanovina a la #2.

Després ens hem posat a la #1 (6a+). De fet, és molt més senzilla que la #2 excepte al crux, a la darrera xapa. Aquí tot es torna rom, massa rom pel meu gust així que m'he penjat i tot per estudiar-ho. Després, d'entre l'univers de franges romes, ha aparegut un bidit d'esquerra raonable que permet pujar peus i caçar una repisa bona des d'on s'arriba a la R amb pocs moviments! Buff, Déu n'hi do!

La #1 reserva la sorpresa pels darrers metres de via.

I, per rematar-ho, encara faig un top-rope a la #3, un suposat 6b que ja s'endevina que ha de donar molta més feina que això. O bé s'han trencat preses, cosa possible perquè el primer tram té roca un xic dubtosa, o no ho entenc. He trobat una manera de fer-ho després de mirar-ho molt. M'han semblat moviments molt durs! Per cert, aquesta reunió es veu més antiga que les altres, amb una cadena i maillon tirant a cutrillos...

En top-rope a la #3 i ni així.

Penjo a sota les ressenyes d'en Fernando, tunejades a partir del material del Bloc Empotrat que va publicar-les originalment per tenir-les a mà.


El sector mereixerà alguna altra visita, serveix per fer exercici en una matinal amb temps justet com avui!

diumenge, 10 de novembre del 2019

Visita a Moià, Puig Sobirà


Feia dies que tenia a mà la piada del BlocEmpotrat sobre un sector de Moià que no coneixia. Avui, que la meteo pintava dubtosa i que començaríem a escalar tard, m'ha semblat que era una bona opció per proposar a la Cristina i família. Així que, tots quatre, amb l'Albert i la Queralt, ens hi hem acostat.

Toca seguir el camí que porta a la Falsia i seguir un tros més. Nosaltres ens hem parat a (41.793940, 2.092098), just on els pals elèctrics creuen la pista on hem pogut deixar els dos vehicles. D'aquí surt un corriolet amunt, que porta fins a la franja de roca visible des de baix. Hi ha un munt de vies: cap a la dreta, sembla que força desplomades. No sembla que hagi de ser aquí. Seguim vorejant la cinglera per un corriol poc marcat a una certa distància de la paret (valdria la pena portar tisores de podar) i ens anem acostant a la paret de tant en tant, intentant localitzar alguna via amb la ressenya que portem. Després d'anar cap a l'esquerra una bona estona, localitzem la via #18, que segueix una fissura-díedre enmig d'una placa i decidim començar per aquí. El peu de via no és cap meravella, caldrien les tisores de podar, novament, però trobem prou espai per anar-nos preparant. 

Començo doncs amb la #18 (V+). Passet d'equilibri per moure's a l'esquerra al començament de les dificultats i després agafem la fissura, amb moviments guapos i de bon fer. La via s'acaba ràpidament, però.

Després de molt buscar, localitzem la #18 sense gaire dubtes.

Després d'aquesta, la Cristina fa la #19 (6a), a la dreta de l'anterior. Aquí hi ha una mica de finura i una remada llarga per sortir del díedre a anar a buscar un canto de dretes amb pinta dubtosa, però que aguanta prou bé. Jo també la faig i confirmo que és una bona via també!

L'Albert s'enamora de la #20 (6b+) i s'hi posa, amb precaucions perquè encara no està recuperat del tot. La via té un començament desplomat però amb bon canto. Quan s'acaba el desplom, comença una fissura ampla i aquí toca moure's cap a l'esquerra. L'ideal és pujar mans i anar a buscar una pedra a l'esquerra, que permet posar-s'hi bé. Tant l'Albert com jo no l'hem vist i hem pillat i ens hem hagut de penjar, en part perquè hi ha un aleje inexplicable fins arribar a la reunió. Mola portar un friend o una canya o deixar una cinta llarguíssima des de la R. La Cristina, com no, l'ha fet sense despentinar-se :)

 La Cristina, amb solvència a la #20.

A continuació ens hem posat a la #15 (6b), una via de placa amb bastantes xapes per la llargada que té. Això ja indica quelcom... L'Albert s'hi posa i li va treient l'entrellat, però s'ha de penjar en un punt on queda mal posat. A mi em surt, aprofitant l'esperó en algun moment: és rom, però serveix per equilibrar-se. La clau, però, és aprofitar un invertit a una xorrera trencada que permet anar pujant peus. La resta, regletes molt finetes tant de mans com de peus, però es deixa fer.

Un 6b de finura a la #15.

Després ens n'hem anat cap a l'esquerra de tot, on la ressenya marca quatre vies que fan bona pinta sobre el paper i més bona encara sobre el terreny. Com que el temps se'm tira a sobre, em poso a la #4 (6a+), just a l'esquerra de la fissura. Aquí l'entrada és lleugerament desplomada, però amb bon canto. Després toca fer una remada, apretant per anar a buscar una regleta no massa bona. Aquí jo m'he equivocat i he anat creuat, cosa que pago havent de penjar-me. Es tracta de posar-s'hi de forma que després puguis anar a buscar bones franges vilanovines un xic cap a l'esquerra. Hi ha algun aleje, però el canto és prou bo com per donar confiança.

 L'Albert, tibant més del que s'esperaria a la #4.

Amb aquesta via tanco la sessió i deixo la Cristina, l'Albert i la petita Queralt al lloc. Jo exploro un corriol de baixada que sembla que hagi de portar més directe cap a la pista... Al principi bé, però després he fet el senglar de mala manera. En una propera visita aparcaré més enllà, just a sota on la roca fa un revolt i per allà cercaré algun corriol, que deu ser-hi. M'apunto de portar tisores de podar i potser serra per arranjar una mica algun peu de via!

Poso a sota la ressenya del BlocEmpotrat per tenir-la en un altre lloc del ciberespai:



dilluns, 12 d’agost del 2019

Moià: La Falsia


Aquesta tarda en Ramon tenia ganes de sortir després de molt temps. Li he proposat anar a la Falsia on hi havia estat fa uns anys i on encara tinc alguna feina per fer. Les ressenyes més completes, al blocempotrat.

Hem començat per l'esquerra de tot, amb la #1 (V+). Anar fent, com ja s'intueix. En Ramon sembla que s'hi torna a trobar...

A la primera del dia. Anar fent.
 
Després, la veïna del costat #2 (6a). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, sobretot a base de laterals d'esquerra. Molt xula!

La #2 és molt més divertida.

Poso les cintes a la del costat, però en Ramon prefereix fer primer alguna cosa més senzilla. Així que anem cap a la dreta, a fer la #22 (V+). Aquestes vies són molt guapes, la única pega és que són molt i molt curtes, llàstima. 

Continuant la sessió a la dreta, a la #22.

A continuació, la #3 Tinto de Verano (6a+). Sembla que ja s'haurà de tibar més però aconsegueixo trobar la manera de no complicar-me. Ma dreta encastada a al fissura vertical, creuar esquerra al costat de la xapa i pillar unes regletes bones. A partir d'aquí, buscant surten regletes i els peus es posen prou bé. Molt xula!

En Ramon ja ha treballat prou per avui així que jo em poso a la #5 (6b). A la via #4 Pata Negra (6b) ha saltat un bloc enorme i hi ha una mica de sorreta... Suposo que es fa igual de bé, però ho miraré un altre dia. LA #5 és de desplomet amb bon canto. Objectiu, pillar un bec enorme de dreta, remada a l'esquerra i remada a un bon canto. Aleshores el difícil ja està fet. Surt sense complicacions.

Aprofitant que els Guillems (amb perdó d'en Willy) tenen la corda passada, aprofito per tancar la tarda fent un top-rope a la #6 Lambrusco (6b+) on ja n'hi havia fet un fa 5 anys (!!). Aleshores vaig poder controlar l'entrada... avui no gaire! Tinc anotat: esquerra invertida, dreta invertida, tibada-llençament d'esquerra a un pla i rebot a un bec bo. Avui ho he provat i he fet la tibada-llençament amb l'esquerra directa al bec bo, però no m'hi he quedat gaire de gust... He anat fent els passos, això sí. La part complicada de la placa es resol ben bé anant cap a l'esquerra amb els peus sobre una repiseta.


Tocarà tornar a tastar Lambrusco... I a veure com progressa en company...


dimecres, 9 de juliol del 2014

Tibant més a la Falsia


Avui hem tornat a la Falsia, Moià, sector dreta, amb en Pep. Com que les vies fàcils ja van caure l'altre dia, avui tocava tibar més... Però anem a pams!

Escalfant a la #13...

Hem començat escalfant per les #11 i #13 de les ressenyes del blog dels sensepell. Llàstima que es fan curtes, perquè estan prou bé!

... i a la #11

A continuació, ens hem posat a una de les vies que no estan a la ressenya mencionada, però sí que hi ha una proposta de graduació al blog d'en Fernando. L'altre dia vam estar provant la de la dreta (6c) i avui hem tastat la de l'esquerra (6b). S'hi ha posat en Pep i ha estat una bona estona estudiant els passos, perquè no és gens fàcil. Jo m'hi poso en top-rope i trobo una manera que em deixa fer-la, perquè la línia evident ens sembla massa: a la secció dura, anar a buscar una pinça lateral esquerra, dreta a la bústia bona, creuar esquerra en lateral (canviant el pes) i anar a caçar un bon bec. Suposo que s'haurà de xapar des d'aquí, però queda dur... més que la de la dreta! Després, un pas més i reunió. La veig factible, però dura.

Encarant el crux de la "nova sensepell esquerra"


Després hem passat cap a la primera per l'esquerra, la Lambrusco (6b+). Aquí l'entrada és el pas més dur. Després de veure en Pep, opto per posar-m'hi en top-rope, també, perquè no tinc clara l'entrada. La millor seqüència per mi és: invertit esquerra, invertit dreta, tibada-llençament amb esquerra a un romo i rebotar a un bec bo. Després el terreny es tranquilitza una estona i torna a haver-hi un xic de tibantor quan s'ha de passar a la placa gris a l'esquerra. Aquí val la pena anar decididament a l'esquerra... Després, anar aguantant amb bon canto. També la veig factible, un cop controlada l'entrada. Més senzilla que l'anterior.

A Lambrusco

Per acabar, ens posem a la que vam estar provant l'altre dia: de les que no estan al blog sensepell, la de la dreta (6c). Jo tenia la seqüència clara i, amb les cintes posades per en Pep, m'ha sortit! Suposo que deu ser un pas fet a la meva mida... jo el trobo més senzill que el de l'esquerra, però ja se sap que això és subjectiu.

 Al crux de "nova sensepell dreta"

Ens en tornem amb deures (factibles) per la propera visita i amb una bona via a la butxaca!

dimecres, 4 de juny del 2014

Moià: la Falsia


Aquesta tarda hem dirigit les nostres passes cap al sector de la Falsia, a Moià. És un sector petitet, però que té prou possibilitats com per fer-hi alguna visita més. No gaires més, perquè majoritàriament hi ha vies dures... però la part de la dreta encara es deixa fer.

Comencem per la part de més a la dreta. Aquí les vies són ben curtes però, malgrat que no ho semblen des de sota, són ben boniques, ben trobades i ben equipades -amb químics o parabolts. Felicitats als equipadors!

Comencem fent la #12 (V) i continuem per la seva veïna, amb qui comparteix reunió, o així l'hem coincidir, la #13 (V+). En aquesta darrera s'ha de tibar un xic per superar la pilastra inicial. Després, anar fent.

Canto generós a la #12

Primers metres de la #13

Hem deixat cintes a la #14 però abans hem fet la Turbio (#15), un V+ ben guapo i la #16 (6a+). La Turbio té algun passet de més finura.  La #16 també és plaquera i ens reserva un passet bloquero on cal fer un pas ben llarg tibant de canto petit. En resum, cal apretar les dents!

Treball més plaquero a la Turbio...
 
... i més plaquero encara a la #16, con cal apretar fort.

Baixant d'aquestes ens donem per suficientment escalfats per fer la Marqués de Cáceres (6a+). Aquesta acaba amb un desplom contundent, però sortosament van apareixent  cantos prou bons. La via està retolada com a 6b al peu, però això probablement sigui encarant el desplom exactament pel bell mig, el que no és massa lògic. Baixant ho he provat i, efectivament, surt i surt més difícil.

 Tibant fort a Marqués de Cáceres

Acabem d'enllestir la via que ens queda a la part dreta i fem la #11 (V+). Aquesta també és vertical de placa, amb un pas concentrat.


Placa, també, a la #11

Després hem anat cap a l'esquerra d'aquestes vies, on la paret ja té més alçada -sense exagerar, però. Aquí hem fet la #9 (6a+), inconfusible perquè segueix una fissura pràcticament de dalt a baix. Aquí ja es pot gaudir de la llargada, amb uns moviments ben interessants. La dificultat principal està en un moviment a uns 5 o 6m de terra, on cal anar a l'esquerra per retornar a la dreta. La resta, anar aguantant, sobre bon canto -el que no és precisament el meu fort ara mateix. Malgrat tot, surt fàcilment.

A la bonica i "llarga" via #9

Per acabar la sessió, ens posem a una de les dues noves vies que encara no surten a la ressenya dels sensepell. En concret, a la de més a la dreta, on s'hi endevinen possibilitats. S'hi posa en Pep i va fent fins entrar a la zona desplomada. Aquí la cosa es complica força! Veient el pa que hi donen, opto per fer-la en top rope i em surt a la primera! Hi ha uns passos ben durs, però: primer, des d'una lateral m'he estirat força per abastar una fissura en l'únic lloc on s'endevina bona. Després, una pujada bestia del peu esquerra i recuperar la compostura amb millor canto. Finalment, una altra pota enlaire per equilibrar-me en els darrers passos. A veure quin grau li donen... en tot cas, és força més difícil que cap de les que hem fet fins ara. En una propera visita, potser li haurem de fer un intent des de baix...

 Iniciant el crux de la via de més a la dreta

Hem sortit de Manresa a 26º, hem començat a escalar a 22º i en poca estona hem baixat als 16º... i és que aquests aires fan de les seves! Malgrat tot, és un bon lloc per anar-hi a la tarda -ara que fa calor, vull dir. Segurament, els matins d'hivern també hi són agradables!