Roc Negre

Avui hem sortit amb el Pep, el Mario i el Manel amb destinació Berguedà. Com que el dia estava tapat, teníem totes les opcions obertes i ens hem decantat pel Roc Negre.

Semblem escaladors professionals i tot!

Fem cordada el Manel i jo per una banda i el Mario i el Pep per l'altra. Amb en Manel ens posem a la Nandu Multumesc (6a). Després comprovarem que la Nandu Multumesc realment comença a l'esquerra i després flanqueja cap a la dreta... Però mentrestant el Manel enfila recte amunt per terreny una mica llastrós fins arribar al díedre on hi ha els passets més tensos i interessants de la via. Mentre baixo, puc fer-li algunes fotos al Pep: ells estan a la Jarto de To (6a).

Els companys a l'esquerra i nosaltres, a la dreta. Després canviarem els papers!

A la primera del dia,

En Pep a la Jarto de To (6a). Bona perspectiva!

Ens canviem els papers i ataquem la Jarto de To (6a), tot i que la part de baix és la que correspon a la via anterior... El pas més difícil és l'entrada a la reunió, on els companys han hagut de lluitar de valent i nosaltres també. Ens surt, apretant!

A la Jarto de To (6a). Bona foto la darrera, que m'ha fet el Pep baixant! 

Baixant d'aquesta via li dic al Manel si vol que fem la de l'esquerra. Diu que sí sense que cap dels dos siguem conscients de que és durilla, Amics Inseparables (6b+) diu la guia quan baixo i m'homiro! El Manel s'hi posa a vista i se'n surt prou bé excepte a la part final on s'ha de penjar. L'entrada és força atlètica però segueix molt la via de la seva dreta i es deixa fer millor del que sembla. Després ve un terreny més suau, d'anar-se buscant la vida. El ressalt final és el més dur. Toca anar per la dreta de les xapes, a buscar el terreny més vertical però amb millor canto, proper a la via anterior. Com que el Manel ho ha descobert jo he pogut encadenar. Ja l'havia fet una altra vegada, però no recordava res. 

Mentre escric aquest post em rellegeixo el meu blog i acabo de comprovar que amb el Manel precisament ja havíem fet aquestes tres vies i en aquest mateix ordre precisament! Coses de l'edat! 

Diversos moments del Manel i meu a Amics Inseparables. Avui l'he encadenat!

Els companys, mentrestant, han estat fent algunes vies i tenen un top-rope muntat a la xxx (6b). El Manel prefereix fer un dels quintus de l'esquerra però jo aprofito i li faig un pegue al 6b, en top-rope. La via és d'anar fent fins a la placa final. Aquí hi ha un tram llis de pebrots. Seguint indicacions dels companys, vaig una mica per la dreta per tornar a l'esquerra a la zona més llisa i retorno a la dreta per acabar d'enfilar la reunió des d'aquí. S'ha d'apretar!!

En top-rope a la darrera del dia.

Els companys a algunes de les vies que han fet.

Després d'aquestes vies optem per recollir trastos. Ha estat un matí ben aprofitat!!

Aprenent a fer anar la canya

Fa uns dies el Ramon em va demanar per sortir dissabte. No és el millor dia, pic de l'onada de calor, però som-hi! Li proposo d'anar al Roc Negre que, com a mínim, té uns peus de via ombrívols. La veritat és que hem pogut escalar raonablement bé, llevat de la darrera via. La temperatura no ha passat dels 32-33º cosa que està bé, si ho comparem amb l'estiu passat... Avui el Ramon aprendrà a pescar amb canya, però no avancem aconteixements!

Hem començat la sessió pels (suposats) quintus de l'esquerra. Ens posem a Clàudia (V). Té una entrada suficientment tensa per escalfar-te de valent. Després, un tram estrany, semi-esquivant unes mates que caldria podar (nota mental: dur tisores de podar). A continuació un tram més senzill i un passet tonto de decisió. Entrada a la reunió amb tendència a la dreta.

Escalfant a un dels quintus... que són durs!

Baixant, poso les cintes a la part de dalt de Adrià però entrant per la Essència de Lluna (V). Aquesta no la tenia encadenada encara -o això diuen les marques a la guia. Ha estat "LA" tatxada del dia! L'altre dia hi havia unes cordades per aquesta zona i els vam sentir espernegar, dedueixo que a aquesta via. I, la veritat, és que n'hi ha per fer-ho! Avui li he cedit al Ramon l'honor de posar cintes a les vies. I l'he vist lluitar de valent aquí. Si ell ha atacat la via per la dreta, jo ho he fet una mica per l'esquerra. De les dues formes s'ha de tibar amb ganes. I compte de no equivocar-te gaire de preses, que la majoria són dolentes! Encadenada doncs!

Essència de LLuna probablement sigui més 6a que V...

Després ens n'hem anat a Gats As (6a). El Ramon se n'ha sortit molt bé a la part de baix, anant a vista. Però a la zona desplomada el cap no li ha permès decidir-se. Bona via!

A Gats As s'ha de tibar amb ganes al ressaltillo on hi he el company.

Aprofito la reunió per muntar la El Gat amb Gats (6b). L'havia feta el 2018, garantia perquè no recordés res de res. Baixant m'he mirat com resoldre el desplom... quan m'hauria d'haver mirat com arribar-hi! Però és el torn del company i s'hi posa en top-rope. Al mur que porta al pas desplomat s'hi queda una bona estona intentant trobar-ho. Al final se'n surt i ataca el desplomet. Una mica més amunt ell torna a llepar, a una zona de roms... Quan és el meu torn m'hi poso des de sota. La primera part és d'anar fent, però fent equilibris rars també! Arribo al muret on el soci s'ha encallat i m'ho miro. Faig un moviment estrany tibant de laterals i pujo peus. Una presa romilla però suficient de dreta em permet xapar. Després, anar a buscar una lateral de dreta, pujar peus i mà esquerra amunt amunt. Primer rom i després un canto suficient per pujar peus i dreta a la zona de roca trencada sota el sostret. Esquerra invertida i remada amb dreta fins un lateral bo. Toca pujar peus i entrar a la zona de ningú, roma roma. Per sort, els peus estan bé i t'ho pots mirar. Al final, toca tibar d'una lateral baixa de dreta i pujar peus. Quan pilles una fissura d'esquerra i l'altra de dreta (a la via d'abans les he vist ja) estàs salvat! Un 6b al sac!

Aquí em ve el tram dur. Laterals i agafar la franja que es veu a sobre.

A continuació li he proposat al Ramon de provar la Pagafantas(6a+), a la dreta de tot gairebé, que encara no la tinc tatxada tot i haver-hi fet un intent. S'hi posa i va fent la mar de bé fins a prop del crux. Aquí fa un parell de volades però acaba xapant el bolt pre-crux. Tot i això no veu gens com sortir-ne i tira de canya aquí i a la darrera xapa, per entrar a la R. Ell no ha pescat mai amb canya encara i s'acabarà fent un embolic per xapar amb canya la reunió. Però de tot se n'aprèn i ràpid!

El Ramon, lluitant a Pagafantas. Una via desagradable i amb un pas prou difícil com
perquè em torni a quedar pendent.

Quan és el meu torn em poso al forn. Els primers metres són d'anar fent, tot i que la roca no és una maravella. Primer toca anar més aviat per la paret de la dreta. Quan es redreça toca aprofitar una fissura a l'esquerra per tornar a la dreta. I xapar la xapa pre-crux venint des de la dreta també. Després ve el tomàquet. Em sembla veure un cantet i me n'hi vaig. Per sort és prou bo! Pujo peus i busco... amunt, per la dreta a uns rocs que fan mala pinta... i no veig res de res. Total, que em penjo. M'estic rostint del sol i cremant per la tensió! M'ho miro i ho veig: esquerra al cantet (horitzontal) que he vist i dreta a una regleta-fissureta vertical que hi ha a cinc centímetres de l'esquerra. Tibada i esquerra a un cantet a la fissura, pujar peus i bon canto de dreta. A veure si me'n recordo la propera vegada! Després no s'ha acabat encara! Queda un pas de decisió encara, xapar la darrera i jugar-te el físic per entrar a la reunió. Quina merda de tram! S'ha d'anar per una canal merdosa en diagonal a la dreta i passar a l'esquerra amb l'ai al cor perquè la darrera xapa queda a can pixa. És una via on has de tenir molt clar com fer el crux, si no, no és gens evident! I fotre-li morro a l'entrada a la reunió. I resar perquè no es trenqui res a la part de baix. Tants condicionants, que la via és simplement desaconsellable. Però "l'he" de tatxar algun dia!

Amb  cinc vies fetes i un bon desgast a la darrera (sobretot el company) ens n'anem pitant cap avall, que ara ja comença a fer caloreta de debò. Fins la darrera hem escalat prou bé, amb calor però suportable gràcies a l'ombra a peu de via.

Roc Negre

Avui amb el Manel ens n'hem anat al Roc Negre. Aquests dies les lumbars s'han comportat prou bé. El que no s'està comportant tan bé és la meva espatlla dreta, que fa mal. De fet, divendres em feia unes bones punxades sense que jo li hagués fet res de dolent els dies anteriors...

Hem començat fent la Mammut Mut (V+). La via té una zona prou atlètica a la zona del sostret! Demana fer algunes tibades laterals, on l'espatlla dreta hi té feina: no és precisament el millor que podria fer, jo. Però ja que hi som posats, tibem! El Manel ha estat l'encarregat de posar cintes i jo l'he fet de primer, però amb una mica de feina ja feta. He de dir que he hagut de tibar. La culpa, en part, no haver vist una bona ganda d'esquerra al mig de la placa a sobre del sostret, que m'ha obligat a fer alguna apretada de més. I a la part de dalt, un tram finet on he estat una estona mirant la forma més còmode de fer-lo.

Fent la Mammut.

A continuació ens hem posat a Nandu Multumesc (6a). Via llarga i variada, on s'ha d'anar escalant. El pas més difícil, per mi, l'entrada al díedre final, on costa pujar peus fins atansar unes regletes per l'esquerra que permeten superar-se amb certa comoditat. Després, un bon tram de díedre, bonic i variat. I l'entrada a la reunió, una mica tombada, d'anar fent.

Fent la del Nandu. 

Baixant poso algunes cintes a la veïna de l'esquerra, la Jarto de To (6a). El Manel s'hi posa i resol amb l'autoritat que el caracteritza. Només té problemes a l'entrada a la reunió, cosa gens estranya perquè hi ha uns passets curiosos. Aquí jo he optat per anar en top-rope, que ja he castigat prou l'espatlla. He anat molt bé, amb entrada a la reunió inclosa.

Als primers metres de Jarto de To. 

Baixant també poso cintes a la via que ens ve per l'esquerra. Jo, pensant, que era 6b. Però en realitat es tracta de Amics Inseparables (6b+), és a dir, un plus més que marca diferències. En Manel s'hi posa amb ganes. La primera part, que jo recordava intensa, la resol a la perfecció -de fet, són moviments molt similars a Jarto de To en alguns llocs. Després ve una placa fineta, on s'han de moure bé els peus i fer alguna contorsió divertida. Una zona més d'anar fent però on no et pots relaxar massa ens porta al mur final. Llegint al blog, veig que l'altra vegada el vaig encarar per l'esquerra. Avui el Manel s'hi ha posat per la dreta i s'ha embolicat el suficient per penjar-se. Jo m'ho he mirat una mica per la dreta. Després, per l'esquerra, però m'ha semblat una roca molt poc agraïda (la piada de l'altra vegada ho confirma) i he tornat a la dreta. Diria que per la dreta és com cal fer-la, però s'ha de saber llegir molt bé la roca! Jo no ho he fet prou bé i m'he hagut de penjar. En resum, cal acostar-se una mica a Jarto de To i buscar uns peus raonables. D'aquí, ajudar-se amb alguns cantillos, no per la placa on hi ha la xapa, sinó per l'esperó de la dreta, un xic desplomat, però que té alguna rugositat prou bona. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un trosset, però hi ha un bon canto d'esquerra que permet xapar-la gairebé des de la seva vertical, encara que s'hi arriba per la dreta.

A la Amics Inseparables no hem aconseguit encadenar. Jo, ni en top-rope. 

Després d'aquesta hem plegat trastos i cap avall. La curiositat del dia ha estat una rata morta (rata, no ratolí) que hi havia a peu de via i que hem tirat una mica avall. D'altra banda, molaria fer una mica de neteja de la vegetació que hi ha a les vies. Avui, sense eines, jo he netejat una mica. Però convindrien unes tisores de podar perquè ressaltés el gris de la roca i no tant el verd de la vegetació a algunes bandes.

Roc Negre

Avui amb el Pep ens n'hem anat al Roc Negre. També buscàvem vies suaus per anar fent. L'aproximació és força senzilla i agraïda, almenys en teoria. Però ens hem passat el trencall de llarg... Toca recordar que és abans d'un arbre inclinat i no pas després, jejeje.

Aquests dies ha plogut força i hi ha algunes taques d'aigua. També hi ha una altra cordada que està començant l'activitat just on el Pep tenia intenció de començar. Fem una mica de cerca per trobar algun itinerari sec i ens posem a Super Tram (6a+). Els primers metres estan una mica molls i hi ha ha un passet per posar-te a sobre el replà... Després ve una zona d'anar fent i més amunt, una zona humida. En Pep es mira la forma de fer-ho... i al cap d'una estona el veig caient lentament. Se li ha trencar una presa de mà i ha anat baixant i ha acabat cap per avall. No s'ha fet "res" però sí unes bones rascades als dos braços. Res que no li impedeixi seguir amunt però. Va fent i a la part de dalt s'ha d'ajudar en algun punt. Segons ha explicat, aquesta era la única via que no tenia ganes de fer avui precisament pels darrers metres, que són exigents i se li travessen.

Fent la Super Tram.

Jo m'hi he posat en top-rope i he anat fent. A la mullena he aconseguit passar a la dreta sense massa problemes. I a la zona dura del final jo recordava que valia la pena anar cap a l'esquerra. Així ho he fet: des dels cantos raonablement bons, anar a buscar una repisa bona de peus i un bloc llunyà a l'esquerra però que es deixa agafar prou bé. A partir d'aquí, seguir per l'esquerra de les xapes i es deixa fer.

Aprofitem el top-rope per fer la Fang i Setge (6a+) que comparteix reunió. Una via molt variada, amb moviments dificilets en un parell de punts. I una part final molt més suau que l'anterior. Al company no li ha agradat massa.

Fent la Fang i Setge.

Després d'aquesta hem fet la Efecte Erecte (6a+) un xic més a la dreta. Aquí hi ha uns passets en un primer ressalt. En Pep els ha fet per l'esquerra i jo més o menys recte. I després ve el bombo on hi ha la dificultat de la via. Van apareixent cantos, una mica a la dreta. En Pep s'ha hagut de penjar per estudiar-ho una mica. Quan ha estat el meu torn m'hi he posat de primer. Jo ho he resolt amb la dreta en lateral en bons cantos i esquerra buscant algun rom que m'ha servit. Segurament és més segur anar amb les dues mans per la dreta. Després, terreny suau fins la reunió. És el meu encadene més sonat dels darrers mesos!

Fent la Efecte Erecte. El millor encadene dels darrers mesos!

I per acabar, hem fet la Gats As (6a). Aquí hi hem vist patir l'altre cordada, però en Pep sabia la millor forma d'atacar el primer tram: per l'esquerra fins que pots posar el peu sobre un bony de formació calcària, als volts de la tercera xapa. Després ve un terreny d'anar fent i després ve el tram més exigent. Tenim un muret amb bon canto, però que s'ha de trobar. El soci s'ho ha hagut de mirar una mica abans de trobar la solució. Jo he anat fent (també l'he feta de primer, però també amb les cintes posades) però m'ha costat força veure la forma de fer la part final. En tot cas, ha sortit i amb bones sensacions.

Acabant la matinal amb Gats As.

A l'hora que s'ha fet ja no hi havia temps per més i hem recollit trastos. Mentre feia les vies he aprofitat per arrencar alguna planta perquè la paret semblés això, una paret. I m'he endut una mica de sajolida per fer infusió a casa...

Roc Negre

Amb en Xevi i en Pep ens n'hem anat al Roc Negre, a escalar una estona al sol sense complicacions.

Hem començat per Jarto de To (6a). Aquí hi ha una entrada on s'ha de tibar una mica. Si trobes els cantos bons a la fissura, es fa bé. Si no... hi ha més feina. Després venen uns metres més fins, amb algun moviment de mirar-s'ho. I l'entrada a la reunió és exigent!

Començant la sessió...

Després hem fet la Nando Multumesc (6a) a la seva dreta. Aquesta és força més senzilla que l'anterior, llevat de l'entrada al díedre final. Aquí hi ha el pas de la via, amb un moviment sobre regletes que té el seu què. Al díedre toca espatarrar-se i gaudir dels moviments per sortir-ne amb un pas espectacular però amb bon canto. La reunió està a una zona tombada, que fa que la corda fregui una mica.

En Xevi en acció.

D'aquí hem passat cap a al dreta, on jo tenia algunes vies pendents. En primer lloc, m'he posat a Pebre Negre (6b). No entenc com és que no m'hi havia posat abans! És un viot! Començament un xic per la dreta, aprofitant una fissura. Després toca creuar el fil de l'esperó amb un moviment xulo. I a partir d'aquí ja s'ha de tibar! Al principi hi ha el moviment més delicat, on s'ha de visualitzar els moviments un cop estàs ja en ple desplom. Una tibada estranya et porta ja a bons cantos que acompanyen gairebé fins la reunió. Aquí jo hi ha trobat un moment on t'ho has de mirar, però es fa bé. Una via espectacular!

A Pebre Negre.

A continuació, m'he posat a Ratpenat Desnonat (6b+). Vaig posant cintes fins a superar el primer crux. Aquí xapo i em penjo, perquè hi he entrat molt forçat. Acabo el pegue posant cintes i penjant-me en un parell de llocs més i després li faig el pegue bo. Al primer crux he optat per anar una mica més recte amunt des del bustiot lateral que no he trobat anant a vista i creuar a la dreta pel bon canto. Després venen uns metres suaus per tornar a apretar sobre regletilles. Després, un altre moviment dur fins pillar un bec des d'on s'arriba a la reunió amb comoditat. No esperava fer tanta bona feina, avui! El Pep li fa un pegue en top-rope. Hi ha algun pas que se li resisteix, però lluita de valent!

Avui també ha caigut el Ratpenat Desnonat!

En Pep encara es posa de primer i posant cintes a Fang i Setge (6a+). A mitja via canvia cap a Super Tram (6a+) perquè alguna xapa costa de veure -realment van molt a prop. Ho va fent bé fins al pas dur que hi ha per sortir del desplomet, on s'ha de penjar. Per acabar el dia d'avui, jo també m'hi poso i confirmo que hi ha alguns moviments de finura a la part de baix i una bona tibadeta a la part final!

I la sessió ha donat per això. En Xevi ha optat per no tibar més del compte i ha aparcat els gats a partir de la Pebre Negre. Jo he acabat fent 6 pegues amb prou metres, que no està malament!

Roc Negre

Hem començat per Caga Tió (IV+). Una entrada rabiosa pel grau i anar fent fins la reunió roca discreta. Aquí el Ramon ha atacat de primer i posant cintes.

Començant amb IV's

A continuació m'he posat a Pagafantes (6a+) just a l'esquerra de l'anterior. La roca és força discreta, no convida gaire a ser escalada. Toca fer alguns moviments a dreta i esquerra per trobar una línia coherent. Alguns passos delicats fins arribar a un punt on no tinc clar per on tirar. M'ho miro per la dreta, després per l'esquerra, fins i tot arribo a xapar la reunió de la via del costat, la desxapo quan veig que no és per allà i torno a mirar-ho per la dreta... Tot això anar aguantant com puc perquè el terreny no és pas gens senzill. Al final em penjo i m'ho miro. Resulta que al final és pel mig: hi ha una regleta que no he encertat a veure en cap moment. Des d'una llastra que sona trencada per l'esquerra toca agafar una presa raonable per la dreta i remar fins la regleta, a poder ser amb la dreta. Pujar peus i estirar-se fins la fissura, on hi ha un bon forat. Més amunt les xapes sembla que conviden a complicar-se la vida, però novament no s'hi veu res i toca anar per la dreta de les mateixes. Entre la roca i el recorregut, no m'ha agradat...

Una mica abans del crux de Pagafantas.

A continuació hem anat a l'esquerra de tot, a fer algun quintu. La de més a l'esquerra, Clàudia (V) l'havia fet en top-rope un dia per escalfar. Avui l'he encadenat. El Ramon li fa un top-rope a Adrià i jo em poso a Essència de Lluna (V) seguint per Adrià, cosa que també farà el Ramon fent de primer. Els primers metres de l'Essència són molt guapos, amb tibades i remades de molt bon fer amb tècnica. Després toca adherència...

Claùdia...

... i Essència de Lluna.

A continuació tenia ganes de tatxar Super Tram (6a+) que no havia tastat mai. La part de baix té uns trams amb roca que no és una meravella i val la pena colpejar-ho tot per veure com sona. Més amunt hi ha alguns llocs on calen moviments imaginatius per resoldre-ho amb comoditat. La corda pot fer ròssec en alguns llocs, jo he desxapat algun parabolt per aquest motiu (i per estalviar cintes, que aquí en calen un munt). A la part final toca un desplomet que és la part dura de la via. La part més desplomada es creua en lleugera diagonal de dreta a esquerra, amb presa prou bona. Una vegada sobre el desplom, terreny rom on una estirada m'ha permès trobar quelcom prou bo per anar-me movent. Després, diagonal a la dreta per entrar a la reunió, compartida amb Fang i Setge.

A la part final de Super Tram.

Per acabar el dia, com que se'ns està fent tard, li faig un top-rope a Fang i Setge (6a+) que ja havia fet en una altra ocasió. Molt guapa, amb passos imaginatius en diversos punts, i amb un ressalt final molt més senzill que l'anterior. Serveix per acumular metres i anar rehabilitant el dit...

Hem estat sols fins l'arribada d'un grup força nombrós, quan ja estàvem a la part final de la sessió. I el dia ha acompanyat: assegurant amb bastantes capes posades però escalant normalment en màniga curta.

Roc Negre

Avui he sortit amb el Xevi i ens n'hem anat a sobre Berga, al Roc Negre. Ja hi he estat un parell de vegades, però encara queda feina per fer... Avui n'hem fet força, jeje.

Aparquem i estem a 0ºC, és a dir, ni fred ni calor... Enfilem el camí que segueix el rec i anem pujant... i pujant... i pujant fins que decideixo que ens hem passat el trencall! Baixem i sí, un bon tros més avall es veu el corriolet, amb fita inclosa, que marca l'inici del caminet que ens mena fins a peu de via.

Comencem per l'esquerra, on hi ha algun quintu que hauria de servir per escalfar sense que el Xevi es rebufi massa d'entrada, així que proposo fer la Adrià (V). El començament és molt més que aquest grau, fins i tot tenint en compte que fa fred, que t'has d'acostumar al tipus de roca... Però al principi cal mirar-s'ho bastantet! Després és anar fent, fins la reunió. Quan arribo a terra, torno a tirar amunt en top-rope per la Clàudia (V), així escal(f)em una mica més... Aquesta és més suau, però a canvi té una mica de vegetació.

Començant el dia a Adrià, més exigent del que sembla.

Després hem anat a Mammut Mut (V+), que jo ja havia fet la primera vegada que havia vingut. És molt guapa, amb uns passos atlètics per superar el desplom: la clau és anar a buscar una pedra lateral bona. Després del desplomet, una placa disfrutona i, més amunt, una aresta molt disfrutona. Una via molt guapa!

A Mammut Mut.

Baixant poso cintes a la Tectònica de Placa (6b) que va just a l'esquerra. La via és d'anar fent fins la penúltima xapa. Aquí toca esforçar-se bastant per xapar la darrera. Jo he tibat d'unes gotes d'aigua, pujar peus, estirar mà esquerra fins pillar una gota d'aigua d'esquerra xica però bona, pujar peus i xapar amb relativa comoditat. Després torna a haver-hi un pas tens. Jo l'he resolt creuant mà dreta a una bustieta roma, movent peus en adherència l'esquerra, puja peus i remar fins l'aresta que puja en diagonal cap a la dreta fins la reunió. Encadenada, però apretant molt fort! El pas és concentradíssim a la darrera xapa, la resta és un passeig!

Començant el tomàquet de Tectònica de Placa.

Una tònica similar té la de l'esquerra de l'anterior, Escuela de Calor (6b). Aquí també és anar fent fins la placa final. Jo ho he resolt tibant amb l'esquerra d'una llastra bona, amb la mà dreta en alguna cosa roma, pujar peu dret a una franja minúscula i pujar el peu esquerre en adherència. Aquí he trobat una rugositat que, pinçant amb el polze dret, m'ha donat aire per fer un passet més per pillar algun rom suficient per xapar. La sortida d'aquí és un xic més suau. També ha sortit a vista, però apretant molt. Aquí el Xevi ha trobat una variant un xic més per l'esquerra, sense apartar-se molt de la línia recta... Anant recte cal apretar fort! Per sort, la roca és boníssima (i els moviments que surten, super-estètics!)

La part de baix de Escuela de Calor és guapa i d'anar fent.

Després hem fet la Bataclán (6b), a la dreta de Mammut. Al principi hi ha uns passos d'adherència curiosos, amb roms de mans, d'aquells de posar-s'hi bé i aguantar la respiració. Després ve un tram suavet, quan se superar el tram vertical però amb bon canto. A partir d'aquí, la via entre en un diedret poc marcat, on hi ha alguns passos de levitació més que interessants. La roca sembla crostosa en algun punt, però allà on es posen les mans i els peus és prou bona. Un empotrament de dits a la fissura i unes apretades aiaiai sobre roms ben exigents porten a un tram un xic més suau. Després una altra zona d'adherència i un final que sembla un xic trencat on he obviat algun canto sospitós. La reunió queda un xic a la dreta, compartida amb Orgasmicòsmica.

A la (única) zona de canto de Bataclán.

En Xevi ha aturat l'actividad després de Bataclán i jo acabo la sessió a Orgasmicòsmica (6b+) on he posat cintes baixant. Té el començament igual que Bataclán i després se'n va a la dreta. Una vegada xapat el primer parabolt propi, he desgrimpat per treure la cinta anterior per evitar el ròssec. En un primer moment es puja en bavaresa sobre bons cantos. Després es passa a la dreta, cap a la placa. Més amunt hi ha alguns passos d'adherència curiosos i uns altres per arribar a la penúltima xapa, sota el desplom. Per superar-lo toca anar pujant peus en adherència i buscar mans suficients: no hi ha cap canto esplèndid, però sí alguns roms que donen confiança gràcies a l'abrasivitat de la roca. Aviat estic en condicions de xapar la darrera i aquí toca pujar peus i fer una remadeta a la dreta, a buscar alguna presa inclinada que mira avall però que serveix. Després el terreny deixa de ser vertical, però queden alguns moviments d'adherència sobre roms i una certa distància encara fins la R. Amb tensió, acabo d'encadenar-la! Buff! Molt xula!!

I amb 7 vies fetes (contant el top-rope a Clàudia) també estic més que satisfet, sobretot perquè n'han sortit unes quantes de prou interessants! Arribats al cotxe, marca 4º C... això explica per què ens agafava fred mentre asseguràvem a l'ombra dels arbres. Temperatura d'encadene!! Escalant, però, s'estava la mar de bé!