Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artifo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artifo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 d’abril del 2017

Peter Pan Club a la Pelada


Aquest matí se m'ha girat feina i amb en Ramon hem optat per fer una sortida de tarda. La idea era anar a fer una vieta amb algun llarg d'artificial perquè el company no ha tastat mai aquesta tècnica i, segons on, és convenient dominar-la per avançar amb eficàcia. Recordava que a la guia d'agulles n'hi havia algunes i hem acabat escollint la Peter Pan a una de les agulles emblemàtiques de Montserrat: segurament és la que més havia servit d'iniciació en això de l'escalada.

En principi tot estava calculat per estar-hi còmodament: sol de tarda que compensaria les temperatures més baixes d'aquests dies. I tot ha anat segons el previst, llevat del vent, que ens ha emprenyat una mica. Però anem a pams!

Des de can Massana, l'aproximació consisteix en anar direcció al coll de les portelles i passar un xic de llarg respecte el nostre objectiu. Aleshores cal fer el senglar entre la vegetació, cercant un corriolet incipient que, poc a poc, ens porta a peu de paret. Cal preveure paciència per recular de tant en tant a cercar el millor pas.

El primer llarg segueix una fissura que no té massa bona pinta. Es veu un clau i un parabolt uns metres més amunt. Tot i que no es veu res més, el llarg està equipat i no cal posar res més tot i que es podria posar un parell de friends si el volgués cosir. Fins al pitó és una passejada on només (i no és poc) s'ha de prestar atenció a la roca. El parabolt queda força amunt i aquí hi ha alguns passets delicats. Tot i que les ressenyes marquen A1 o 6b es fa raonablement bé en lliure sense haver d'apretar excessivament. Després del parabolt anem trobant algun pitó i altres xapes, el que permet anar força tranquil. Trobem un pas més intens precisament on les assegurances allunyen (friend possible), però amb decisió s'arriba bé a preses suficientment bones com per relaxar-se una mica. Fins la reunió queden alguns metres més, força més tranquils.

Primer llarg. Equipat, amb roca a controlar.


En Ramon al primer llarg vist des de la R1.

El segon llarg enganya perquè sembla una rampa i no ho és fins passada la segona xapa: al principi és bastant finet! L'ha fet el Ramon amb solvència però també amb algun dubte per trobar exactament la millor línia perquè les xapes costen de veure. La reunió és a sota un arbre, en la línia d'una ampla taca blanca. (En una bauma a la dreta es veuen dues anelles que corresponen a la GAM-Bages)

El segon llarg va amb una marcada tendència a la dreta.

La tercera tirada és Ae de parabolts de principi a fi. Així que només cal anar fent, procurant cansar-se de braços el mínim possible. Això vol dir combinar fifi i daisy i elevar-se prou sobre els estreps perquè hi ha alguns passos llarguets. L'objectiu era que el Ramon practiqués aquests moviments i que jo els recordés, perquè feia més de molt de temps (6 anys i 8 anys) que no feia anar els estreps de forma seguida. Però el Ramon ha acabat escaquejant-se i fent un munt de passos en A0 aprofitant les cintes llargues que he anat deixant. De passada, hem recordat que convé portar genolleres. A la R3 hi bufava un ventet intens i, tot i que l'aire no era excessivament fred, he acabat ben encongit. Un llarg guapo, vertical i amb algun passet lleugerament desplomat.

Començant l'artificial.

A la R3 hi ha un cert ambient de paret.

La quarta tirada comença vertical en Ae també però després d'unes poques xapes, la roca perd verticalitat i convida a sortir en lliure. Es tracta de moviments delicats, amb la roca típica de la cara nord i on sempre hi ha el dubte de si s'arrencarà alguna cosa. Abans de xapar el darrer bolt es podria posar un pont de pedra i un friend xic, si el volgués. La superació del darrer ressalt també demana una mica de decisió perquè és bén vertical. Faig la reunió a la instal·lació de ràpel i he d'amagar-me com puc perquè el vent aquí és molt més intens encara.

La R3 vista des del cuart llarg.

Baptisme aconseguit!

Jo mateix en mode aerodiàmic.

El ràpel és curt, potser 20 metres. Recollim les cordes i anem ràpidament avall fins trobar un punt on el vent no ens molesti. Aquí ordenem tot el material i enfilem el camí de tornada, pel coll de les portelles fins al cotxe. 

 Un ràpel curt ens porta a terra.

Hem tardat 3 hores a fer la via i ens ha sobrat una bona estona de llum. Per tant, és perfectament factible per una tarda. Pel que fa a material, portava un joc d'àliens però no he posat res. I l'artifo l'hem fet amb un sol estrep. La via és molt lògica i segueix una línia prou bona. La roca és delicada al primer llarg i al tercer i quart és la típica de cara nord. En Ramon ha arrencat algun bolo, amb la qual cosa està tot dit. Els frikis potser poden intentar provar els artifos en lliure. És possible que, si no tot, surti una part. El primer llarg és perfectament assequible en lliure per als mortals.

La Pelada i el recorregut de la via.

En resum, una via recomanable!

dimecres, 20 d’abril del 2011

Artifo a Can Maurí


Després de bastant de temps, tenia ganes de tornar a treure la pols al martell. Al Toni la idea li ha semblat atractiva (malgrat que mai no s'ha posat a un embolat com aquests) i hem anat a Can Maurí a fer una de les vies d'artificial que surten al llibre i de les que no he sabut trobar informació a la xarxa: la Via Número 1, de tres llargs: A2+, A2 i V.

Carregats com rucs ens plantem a peu de paret on, malgrat el sol que fa, bufa un vent fresc que ens farà la guitza durant tot el dia. Em carrego de material i començo. Els primers metres són Ae, amb xapes antigues. Quan es comença a insinuar una fissura, comença la festa. A base de Ps i universals, algunes Vs (alguna de retallada) i algun pla vaig fent. Tot entra bastant bé. Arribo a un punt on crec que em pot anar bé un bong i li demano al Toni que me'n faci pujar. Quan els tinc, veig que potser puc posar un friend... El provo i aguanta. Després, un altre friend. He de reconèixer que m'ha costat deixar la seguretat dels claus però aquí el terreny permet estalviar martellades. Un alien més i ja veig la reunió. Uns passos més, incloent un tascó perfecte, i ja hi sóc!

Comença la festa després dels primers metres de Ae.


Vaig pujant...

... i això extraploma de veritat, tot i que no ho sembla!!

Encarant els darrers metres.

En Toni, des de la R1.

La reunió és ben penjada, sobre tres cargols d'aquests autoperforants. Dos d'ells collen una cadena amb una argolla rovellada. Després de pujar el petate he redescobert la comoditat de la guíndola! A en Toni, aquest llarg li ha servit de Màster Express en tècniques de pedal. Malgrat la novetat, la cosa ha rutllat a la perfecció! Per practicar amb els estreps, no ha jumarejat sinó que ha anat fent el llarg a l'estil clàssic.
Malgrat anar ben tapat, he acabat tremolant. Segur que la por també hi té alguna cosa a veure, però diria que el causant directe ha estat el vent fred que bufava constantment i que el cel s'h anat tapant progressivament.
Parlat de coco i de pors, quan he arribat a la R hagués dit que sí a qualsevol proposta de baixar directament des d'allà. I és que el llarg següent es veu absolutament net! Després, a base de fixar-m'hi, he vist el perfil d'una xapa sobre un sostret... queda clar per on va la via!
Després de menjar, beure, reposar i veure que el company tira com una màquina, tot torna a la normalitat. A la reunió, torno a reordenar el material i em preparo per fer el següent llarg.

Aire sota els peus a la R1.

El segon llarg segur que té moltes menys repeticions que el primer. Al primer hi ha marques clares d'on s'ha pitonat, mentre que al segon gairebé no hi ha cap marca. Començo amb un tascó, un universal i un parell de friends un dels quals en una lleixa horitzontal sense poder-lo veure. El provo i aguanta. Quan el veig, comprovo que ha quedat bé. Després d'alguns passos més, novament un friend horitzontal a cegues. Des d'aquí ja arribo a la xapa i comprovo que més amunt n'hi ha una altra. Poso alguns plans i algunes Vs. Amb les Vs, la història de sempre: cal saber parar a temps, en aquests terrenys més aviat tous. Per entrar a la reunió trobem una tercera xapa.

Aquest llarg és més curt i, per tant, més ràpid que el primer: Al primer he trigat 1h45 i al segon 1h10 aproximadament. No són horaris espectaculars, però ja n'aprendrem més! Com era d'esperar, la segona R és més còmoda que la primera! Mentre he anat fent el llarg, el cel s'ha tapat més i més i deixa anar alguna goteta.

Als primers metres del segon llarg.

Després del sostret de la segona tirada.

En Toni, treient el cap a la part final, ja vertical.

Un descens volat, que ens deixa a bastants metres de la base.

La visió del tercer llarg no convida gens a aventurar-s'hi. M'atreviria a aventurar que, si el segon llarg es fa poc, el darrer no es fa mai. Es veuen dues xapes sortint de la reunió i després, quan el terreny es torna vermellós i descompost sols es veu una xapa rovellada en un tram on el terreny es redreça en vertical. Sense tenir més referències que el croquis de la guia que indica una volta estranya, i havent acomplert l'objectiu que buscàvem, decidim que la via s'acaba aquí i preparem el descens. Despenjo el company i el petate i munto la instal·lació: La reunió és de 3 spits i hi ha una baga envellida que enllaça dues xapes amb un maillon. Deixem un segon maillon i un cordino que lliga la xapa restant... i és que el ràpel s'ho mereix! Amb una sola corda de 70m s'arriba a terra (bastant lluny de la base!), de manera que la corda auxiliar podria haver estat més prima, però d'entrada no ho sabíem!

dilluns, 12 de gener del 2009

Artifo!


Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a fer artificial dels de treballar-hi una mica. Després de fer les clàssiques de pedal a Diables (Còsmica, Districte de les Bruixes, Alternativa 3) als 1980's que pràcticament no havia fet anar el martell. Així que em vaig plantejar una reentré suaveta però que permetés anar obrint boca. La visita de reconeixement que vaig fer l'altre dia més algun post en en algun fòrum em va fer decidir per la Senyals de Fum, al costat esquerre de la cova de l'Arcada.

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

Com que no és fàcil enganyar penya per anar a fer projectes d'aquests, vaig decidir posar-m'hi en solitari per practicar alhora la tècnica big-wallera a petita escala fent un o dos llargs, els que tenen més interès per a l'artificial. Com que ahir el dia era mig desastre, avui ha estat el dia D, tot i que finalment sols he disposat del matí: calia ser a dinar a casa! La Rosa ha tingut la paciència d'acompanyar-me per donar suport moral (i recollir les meves restes, si calia -tot i que ha acabat recollint algun material que he deixat caure:) )

Doncs, dit i fet: el magapiano a l'esquena (dues cordes, una quinzena de pitons, joc de friends, tascons, aliens, algun plom, falques, gantxos...) i a bufar fins a la cova! Allà, la preparació de tot plegat ha resultat més llarga del previst, està clar que falta pràctica!

Assegurament

He pujat assegurat amb el sum, amb un nus de seguretat als 5-6 metres que anava refent a mida que progressava. El sistema ha anat prou bé, permetent anar prou tibat com per sentir-me còmode sense dificultar els moviments. La reunió a peu de via ha estat un xic més problemàtica i d'entrada ha acabat consistint en un tascó invertit. Més amunt una V per donar moral que no he fet servir per progressar. Uns metres més amunt un spit ha servit per muntar un conjunt quelcom més fiable.

El primer llarg

El primer pas ha estat un ganxo, per donar més emoció a la cosa -per si en faltava! D'aquí, un universal en una falca i arribada al spit salvador! Més amunt una V a cañón d'on, amb roca seca, potser et pots permetre una sortideta en lliure per caçar un parabolt que queda bastant a la dreta.

Primers metres: penjant-me d'una bona V després del spit

El tou de fang que portava a les bambes més la roca xorrejant han propiciat una elecció més lenta, però segura, a base d'un parell de friends per l'esquerra. La resta, anar fent: alguns clauets, un segon ganxo, un alien i parabolts de tant en tant que permeten recobrar la calma!

Just després del pas de ganxo

Maniobres

Senyals de Fum, a càrrec d'en Joan Vidal

A la reunió, he pujat i baixat el petate-motxilla amb una corda auxiliar per practicar i m'he disposat a desmuntar el llarg. D'entrada m'havia plantejat la possibilitat de desmuntar-lo tot baixant, però els flanquejos que hi ha fan la feina complicada. Per tant, després de provar-ho, he optat per baixar directament a terra i desmuntar el llarg de pujada, com manen els cànons.

Per pujar he provat la tècnica que havia fet servir a les meves (poques) sortides d'espele: un bloquejador al boudrier i un altre als estreps, fent el cuc. A manca de croll, per al bloquejador ventral havia provat amb èxit un tibloc que ajudat amb un elàstic per mantenir-lo en posició anava la mar de bé, almenys sobre cordes de 9 mm. Però avui ha comprovat que no agafa bé a la corda de 11 mm sino que té tendència a lliscar, malmetent la funda. Pla B: un shunt com a bloquejador ventral.

Desmuntar el llarg ha resultat complicat en uns quants punts on el llarg fa uns bons flanquejos. Ha calgut fer algunes filigranes i els pèndols corresponents però finalment tornava a ser a la reunió. Aquí he valorat que, tenint en compte el temps disponible, que el següent llarg té trams en lliure i la roca estava molla i que la feina feta fins aquí ja m'ha tret el cuquet (i la pell dels nusets),... cap avall!

Baixant!

Valoració

Ha estat una experiència molt bona. Caldrà repetir pensant abans en resoldre:
  • La protecció dels nusos dels dits. Quan era (més) jove, això no em preocupava però ara... caldrà pensar en uns guants que sols deixin la punta dels dits lliures. Avui he portat uns de bici, però no protegeixen el nus. Igual uns guants dels de via ferrata?
  • Un sistema eficaç per retenir els pitons mentre es despitona. Fàcil de posar i treure, que no quedi fet pols si li cau una martellada... (?)
Una vegada viscuda aquesta experiència en solitari, admiro més encara els que es treballen mega-tàpies tots solets. Xapeau!

He tardat aproximadament 1h:15 en fer el llarg, però entre muntar reunió, pujar i baixar el petate, intentar baixar desequipant, desestimar-ho, baixar fins baix i pujar desequipant, i muntar el ràpel final hi he dedicat gairebé 1h:45 hores més. Està clar que cal greixar la maquinària!

Material

He portat de tot...

El Hardware que he portat

...i he posat això:

El que he posat finalment. El ganxo, i la U de la dreta, dos cops. El tascó i la V gorda, de "R0"