Colors de Tardor

Avui hem anat a Can Placa amb l'Ernest i el Pana més la companyia de la Cristina i l'Albert! Poc a poc ha anat arribant una gentada impressionant... per sort se n'han anat cap a l'esquerra i els cinc hem estat sols fent feina.

Hem començat escalfant a El Tallaboixos (V+). A continuació, en Pana s'ha posat a No em Facis Pessigolles als Ous (6c). Com que no ha escalfat, s'ha cremat i ha hagut de penjar-se, tot i muntar-la amb dignitat. L'Ernest i jo li fem un pegue en top-rope, per escalfar bé. A mi em surt ben bé!

Encara que aquí vagi en top-rope, després l'he encadenat! Feia dies!

Així que, el meu següent pegue és per encadenar aquest 6c que havia tastat el darrer dia: No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i me'n surto! Ja estic satisfet per avui!

Mentrestant l'Ernest se n'ha anat al sectoret de l'esquerra mentre els del Maresme n'han tornat i es barallaven amb la Paletilla Asesina. Al final ha estat la Cristina la que ha tallat el bacallà! 

Després em Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) penjant-se en alguns passos. L'Albert li fa un tast en top-rope i s'arrossega en alguns llocs. Després m'hi poso jo i tampoc no me'n surto d'encadenar-la. Provant-los acaben sortint tots els passos, però. El més dur és als volts de la tercera xapa. Aquí ho he provat flanquejant cap a la dreta per unes gotes d'aigua molt dolentes... L'Ernest, en canvi, ho ha fet una mica més per l'esquerra, a buscar un dauet bo per l'esquerra i la Cristina també hi ha passat. Tot indica que és per aquí! Més amunt també hi ha variants: l'Albert i jo per la dreta, l'Ernest i la Cristina per l'esquerra. Sembla que tot és possible, però dur! La veig factible estudiant-la un altre dia.

Membres de la tribu a Petoak Bai.

Aprofitant les cordes passades en top-rope, alguns han fet intents a Els Plans de Santa Maria (6c+). Jo no, que ja no hi havia temps per més... Ha estat xulo tornar a coincidir amb la Cristina i l'Albert!

L'Ernest, refent-se de la lesió, ha tibat ben fort!

Veient les fotos, estava clar que el tema per avui eren els colors de la la tardor. Quin espectacle per la vista!

Retorn a Can Placa

Porto uns dies, massa, sense sortir i avui amb en Pana hem decidit tornar a Can Placa. De ganes no en falten pas, però tenim dubtes sobre com trobarem la roca i jo, a més, tinc dubtes sobre com em trobaré de forces!

Comencem escalfant per ordre, amb El Tallaboixos (V+). Es tracta d'anar fent, gaudint dels moviments (i posant alguna cinta llarga per evitar el ròssec).

A El Tallaboixos.

A continuació, El Picapedrer (V+). Aquesta tira molt més a 6a que cap altra cosa, a diferència de l'anterior, que segurament tira a V. Ara que ja l'he fet uns quants cops no em costa especialment, però s'ha de tibar. Serveix per escalfar!

A El Picapedrer.

A continuació, La Paletilla Asesina (6b+), el meu projecte del dia. En Pana s'hi posa i la treu posant cintes. Té els moviments super ben estudiats i no falla enlloc! Jo li faig un tast en top-rope per recordar els moviments d'una banda i per acabar d'escalfar de l'altra. Els passos surten, inclosa l'entrada a la reunió, que no tenia gens clara de l'altra vegada.

Després li he fet un pegue des de baix i l'he encadenat! Hi ha un bon tomàquet fins la quarta xapa. L'entrada és una bona remada des d'una pinça a un canto. Esquera a una fissura vertical i dreta a una bústia bastant a dreta. Pujar peus i estirar mà esquerra, com més a l'esquerra millor, a pillar una bona repiseta. Estirada i xapar i moure's cap a l'esquerra, que hi ha bon canto lateral. Estirada fins bústia d'esquerra, invertir-la i passar peus a la dreta. Unes bones gotes d'aigua per la dreta permeten xapar. Esquerra en nyapes verticals, pujar peus i dreta a fisurilla xunga. Pujar mà esquerra en lateral, pujar peus i mà dreta a un plà, deixant lliure una bústia vertical per l'esquerra. Remada fins un bec de dretes, esquerra a una fissura, xapar quarta, pujar peus i estirar-se a bústies salvadores. Buff!! Aquí es pot reposar. Ara toca negociar placa amb bona presa lateral i peus en adherència. Després uns metres fins de peus però amb bona presa (si la saps). Una zona on es pot descansar mena al mur final, fi de pebrots. Toca pujar peus a gotes d'aigua, esquerra a una regleta diagonal, dreta a una llastreta, pujar més peus i pillar lateral d'esquerra. Pujar peus i gotes d'aigua per entrar a la reunió des d'unes laterals d'esquerra, tirant-te a la cadena. Brutal! (I molt difícil pel grau).

Encadenant, finalment, La Paletilla Asesina.

Mentrestant en Pana li ha fet un tast a No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i m'hi ha deixat la corda per fer-la en top-rope. Ell li ha tret els passos. Jo, en top-rope, m'hi he mogut força bé. Hi ha una zona central ben xunga, on cal passar els peus a una gota d'aigua, tibant d'una lateral roma i una gota d'aigua d'esquerra fins pillar la fissura vertical. Llavors, pujar peus, bidit a la fissura (mà dreta), pujar peus amb convenciment: primer dret i després esquerre a un cantillo al final de la fissura vertical (avui lleugerament moll). Amb esquerra s'arriba a un canto salvador! A partir d'aquí el company ha anat per l'esquerra i jo m'ho he mirat recte amunt i sembla que surt també: cal anar a buscar un forat fondo però monodit i pujar peus. Després uns passos rars però ja es pot reposar. I l'entrada a la reunió m'ha semblat molt, molt dura: Des d'un forat-bidit d'esquerra, pujar peus, molt, fins poder agafar un canto invertit de dreta i una mitja lluna d'esquerra. Pujar peus, molt, amb ganes, per tirar-se a la cadena (no sembla fàcil entrar-hi dignament). Podria sortir alguna altre dia.

En Pana, a les Pessigolles...

En Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) un xic a la dreta i li ha agradat. Ens queda apuntada per un altre dia!

Petoak Bai: tendència diagonal a la dreta sobre cosa tècnica.

Amb cinc pegues ja en tinc prou. A més, hauria de ser d'hora a casa, així que enfilem el camí de tornada. Bolets no n'hem trobat. Algun boletaire sí. I cagarades dels boletaires també. Algun dia els haurem d'ensenyar a enterrar una mica la merda, que suposo ho podran entendre! 

Hem estat de conya! La paret seca, excepte algun punt molt concret. I solet la mar d'agradable: per sobre dels núvols. Un xic més avall el dia es veia ben gris... L'hem encertat de ple.

 

Més Can Placa

Tornem a Can Placa, aquest cop amb l'Ernest i el Pana. Ens tornem a posar a escalfar a El Picapedrer (V+). Serveix per escalfar!

 

A la primera del dia.

A continuació seguim amb The Eternal (6a). Aquí l'Ernest la treu a la primera, però apretant com una bèstia. Jo intento posar-m'hi des de sota, a veure si sona la flauta, però no sona. En Pana la fa en top rope, agonitzant com pot. Després jo li faré un altre pegue, en top-rope (crec) i no recordo si l'encadeno o no. Però estem d'acord que li toca, com a mínim, 6b+. Deu ser el rècord de desavinença entre guia i realitat.

Lluitant a mort amb un suposat 6a. Quatre intents i res...

L'Ernest es baralla amb Rid Of Me (6c) i la treu al segon pegue.

L'Ernest lluitant les seves lluites.

Mentrestant en Pana posa cintes a La Paletilla Asesina (6b+) i jo li faig un tast en top-rope que em costa un munt. Després un altre i tot surt bastant bé. Queden incògnites a l'entrada de la reunió.

 

A La Paletilla Asesina.

Acabem fent cinc pegues, que ja està més que bé, i decidim anar avall. Arribant hi havia moles furgonetes amb penya que estava passant la nit. De merda en deixen un bon munt.

Can Placa

Feia temps que no anava per Can Placa i avui li he proposat al Manel d'anar-hi.

Hem començat per les vies senzilles que no havia fet. Primer, El Picapedrer (V+). M'hi poso i veig que s'ha de treballar una mica! El canto que sembla que hi ha d'haver, hi és però no allà on t'esperes... Quan saps on has d'anar les coses són molt més senzilles! Després d'unes primeres xapes on t'has d'esforçar, hi ha un passet fi en terreny arrampat i després toca anar cap a l'esquerra, anar fent. I encarar un pas estrany per acabar d'entrar a la reunió. Bona via!

A El Picapedrer.

La veïna de l'esquerra és El Tallaboixos (V+). Tot i ser el mateix grau a la guia, la diferència és enorme. Aquí tot és qüestió d'anar fent.

Després d'aquí volíem continuar la progressió, fent The Eternal (6a), més a la dreta. Quan veiem la via dubtem si això podria ser 6a, però m'hi poso decidit des de sota. Aviat m'adono de que hi ha tomàquet del bo. De fet, començo a penjar-me a la tercera xapa perquè no veig la forma de moure'm. No hi ha gran cosa i, per més que m'ho miro i remiro, no ho veig. Al final, aconsegueixo fer un moviment que em permet xapar la següent i penjar-m'hi. Sortir d'aquí torna a ser una incògnita i m'ho he de mirar moltíssim. Al final, crec que A0 fins pillar la següent. A partir d'aquí, ja es pot fer, amb un primer tram encara molt més dur que el que hauria de ser pel grau proposat.

Intentant fer un 6a...

Després li faig un altre pegue en top-rope. No aconsegueixo ni encadenar així, cosa que a mi només em passa a partir de 6c/7a. I els moviments, tope aleatoris, amb les mans a coses ínfimes i els peus ídem. És evident que, o bé s'ha trencat un canto boníssim o la cosa està desfasadíssima.

Per fer alguna cosa digne, ens n'anem cap a l'esquerra, on hi ha un 6b que em queda pendent, la Ramonatxo (6b). M'hi poso, i la trec a vista. El Manel també s'hi posa des de sota i també l'encadena. Al final, marxem amb bon gust de boca, perquè el 6a ens ha deixat descol·locats!

Acabem la sessió a Ramonatxo.

Feia temps que no tastava la finura d'aquí... Haurem de tornar-hi.

Can Placa

Avui ens n'hem anat a Can Placa. En Josep havia proposat baixar a Casanova, però passant pel davant li he proposat quedar-nos, que jo hi tinc feineta!

Així que ens n'hem anat a l'esquerra, on jo hi tinc unes quantes vies pendents. Hem començat amb Colla Pessigolla (6a), que segueix un díedre. És una via molt maca, on es poden aplicar un munt de repertoris gestuals per gaudir de cada pas. Inclou un parell de zones més intenses i un bon munt de metres.

Escalfant a la més que recomanable Colla Pessigolla.

A continuació ens hem posat a Quico Miku (6b+). En Josep recordava que hi havia un moviment bastant curiós als volts de la tercera xapa, però no ha recordat exactament com resoldre'l i s'ha hagut de penjar. Jo l'he encadenat, coneixent una punxa clau. Toca anar pujant un pensament per l'esquerra, a aprofitar una fissureta oberta i aquí el moviment clau ha estat un cerrojo de dits que m'ha permès creuar l'esquerra fins la punxa i la dreta en lateral a la zona de la xapa, permetent xapar amb certa comoditat. Els peus són raonables aquí. A la part de dalt hi torna a haver una zona fina, fina, on s'ha d'apretar de valent. Tenia una certa por per si fallava aquí, però finalment ha sortit!

En Josep (a dalt) i jo Quico Miku.

Després d'aquesta ens hem posat a Glòria Màxima (6c+). Em comenta en Josep que en algun moment havia estat de 7a... Ell l'havia fet, s'hi posa i la treu amb solvència total. Jo em decideixo a intentar-la directament des de baix i vaig fent bé fins al crux. Aquí em moc una mica massa per la dreta i quan vaig a pillar un forat aparentment bo em rellisca el peu dret i caic i em penjo amb calma per estudiar-lo. Estic molta estona intentant veure la forma de sortir-ne, sobretot per xapar la següent: en Josep ho ha fet des d'un forat d'esquerres, però jo no tinc força per aguantar-m'hi i he de fer un llançament més, fins un canto bo i xapar amb esquerra a l'alçada del pit. Des d'aquí la continuació també em costa un munt d'estona, provant i reprovant. I la sortida de la darrera xapa, també! En fi, que m'he arrossegat vilment! A la baixada he tornat a matisar-ho però estic massa petat. Realment no tinc clar com fer-la!

En Josep ni es despentina posant cintes a Glòria Màxima.

Després d'això en Josep ha fet la TLM (6b+). Jo l'havia feta fa molts anys i recordava un pas tens a la tercera xapa o així i després anar fent. El company la fa i confirma aquesta impressió.

Estic una estona relaxant-me perquè torna a tocar provar Glòria Màxima. Quan estic mentalment i física preparat m'hi poso. Vaig fluint fins al crux, on comença la zona lleugerament desplomada: rom dolentíssim d'esquerres que permet agafar una lateral dreta acceptable, semi-llançament a un rom lateral molt a l'esquerra, pujar dreta en lateral, esquerra al forat des d'on el company és capaç de xapar, pujar mà dreta en una regletilla semi-lateral, pujar peus a una rugositat a la dreta i lllançament al canto bo. Surt! Després, lateral minúscula per la dreta, esquerra a una fissura vertical, remada i xapatge. Creuament de mà dreta a una punxeta i pas de peus a l'esquerra per anar a buscar un bloc bo a l'esquerra, uff! Surt tot, però encara queden un parell de moviments: pujar mà dreta, esquerra a un canto rom rar i remada fins un bon  tridit vertical de dreta. D'aquí xapo creuat amb comoditat i només queden unes tibades que he pogut aguantar bé. Uau! al sac! 

Jo mateix, a punt d'entrar el crux de Glòria Màxima.

En algun moment he tingut dubtes de si les forces aguantarien, especialment al forat de marras que he comentat. Notava com se m'obria una mica la mà, però el llançament ha sortit bé. Quin subidón. També he flipat amb el creuament que he fet a sota el sostre, aprofitant una rugositat que al primer intent ni tan sols he vist, sort que els peus van en adherències prou bones... Estic tenint unes sensacions boníssimes aquests dies!

Deixo la reunió muntada perquè en Josep provi Decoton Fluix (7a) en top rope. Baixant tasto algunes preses i vaig trobant una possible seqüència per fer-la, ajudat per unes cleques visibles. Però la via té molts passos i només en tasto alguns... En Josep s'hi posa amb la corda per dalt, i sort que ho ha fet així. Hi ha alguns alejes incomprensibles on la caiguda és fins a terra sens cap mena de dubte. A sobre la roca és dubtosa... En Josep no la gaudeix gaire que diguem. La zona que he investigat la va traient força bé, però queden alguns moviments per resoldre i la via encara va a una altra reunió... 6 bolts en 23 metres amb roca peculiar i 7a... sale mal, diríem... Jo no m'hi he posat perquè ja he fet prou feina, amb quatre pegues, tres d'ells ben exigents. I en Josep té clar que no s'hi posarà pas més. Cap problema, perquè cap a la dreta tenim feina per una altre dia també.

El company provant Decoton Fluix i no sembla pas que li
hagin quedat ganes de tornar-hi.

Abandonem la zona a 18º de temperatura. No es pot dir que haguem passat calor avui...

Més Roure

Com que l'altre dia ens van quedar projectes pendents, avui hem tornat al Roure (Can Placa). Avui he començat pel diedret (via #4 -des de l'esquerra: Colla Pessigolla V+) per recomanació d'en Tati a qui n'hi havien parlat bé. Es una vieta amb un munt d'assegurances, molt bona fins una zona més herbosa/trencadota. Allà la línia de bolts va per la placa de l'esquerra tot i que es segueix pel díedre. Aquí la via va perdent el seu encant.

Després m'he posat a la via #2 Mona Simona absolutament a vista. Sols recordava de la ressenya que era més senzilla que la #1. Està graduada de 6b/6c així que deu voltar el 6b+. Surt prou bé i suposa un plus de moral que ha anat bé perquè la següent me l'ha tornat a deixar a lloc.

Hem continuat per la part de la dreta on en Tati s'ha enfrontat al 7c+ que té l'entrada comuna amb el 7a que jo he intentat (Opció Geomètrica). El mestre ha complert després de muntar la via i jo he fracassat estrepitosament anant des de baix i amb menys estrèpit, però fracàs també, en un segon intent en top-rope. El flanqueig a la dreta després de la bifurcació de les vies és inhumà...

Per acabar en Tati ha fet la via #4 (per l'esquerra) del sector dret, una via que ell no havia fet i que té un 7a i un 7b a la seva dreta. Jo l'he feta en top-rope i ha sortit amb una caiguda (una relliscada al tram xungo, molt llis de peus). Deu ser 6c/6c+?

En Tati, a la darrera via del dia

I ens n'hem tornat, ben contents de gaudir d'aquesta zona.

Els Roures

Aquesta tarda hem anat a Els Roures (realment anomenat Can Placa) amb en Tati. Es tractava de visitar un pany de paret que han estat equipant n'Ernest i en Pepe. Les vies queden a l'esquerra de la zona existent fins al moment i hi trobarem 8 vies. D'esquerra a dreta: 6c/6c+, 6b/c, 6c+/7a, 5+ (díedre), 6b (químics), 6c, 6b i 6a.

En Tati al 6b del mig de "les tres de la dreta"

Les tres vies de la dreta comparteixen una bona reunió i van molt juntes. Les tres són molt guapes, plaqueres, amb alguns passos mà-peu interessants. Jo he començat per la dreta i he anat fent el 6a, el 6b i el 6c, aquest darrer al segon intent. Després m'he posat al 6b de químics, que ha sortit a la primera, encara que s'ha hagut de lluitar.

En Tati n'ha anat tastant algunes, a destacar el 6c+/7a on hi ha fet un pas molt xungo, però embutxacant-se'l! També ha fet el metre impossible, amb un metre (gairebé) impossible. Per acabar, m'ha muntat el 7a/7a+ que hi ha a la seva dreta perquè jo tastés la taula del 7. Els passos s'han anat veient i aïlladament han anat mig sortint...

En Tati havent superat el metre impossible