dissabte, 19 de març del 2022

Garreta

Amb l'Ernest avui hem anat a buscar una matinal ràpida, esperant una finestra de bon temps berguedà. Bo, el que es diu bo, no ha estat, però hem pogut escalar i fer una bona colla de metres a Garreta.

He començat per la senzilla, La Trampa de la Rampa (6a), avui amb l'al·licient de posar-hi cintes. Com ja sé de sobres, serveix per escalfar i una mica més i tot, però ha sortit molt bé -i avui no m'he inflat!

L'Ernest prefereix començar una graó més amunt, amb Vici-Dron (6b). Ell la recorda estranya i estranya se li ha fet! Tant que ha hagut de fer-li un segon pegue per encadenar-la. Opto per provar-la des de baix i puc confirmar que és rara de pebrots, que vol dir, dura. Per sort, l'he encadenat a la primera, donant-ho tot, però. A la part de baix, aprofita alguna presa bona de Rampilles Pilles, allà on la roca és grogosa. Després toca anar improvisant, amb alguna cosa ben xica i molts laterals i moviments estranys. Quan has entrat a una mena de díedre final, la via ja està resolta, però queda una entrada a la R ben fina! 

 



A Vici-Dron, una bona via, però estranya de fer!

Després del pegue de l'Ernest em toca posar cintes i m'atreveixo amb Madame Manopié (6b). A l'alçada de la tercera xapa, quan no veia com seguir, veig una regleta clecada que m'indica que toca moure's a la dreta. Fet això, s'entre en un terreny un xic més suau que deixa respirar. Després s'entra en un diedret i no està clar si cal seguir-lo o sortir a l'esquerra, per la placa. Després de molta estona, tiro per la placa i em planto a sota un parabolt que està al mig d'un bony i torno a tenir dubtes de per on encarar-lo: esquerra? dreta? Al final tiro pel mig, tibant d'aresta esquerra i fissura dreta! Aquest tram m'ha demanat molt, però també he aconseguit encadenar a vista! Molt satisfet!

 




A Madame Manopié.

L'Ernest també la fa, sense despentinar-se. Quan baixa, se'n va a buscar el top-rope de App Slab (6c) a l'esquerra, perquè voldria provar-la, però primer en top-rope! Faig un pegue i vaig traient els moviments, penjant-me en alguns llocs. L'Ernest la fa sense massa problemes, amb indicacions meves que sembla que no són com ell havia fet la via altres vegades.

Després m'hi poso des de sota. Tinc els moviments de baix super-controlats. En un punt on hi ha una placa gris on toca anar a l'esquerra he d'improvisar una mica però me'n surto sense dificultats. S'entra a la fissura, on es pot reposar una mica, i en surto descaradament per la dreta. Sempre per la dreta es va pujant una zona fineta i toca superar un ressalt molt llis: jo he trobat una manera per la dreta, a pillar un dau que es pinça bé amb la dreta. D'aquí, flanqueig a l'esquerra i xapar la primera del marcat desplom. Una lateral de dreta, moure peus i anar a pillar el canto boníssim d'esquerra primer i de les dues mans després. Aquí m'he embolicat i he pujat els peus malament i m'he quedat pillat: m'he tirat avall!

 



L'Ernest, encadenant i jo lluitant App Slab. Queda pendent per un altre dia...

Crec que el que toca és agafar la llastra amb dreta (a la part de baix, on és bona), pujar peus amb l'objectiu de posar l'esquerre a una punxa característica, posant, quan es pugi la mà esquerra també a la llastra, més amunt, en bavaresa. T'has de quedar cargolat per estirar-te moltíssim fins una fissureta que baixa vertical i es pilla amb l'esquerra. Després t'hi pots posar bé i estudiar el que ve, que també té gràcia, però es deixa fer...

Queda pendent per un altre dia! Matinal molt ben aprofitada, amb 5 pegues a 4 viots, en el meu cas. El sectoret és xic, però dóna molt joc!


diumenge, 13 de març del 2022

Esquivar la pluja a la Cova de l'Ós

Ahir me'n vaig anar al Pati Vertical, a fer una mica d'activitat en un finde que pintava bastant dolent. Casualment vaig conèixer-hi el Jordi Pina, un escalador actiu i actiu a les xarxes! L'activitat ahir va estar bé, amb molta gent, cosa esperable, però sense arribar a ser estressant. A més, vaig poder fer una bona colla de metres, majoritàriament suaus. Dic majoritàriament, perquè al final et vas animant i proves coses que comencen a apretar... M'he de recordar que els rocòdroms no són per mi, que m'hi lesiono amb facilitat!

A la tarda d'ahir em va trucar l'Ernest per veure si aquest matí tenia ganes de fer alguna coseta, que semblava que hi hauria una finestra de bon temps... i això hem intentat! Ens n'hem anat a la Cova de l'Ós, a veure què podem fer.

El terra està força moll i alguna zona de la paret s'endevina humida (deixant de banda xorreres evidents), però allà on la roca no té liquen negre sembla que es deixarà fer.

Ens posem a les vies arrampades que hi ha al peu del dau de sota de la mateixa cova. Segons Climb Around, la #18 (III) i la #17 (IV). Els primers metres ja us puc ben assegurar que no són III ni IV ni de conya (els primers passos tenen gràcia, després sí: rampa) però fem les dues vietes seguides per desentumir els músculs.



Fent rampes amb primers passos curiosos.

A continuació, fem la #20, que està marcada com a projecte a l'App. Segons el nostre parer, deu estar al voltant de 6a+/6b, però aquí els graus "baixos" els fan ballar com volen. Es tracta d'una via curta, però força exigent a les dues primeres xapes. Moviments sobre mono i bidit de mitja primera falange, amb peus justets, pinçar una pedreta minúscula d'esquerres (que a l'Ernest se li trenca i l'envia avall) i estirada a un forat rom permeten xapar la segona. A partir d'aquí, la cosa es suavitza força, però continua sobre cosa molt fina. Guapa!



Apretant  fort a la #20.

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a buscar la Guaita (6c) i Les Flors (6c) però s'ha posat a ploure amb prou ganes perquè ens refugiéssim a la cova. Després d'esperar una estona, l'Ernest encara s'ha tret el cuquet fent la#10 (6a+), una placa agònica que ara estava un xic xopa... fanàtic que és! Quan ha baixat tornava a remullar i ens n'hem anat a casa.



L'Ernest, a la clàssica #10.

Matinal perquè ens toqués l'aire i poder fer una miqueta d'activitat. Hi havia una altra cordada fanàtica que continuava malgrat la pluja. Estaven fent alguna via nova a la part de la dreta. Per aquí s'hi ha treballat, caldrà buscar informació!


dissabte, 5 de març del 2022

Més Garreta

Diumenge passat van quedar deures pendents a Garreta i avui he convençut els companys per anar-hi. A més, donades les previsions de temps, ha estat una bona decisió. D'una banda, perquè com més amunt més fresca. De l'altra, perquè donaven pluja a les 12 i a les 12 han començat a caure algunes gotetes...

Ens plantem a peu de via amb el nou accés i en Josep posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a), la única que serveix per escalfar sense passar de 0 a 100 en pocs segons. Tot i això, a tots ens dóna feina!


Escalfant al 6a.

A continuació toca un 6b, segons la lògica, i jo em poso a Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que no tinc tatxada. Desploma, al principi, i s'ha de treballar. Com el nom indica, hi ha bastants invertits i laterals. Toca llegir molt bé com treballar-los i posar el pes com toca en cada moment per no prendre mal en l'intent. Miraculosament aconsegueixo fer-ho sense estressar-m'hi gaire i aviat estic a un bon repòs a la dreta, perquè la via canvia de cara. Aquí es fa prou bé fins un bon forat de mans on m'hi estic molta, molta estona, intentant esbrinar com continuar. Recte amunt sembla excessivament dur pel grau, però per l'esquerra no és evident. Ho provo recte i baixo, ho provo per l'esquerra i baixo. Tornem a començar! Al final, em decideixo per l'esquerra, tornant a la cara original. Aquí hi ha alguns passets fins però van sortint coses que permeten arribar a la R, entrant-hi per l'esquerra. He hagut de lluitar-lo, però ha caigut a vista!


Començant la festa a Invert Garreta.

Els companys prefereixen fer Super Pac (6b) primer. Després en Josep farà la Invert Garreta en top-rope, perquè l'escalada d'aquí avui l'ha inflat, i comenta que li costa trobar la manera de posar-s'hi. És ben cert!


En Josep a Super Pac...




... i l'Ernest a la mateixa via.

Quan torna a ser el meu torn, em poso al projecte del dia, Rampilles Pilles (6c) que fa massa que està pendent. M'hi poso posant cintes, pensant que, en funció de com m'hi trobi, ho donaré tot posant cintes o bé em reservaré per un altre pegue. Però vaig pujant amb seguretat. Faig el pas difícil amb solvència i xapo amb relativa comoditat. I els moviments següents, també, així que em planto al lloc on vaig fallar l'altre dia sense problemes i xapo còmodament. El slab final també el resolc a la perfecció i queda encadenada, al final!


 
Al final, m'he emportat Rampilles Pilles!

L'Ernest es posa a la via nova, Omicron (6c) oberta fa poc, just a la dreta de la Rampilles. La fa a vista amb una soltura tal que jo m'atreveixo a fer-li un pegue des de sota, per si sonés la flauta... La flauta no ha sonat perquè m'he hagut de penjar a la quarta o cinquena xapa perquè la sortida no m'ha semblat gens evident i, a sobre, la següent queda llunyana. Al final he hagut de xapar amb la canya i tot! Més amunt, al crux de debò, no li he vist color a la primera i he hagut de tibar en A0. La resta, sense massa complicacions. Baixant, però, li he tret l'entrellat a totes dues zones... queda pendent per una propera visita!



A Omicron. L'Ernest, a dalt i jo a baix.

Per cert, amb bon criteri, hi ha una pedreta sikada amb el nom de la via al peu. Ajuda molt a situar les vies, sobretot quan en van naixent de noves. Sóc de la opinió que, una vegada hi ha parabolts a la paret, l'impacte d'una petita inscripció a peu de via és insignificant en comparació i facilita molt l'orientació dels visitants. 

Per cert, ja s'ha desvetllat el misteri de la pols que hi ha a la R de Rampilles: s'ha canviat d'ubicació per donar-li aire a Omicron. El darrer dia em tenia més que intrigat que una via antiga tingués pols de taladre de feia poc. També havia vist algun forat sikat... ara quadra tot!

El Josep ha abandonat l'activitat ja fa una estona i l'Ernest acaba la seva fent-li un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c), que se li resistia i continua fent-ho. Segurament es mereixeria algun plus o fins i tot, potser l'havia tingut (?).


L'Ernest a El Roc....

A partir de les 12 ha anat repixant una mica però hem pogut escalar. A primera hora amb solet, després sense i amb un ambient una mica menys agradable, però hem escalat que és del que es tractava! El sector m'agrada molt. Les vies són guapes, s'han netejat molt bé, estan ben equipades, el peu de via està cuidat... Gràcies als equipadors -i a l'Ernest que, amb les eines de jardineria ajuda a repassar-ho! Encara m'hi queda feina per algunes visites!