Ahir vam confirmar que, per escalar aquests dies a les Gorges de la Jonte, calia anar d'hora i, a més, buscar l'ombra. L'orientació de la majoria de vies no dóna massa possibilitats però. Excepte LA VIA: L'Arête Ouest a la Roche Decollee, que queda ben a oest. És una línia que entra pels ulls. Només té una pega: té fama per 1) les seves excursions entre xapes i 2) està molt mal graduada (anys '80). La guia diu 6a, 6b, 5c i, en una nota, diu que "historiquement" era 5c, 6a, 5c. Tenim el dubte de si el 6b que diu la guia actual és un grau correcte o bé està en la línia de les altres de la zona. I preferim quedar-nos amb el dubte, perquè això combinat amb les excursions (que aquestes sí que hi són) em fa molta mandra.
Total, que pensem que una mica més amunt, dins el Cirque des Vases, hi tenim una col·lecció de vies de 6a, més curtetes, que ens servirà per escalar i estar a l'ombra.
El Cirque des Vases s'anomena així perquè és un circ (això sembla evident) que té un seguit de "Gerros" col·locats al damunt: el Gerro de Chine, el Gerro de Sevre...
Un dels Gerros del Circ dels Gerros.
A la paret de Vase de Chine ens fixem en Bad Max (6a, 5c) i unes vies al seu voltant, al voltant de 6a, i cap allà que anem. Fem l'aproximació amb ombra encara, per sort, i arribem a peu de via després d'haver caminat una horeta des del cotxe que hem aparcat a una zona on hi ha un poste SOS.
Per localitzar el peu de via tenim algunes dificultats. Hi ha noms escrits, cosa que s'agraeix. Sembla que els veïns no tenen tantes manies com tenim aquí. Jo sóc de l'opinió que, després de deixar un munt de metall a les parets, no ve de deixar una mica de pigment per ajudar a orientar la penya... Malgrat els noms escrits, el problema ve perquè l'ordre de les vies no quadra amb el de la guia. La primera de l'esquerra segons la guia és Flash (5c, 6c) i la que volem fer és Bad Max (6a, 5b). Ens posem a la via seguint els noms escrits perquè ens adonem que al peu de Flash hi ha una fletxa que apunta a l'esquerra. I sí, Flash creua la nostra tot i que la guia no ho marca!
Em poso al primer llarg i de seguida veig que hauré de lluitar. Els primers metres, bé. Després ve un pas plaquero de decisió on he d'apretar de valent. Més amunt hi trobo un terreny més suau però aviat es redreça. Hi ha alguna excursió important que em deixa ben tens. També he observat que aquí tenen una certa tendència a posar el xapatge en llocs tensos i no des de bons cantos com seria desitjable. En un d'aquests xapatges força pillats em quedo a la banda incorrecta per continuar. De fet, m'he deixat dur per una taca de magnesi que veig a la dreta, però hi acabo pujant per comprovar que des d'allà ho tinc molt i molt cru. Total, que m'he de penjar. Surto per l'esquerra, flanquejant i des d'allà encara un ressalt molt vertical. Aquí hi ha unes bones apretades: les xapes juntes jo permeten intuir-ho. I després, apretada normal amb excursions per acabar arribant a la R.
Apretant-li a Bad Max.
Vista des de la R1. Una tirada d'escàndol de bona!
La segona tirada és 5b, segons la guia, i s'hi posa en Pep. La roca és molt més dolenta que al primer llarg, però es deixa fer... fins a un ressalt. En Pep s'ho mirar i remira i acaba fent A1 per sortir d'un químic. La veritat és que és un ressalt difícil, amb un pas de decisió bastant cabró. Després ja comença a venir un terreny terrós i la via acaba a un arbre des d'on es rapela.
En Pep al segon llarg, menys atractiu.
Amb un ràpel de 60 metres s'arriba a peu de via. Baixant em miro la via veïna, la Monstresse (6a, 6a) i sembla factible. A mida que m'acosto a terra, però, veig que la via és desplomada però s'hi veuen bons forats. Me'ls miro millor i vegi que estan plens de sorreta: quan plou deu baixar aigua amb sorra que es diposita a totes les bústies! Vaig netejant-les i bufant-les al mateix temps que em miro les 3 o 4 primeres assegurances, que són més que tenses.
Sorreta acumulada a les bústies...
Quan som a peu de via altra cop, em poso a Monstresse. Com que m'ho he mirat, encadeno la zona desplomada ràpidament, sense encantar-me. A vista no hagués pogut pas, n'estic segur! Després la via es deixa fer fins a una zona on es redreça i es torna una mica més llisa. Aquí no m'ho he mirat gens abans i acabo reposant en una assegurança perquè no ho veig a la primera. Hi ha una bona tibada també! A vista ho veig molt complicat de poder fer-ho --bé, has d'anar molt sobrat!
El primer llarg de Monstresse.
A la R1 fem un replantejament. El segon llarg té un primer tram que es veu xulo, però després fa pinta de ser un trunyo com l'altre. A més, hem anat més lents del que pensàvem i el sol comença a treure el cap i amenaça de rostir-nos la paret. Total, que decidim baixar d'aquí, recollir trastos i tornar avall.
Hem fet tres llargs ben exigents i guapos. Ens han servit per gaudir i per situar-nos pel que fa a les nostres aptituds aquí ;) Com passa sovint en calcari, és difícil anar a vista: sovint el camí més senzill no és gens evident i, si no ho saps, acabes fent moviments molt més complicats del que tocaria.
Mentre hem estat escalant, una cordada s'ha posat en ple sol a Les Femmes el les Grimpeurs d'Abord una clàssica de la zona. Es deuen haver rostit com pollastres, però han anat fent, suposem. Hem trobat les seves motxilles a peu de via (hem anat a fer-hi un reconeixement), però cap pista d'ells.
