dissabte, 27 de febrer del 2021

Sibarit: Qui no té memòria...

 ... torna a pringar! Jajaja, no és ben bé això, però s'hi acosta, ja veureu. Avui l'Ernest proposa d'anar a la Placa Sibarit. Jo hi havia estat fa molt de temps, però no recordava gaire res i menys on m'havia posat.

Quan arribem hi ha gent a la zona de la dreta, però queden un parell de vies per escalfar prou bé. Ens posem a L'Insuportable Pes del Cul (V+) i després a El Vuelo del Dória (6a+).


Un V+ (a dalt) i un 6a+ que serveixen per escalfar i més.

El Pes es fa prou bé, però s'ha de tibar una micarrona. Baixant poso cintes a El Vuelo i com que gairebé em deixo passar la darrera he d'agafar-me a la roca per remuntar una mica. Sort, perquè després hagués patit bastant... Si saps la seqüència, es fa prou bé, però aquí cal apretar força més que abans!

Després d'aquí anem cap a l'esquerra i m'acabo posant a Chico Celoso (6b). Aquí me les veig i me les desitjo per anar moure'm ni que sigui a poc a poc. Penjant-me moltes vegades a la primera acabo veient alguna forma de sortir. Repeteixo procés a la segona, ja més senzill i també més amunt. De la tercera a la quarta hi ha una excursió de mil parells de collons (un alien molaria: nota mental per una possible tornada) tot i que és relativament senzill. Després ve un mur vertical, però d'anar fent i la traca final un bon desplomet final, on s'han d'encertar alguns cantos no massa bons i tenir la voluntat de tibar d'ells malgrat tot.



A dos llocs de Chico Celoso.

Amb la info de la meva ascensió, l'Ernest la treu, esbufegant fort als primers metres. Després m'hi torno a posar i fallo a la primera. Torno a baixar i ho torno a provar. Així uns quants cops fins que he trobat la manera i he seguit amunt. Vaig fent i em planto al desplom final. Aquí em mentalitzo de que no puc fallar! Però les forces són les que són i m'acabo penjant... grrrr caldrà tornar-hi algun dia, quina mandra!

En el procés m'he arrencat pell del dit mig de la mà esquerra i això fa que la cosa acaba aquí. Malauradament me n'adono quan he fet alguns metres de la Plitic i Pbum (6b) en top rope i això faci que l'Ernest li hagi de fer un segon pegue...


A Plitic i Pbum...

Un altre dia tocarà provar algun dels altres 6a's que hi ha a la zona. I, en tot cas, fer memòria per no repetir errors: la darrera vegada ja vaig tenir els mateixos problemes a les mateixes vies...


dissabte, 20 de febrer del 2021

Panxa del Bisbe: Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures

L'altre dia vam estar a la Panxa del Bisbe i avui he hem tornat, també amb l'Ernest. Això sí, aleshores vam començar en plan suau i avui no tant...

Avui li tocava al company això de posar les cintes i ens hem posat a la Casanellas-Ludwig, a la dreta d'on vam estar la setmana passada. L'havia feta recentment (això vol dir fa 10 anys) i la recordava llarga, guapa i amb algun pas dur. Efectivament, a la sortida de la reunió intermitja ens hem embolicat una mica anant per la dreta, quan sembla una mica més senzill sortir-ne per l'esquerra. Durant uns quants metres el terreny continua vertical, però es va fent -escalfant d'allò més els avantbraços, peró!

Moltes metres a la Casanellas-Ludwig 

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a continuar tatxant les vies del davant. En primer lloc, la Titi (6a+). La fa el company, embolicant-se una mica per la dreta en una zona. Quan m'hi poso jo, un xic per l'esquerra, vaig fent però se'm trenca una mà d'esquerra i volo avall. Tot i l'aire entre xapes, no passa d'un ensurt. Com que no encadenaré aprofito per reposar en algun lloc més... i sort n'he tingut perquè hi ha algun pas força finet. Després ens posem a Olga (6a+) i a Pesadilla de Verano (6a+). Escric això bastants dies més tard i no recordo cap detall, ni situo les fotos. Sols sé que crec que no encadeno res i crec que la darrera la faig en top-rope.





Unes quantes fotos de la zona del davant de la Panxa...

Per acabar el matí, l'Ernest s'atreveix amb Sensalioli no Mola (6b+) on l'altre dia li va mirar de treure l'entrellat. Avui l'encadena!

L'Ernest, encadenant la Sensalioli no Mola 

L'altre dia vaig triomfar i avui m'he menjat els mocs... Coses que passen! Això sí, el dia ha estat espectacular i la sortida ha servit per esvair-me, que és del que es tracta amb això.


dissabte, 13 de febrer del 2021

Panxa del Bisbe: Via del Titu, 39 anys després

Comencem amb la via Dels Burins Vermells (V). No hi ha burins ni són vermells. Hi ha bones xapes, amb distància entre elles. Anar fent, buscant el camí més senzill i un flanqueig força llarg cap a l'esquerra al final.

 
Burins Vermells

La via comparteix reunió amb la Directa Burins Vermells (6a). Aquí cal una mica més d'esforç, però no gaire (el V no es regala, aquí).

Directa Burins Vermells

Després fem la Piti (6a). Llarga, amb alguna zona més complicada i amb uns alejes de campionat.

Burins Vermells

A continuació, és el torn de Mister Proper (6a+). Escric això bastant temps més tard i ja no recordo gran cosa. Només que cal esforçar-se!


Burins Vermells

Per acabar la sessió, em poso a la Titu (6a+). El gener del 1982, mentre escalàvem per Sant Benet a algú se li va ocórrer anar a provar una via que s'havia obert no feia massa a la panxa del Bisbe. Una bona colla, amb en AGP, vam anar-hi i ens vam estar barallant amb un VI- que tenia un burí, un pitó falcat amb un tac de nylon, un doble burí protegint el pas cabró i un altre burí més amunt. Jo tenia gravada a la memòria una mena d'agonia sortint del doble burí per l'esquerra, amb una bustieta dolenta on hi cabien dos dits... Evidentment aleshores no es parlava d'encadenar i només recordo que vaig estar força estona fent-la de segon. No tinc gens clar qui anava de primer ni quins mitjans va acabar fent servir... Aquest era el meu projecte del dia!

En comparació amb les altres vies que hem fet avui, aquesta té les xapes que s'esperarien en l'actualitat. Diria que hi ha cinc xapes, una més que en la versió original. M'hi ha posat amb la vibració que comporta enfrontar-te a un mite. Poc a poc i amb concentració he anat fent. Al crux he tibat més o menys com toca i amb una apretada l'he superat i d'aquí m'he plantat a la reunió prou bé i, sobretot, ben content! Un mite superat!


Burins Vermells

El dia ha estat preciós i l'activitat, intensa! He acabat encadenant les cinc vies, posant cintes a vista, cosa que ha estat una bona injecció de moral. Després de molt de temps sense escalar de veritat, una reentré espectacular!

L'escalada aquí és Santbenedictina: graus collats i cal escalar bastant entre xapes, sobretot allà on no hi ha el crux de les vies. Tot això fa que, si tot surt bé, acabis més que satisfet :)

dissabte, 6 de febrer del 2021

A la banda de ponent

L'Ernest ha estat treballant a la banda de ponent del Mal Balç. 

Ha fet una bona neteja a la primera via que es troba, per fer amb catxarros. Encara no hi ha la reunió i fem servir una corda penjada d'un pi més amunt. Guapa!

Després anem fent les altres d'aquesta part, per acabar a l'esquerra de tot, on hi ha alguna creació nova més, a la Zona de Jehová (si hi aneu, sabreu per què).

Aquesta és la segona del dia. De la primera no hi ha fotos...

La nova creació de l'Ernest és una via força desplomada. Hi ha alguns passos de tibar-li i sobretot, cal confiança amb les mans, on malgrat tot sempre hi ha un tacte de sorreta solta que convida a anar netejant, bufant, magnesiant... fins que t'hauràs fos sense fer el pas. Gas i amunt i surt apretant una mica. Orientativament de 6b.

La nova creació! Molt guapa...
 
... on s'ha de tibar força malgrat la poca llargada de la via!

Perquè quedi constància que també l'he encadenat :)

Un top-rope a una altra via que aviat estarà acabada també! L'Ernest no para!

A la dreta d'aquesta zona hi ha una xapa de reunió i un spit per arribar-hi que  sembla indicar una via d'artifo o de trad. Ens hi hem posat amb mentalitat trad i hem apretat una mica les dents. Terreny sorrenc, alguns friends i un spit a la zona on s'ha d'apretar força. Els 20mm de llargada d'un spit no donen gaire confiança en aquesta roca, sobretot per forçar en lliure, però és el que hi ha... Igual que la reunió, d'un sol spit... La via és guapa, però. 3 friends per si de cas i una cinta + R.

I una de semi-trad prou durilla.