Esquellot de tarda

Enceto les sortides entre setmana un dia ben ventós. Però per sort, amb l'Ernest hem triat bé i a l'Esquellot hi hem estat la mar de bé!

Hem començat escalfant a Filibertus (6a+). Segueix una fissura en diagonal. Al principi hi ha l'opció placa o fissura. L'Ernest ha fet fissura, jo placa. Després ve el tram de díedre/fissura on hi ha el tomàquet. L'havia feta fa uns anys (2019!!) quan era gairebé nova i recordava que no s'hi podia badar. Avui m'hi ha posat bastant bé i ha sortit amb solvència.

Escalfant a Filibertus (6a+) 

Després, ens hem posat a Jack Spàrrec (6b), que ens servirà pel projecte del dia. També l'havia feta i recordava que s'havia de treballar. Així és! L'Ernest la fa ben bé recte, jo he anat per l'esquerra, com l'altra vegada. S'ha de tibar més i s'ha de confiar en els peus en algun punt...

Tiban més a Jack Spàrrec (6b)

Quan baixo, poso cintes al projecte del dia, Gamma Extra (7a). No l'havia tastat mai encara, és la que em falta per fer del sector -i continua així. Li hem fet alguns pegues en top-rope, l'Ernest tres, jo dos i més o menys li hem tret l'entrellat. Té una entrada molt fina que començat en la vertical de la primera xapa i després se'n va una mica a l'esquerra per retornar a la línia de xapes. Finet, finet. Després ve un tram amb una remada estranya per pillar bon canto amb dreta a un esperonet. Aleshores toca enfilar-se a la mena de balconet que fa. És qüestió d'equilibri i de tibar-li una mica però, una vegada situat, es pot reposar raonablement bé ajudat d'una llastreta invertida. Després toca apretar fort. Primer, anar a buscar un bidit alt a la dreta. Pujar peu esquerre, dret i esquerra força obert per llançar-se a una llastra lateral molt bona. Moure peus, pujar-los i pillar un cantell acceptable però molt menys bo del que voldries. A partir d'aquí a mi em va bé ajuntar les dues mans aquí, pujar peus amb molta cura: dret a una banyereta alta, esquerre a una altra (la bona de l'esquerra no, una de dolenta més al mig i un punt més alta). Ara, un dinàmic a buscar una bona bústia salvadora amb la dreta. Al meu segon pegue he posat el peu esquerre al lloc equivocat i no arribava a la bústia. Uns centímetres més al centre i amunt marquen la diferència!

 

Diversos pegues al projecte del dia...

Han sortit els passos aïllats i, potser, si hagués encertat el peu on tocava, només potser l'hagués encadenat en top-rope. Queda feina!

El company, en canvi, l'ha de fer d'una altra manera. Dreta al cantell acceptable, creuar esquerra a una lateral / pinça roma, obrir-se cap a la dreta a buscar un bidit allunyat que permet tibar amb esquerra a la lateral i pujar peu a un bon bec i d'aquí a la bústia. Li ha fet un pegue més que jo, sense encadenar. 

I per acabar, faig el meu darrer pegue a Saratoga (6a+). Déu n'hi do de la finura que s'hi gasta. Val la pena no embolicar-se i entrar un xic per la dreta! Després encara queden prou moments per fer-se el valent i tibar-li fort! Bona via, com totes les que hem fet!

Una de més suau per acabar el dia: Saratoga (6a+) 

Al sectoret ha anat venint penya, tots ells gent coneguda. No hem estat els únics amb la idea d'Esquellot! Hem tingut sol al principi i hem estat protegits del vent, que era del que es tractava! Observem que es tracta d'un sector ultra-mega-concorregut: la sobamenta es fa palesa! Tot i això, les vies són molt bones!

Una altra matinal a la Desdentegada

Darrerament tinc bones sensacions escalant a Montserrat. Així que, avui, amb en Pana també hi hem anat. I, com que tenim deures pendents a la Desdentegada, cap allà que hem enfilat!

Hem començat escalfant a la placa del sostre taronja i ens hem posat a la més difícil, la de l'esquerra de tot #15 (6a). A la guia de Montserrat Sud han actualitzat les graduacions, bastant correctament al meu entendre, però aquí discrepo. Per mi, la #15 és més difícil que la #18. Per tant, el plus li posaria a la #15, i deixaria la #18 en 6a a seques. (A mi tant me fa, però per si algú llegeix això i li interessa...). A la #15 hi trobem una via fina i mantinguda fins bastant amunt, a diferència de la resta. 

A la #15 (6a) la més difícil de la placa del sostre taronja. 

Hem continuat escalfant amb l'Esperonet #14 (6a+). Una via que no em cansaria de fer, bona, bona! I s'ha de tibar, que ja va bé per escalfar.

Seguim escalfant a la #14 (6a+). 

D'aquí passem als deures pendents i en Josep es posa a la #12 (6c) . Va posant cintes i acaba reposant en diversos llocs. Va recordant els passos i confirma el "meu" mètode per fer la zona difícil. Quan és el meu torn opto per posar-m'hi des de primer i l'encadeno! El crux està ben controlat: esquerra al pont de roca, dreta a una columneta que permet invertir la mà esquerra. Pujada de peus i bidit de mà dreta que permet xapar amb esquerra i pillar esquerra a una bona regleta. Pujar peus, dreta a una gris lateral, bicicleta pujant peus i dreta a una zona roma des d'on s'agafa una bústia bona d'esquerra i bidit de dreta. Xapar, pujar peus i pillar un còdol rovellat. Avui, que anava fresc, he pogut tibar sense massa problemes. L'altre dia havia de buscar ajudetes arreu. Després ve un tram d'anar fent, amb alguns passos fins aïllats. I toca encarar el mur final, que no el tenia matisat. Per sort, he anat trobant els cantos i bústies bons, fins la darrera. Ara, pujar peus, he agafat amb la dreta unes regletes merdoses a més no poder però que han servit per pillar un bec lateral d'esquerra que permet arribar a la R. He arribat infladet, però l'he encadenat!

Tatxant el meu projecte, la #12 (6c).. 

El Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha fallat al crux. S'ha equivocat de mans i ha quedat pillat... Tocarà tornar-hi! 

Baixant, ha posat cintes a la #11 (7a), que comparteix reunió amb l'anterior, encara que la guia i les ressenyes antigues marquen R separada. Quan és el meu torn, m'hi poso en top-rope per anar descobrint l'entrellat. Poc a poc li vaig veient! La part difícil és a una panxeta al principi. Després ve una placa excepcional, farcideta de bidits, que es deixa anar fent i, al final, ve un tram desplomat però amb bon canto.

El Josep també li fa un tiento però se li atravessa la zona del crux. Fa la placa intermitja i al desplom final ho deixa estar, sabent que jo tinc ganes de fer-hi un altre intent.

A la #11 (7a). Està a punt!

Quan és el meu torn m'hi poso amb ganes. Al principi cal anar a buscar un bolo gris que acaba sent millor del que sembla. D'aquí, esquerra una pedra gris fosc en lateral, pujar peus i bidit alt d'esquerra. Dreta a una bústia molt roma però que permet aguantar-se i moure peus i mà esquerra per tibar la bústia de dalt pinçada amb esquerra en lateral. Aleshores, una ajuda amb la dreta i rebot fins a una pedreta fosca. Esquerra a una pinça lateral que permet pujar peus i anar a caçar una bona bústia de dreta. Controlar peus (important!) i llançament a un bolo marró bo. Novament controlar peus i dreta un pam per sobre del bolo marró. Ara, pujada bèstia de peu dret a la pedreta fosca d'abans i ajudar-se amb una regleta acceptable. Crux superat i li veig color per fer-lo de primer! Ara ve la placa d'anar fent. Hi ha un punt on al primer pegue he trobat un bidit vertical per la dreta que m'ha anat perfecte a un lloc delicat. Anar-se movent, aviat cap a la dreta. I ara, entrar el desplom final: hi ha canto rere canto i bones bústies. No ho recordo tot, però al gran forat comú amb l'anterior tibar en lateral per agafar bones coses. I, per entrar a la reunió, que torna a ser delicat he vist això: bidit fondo per la dreta entre dos còdols, esquerra a una lateral i pujar peus per entrar a la R. M'he agafat un segon a la cinta del crux perquè no havia posat els peus bé però la resta ha sortir bastant fluïda. Queda apuntada!

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada mentre fem plans per tornar-hi no massa enllà, que la memòria és la que és... 

Can Molsa

Fa un munt de temps que no surto a escalar, en part per la meteo, en part perquè darrerament no hi ha manera d'encaixar agendes per mil raons. Per sort, per aquest cap de setmana amb la Susanna havíem quedat i ben quedat, aquesta vegada per fer esportiva, a petició seva, i, a més, avui l'Ernest i el Pana han pogut sortir. Per tant, hem fet ple! Jo tenia ganes de tornar a Can Molsa i cap allà que hem enfilat. Per sort, l'Ernest se sap bé l'aproximació: amb la meva memòria no hi hagués pas trobat! Queda apuntada aquí.

Aproximació amb restes de neu de la darrera nevada.

Amb la Susanna hem començat fent la Ópera Prima (V) i la Diedret (V). Les dues vies les havia fet fa un munt de temps, el 2015 quan feia poc que les havien obert!

A les primeres del dia.

Després ens hem posat a la Semen Fot (6a+), aprofitant que els companys ens hi han deixat les cintes. Aquí ja s'ha de tibar força, especialment al ressalt on cal creuar un mini-sostret. Aquí toca aprofitar alguna cosa roma amb la dreta i després simplement obrir els ulls i agafar alguna cosa ben bona. Jo no l'he vist i he hagut  d'apretar una mica sobre roms! Bona, bona!

A Semen Fot. 

Després hem fet la Comprant Joventut (6b). Comença a la part dreta del bosquet semi-penjat que hi ha al peu de l'anterior. Comença atacant una zona un xic desplomada amb roca que fa pinta de dubtosa però que és ben sòlida. Més amunt entrem a una placa infinita, on toca gaudir i tibar. Es va fent prou bé fins al ressalt final. Aquí m'ho he mirat per la dreta i no, he tornat a baixar. He enfilat una mica per l'esquerra i sí, he xapat bé la següent. Però he hagut de lluitar bastant, bastant, mentre els braços s'anaven inflant. L'he encadenat a vista però fent gasto de debò! 

Lluitant per encadenar Comprant Joventut. 

Els companys s'han estat barallant amb Guitza (6c) i li han tret l'entrellat (i l'han encadenada, cadascú en el seu estil. L'Ernest em suggereix que m'hi posi des de baix i que la intenti al flash. Però abans m'he inflat bastant i tinc dubtes. Així que m'hi poso en top-rope i... l'encadeno. El tomàquet està als primers metres de la via, desplomats i amb uns passos ben durs. Esquerra a una presa més roma del que voldríem, taló dreta a una safata vermella, tibada i dreta a una bústia (directament o rebotant en una pedra prèvia, jo hi arribo directament). Esquerra al costat, dreta a pedra gris i esquerra a canto rovellat bo, tot això controlant peus. Després toca posar-se a sobre, jo m'he ajudat amb una petita llastreta al terra. Ara es pot reposar! Després toca enfilar-se: a buscar un bidit d'esquerra i una regleta trencada per la dreta i anar a buscar una bona bústia al costat de la xapa. A partir d'aquí la via es deixa fer prou bé fins al ressalt final. Aquí hi ha algun moviment on la presa no es tan bona com voldries i els braços ja estan cansadets... No sé si hagués sortit de primer, potser sí. En tot cas, queda pendent!

La Susanna a Guitza. 

Com a darrer pegue encara li he fet un top-rope a Batzacada (6c+), també en top-rope després que l'Ernest l'encadenés de primer. El començament el fem igual que l'anterior. Després toca anar cap a la dreta i encarar el ressalt que ve. Bidit d'esquerra, dreta a una pedra negra, posar-s'hi bé pujant peus i esquerra a una bona bústia. Després he anat fent prou bé, amb un trosset rom pel mig però que es deixa fer mirant a banda i banda. I el mur final torna a tenir tomàquet. En particular, he fet alguna remada llarga i m'he quedat d'algun canto rom que no sé pas si, anant de primer, m'hagués atrevit. També queda pendent!

A dalt, l'Ernest encadenant com toca la Batzacada. A sota, jo mateix en top-rope. 
Primer al desplom, després al ressalt que el segueix. 

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada que, entre pitos i flautes, hem escalat un munt avui. I amb sol solet, a partir de la tercera via. Un privilegi! Per cert, avui he estrenat corda, una Beal Zenith de color solid pink ben llampant -per ara! (Ho apunto per si em serveix per recordar la seva edat més endavant)

 

 

Cubells - L'Indret

Avui hem sortit amb el Ramon. El núvol tòxic a la zona de Vilanova desaconsellava anar direcció a la Facu i li he proposat d'anar a Cubells després de mirar alguna webcam i veure que allà hi feia un dia raonable.

Hem aparcat a un espai ample al camp de sota la paret, tot i que sembla que la majoria de gent ve per l'altra banda. Aquí hi vaig estar una vegada l'any 2021 i recordava que era un bon sector, amb roca agraïda, bon equipament i vies factibles. Avui hem confirmat aquest record. Comencem fent El Petit Gendarme (V). Qüestió d'anar fent i ben xula!

A la primera del dia el Ramon no ha fet anar la càmera ;)

D'aquí hem marxat una mica cap a la dreta. Hem preguntat pels plans que tenia una parella de gent de la zona amb qui anirem xerrant durant el matí i ens posem a El Mag Merlet (6a), el primer de tres 6a's seguits. Aquí hi ha un tram on s'ha d'apretar fort, sobretot perquè hi ha un tram amb peus molt llisos. Tots hem optat per anar a buscar una fissureta diagonal, però baixant m'ha semblat que hi havia opcions per la placa, a la dreta. Potser és una opció més dura però més franca...

Fent El Mag Merlet. No sé on és el merlet, per cert...

La cordada que hi ha ens diu que Jallalla (6a), a la dreta de l'anterior, té un pas més cabró (encara). La vaig fer l'altra vegada, tot i que no recordo res de res. M'hi poso i la sensació que en trec és que potser és més mantinguda (crec que el Fernando li dóna un plus i tot) però jo l'he trobat més franca. Potser és que ja estic escalfat, però m'ha sortit més còmodament.

Gaudint de Jallalla.

D'aquí anem més a la dreta encara, a fer Blondie (6a+) que no havia fet. Va resseguint una fissura i t'hi has d'anar posant bé. M'ha semblat que tenia molt bons peus tota l'estona i he fluït molt bé. De fet, m'ha semblat més senzilla que el primer 6a. El Ramon però no comparteix aquesta opinió, li ha costat, tot i que l'ha encadenat de primer -com totes les altres fins ara. I la cordada veïna s'hi posarà després i les suarà una mica per acabar-la. Per tant, per gustos colors.

Avui sí que he fet Blondie!

Aprofitant que comparteixen reunió muntem la Quinto No És (6b+). A la visita anterior m'havia sortit a vista, pensant que estava fent Blondie! Baixant em miro una mica el tram difícil per si les mosques i m'hi poso amb decisió. Tan decidit vaig que em surt la mar de bé! Hi ajuda molt que la roca és super-adherent. Allà on poses el peu, encara que sigui un foradet, s'hi queda. I el mateix passa amb els dits! A la tercera xapa, on hi ha les dificultats, jo he anat una mica a l'esquerra fins poder agafar la bavaresa invertida amb comoditat. El Ramon, que s'hi ha posat decidit de primer, també volia fer-ho però s'ha vist obligat a seguir recte i diu que s'ha anat aguantant miracolosament gràcies al que deia de la roca: encara que siguin dos dits en lateral precari, la roca sembla que no vol desenganxar-se de la pell, jeje. Total, que l'hem encadenada tots dos! El Ramon està fet un bou!

L'espectacular Quinto No És. (A algun lloc igual sí que li posarien, però no, no ho és)

D'aquí ens n'anem a la dreta de tot on hi ha un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c i jo volia provar-lo. Així que ens posem a La Sabina me Sente Divina (6a+).  Aquesta ens ha costat a tots dos. D'una banda, la roca no dóna tanta confiança com fins ara i, de l'altra, m'he trobat amb una bona colla de moviments d'apretar-li fort. Jo he anat per la dreta de la línia de xapes i el Ramon un tros per l'esquerra i a tots dos ens ha semblat el mateix. La savina no l'hem tocada però, encara que "sente divina".

A La Savina me Sente Divina hem hagut d'apretar les dents.

Baixant em miro Cabut (6c) i li trec l'entrellat. Quan és el meu torn mirem el rellotge i veiem que estem en temps de descompte així que m'hi poso en top-rope. I l'encadeno! Uns passets al mur inicial que s'han d'estudiar: estirada a una regleta-punxa mediocre de dreta, pujar peus delicats i pillar una bona franja per l'esquerra. D'aquí, orella bona de dreta, remada amb esquerra en diagonal a l'esquerra fins a dos bidits pinçats, dreta a la vora, esquerra a bústia bona a la vertical aproximadament i estirada amb la dreta en diagonal amunt fins una bustieta bona. Ara toca recolocar-se i sortir del muret. A veure si a la propera cau! (factible)

Per acabar Cabut . Ha sortit a la primera però en top-rope!

Pleguem trastos i anem avall. Avui ens ha acompanyat la Bonnie, la gossa del Ramon que no podia quedar-se sola amb la previsió de tempestes. Ens ha fet bona companyia i ha rebut al seu amo com un heroi quan ha vist que havia vibrat a la via! Jo li he aixafat accidentalment una pota... perdó!!

El dia ens ha deixat escalar ben bé. A primera hora teníem calor de la bona i cap al final ens hem hagut de tapar una mica, però amb les previsions que hi havia és tot un luxe!

Una foto de l'altra cordada a Jallalla.

La ressenya de l'EscaladaPerATontos, tunejada amb el que he anat tatxant a cada visita
i afegint la via nova del comentari. Gràcies! (són notes meves, com tot el blog)

Grau de la Mola

Avui amb l'Ernest hem anat a tastar algunes de les vies noves del Grau de la Mola. Quan aparquem fot un fred que pela: la inversió tèrmica és molt poca i, a sobre, tenim un nuvolet prim que fa la guitza. Total, que fem temps aproximant cap aquí i cap allà. Però al final toca posar-se a la feina.

Comencem amb El Gran Verdon (6b) perquè no hi ha massa alternatives "assequibles". Després de mirar-la amb deteniment des de baix i veure que s'hi veu placa verdoniana, amb el fred que fa, declino l'oferiment de l'Ernest per posar cintes i deixo que sigui ell qui gaudeixi d'aquest privilegi. Després, veient l'agonia que hi passa el pare de la criatura, fins i tot decideixo que la faré en top-rope. Ha estat la millor decisió de la meva vida! Tenia els dits freds, les puntes dels peus fredes i la via té uns passos verdonians que se les porten!

A El Gran Verdon, bona via però mala via per fer amb fred!

Ara que torno a ser a baix el sol toca de ple a peu de via... però hem de marxar-ne! Ens acostem a El Díedre Ocult (6b) al que, ara ja sí, li toca el sol. Llàstima que al peu de via no li toca amb prou alegria, però ara ja estarem bé! L'Ernest la fa i la gaudeix i jo la faig des de baix, i l'encadeno! La via té dos trams de díedre que són els exigents. El segon m'ha costat bastant, bastant! He anat empotrant mà dreta i peu dret mentre el peu esquerra es movia per la placa esquerra i, poc a poc, esbufegant, he sortit d'aquest tram. La resta és molt bonica, al principi en una zona més alpina, amb blocs i fissures, i amb algun tram per la placa de l'esquerra del díedre més amunt. Els darrers metres, també per la placa de l'esquerra, tenen la seva gràcia! Cal saber ensumar i aprofitar uns graonets roms mentre les mans tenen alguna presa xica però prou bona. Molt bonica!

A El Díedre Ocult. Una via ben xula!

Mentre l'Ernest arribava a la reunió del díedre, ha aparegut l'Abel, que s'ha estat mirant alguna línia. Ell em farà les fotos de la variant, més avall.

Baixant poso cintes a La Variant Espatarrant (6b+), que és una variant de l'anterior, que va a buscar la placa just a sobre el sostre. Hi ha un moviment difícil per entrar a la placa i després es deixa fer raonablement bé. A la part de dalt, a l'alçada del segon crux del díedre, hem anat per l'esperó. Aquí hi haurà un parell de xapes properament. Avui jo he pillat la primera de la via del díedre i hi ha fotut morro amunt (preferia això que tornar a agonitzar). Bona via!

A La Variant Espatarrant. Contorsions per entrar a la placa i gaudiment després.

Per acabar la sessió, ens hem posat a la primera per la dreta, la Roca Nostra (6c+). L'Ernest ja l'havia encadenat després d'equipar-la i jo li havia fet un tast en top-rope mentre només hi havia algun pitó. El company recorda que aquell dia ningú va encadenar-la de segon... Avui ell ha triomfat tot i no recordar exactament els passos. Jo li he fet un top-rope i l'he encadenada! La zona dura està per superar el sostret. Toca aprofitar una lateral de dreta, gota d'aigua d'esquerra, una regletilla (crec) de dreta i pujar peus a sobre el sostre. Aquí, en equilibri sobre el peu dret amb mans precàries, xapar. Com que l'he tret ràpid no recordo detalls, sols m'apunto alguna presa d'esquerra lateral per passar cap a la dreta. I després, quan tens la fissura roma a la cara i no saps com moure't amb mà esquerra a un bloquet pinçat, peu dret en adherència i mà dreta a buscar un cantet diagonal a uns 5 cm de la fissura, força amunt, però que permet pujar peu esquerre a un bon peu. La resta... anar improvisant!

A La Roca Nostra, la primera que va quedar equipada aquí.

Aquest gener només havia encadenat un parell de V+, així que avui m'he tret l'espineta, jeje. He de dir que m'ha costat una mica entrar a la dinàmica de la roca berguedana després de molt temps de no anar-hi (de fet, des del 25 d'agost que no hi havia estat!) però al final m'hi sentia a gust novament.

 

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

La Placeta

A La Placeta sols hi havia estat una vegada, fa gairebé tres anys. Avui li he proposat al Manel d'anar-hi i ha acceptat. Ell hi ha estat unes quantes vegades amb en Pep i en Mario.

Sort del 4x4 del Manel perquè si no tinc dubtes que s'hi pugui arribar amb segons quin vehicle... Hem aparcat al lloc "oficial", al revolt, i en uns minuts baixant per la pista hem arribat al primer sector, el que mira a oest. El Manel no ha estat mai a l'altra banda i avui fa fresca així que ens n'hem anat a l'altra banda. Allà jo hi havia fet un parell de vies. Després de situar-nos, proposo que ens posem a Bufa (V+). El nom li escau bastant bé perquè he bufat! Déu n'hi do de la feina que hi ha. Ens ha semblat dura!

A la primera del dia. S'ha de tibar!

Baixant hem posat cintes a la del costat perquè m'ha semblat del mateix estil. El Manel pregunta si la faig des de sota i dic que sí. Abans de posar-m'hi però miro la guia i m'adono que es tracta de Pam i Pipa (6b+). Com que la corda és a terra toca posar-s'hi com sigui. El començament és vertical, amb presa xica però franca. La veritat és que va sortint la mar de bé, amb alguna remadeta en algun punt i presa xica i peus xics en algun altre. Me'n surto tan bé que penso que les dificultats deuen estar més amunt, al segon mur. Però no, també es deixa fer la mar de bé. M'ha semblat suau. Ara bé, al Manel no li ha semblat igual. En top-rope l'ha anat fent prou bé (és un dir: ho ha donat tot i l'ha encadenat!) i ha baixat ben satisfet.

Tibant més a Pam i Pipa.

Busquem una altra feina i ens plantem al peu de Tocatiuevi (6a+). Suposadament hauria de ser més senzilla que l'anterior... però no és així. A la planxa d'entrada hi ha bastanta feina i toca apretar de valent fins la tercera xapa, que aleshores la via canvia de banda. Per fer el canvi hi ha un tram de roca dubtosa però no hem arrencat res. Aviat es xapa la primera del segon tram i és l'hora de posar-se a la feina. Xapar la segona s'endevina complicat, a banda que queda força amunt. No és evident que hi hagi cap canto bo per fer-ho. Pujo i baixo unes quantes vegades però tinc dubtes: la intuïció diu que hi deu haver un bon canto per xapar-la però una cosa és la intuïció i l'altre la certesa. A més, una caiguda aquí vol dir caure a sobre la repisa que baixa en diagonal, cosa que no em ve de gust. Al final, aconsegueixo xapar des d'una bústia bona que hi ha molt a l'esquerra. Aleshores torno a baixar i m'enfilo més o menys recte i sí, trobo bon canto per xapar però no caiguis aquí! A partir d'aquí hi ha un tram amb bon canto que, de sobte, desapareix. No ho veig per enlloc i em penjo. Després trobo un canto lateral que no havia vist i faig el pas sense complicacions. A la darrera xapa la cosa es repeteix: no veig canto i em torno a penjar. Ara resulta que s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb unes bústies raonables. I xapar la reunió també té la seva història: jo ho he fet des d'una bústia d'esquerres, en una remada llarga fins agafar descaradament la cadena. Segurament en un segon intent, sabent on s'ha d'anar, la faria sense massa problema. Però m'ha semblat absolutament desfasada (probablement 6b/+). En tot cas, és més difícil que Pam i Pipa.

Tibant molt més aquí.

En Manel s'hi posa i ha de penjar-se unes quantes vegades. L'ha trobat molt dura també. Aprofitant el top-rope li faig un pegue a Bansky (6c) que arriba a la mateixa reunió per la dreta. Aquesta és un viot amb totes les lletres! Gairebé tota ella és de bústies, algunes de millors que altres, alguna de xica i alguna remada llarga. En tot cas, s'arriba a la franja horitzontal força bé. A partir d'aquí també va sortint canto variat. En algun moment s'aprofita alguna pedra de la via veïna. La part dura de la via és el darrer tram, d'entrada a la reunió. En top-rope he tibat sense manies d'alguna pedreta fosca i he trobat alguna bustieta dolenta però suficient per entrar a la reunió bastant des de la dreta. Apuntada per un altre dia!

A Bansky. Un viot que tocarà intentar algun dia des de sota.

El Manel no la fa i busquem alguna cosa factible més a la dreta. Així, em poso a Cames de Periquito (6a+), que ja s'endevina dura veient-la des de sota. Efectivament, és dura! És molt llisa i amb canto bastant romo fins bastant amunt. De fet, els que semblen els forats salvadors vistos des de terra són bastant roms quan hi arribes! I el pas més dur, per mi, encara és per sortir-ne, on cal  fer treballar molt bé els peus i la presa de ma no és gaire abundant ni agraïda. He hagut d'apretar de valent per encadenar-la! Equipament generós, cosa que s'agraeix aquí!

A la darrera del dia ho he donat tot per encadenar-la. Quin patiment!

Amb aquesta feina feta ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada. Les vies ens han agradat molt, però la graduació de la guia pensem que no serveix per triar on et poses. En seria l'excepció Bansky. Pam i Pipa és més senzilla que qualsevol dels suposats 6a+'s que hem atacat. La meva proposta, per ordre de dificultat, Bufa, que seria 6a a molts llocs, Pam i Pipa (6b), Cames de Periquito (6b), Tocatiuevi (6b+) i Banski (6c). Ja se sap que per gustos, graus. Però l'ordenació seria aquesta (ep, això és només per la meva orientació si hi torno!). En tot cas, les vies són guapíssimes, que és del que es tracta. L'equipament genial, amb mosquetons a les reunions. Sols he vibrat una mica a Tocatiuevi. Hi tornarem!