Avui hem quedat amb l'Ernest i el Pana més la companyia d'en Victor, amb qui no havia coincidit mai. És un membre de la colla d'escaladors de Navàs.
Havíem planificat anar a Montserrat Sud, però a les 8:30 a Manresa hi estava plovent. Després de rumiar-ho, hem seguit els savis consells del nostre gurú i guia espiritual, l'Ernest i hem enfilat cap a Fígols, al Grau de la Mola on, suposadament havíem d'estar bé.
Quan ens hi hem acostat però estàvem a sota de zero graus amb el cel ben tapat. Així que, sense que serveixi de precedent, ens n'hem anat a esmorzar al Pic i Pala, al museu de les mines de Cercs on hi ha qui s'ha fotut un esmorzar de forquilla i tot. Sortint-ne anàvem fent plans d'anar a caminar perquè el dia seguia cobert. Però hem anat carretera amunt i s'ha obert el cel, quedant un dia espatarrant! La boira ha fet intents de pujar però hem pogut escalar la mar de bé.
Arribem a peu de sector i el Victor i jo ens posem al peu de La Reina de les Flors (6a). Decidim que comenci ell mentre triem el material, quan m'adono que m'he oblidat el boudrier a casa! Toca improvisar una reunió en algun tronc de boix i assegurar des d'aquesta reunió. Uff! Avui he estat més que despistat, no només amb això. La via és ben guapa, amb alguns trams més tensos que jo he resolt d'una forma i el Victor d'una altra.
Al costat hi puja Fracus (6b) i hi deixem cintes baixant. El Victor s'hi posa i la treu sense despentinar-se. A mi la zona tensa em costa una mica més, especialment el xapatge que ja ens havia advertit l'Ernest. Amb una cinta llarga he xapat però sense que sobrés res. Si hagués hagut de fer un moviment més, m'hagués molestat perquè és prou durillo.
A Fracus.
Els companys han estat fent feina i tenen les cintes posades a Mirikikeku (6b+). El Victor s'hi posa a vista i la treu! Jo prefereixo fer-li un top-rope, tot i que he vist al Pana passar-hi sobrat, al segon intent. L'Ernest també li ha de fer un altre pegue, això vol dir alguna cosa... La via té un tram dur al voltant del sostret de la tercera xapa. Esquerra a una lateral, dreta a una regleta lateral i remada fins una bustia bona, però de primera falange. Des d'aquí s'han de pujar peus a sobre el sostre però a mi m'ha relliscat un peu, que he posat en adherència massa a l'esquerra. Toca aprofitar una rebava que fa a l'esquerra del bolt, penso. Aquest pas em costa un munt, perquè no hi ha res digne per la mà dreta i toca remar fort fins una franja que té bons cantos. D'aquí una altra estirada en diagonal a la dreta per ajuntar-hi mans i pujar amunt. Després la via es va fent, amb alguna apretada, però res de l'altre món. Tot molt concentrat en un metre, vaja.
En Victor, a dalt i jo mateix, a baix. Un triomfant i l'altre intentant-ho en va en
top-rope. A baix, al metre-crux.
A continuació ens n'hem anat al sector principal on hi toca més el sol i el Victor es posa a Bad-2 (6c). Metres d'anar fent, mirant, això sí, fins a sota el sostret. Aquí comença el tram dur però es deixa fer bé (jo ho he fet en top-rope però) fins al moviment clau. Amb la mà dreta en una bústia cantelluda però que fa baixada toca pillar alguna regleta bona per l'esquerra, pujar peus (suficients) i agafar una pinça roma gran per la dreta. Ara toca posar el peu dret a la bústia que ha servit per la mà dreta abans i pillar uns cantos suficients. Després toca anar fent. Una mica més amunt, al díedre, he obert la mà esquerra a una fissura... i n'he arrencat un tros! Per sort no he tocat ningú! Un bon ensurt. Més amunt també toca anar esquivant les coses que es poden moure, sense massa dificultats. Bona via i factible. Segurament més senzilla que la Mirikikeku.
A Bad-2. Un nom curiós...
Avui ha tocat escalar amb boudrier de préstec... Quin cap, sinyor! Malgrat això, i per sort, hem acabat escalant la mar de bé. Això era el que tocava després de 3 setmanes de no fer-ho... I en bona companyia!
