L'Esquellot

Avui hem tornat a sortir amb la Mar i l'Ilker i avui s'hi ha afegit la Rosa. Ens n'hem anat cap a l'Esquellot. Esperàvem trobar-hi gent i així ha estat, però hem pogut escalar el que volíem.

Hem anat a la part de baix i hem començat per Kharma (IV+) que jo no havia fet. Anar fent, amb el pas d'entrada com a moviment més complicat. Tothom l'ha fet la mar de bé i l'Ilker s'ha atrevit a fer-li un segon pegue de primer! Així es comença!

 

 

 

 Explicacions prèvies i grimpant a la primera del dia. A baix, l'Ilker, de primer.

A continuació ens hem posat a L'Alba del Girasol (V+), que va per l'esperó de la dreta de l'anterior. Aquí hi ha algun passet més interessant. Bonica de fer!

A L'Alba del Girasol, més exigent ja.

Després ens n'hem anat a la banda dreta i hem fet la B de Bendretta (V). Realment és ben dreta en algun punt! Hem anat fent-la tots sense problemes.

Fent la via ben dreta ;)

Després ens hem posat a la de la dreta de tot, a la Tal Farràs (V+). Aquesta via té un parell de moviments interessants (que vol dir difícils): un al primer ressalt, on t'has de posar bé per no embolicar-te massa i l'altre a la zona que es veu més llisa. Aquí jo he optat per anar a buscar bona presa de mans en diagonal a la dreta, tot i que els peus són molt justos... Aquí l'èxit ja no ha estat tan generalitzat, jejeje... Superat aquest pas, la resta és un festival de canto fins dalt.

 

 

Feina més intensa a Tal Farràs.

I la darrera del dia ha estat la Toga (V). Bonica de fer, amb un pas més vertical al mig que marca la dificultat de la via. Més senzilla que l'anterior, sens dubte!

A Toga la cosa és més suau...

Hem sortit més tard de l'habitual per facilitar el transport dels barcelonins i hem portat un tupper per dinar que ens hem crospit a l'ombra la mar de bé. Per aquest sector també hem tingut una colleta de gent que s'ha estat barallant amb el 7a de l'Ernest... Algun dia, quan estigui novament al 100% caldrà provar-lo, que és la única via que em falta aquí (excepte el primer IV+`de l'esquerra, que no em tempta especialment).

Bona sortida en bona companyia!

Una visió diferent de l'escalada!

Tatxant a l'Esquellot

Avui la meteo estava dubtosa i hem decidit (l'Ernest, el Josep i jo mateix) anar cap a l'Esquellot, que jo hi tinc feina pendent.

Comencem escalfant a L'Esquellot (6a), una via llarga, on calen un munt de cintes! Tenim dubtes de si arribarem amb la meva corda, un 70, però hem confirmat que sí, justet però! Després vindrà una altra cordada amb un 80 i no els sobrava gaire més... això ens ha creat algun dubte! En tot cas, hi ha recursos fàcils per acabar d'arribar a terra, si cal.

Escalfant a L'Esquellot.

Després hem fet Educa'm Berguedà (6b). L'havia fet fa un parell d'anys i recordava que hi havia un pas dur. Avui m'ha sortit molt bé, però sí, amb una apretada forta a l'indret de la darrera foto:

Seguim escalfant a Educa'm Berguedà.

I després, cap al projecte del dia Buenos Aires (6c+). Baixant del 6b hem posat cintes i l'Ernest li fa un pegue i se la treu a la primera. Jo li faig un top-rope per recordar els moviments perquè hi ha diversos llocs on s'ha de ser eficient. En Pana fa el mateix.

Al tram dur del projecte del dia.

L'Ernest em cedeix el torn i li faig un pegue des de baix i encadeno! Hi ha dos murets a la part de baix que jo faig diferent que els companys. I a la part de dalt, la dura, ho resolem igual. Al principi del mur, uns passets per pillar una llastreta bona que permet tibar-li fort fins a bons cantos. Després, uns passets de finura cap a l'esquerra, agafant una "conxa" amb la dreta i pujant peus a una bona presa i col·locar-se molt bé. Hi ha una crosta per l'esquerra que permet xapar. Després, lateral-invertida de dreta i pujar molt peus fins una bona lateral d'esquerra, pujar peus i bona lateral de dretes. I la remada final fins la reunió, on vaig fallar la darrera vegada.

És molt més dura que Dan Petri, també 6c+, al seu costat.

I la matinal ha quedat tancada aquí... Avui he tatxat, cosa que no vaig fer dijous ;)

Tarda d'Esquellot

Després de molts mesos de no sortir plegats, avui quedo amb el Ramon. Ell ha estat allunyat de l'escalada durant moltíssim temps i sembla que té el mono... Ara feia uns quants dies que intentàvem quedar per fer una escapada de tarda, però sempre fallava alguna cosa. Avui, no!

Li proposo d'anar a l'Esquellot 2, on no he estat mai encara. Allà ens posem a Dark Room (V), que segueix més o menys una fissureta. És ben guapa. El Ramon la fa sense despentinar-se

El Ramon a Dark Room.

Després, ataquem Alpina (V+). Aquesta és més llarga, amb algun pas de mirar-ho una mica a la part inferior i uns passets més verticals a dalt, per canviar de paret. També ens ha agradat i el Ramon seguia pentinat, fent-la també de primer.

A Alpina.

Proposo de fer la Via d'Enric Humà (6a+), a la dreta de tot. Hi ha uns primers metres amb la roca molla, però es pot pujar sense tocar-la. Trobo alguns passos ben curiosos a la part de baix. Després, una zona suaveta seguida d'un muret on hi ha un pas on em costa de veure l'opció més senzilla. Al final, toca una bona apretada, amb una invertida de dreta i remada a canto bo. Després, anar fent, i uns passets exigents al torreó final. Una molt bon via! Per sorpresa meva, el Ramon decideix fer-la de primer i li surt sense cap complicació! Tant de temps sense escalar sembla que li prova més que bé!

Al 6a+ de la dreta, sense despentinar-se tampoc...

Després em poso a Trampantofu (6b). La part de baix és una placa molt divertida d'escalar, amb moviments guapos que s'han d'anar llegint però que van sortint ben bé. Tot el tomàquet està al desplom, ben potent! Poc a poc s'arriba a un bon canto d'esquerra i toca estirar-se a agafar una lateral de dreta. Aquí m'he posat ben horitzontal, pujant peus per l'esquerra mentre tibava de lateral, i en poca estona em trobo sortint de les dificultats, per sorpresa meva. Aquí el Ramon ha anat en top-rope i fins i tot ha hagut de tibar de cinta, menys mal!

El company a Trampantofu. No hi ha fotos meves avui.

Per acabar el dia, faig Urticària (6a+). Maca de fer, amb algun moviment delicat a la part de dalt, en part per la roca molla. El Ramon ja ha tancat la paradeta i decidim tirar avall.

La ressenya, de Berguedà Vertical.

Ha estat una bona retrobada amb l'escalada per al company! Tot el sectoret està molt bé (ressenya i link a dalt). D'altra banda, i segurament per això, fa pinta d'estar molt concorregut, a jutjar pel corriol tan fressat que hi ha ara mateix! Avui he gaudit encadenant cinc vietes a vista, en una tarda perfecte per airejar el coco, i encara em queden algunes bones vies per fer-hi encara...

Tarda d'Esquellot (Cerro Torre)

Amb en Josep hem fet una sortida de tarda cap al Berguedà. No està clar el temps que farà, al matí ha estat força ennuvolat. Però a la zona estem prou bé amb algun moment de sol i tot. 

Després d'insistir-li una mica, el company accedeix a començar escalfant amb l'Esquellot (6a) en comptes d'anar a sac amb Educa'm Berguedà (6b). El 6a es va fent, sense cap zona molla com l'altre dia, però cal escalar-hi una mica. Moltes cintes és el que cal!

En Josep, a l'Esquellot.

A continuació, ara sí, és el torn de Educa'm Berguedà (6b). S'hi posa el company sense massa dificultats i a continuació vaig jo. La primera part és molt arrampada. Després es redreça però es va fent bé, buscant aquí i allà el moviment més còmode. Més amunt hi ha una apretada per superar un tram lleugerament desplomat i torna a tombar-se una mica abans de l'apretada final, on cal sortir al buit, cap a l'esquerra. Aquests darrers moviments es fan estranys perquè no és evident quin és el millor moment per moure's a l'esquerra. Ha sortit a vista també.

En Josep, a Educa'm Berguedà i jo a la reunió d'aquesta via.

Posem cintes a Buenos Aires (6c+) i en Josep s'hi posa des de sota. Baixant se l'ha estat mirant i entre això i la informació que ell ja portava d'un altre dia es sent prou valent per tibar-li de primer. En algun punt s'ha de penjar, però. El meu pegue el faig en top-rope per estudiar es passos. Hi ha alguns llocs a la part de baix que s'han de conèixer per no tibar més del compte i això és el que intento. Després entrem a la zona de bona ganda i s'arriba al relleix: jo hi vaig per la dreta i el company per l'esquerra. Però després queda el tram final, dur de pebrots. Toca anar pujant aprofitant alguns roms laterals fins pillar algun bon canto viu. Aleshores toca controlar peus: jo poso el dret en un bonyet mentre la mà esquerra pilla un pla lateral fins poder pillar un cantet des d'on es podria xapar la darrera. La sortida d'aquí me la miro per l'esquerra i hi trobo la forma: estirada de mà esquerra en diagonal esquerra, dreta a la vora, pujar peus, esquerra a un canto bo i dreta a un canto a pillar la R.

Al segon pegue, el company tira en top-rope. El meu segon pegue, però, el faig des de baix. M'embolico una mica al primer ressalt fi de la part de baix, cosa que m'infla innecessàriament. Resolc bé el segon ressalt fi: pinça roma de dreta i anar a pillar un fissura arrodonida però suficient per la dreta i pillar bon canto. Després, la zona de gandes i remades llargues, cap problema. Em recupero una mica abans del tram final. Faig els passos de laterals romos, pillo el cantet bo i intento reposar per al darrer esforç, però tinc la mà esquerra bastant tocada. Peu dret sobre el bec, rom d'esquerra i pillo el canto per xapar. Ho faig però aquí intento improvisar segons el mètode del company: L'esquerra tal com feia jo, però aleshores anar a buscar una dreta prou bona a la banda dreta. Ho aconsegueixo, però no tinc forces per pujar peus i em deixo anar! Quina llàstima! Potser, si hagués seguit el meu mètode ho hauria tret, tot i que anava baldat a més no poder. De fet, m'ha costat arribar a la R fins i tot havent reposat!

El meu pegue fanàtic, que acabarà fallit, a Buenos Aires.

Tocarà tornar-hi algun altre dia, però diria que Buenos Aires és més difícil que Dan Petri, com a mínim hi ha més trams on s'ha de donar la talla i això passa factura. També és cert que, tenint ben controlat el primer tram, hagués arribat en millors condicions a la part final... Hi tornaré!

 

Matinal al Cerro Torre / l'Esquellot

Després de molts dies passats per aigua avui hi havia ganes boges de tocar roca. Amb en Pep ens hem mirat la meteo i el radar i ens ha semblat que, malgrat les previsions, al Berguedà hi podríem estar prou bé malgrat que ahir hi havia plogut a bots i barrals.

Ens hem acostat al Cerro Torre, a la zona anomenada l'Esquellot, prop de la Font Negra i semblava que hi hauria alguna línia practicable.

Hem començat fent el primer llarg de Dan Petri (V) per explorar com estava la cosa i per estrenar gats, tant en Pep com jo mateix. La roca tenia algun punt moll, però es podia escalar. Els gats, van justos i tocarà donar-los a poc a poc -avui escalaré amb els vells, però!

 

En Pep, a la primera del dia, esquivant la mullena.

A continuació em poso a l'Esquellot (6a). La primera part és tombada i és qüestió d'anar fent. Després, es redreça i cal controlar una mica. Hi ha alguns llocs on la roca està molla i m'entretinc a buscar el millor camí per no mullar ni peus ni mans i gairebé ho aconsegueixo. La roca està molt freda, però, i toca anar escalfant els dits de tant en tant. Porto una quinzena de cintes i això faci que n'hagi d'anar traient una bona colla per no arribar escurat a la reunió. L'equipament generós fa que això no sigui un problema especial.

Jo mateix, al díedre de l'Esquellot.

En Pep, a la mateixa via. Surt el sol i comença a treballar!

Mentre em despenjo em miro una mica la part superior de Dan Petri (6c+). Em sembla que la part difícil ha de ser sortint de la reunió intermitja i m'ho miro una mica.

En Pep fa l'Esquellot i, baixant, passa la corda per algunes xapes de Dan Petri, per intentar fer-li un tast en top-rope. En aquesta modalitat m'hi poso. Per sortir de la reunió hi ha certament un passet bastant cabró. Però trobo la forma de fer-lo, això sí, aguantant d'alguna nyapa. Més amunt va sortint una mica més de canto i aviat estic a un lloc còmode abans d'atacar l'esperó final. Aquí toca anar una mica a l'esquerra i faig filigranes per no tocar res moll. Poc a poc vaig fent fins la darrera xapa que tinc en top-rope. En A0 i amb una tramposa acabo de muntar-lo (la corda em ve en lateral) i faig una apretada en "lateral-rope" fins la reunió i munto un top-rope digne. Anant en top-rope com toca hauria sortit prou bé, penso.

En Pep la prova però s'encalla i se li resisteix el pas difícil. Després d'aquí ell va fent, inflant-se, però va fent. A continuació jo m'hi poso des de baix, a veure...

El crux em surt ben bé. Per sortir de la reunió vaig a buscar una nyapa amb la dreta i pujo peus a una mena de bec. Després una lateral/hombro de dretes i canvi de mà fins posar-hi l'esquerra. Una tibada pujant peus en algun bonyet i amb la dreta es pilla una nyapa. Pujo peus i aconsegueixo arribat en estàtic a la llastra evident amb l'esquerra (abans he fet una mica de llançament). A partir d'aquí alguns moviments amb cura, però controlats. Arribo a sota l'esperó final, reposo i em concentro. Pillo una lateral, uns cantos i vaig pujant fins la darrera xapa. Aquí s'ha de tibar d'alguna cosa més xica. Vaig inflat i no veig cap canto digne però m'agafo allà on puc fins que m'estiro i pillo els laterals des dels que puc pillar la reunió! Encadenada, però ben inflat!

Acabant Dan Petri.

En Pep ha agafat fred mentre m'assegurava (abans jo també he començat bastant glaçat). En algun moment ha sortit el sol, però s'ha tornat a tapar i bufar airet fresc, cosa que no ha estat gens agradable. Per tant, decidim plegar trastos, ben contents. He acabat fent 4 pegues i m'he emportat Dan Petri, cosa que no hagués imaginat a priori. Sort que la graduació és benèvola -normalment no faig 6c+ ni que sigui en top-rope al primer pegue...

Per cert, baixant de Dan Petri m'he mirat la veïna de la dreta, Buenos Aires (6c+). M'ha semblat que hi havia tomàquet a la part de dalt. De fet, he pujat levitant, tibant (és un dir) de romos laterals... Més avall m'ha semblat que hi havia canto, tot i que no ho he provat... Queda pendent per un altre dia!

Aquí cal portar corda de 80 metres o assegurar des d'uns metres més amunt o despenjar-se de la reunió intermitja, al gust del consumidor! El lloc, una meravella! Moltes gràcies als equipadors per aquests regals.He de dir que hem pogut escalar, malgrat que la cosa no pintava gaire bé... I sumant-ho tot, han acabat sortint força metres de bones vies

Visitant nous sectors

Aquesta tarda hem estat a un nou sector, prop de la Font Negra, a la dreta del Cerro Torre. De ben segur que properament es publicarà alguna cosa. L'Ernest hi havia fet una visita fa uns dies i avui ens hi hem acostat, primer amb en Josep i després se'ns ha afegit l'Ernest mateix. Per arribar-hi cal anar a Can Nebots i seguir el corriol a la dreta, sense pujar al Cerro Torre. Aviat som a un peu de via esplèndidament netejat i arranjat. Aquí, com a les vies, s'ha fet molt bona feina! Els graus són els orientatius que hi ha per ara.

Ara mateix el sector té 8 vies. Hem començat per la tercera de la dreta, Toga (V). Al principi ressegueix unes llastres que no donen molta confiança, tot i que es veu tot sanejat i no hem tirat res avall. Un muret més compacte al mig és el pas més dur. L'arribada a la reunió és sobre bon canto.

Al muret de Toga.

Després hem fet la de la seva esquerra, amb qui comparteix reunió, Saratoga (6a). Els primers metres són molt fins, força verticals i ben tensos. Probablement sigui un xic més difícil que el grau proposat. Quan s'agafa una aresta vertical ja estem salvats i només queden uns metres d'anar fent. Via guapa, però cal anar concentradet!

A Saratoga hi trobem un primer tram ben tens.

En aquestes se'ns ha afegit l'Ernest i s'ha posat a Filibertus (6a+), la via que ressegueix la fissura. Com es pot intuir, és una via més atlètica. Té alguns passos estranys al principi i una tibada més intensa en un punt de la fissura, però surt prou bé i s'acaba fent una bona colla de metres. És la més llarga del sector.

Bona fissura a Filibertus.

Després d'aquesta m'he posat a la primera de l'esquerra, Morro (6b/+). He anat a vista i posant cintes i ha sortit! Té uns passos durs al principi, fins agafar un pla bo resultat de fer caure un roc enorme. Després toca anar resseguint una fissureta, on sobretot cal una bona col·locació. Després toca anar buscant el millor camí per anar progressant, però sempre apareix algun canto prou bo. Entremig hi ha algun lloc per reposar... M'ha agradat força. Probablement jo li treuria el plus.

Fent filigranes als primers passos de Morro.

Mentrestant l'Ernest ha muntat Jack Spàrrec (6b/+) i també l'he fet, aquesta vegada amb les cintes posades. Té un pas més bloquero a la zona de la panxeta, on jo he fet un pas des d'una lateral d'esquerra fins a un bon canto de dreta. Per fer-ho he hagut de pujar molt els peus i confiar... Després en Josep ha trobat un altre lateral per l'esquerra i opina que li ha costat menys que Morro, al contrari que a mi. El que sí és cert és que aquí el pas està concentrat i a Morro hi ha més continuïtat. Després del crux tampoc val a badar, però es va fent.

Al crux de Jack Spàrrec.

Per acabar, m'he posat a la de l'esquerra de la fissura, Atac de Pedra (6b+/c). Baixant de la via anterior li he posat cintes i m'ho he mirat una mica, no gaire. Després li he fet un pegue des de baix a veure què tal. Les primeres xapes acaben sortint més bé del que sembla, aprofitant l'aresta de la dreta. Quan comença a desplomar hi ha algun forat prou bo que permet xapar. La mà dreta a un forat de la fissura, l'esquerra a un altre forat un xic creuat i després m'he posat a buscar per la dreta. Al cap d'una estona he vist un lateral romo a la mateixa alçada que l'altra ma i he intentat tibar-li i pujar peus a caçar una pinça bona per l'esquerra... Però me n'he anat avall. Després m'ho he mirat, passant millor el pes cap a l'esquerra perquè la lateral treballés millor i he acabat la via.  L'Ernest ja l'havia encadenat un altre dia i avui hi ha tornat i en Josep l'ha fet en top-rope trobant-li els passos. 

Després d'ells li he fet un altre pegue i aquesta vegada ha sortit. En comparació amb la Campana de Gauss (6b+) de l'altre dia a Casanova, aquesta m'ha semblat més dura. 

A Atac de Pedra. Comença al tomàquet...

... i després d'aquest xapatge ja només queda 

aguantar, que no és poc!

Entremig, l'Ernest ha acabat de liquidar la feina que li quedava en aquest sectoret, posant-se a la de més a la dreta, la Tal Farràs (V+/6a)

Al muret de Toga.

El sector ens ha agradat molt. És relativament petit, però les vies són ben guapes i la roca és prou bona o ha estat sanejada. Sí que és cert que en Josep ha arrencat un canto a Atac de Pedra i que alguna llastra de la Toga desperta dubtes, però en general està de conya. L'equipament és de fàbula i el peu de via està molt ben treballat. Cal felicitar la feina feta!