divendres, 11 de setembre de 2020

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...

 

dimarts, 21 de juliol de 2020

Roc de l'Alou i pausa


Avui hem anat amb l'Ernest i el Josep cap al Roc de l'Alou, amb ganes de tibar fort. Feia caloreta, però a l'ombra s'estava prou bé. A més, hem tingut el nostre sector per nosaltres sols!

Al crux de Perestroika: la darrera presa d'esquerra que he agafat
avui... i per uns dies

Jo he començat suau, escalfant a la Sonewall(6a+). L'he fet unes quantes vegades ja, però és xula, llarga i serveix per escalfar. En Josep va fort i es posa a Sganga (6c) per muntar vies més potents, tot i que pateix més del que s'esperava i això li passarà factura. L'Ernest escalfa a unes vies de la cara senzilla, que està en mode tatxaire per enèsima vegada :)

Davant l'alternativa de barallar-me amb l'Efecte 2mil, que em fa molta mandra, decideixo seguir escalfant fent la Perestroika (7a) en top-rope, reposant arreu. La faig i va sortint tot, no em canso gens ni faig cap moviment massa intens. Prenc nota mental de tot el que cal...

El Josep prova Putiferi (7a+) en top-rope i queda encallat a la zona de després d'un maillon... senyal inequívoc de que les coses es compliquen. L'Ernest, en canvi, decideix cremar calories a Slow (6b+)... i gairebé les hi deixa totes!

 En Josep, provant la Putiferi...

... i l'Ernest, lluitant a Slow.

Quan em torna a tocar, em poso a Perestroika des de baix. Concentració i esperar el flow! Vaig fent molt bé el primer tram. Quan la paret es redreça hi ha un dels passos que em costen. Hi ha preses que conviden a arrencar per l'esquerra, però jo tiro recte. Preses petites fins pujar un peu a una regleta de dreta, des d'on una estirada permet agafar unes rugositats a un pam de la xapa. Jo faig un pas més dins pillar bon canto lateral esquerra i xapo. Ara es tracta de pujar mà esquerra i fer una remada bèstia fins un bon bec de dreta. Acostar ma esquerra a un pla (buscar una depressió bona per tibar més de gust) i xapar. Moure mà esquerra per fer espai per la dreta i anar a buscar un petit tridit lateral per l'esquerra. Abans hi he arribat amb les cames verticals, buscant un peu esquerre -la versió intel·ligent. Ara vaig encebat i hi arribo amb el peu esquerre molt obert. Ara toca tibar fort i pujar peu dret al bec on hi havia la mà dreta. Quan estic fent el moviment, sento un "clec" i em falla l'anular esquerre i me'n vaig avall. S'ha acaba escalar per avui i per una temporada...


Avui, anant 3, hem pogut fer fotos xules de la Perestroika!

Al crux de Perestroika... Tibada i avall!

D'aquí tocava pillar un bon canto de dreta, xapar i flanquejar a dreta. Pujar per agafar una invertida bona d'esquerra, pujar peus i una remada amb dreta fins un bon canto i xapar. Anar a buscar una altra invertida i bons cantos fins la reunió. Però això serà un altre dia!

L'Ernest li ha fet un pegue també i ha fallat al crux: no ha arribat al bec. A partir d'aquí ha anat fent, reposant fins la R. 

L'Ernest, fent el moviment on he fallat.

Mentrestant, la lluita continua... La Putiferi no sembla factible ara, l'Ernest opina que s'ha trencat alguna cosa... Ja ho investigarà qui vulgui! Ara toca anar desmuntant, amb feina de la bona a Slow però finalment pleguem trastos.

La lesió sembla que no serà tan greu com havia temut d'entrada. El "clec" i el fet que la falange distal quedés sobtadament en la postura que tens en arquejar partint d'una postura inicial en extensió podia fer pensar en ruptura de politja o de lligament. Sembla que només hi ha una inflamació de politja i de la zona articular. De moment, gel, ibuprofens i d'aquí uns dies a tornar al fisio i al metge. Mentrestant, calma. Llegint veig que la majoria de lesions es donen quan estàs al punt àlgid. El d'avui és un exemple més que ho confirma...

dijous, 16 de juliol de 2020

Can Placa


Avui ens n'hem anat a Can Placa. En Josep havia proposat baixar a Casanova, però passant pel davant li he proposat quedar-nos, que jo hi tinc feineta!

Així que ens n'hem anat a l'esquerra, on jo hi tinc unes quantes vies pendents. Hem començat amb Colla Pessigolla (6a), que segueix un díedre. És una via molt maca, on es poden aplicar un munt de repertoris gestuals per gaudir de cada pas. Inclou un parell de zones més intenses i un bon munt de metres.

Escalfant a la més que recomanable Colla Pessigolla.

A continuació ens hem posat a Quico Miku (6b+). En Josep recordava que hi havia un moviment bastant curiós als volts de la tercera xapa, però no ha recordat exactament com resoldre'l i s'ha hagut de penjar. Jo l'he encadenat, coneixent una punxa clau. Toca anar pujant un pensament per l'esquerra, a aprofitar una fissureta oberta i aquí el moviment clau ha estat un cerrojo de dits que m'ha permès creuar l'esquerra fins la punxa i la dreta en lateral a la zona de la xapa, permetent xapar amb certa comoditat. Els peus són raonables aquí. A la part de dalt hi torna a haver una zona fina, fina, on s'ha d'apretar de valent. Tenia una certa por per si fallava aquí, però finalment ha sortit!


En Josep (a dalt) i jo Quico Miku.

Després d'aquesta ens hem posat a Glòria Màxima (6c+). Em comenta en Josep que en algun moment havia estat de 7a... Ell l'havia fet, s'hi posa i la treu amb solvència total. Jo em decideixo a intentar-la directament des de baix i vaig fent bé fins al crux. Aquí em moc una mica massa per la dreta i quan vaig a pillar un forat aparentment bo em rellisca el peu dret i caic i em penjo amb calma per estudiar-lo. Estic molta estona intentant veure la forma de sortir-ne, sobretot per xapar la següent: en Josep ho ha fet des d'un forat d'esquerres, però jo no tinc força per aguantar-m'hi i he de fer un llançament més, fins un canto bo i xapar amb esquerra a l'alçada del pit. Des d'aquí la continuació també em costa un munt d'estona, provant i reprovant. I la sortida de la darrera xapa, també! En fi, que m'he arrossegat vilment! A la baixada he tornat a matisar-ho però estic massa petat. Realment no tinc clar com fer-la!

En Josep ni es despentina posant cintes a Glòria Màxima.

Després d'això en Josep ha fet la TLM (6b+). Jo l'havia feta fa molts anys i recordava un pas tens a la tercera xapa o així i després anar fent. El company la fa i confirma aquesta impressió.

Estic una estona relaxant-me perquè torna a tocar provar Glòria Màxima. Quan estic mentalment i física preparat m'hi poso. Vaig fluint fins al crux, on comença la zona lleugerament desplomada: rom dolentíssim d'esquerres que permet agafar una lateral dreta acceptable, semi-llançament a un rom lateral molt a l'esquerra, pujar dreta en lateral, esquerra al forat des d'on el company és capaç de xapar, pujar mà dreta en una regletilla semi-lateral, pujar peus a una rugositat a la dreta i lllançament al canto bo. Surt! Després, lateral minúscula per la dreta, esquerra a una fissura vertical, remada i xapatge. Creuament de mà dreta a una punxeta i pas de peus a l'esquerra per anar a buscar un bloc bo a l'esquerra, uff! Surt tot, però encara queden un parell de moviments: pujar mà dreta, esquerra a un canto rom rar i remada fins un bon  tridit vertical de dreta. D'aquí xapo creuat amb comoditat i només queden unes tibades que he pogut aguantar bé. Uau! al sac! 

Jo mateix, a punt d'entrar el crux de Glòria Màxima.

En algun moment he tingut dubtes de si les forces aguantarien, especialment al forat de marras que he comentat. Notava com se m'obria una mica la mà, però el llançament ha sortit bé. Quin subidón. També he flipat amb el creuament que he fet a sota el sostre, aprofitant una rugositat que al primer intent ni tan sols he vist, sort que els peus van en adherències prou bones... Estic tenint unes sensacions boníssimes aquests dies!

Deixo la reunió muntada perquè en Josep provi Decoton Fluix (7a) en top rope. Baixant tasto algunes preses i vaig trobant una possible seqüència per fer-la, ajudat per unes cleques visibles. Però la via té molts passos i només en tasto alguns... En Josep s'hi posa amb la corda per dalt, i sort que ho ha fet així. Hi ha alguns alejes incomprensibles on la caiguda és fins a terra sens cap mena de dubte. A sobre la roca és dubtosa... En Josep no la gaudeix gaire que diguem. La zona que he investigat la va traient força bé, però queden alguns moviments per resoldre i la via encara va a una altra reunió... 6 bolts en 23 metres amb roca peculiar i 7a... sale mal, diríem... Jo no m'hi he posat perquè ja he fet prou feina, amb quatre pegues, tres d'ells ben exigents. I en Josep té clar que no s'hi posarà pas més. Cap problema, perquè cap a la dreta tenim feina per una altre dia també.

El company provant Decoton Fluix i no sembla pas que li
hagin quedat ganes de tornar-hi.

Abandonem la zona a 18º de temperatura. No es pot dir que haguem passat calor avui...

divendres, 10 de juliol de 2020

Triomfant a la Gravera


Avui hem fet una escapada de tarda amb en Josep. Enfilem direcció Berga i veiem una foscor imponent cap a ponent, així que decidim anar a la Gravera, que queda un xic més a l'est i està a tocar del cotxe per si hem de sortir per cames... La veritat és que ha estat tronant una bona estona al principi així que teníem dubtes raonables.

De les millors imatges del dia, a la tornada.

Total, que amb els dubtes el company es posa a Lauri (7a). Ell l'ha fet uns quants cops i la té controlada, tot i així es penja: entre que estem "escalfant" i que la memòria no és 100% precisa, no cal trencar-s'hi gaire les banyes...


La fissura inicial de Lauri. Al bony següent hi ha un passet.

Em toca escalfar a mi, així que em poso a la mateixa via, en plan tranqui, si és que es pot "escalfar" "en plan tranqui" a un 7a! L'inici ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i es fa bastant bé. Això sí, hi ha un pas molt cabró, on els peus s'han de posar en adherència que no hi ha: al company aquí li anaven lliscant els peus avall... Després toca un pas llarg, amb certa intensitat, cap a l'esquerra i després toca el crux. En Josep ha trobat una forma, nova per ell, de fer-lo. Jo ho miro i remiro i al final ho acabo veient. Després venen uns metres tranquis i una placa final rabiosilla. I des de la darrera xapa, flanqueig a la dreta i entrar a la reunió per una zona desplomada amb ganes, però amb canto. M'he penjat un munt de vegades, però he anat veient els passos. Ho desmunto tot perquè està tronant amb ganes.

Una tibada llarga per entrar a la zona dura de Lauri.

Han anat caient gotetes, però res important, així que el company aprofita el top-rope i es posa a Leviatán (7a), que arrenca i acaba al mateix lloc, però va per la dreta, bastant en vertical. Sua de valent per anar veient els passos, però més o menys li treu l'entrellat. Mentre baixa, em posa alguna cinta perquè jo li faci un altre top a Lauri.

Li faig un segon intent, ara apretant una mica més, però m'he d'anar penjant també. Matiso el crux mentre pujo però quan torno a provar-lo de baixada no tinc pas força per fer-lo. Acabo de posar-hi cintes perquè el company la faci des de baix.

Així que en Josep s'hi posa a muerte, però falla al crux i s'ha de penjar.

Ara tinc la corda passada i estic dubtant si fer-li un tercer pegue en top-rope... o provar-la des de baix. Al final, decideixo provar-la des de sota, sí. Em noto escalfat, i se m'ha anat passant la inflada del segon top-rope i em noto bé, prou bé. Reposo una estona més, estovant els avantbraços i m'hi poso.

La fissura diagonal surt bé fins al pas dur. Aquí ho he fet diferent els tres intents. En aquest, m'abraço a la roca, recolzant la part interior del genoll a la fissura i reptant una mica per pillar un bec salvador. Estic esbufegant a tope! Aquí m'encongeixo força i aconsegueixo reposar, sobretot calmant la respiració. Quan em noto amb força faig una remada des d'una regletilla de dretes, uns forats roms d'esquerra, obrir peu esquerre a una presa bona, pujar peu dret i estirada fins una regleta bona. Aquí torna a tocar reposar, que els peus són bons, i a continuació ve el crux: Esquerra a un forat, xapar amb dreta i pillar una regletilla lateral per la dreta. Lateral per l'esquerra a l'alçada del pit, pujar peus, regletilla lateral per l'esquerra i aquí ve: pujar peus a una punxeta doble per al peu dret i estirada brutal. Per sort, pillo el foradet bo i sé que ja no em deixaré, tot i que queden uns moviments d'adherència de peus, però amb bones mans, resseguint un nínxol que puja en diagonal a la dreta. Aconsegueixo reposar i calmar-me. Només queda la placa dura del final. Mentre reposo faig cleques a uns forats de mans que després potser aprofitaré per als peus, però no estic segur de veure'ls des de dalt. Aquest tram jo el faig diferent del Josep: Des d'uns forats horitzontals en una fissura cega, pillar una gota d'aigua ronyosilla per l'esquerra i una nyapa per la dreta, obrir peu dret a una gota d'aigua i pillar un foradet-got acceptable per la dreta. Pujar peus, potser a un dels forats de mans inicials i estirar-se a una bústia vertical bona per la dreta primer i esquerra després. Xapar. Des de la bústia, estirada llarga a la dreta, a pillar canto bo, seguit de cantos bons, desplomats però bons. Aprofito una aresta lateral i xapo la reunió. Encadenada!

A continuació, el soci li fa un altre top-rope a Leviatán i aquesta vegada l'encadena. Ha fet alguna tibada forta de monodits i regletilles... esperem que els dits no es ressenteixin. 

Leviatán.

Per acabar la jornada no tinc pas ganes de tibar gaire, així que el Josep proposa anar a "un díedre molt suavet i tranquil", que no és altra que King Kristu (6a). Se suposa que ha de ser una passejada, així que m'hi poso tranquil. La primera xapa està a can pixa i la segona també. Pel que fa a l'escalada, es tracta d'anar fent, però sense descans: la paret de la dreta és desplomada i, si bé a l'esquerra hi va havent presa, s'ha d'anar treballant. Les xapes estan totes a la paret de la dreta, a un metre de la fissura, el que obliga a fer contorsions a cada xapatge i continuar amb la corda en posició estranya. Incompresible. Diria que fa 30 anys, quan es fa obrir la via, ja hi havia qui tenia criteri per posar les assegurances. Seguint amb el tema escalada, hi ha moviments de tot, alguns de placa, molts de díedre i algun d'encastament de mans o dits. A la part final, la via segueix per la paret de la dreta i hi ha algun moviment ben curiós. En total, una via contínua, amb un criteri estrany pel que fa a l'equipament i on si algú només fa 6a, no la farà ni fart de vi. Serveix per acabar el dia, però no és un love-climb en absolut.


 Cool-down a King Kristu.

Amb tot això ja s'ha anat fent tard. Finalment el dia ha aguantat, tot i els trons i alguna gotellada al principi de tot. Hi havia una humitat ambiental altíssima, que ens deixava xops després de cada pegue. Tot i això, la tarda ha estat un èxit. M'he de remuntar més de 10 anys enrera per veure-hi algun 7a encadenat, la Astèrix 2010, a Perles (que clarament no és 7a) i El Mono Dead a Montserrat, al Totxo de Ponent, el 2009. Aquestes setmanes de fanatisme van donant el seu fruit. Ara toca mantenir-ho, que no és poc. El company, per contra, ja imagina 7b's... De fanatisme que no en falti!

Més vaques, gaudint tant o més que nosaltres.


dilluns, 6 de juliol de 2020

Roc de l'Alou


El Roc de l'Alou té la gràcia d'estar a l'ombra, prop del cotxe... Els ingredients ideals per una tarda fanàtica! Avui hi hem tornat amb el Josep i l'Ernest, que ens acompanya, convalescent encara.

Hem escalfat amb Sonewall (6a+), que havíem fet fa un temps amb els mateixos companys en un dia de molt fred! Via d'anar fent, molt ben assegurada (calen 14 cintes!), on he arrencat una llastreta de peus a la zona negra on es redreça una mica. Molt recomanable malgrat aquest incident sense conseqüències!

Escalfant a Sonewall.

Després d'aquesta ens hem posat a Sganga (6c). Aquesta és més llarga que l'anterior i té menys cintes (10), però tot està on toca. En Josep ja l'ha tastat en alguna ocasió i s'hi posa i la fa sense massa problemes, tot i que acaba ben infladet! Jo prefereixo tastar-la en top-rope per no fondre'm excessivament. Baixant he matisat un pas bloquer que hi ha en un ressalt de la primera part, on els companys hi troben la principal dificultat. Jo el resolc per la dreta de la xapa, en Josep per l'esquerra... Em vaig penjant amb calma i vaig veient els passos. Ha estat bona estratègia perquè a la part final, desplomada, val la pena no haver d'improvisar!

Després li he fet el pegue bo i l'he encadenat. Resolta la zona bloquera un xic per la dreta (peu dret en regleta, estirar mà dreta a una regleta lateral aceptable, nyapa d'esquerra, pujar peus i dinàmic a un rom de dretes) ve una zona tranquil·la i comença el mur final. Primer per l'esquerra, després creuar cap a la dreta. La zona complicada és una remada fins un hombro vertical amb la dreta, ajuntar esquerra i obrir dreta a un rom i xapar. Després jo pillo un bec xic amb la dreta, pujo peus i remada amb esquerra fins un bec bo. Recolocar mans fins deixar dreta al bec i sortida amb tendència a l'esquerra, a pillar algun canto raonable. Darrera xapa i resseguir l'esperó i obrir-se a la reunió, a la dreta. Ben bona!!


 El pegue de Sganga reixit!

Mentrestant en Josep ha fet un primer pegue a Perestroika (7a) on s'ha hagut de penjar a la darrera xapa. S'hi poden posar les cintes baixant de Sganga, cosa que hem fet. Després li ha fet un altre pegue i l'ha encadenat sense massa sofriments! Jo també he aprofitat l'ocasió per anar fent metres difícils... La veritat és que m'ha sortit la mar de bé. M'he penjat en uns quants llocs, però m'han sortit tots els passos, inclòs el crux de la via. La veig factible en un intent a mort... A veure!

En Josep s'ha emportat la Perestroika...
 
 ...i jo li he tret els passos.

Sense mirar el rellotge hem anat plegant trastos. Després ens hem adonat que encara teníem temps de sobres per haver-ne fet alguna altra... Però tant en Josep com jo ja estàvem més que contents... I l'Ernest ha estat el nostre fotògraf d'avui, bones fotos! Gràcies!!

dijous, 2 de juliol de 2020

Una altra tarda al Prohibitivo


Seguim fent activitat al Prohibitivo. Avui hem tornat a fer una escapada de tarda a tastar les parets d'aquest sector on sempre hi trobarem gent a una o altra raconada.

Avui hem començat atacant una de les plaques tombades agòniques que té el sector, en concret El Preki (6b+). En Josep s'hi ha posat a saco... i aviat s'ha hagut d'anar penjant aquí i allà. Jo, que me l'he agafat en plan tranqui, per escalfar, m'hi poso en top-rope i vaig tastant i ullant alternatives tant mentre pujo com mentre baixo. Finalment li veig possibilitats.

Una placa tombada de 6b+... "sale mal"!! (com a mínim a vista)

Després en Josep li ha tornat a fer un pegue però malauradament ha fallat en un punt i s'ha hagut de penjar. Després la resta bé. Quan ha estat el meu torn he encadenat! Es tracta d'una via molt difícil de fer a vista. Toca saber tastar alguna lateral per la zona de l'esperó i, sobretot, confiar en peus minúsculs i estar disposat a tibar d'algunes nyapes i foradets mínims en diversos punts. Sols hi ha un punt al mig on hi ha un parell de forats bons des d'on s'arriba a un bon repòs de peus que permet atacar un segon tram agònic. Després, quan la roca perd qualitat, hi ha molt millor canto i la via ja està salvada. Al sac!

A continuació, en Josep li tenia unes ganes enormes a la Terra (7a) i cap allà ens n'hem anat. Li he recomanat que fes un pegue tranquil per recordar moviments, reposant, perquè si no, s'hi posa i el lluita posant cintes. Jo li he fet un tast en top-rope per recordar també i després ha estat el moment decisiu, el pegue de la muerte del Josep. I l'ha tret! Ha estat a punt de fallar a la sortida del darrer ressalt, però ha aconseguit asserenar-se i acabar triomfant. Després li he fet un altre pegue en top-rope, bastant accidentat! El primer tram és bloquero i s'ha d'apretar ràpid per no perdre forces, total que m'he oblidat de treure la cinta. M'he penjat però he anat a donar un cop d'esquena a l'arbre dels collons que hi ha a sota la via. De fet l'altre dia ja hi vaig tenir un altre contacte indesitjat... Esparracada de samarreta i pocs efectes secundaris. Al segon intent també he fallat per algun motiu, total que m'ha costat tres intents superar la part inicial. Després m'he anat movent bastant bé, però no m'he vist prou fort per aguantar-ho tot. Val a dir que avui hi havia molta humitat i algun dels forats no donava la confiança que desitjaria. Així que m'he penjat en un parell de llocs. Els passos han sortit, però no em veig prou fort per encadenar-los.

En Josep, encadenant Terra!

Com que això és el meu llibre particular, m'ho apunto per algun dia (spoiler pels que busquin anar a vista): Primer tram, bústia raonable de dreta, pedres per les dues mans, pujar peus i pillar bústies horitzontals: la dreta a la de dalt, l'esquerra a la de baix. Pujar peus, dret a una merdeta i esquerre a bustieta per remar i pillar regleta trencada a esquerra. D'aquí t'enfiles a un bolo de peu bo i repòs, xapant segona. Esquerra en lateral invertit (tibant fort), pujar peus en bicicleta i remar fins bustieta de dretes. Remada a bústia gran d'esquerra, dreta en bústia bona i xapar tercera. Aquí hi ha alternatives, però cal mantenir dreta a la bústia i pujar peus. Es tracta d'agafar una regleta a la vertical de la xapa i d'aquí anar a una bústia roma a la dreta i pillar la bústia bona amb la dreta que, tibant en lateral permet estirar-se, xapar amb esquerra i pillar la bústia roma que hi ha al costat. Des d'aquí jo crec que la seqüència millor és pillar bústia roma a sobre amb dreta, pujar peus i rebotar la dreta fins una zona plana, pinçant amb el dit gros. D'aquí, pillar un bon lloc per les dues mans a la fissureta que es mig insinua. Pujar peu dret un poquet, pillar un parell de regletes amb esquerra i dreta i pujar peu esquerre i dret a les bústies romes i sortir del perill. Acabar d'arribar a la xapa i d'aquí ja anar fent fins la reunió. (Aquí hi ha una regleta bona de dreta, pujar peus i remada fins regleta bona d'esquerra).

En canvi, jo no encadeno ni en top... però m'hi moc.

Es tracta d'una via on cal tenir la força suficient i també una certa convicció: sols hi ha 5 xapes i en al darrer pas difícil encara hi ha incerteses quan la xapa està sota els peus... Tot i que sóc capaç de fer tots els passos, has d'arribar al darrer crux amb molta reserva de forces i jo no hi arribo (encara) :) També és cert que si no hagués hagut de fer el primer tram tres vegades potser hagués anat una mica millor... I segur que un dia més fresc i amb menys humitat hi hagués ajudat bastant... Tot plegat excuses!

Doncs amb aquest quart pegue ens donem per satisfets! Ens queda molta feina per fer aquí... Ara faltaran ganes i forces

dimarts, 30 de juny de 2020

De mica en mica...


Avui hem tornat a Montserrat Nord, al Prohibitivo. Per escalfar ens hem posat a Losi (6a+). Díedre durillo, on s'hi han de posar ganes. Però serveix per escalfar que és l'ús que li hem donat.

Escalfament a Losi.

A continuació, m'he posat a Desperta Ferro (6b+), que l'altre dia havia quedat pendent. Al primer pegue m'he quedat pillat després del desplomet... Després n'hi faig un altre, sense cap error, i me l'he endut amb bastanta solvència! Com canvia la cosa quan saps exactament on cal anar...


Avui m'he acabat emportant a Desperta Ferro.

Quan hem baixat de la Losi, hem deixat cintes a Chochín (6c+) i li hem fet alguns pegues. En Josep se l'ha emportat al segon. Jo, en top-rope, li he tret tots els moviments, però no he estat capaç d'encadenar-la. Una via de foradets, amb algun pas llarg, on cal estar tota l'estona donant la talla. Fins i tot, al final, quan sembla que les dificultats baixen, trobem placa fina amb mans i peus xics on no val a badar... No és gens senzilla, de fet originalment estava 6c+/7a...

A Chochín hi ha feina!

Entre pitos i flautes, hem fet una bona activitat, amb bastants pegues a vies difícils, així que ho hem deixat aquí. A poc a poc vaig tatxant cosetes i vaig fent metres exigents, que és del que es tracta.

Casualment, aquí hem coincidit amb en Teo, amb qui hem coincidit en altres mogudes. I avui també tanco el mes del retorn després de la Covid... No es pot pas dir que hagi anat gens malament, esportivament parlant!

divendres, 26 de juny de 2020

Quan les cintes pengen...


...sense tocar la paret, vol dir que la via desploma!

Aquesta tarda hem tornat al Berguedà amb en Josep. Ell tenia intenció d'anar al Roc de l'Alou i ens hi hem acostat. Però just davant nostre hi portàvem un cotxe que també s'hi ha parat, i ja n'hi havia un altre. Hem tret el nas i ha semblat que hi hauria massa gent, així que ens n'hem tornat a anar a Can Guies.

Aquí hem escalfat amb vies diferents, en Josep amb la Petits Miracles (6a+), on s'han de fer alguns petits miracles per treure-la i jo amb la Te la Dedico (6a) a la dreta de tot. D'aquesta en tenia el record que era d'anar fent i realment s'ha de fer una mica més que això. Molt bona, i bona per escalfar.

En Josep, fent la tatxada actual a Petits Miracles. Jo no tenia pas
ganes de passar por i tensió i me n'he triat una de més suau...

Després d'aquí, cap al plat fort, la Rasca i Pica (6c). És el segon dia que fem aquests salts, escalfant poc, però encara ens n'hem sortit prou bé fins ara... En Josep ja l'havia fet alguna vegada, s'hi ha posat i l'ha fet posant cintes sense massa complicacions. El meu pegue ha costat bastant més! El començament és molt finet sobre roca peculiar, trencada però sanejada, amb alguna incertesa fins pillar un canto invertit a la fissura. Aleshores toca resseguir-la i sortir recte amunt. Aquí m'he embolicat, intentant fer-ho una mica per l'esquerra de la fissura i m'he inflat ràpidament. M'he penjat i he vist que toca anar recte amunt, a un bec d'esquerra i a un bloc enorme que sembla que hagi de caure però que no ha caigut fins ara i segurament no ho farà... D'aquí flanqueig a esquerra, d'anar fent amb bon canto i repòs de mans i peus per atacar el desplom que mena al díedre. Aquí també s'ha de mirar, amb una presa d'esquerra bona fins un canto sortit on s'han de creuar mans i passar la dreta a unes laterals/pinces. Em torno a penjar per estudiar-ho. Després ja s'entra al díedre ben curiós. Bastants passos amb poca mà i peus raonables, alguna presa invertida que convé aprofitar i algunes dificultats per arribar a una llastra invertida. De fet, aquí he estat una bona estona buscant la seqüència, perquè no em sortia. Quan pilles l'invertida amb les dues mans, ja està: estirada amb l'esquerra a una fissura bona i pujar peus, xapar la darrera i tràmit fins la reunió. He quedat ben inflat!

A continuació en Josep se n'ha anat al seu projecte, la Pancho Colate (7a) i s'hi ha barallat una mica més. L'ha anat fent, però penjant-se. Ja al primer moviment ha vist que avui no era el dia de l'encadene, així que s'ha anat enfilant, matisant els passos i intentant recordar-la per una altre dia.

En Josep, a Pancho Colate. El dia que tingui la ràbia per fer els primers
metres, li sortirà!

Després d'això jo li he fet un segon pegue a la Rasca i Pica (6c) i ha sortit! Quina diferència entre saber on vas i on no! En aquest intent, la primer part ha sortit ràpid, el que ha permès arribar al repòs no tan petat. L'entrada al díedre l'he resolt bé, tibant de laterals, sense por de pujar peus. Al primer intent m'ha costat molt decidirme! I pel díedre he anat fent bé, fins i tot he vist una lateral que abans no havia tastat i he arribat a la invertida final molt bé. I d'aquí a la R, un passeig! Tot i això, en aquesta via hi ha moltes cintes que pengen, sense tocar la paret!


Jo mateix, a Rasca i Pica. Sabent on cal anar surt prou be. Sense... no!

Després d'això, en Josep ha tornat a fer-li un tast a Pancho, sense gaire convenciment. I jo m'he encordat i he fet el gest de tastar-la... No sóc capaç d'aixecar els peus de terra, aquí. S'ha de fer una tibada molt béstia d'una mini regleta lesiva, amb els peus en adherència... massa difícil per mi! La veig impossible, de fet!

Tot i això, els dos marxem del sector amb un molt bon gust de boca, perquè treballar, hem treballat!

dimarts, 23 de juny de 2020

Revetlla Prohibitiva


La pre-revetlla de Sant Joan l'hem fet amb en Josep al Prohibitivo, novament. Hem començat amb una via suaveta, l'Esperó de la Martina (6a+). Aquesta és fina, fina, però es deixa fer bastant millor que altres vies del seu grau que hi ha a la vora.

L'Esperó de la Martina.

Després, per "escalfar", ens n'hem anat a Per a Penélope (6c), que l'altre dia em va quedar pendent. En Josep em posa les cintes i l'encadena al mateix fer. Jo m'hi he posat des de sota, i també l'he encadenat! Tenia controlats els moviments claus i ha anat sortint tot rodat. La zona més dura és a la part central, fins pillar els cantos que et permeten agafar la vira diagonal. I també és molt dura l'entrada a la reunió: avui no he estat per filigranes i he anat directe a la baga que fa de cadena! Subidón!



Avui m'he endut Per a Penélope. Aquí el pegue d'en Josep.

Després tocava quelcom més dur i en Josep s'ha enamorat de Terra (7a) i s'hi ha posat. Al primer pegue s'ha anat penjant. Jo l'he provat en top-rope i també m'he hagut de penjar un munt de cops. Al segon pegue en top, el Josep ja li ha trobat el truc i jo també. No per encadenar-la, però gairebé. Té una entrada plaquera rabiosa, amb moviments amb mans prou bones, però peus justets i on no s'ha de badar gaire. Després, moviments de forat a forat, amb remades llargues fins a la darrera xapa de la placa vertical. Per xapar-la hi ha una bona bústia de dretes, on s'hi pot arribar de diverses maneres... Des d'aquí, un forat rom per l'esquerra i el crux: un altre forat rom de dreta, pujar peus i pillar uns plans i una regleta amagada a una llastra roma. Hi ha alguna regleta d'esquerra i dreta que, amb els peus correctes et treuen de les dificultats i deixen en terreny un xic ajagut, sense res bo, però on es pot anar fent fins pillar la darrera xapa. Des d'aquí, regleta de dretes, remada d'esquerra i reunió!

En total, li hem acabat fent tres pegues cadascun, el darrer però pitjor que el segon. Podria sortir algun dia!

Provant noves sensacions, a Terra.

I després d'aquesta hem plegat trastos i cap a la revetlla de veritat, amb una bona colla de metres difícils a l'esquena! Un bon entrenament, espero.

diumenge, 21 de juny de 2020

Bona collita a l'Arcada


Avui li he proposat al Josep d'anar a l'Arcada, a la Cinglera dels Esqueis. Jo hi havia estat un parell de cops i havien quedat coses pendents i em semblava que avui la cosa podia anar bé. Hem fet l'aproximació per baix, seguint la pista amunt fins trobar les marques del GR cap a la dreta. Ens hem enfilat i hem baixat a la dreta, entrant al sector per la part esquerra. Les altres vegades havia vingut per la zona del berenador. Segurament el millor encara és pujar per la pista fins l'Amfiteatre i seguir per peu de paret. A veure si la propera vegada encara me'n recordo...

A la dreta del subsector Arcada quedaven un parell de vies per fer, així que m'he posat a la Prostitució Espanyola (V+). Una via ben divertida de fer, amb els primers metres molt característics de la zona. Xula, tot i ser senzilla.

A la Prostitució Espanyola.
En Josep no s'hi posa i ataca la Tanti Auguri (6b) que ja he fet un parell de cops. Pel mig troba un escurçó petitet i fa una variant per evitar ensurts... Quan és el meu torn jo no el trobo per enlloc, molt millor! La via és contínua, d'anar fent, molt maca i variada i amb el tram final un xic més exigent.

En Josep, a Tanti Auguri.

Aprofitem per posar cintes a un dels projectes del dia, l'Art de la Guerra (6c). Baixant m'he mirat una mica la zona complicada, on l'altre dia vaig fer un intent fallit... S'hi posa el Josep i la treu! Curiosament ell i jo fem la zona del crux ben diferent: jo he posat el peu a la vira venint de l'esquerra, tibant d'una lateral amb la dreta (la presa bona avui estava molla) i d'una gota d'aigua amb l'esquerra. Després toca aixecar-se per agafar unes invertides i un canto arrodonit amb la dreta per pillar una fissureta curta però bona des d'on es xapa. Després jo m'he embolicat bastant i m'he quedat bastant pillat amb una invertida bona i peus en adherència. Per sort, ho he resolt i he anat recuperant forces fins la darrera xapa, on torna a haver-hi una bona apretada fins la R. Al sac!


Avui hem triomfat amb l'Art de la Guerra.

Baixant poso cintes a Amazing (6c). En Josep s'hi posa i la fa amb solvència. Darrera seu vaig jo i també l'encadeno a la primera. El pas que m'ha costat més és superar el primer sostret on he fet unes bones apretades perquè no he encertat les regletes bones per sortir-ne amb més dignitat... Després un tros d'anar fent fins a sota el sostre gran, que es passa una mica per la dreta. Un bec rom d'esquerra i una estirada fins una lateral de dretes permet pujar peus i xapar des d'un bon pont de roca. Després, terreny suau fins la reunió. L'altre dia hi havia una colla que comentava que era un 6c més senzill que l'anterior i també ens ho ha semblat a nosaltres.


A Amazing també s'ha de tibar. A la foto de baix,
jo mateix encarant el primer crux. A dalt, en Josep a punt d'encarar el
desplom gran.

Després d'aquestes bones sensacions ens n'hem anat cap al Gendarme i ens hem posat a Tenemos que Hablar (6b+). En Josep jura i perjura que l'havia intentat fa temps, però a la guia diu que és del 2015... un misteri. Es veu una via exigent i ho és. En Josep va fent fins a sota un desplomet que hi ha a la paret dreta del díedre i des d'aquí toca passar mans a una vira que se'n va a l'esquerra i aquí s'ha de penjar. L'acaba i m'hi poso jo, també des de sota. Vaig fent bé fins on hi ha el crux i em decideixo a provar-lo. L'he trobat extra-mega-dur! Un bidit prop de la fissura estava moll i he creuat dreta fins un foradet no massa bo, amb el peu esquerra en una depressió en adherència. He fet força amb tot, creuant mans, movent una mica peus, rebuscant mans... Finalment, he pogut pujar una mica el peu dret i, amb esforços, acabar pillant alguna cosa acceptable a l'esperó. Després toca tornar cap al díedre però ja hi ha millor canto. He esbufegat com una bèstia, però ha sortit, també. 


A Tenemos que Hablar.

Després, en Josep li ha fet un segon pegue i també l'ha tret. Ens ha semblat igual de difícil que les d'abans, aquesta amb un aire més clàssic. Amb aquesta hem arrodonit un dia de collita excepcional :) A veure si dura una mica la bona ratxa post-confinament... Per cert, avui sí que tinc fotos on surto jo ;)

dimecres, 17 de juny de 2020

11 anys després...


Aquesta tarda hem tornat al Prohibitivo amb el Josep. Tenim esperit masoquista, jaja! Tot i que el company pensa que es pot escalar on sigui, ni que sigui reposant a cada xapa, jo prefereixo el procediment clàssic de començar per coses assequibles... Així que ens posem a Esquirol Lladre (6a+). Comença el Josep i se les veu ja per aixecar-se de terra... i és que aquí no regalen res, més aviat escatimen alguna cosa! Quan ha estat el meu torn és ben bé perquè m'he dit "Amunt, no fracassis aquí!" Hi ha alguns passets ben burros i, a sobre, amb els peus diminuts i patinosos... Encadenada i no caldrà tornar-hi!

Després ens n'hem anat a Riss (6b+), la meva bèstia negra particular. Fa onze anys li vaig fer un parell de pegues en les dues visites que vam fer a la zona. I tenia anotat que "El proper dia, dos pegues més i així successivament". Doncs avui li he fet un pegue després de que en Josep li posés cintes a vista i s'hagués de penjar. He anat fent sorprenentment bé, fins xapar la penúltima. D'aquí he anat a la fissura, on hi ha un canto boníssim però vas tan inflat que no ho sembla. I de sobte he recordat que era aquí on m'havia quedat les altres vegades! I, per no ser menys, també m'hi he quedat avui!

El Josep ha fet el segon intent i la treu. La pressió ara és insuportable :) Així que m'hi poso i vaig fent. Supero amb solvència els alejillos de baix, ataco el deplom, en surto, vaig a la fissura i em poso bé de peus, amunt i avall, buscant la posició, fins que en trobo una que em permet reposar una mica i estudiar el que queda: xapar des de la part de dalt de la fissura (encara no ho he fet!) moure peus amunt i buscar alguna cosa que permeti entrar en terreny més senzill. Per sort, surt! La Riss tatxada onze anys després, això sí, esbufegant de mala manera, que no sé si és la via, el confinament o la Covid ;)

Al desplomet de Riss.

Després d'aquesta, ens n'hem anat a Per a Penélope (6c) una mica a l'esquerra. No m'hi havia fixat mai i es veu una via ben guapa! A més, ho és, tot i que està sobadadeta, perquè deu ser on escalfen tots els que venen per aquí. El Josep va enxufat i s'hi posa. S'equivoca en algun lloc i s'ha de penjar però la va traient. Jo tinc els braços com botifarres encara i la faig en top-rope i em surten tots els moviments excepte l'entrada a la reunió!

En Josep li fa un segon intent i aquest l'encadena. Jo hi torno en top-rope i faig com abans, però la tinc controlada ja. A la propera visita hauria de caure (la via, no jo)! Val la pena que algú posi les cintes, però. La segona, sobretot, està alta i una caiguda podria tenir conseqüències...

Placa espectacular Per a Penélope.

El soci encara té ganes de gresca i es posa a la de la seva dreta, que no està a ClimbAround, El Pas de la Discòrdia (6c+/7a). Aquí hi ha més feina, sobretot concentrada a un passet, que deu ser el de la discòrdia. Jo no tinc necessitat de tibar més així que pleguem!

Lluitant sense èxit contra el Pas de la Discòrdia.

Ha estat una tarda ben intensa, amb 5 pegues intensos per la meva part. Anem bé!