diumenge, 7 d’octubre del 2018

Roc Negre


Avui he tornat a la roca. He estat un temps sense tocar-la, primer per molèsties a l'esquena i després perquè altres activitats no han deixat temps per aquesta. Curiosament, amb en Pep Ll. ens hem tornat a arriscar en un dia que podia pintar malament i, a sobre, hem enfilat cap el berguedà. Al matí els núvols cobrien la part alta així que hem canviat de plans i hem anat cap al Roc Negre, prop de la Font Calenta. Jo hi havia estat una vegada fa un parell d'anys i havien quedat bastantes línies per provar.

Avui hem començat per la Gats As (6a), gairebé la primera que et trobes pujant pel camí. Una via variada, amb un tram plaquero al principi, una zona més suau després i un desplomet a la part final que es deixa anar fent.

Començant el dia, a Gats As.

Aprofitant que comparteixen reunió, hem posat cintes a la del costat, El Gat amb Gats (6b). Aquí s'ha de tibar una mica més a la zona del desplomet. Curiosament li he encertat l'entrellat a la primera, tibant de laterals, creuament de mà esquerra i estirada fins un canto bo. Aquí, agafar una invertida sota el sostret i pillar un lateral fins agafar bon canto i poder pujar peus. Molt bona via!

En Pep, acostant-se al crux de Gat amb Gats.

Després ens n'hem anat a Jarto de To (6a). La via comença per una fissura prou bona, on he trobat a la primera els llocs on és boníssima: permet tibar amb ganes sense patir massa. Després hi ha algun tram on s'ha d'anar negociant una mica, però sense patir gaire. A l'arribada a la reunió hi torna a haver un passet, aquest força delicat per al meu gust. La roca és llastrosa, els peus no donen confiança absoluta i he apretat el culet. He de dir que no m'he atrevit a agafar-me a un canto que hauria facilitat la feina.

En Pep Jarto de To.

Baixant hem posat cintes a la veïna de l'esquerra, Amics Inseparables (6b+). El començament va pel mateix indret que la Jarto de To, però amb xapes pròpies. També acabes agafant algunes preses similars fins que es separa clarament cap a l'esquerra. Algun passet de finura però d'anar fent i aviat em planto a sota el mur final on ja s'endevina que hi ha el tomàquet. La roca és similar a la part final de la que acabem de fer, cosa que no dóna massa confiança: diria que no es deu fer massa, si no ja no hi hauria dubtes... Aquí he fet uns quants passos de levitació. Primer per l'esquerra fins trobar una bona pose per reposar i anar buscant la continuació, gens evident. Després he decidit anar per la dreta i anar a buscar la darrera xapa per aquesta banda, perquè per aquí, com a mínim hi ha relleu.  Per sort, es xapa ja amb bon canto, que si no... D'aquí fins la R hi ha un trosset, però apareix prou canto com per fer-ho sense massa dificultats. He hagut de lluitar psicològicament per no penjar-me a la penúltima xapa. No trobava la manera de canviar de posició, però finalment me n'he sortit i me la puc apuntar a vista. Molt bona!

Als primers metres de Amics Inseparables.

Per acabar, fem Nando Multumesc (6a), a la dreta d'aquestes dues darreres vies. Els primers metres són verticalets, amb moviments guapos. Després, zona un xic més tombada, un tram d'adherència i canvi de banda d'esperó a posar-se sota la vertical de la xemeneia que baixa. Per entrar-hi hi ha un pas ben difícil, amb peus delicats i presa xica. Després es podria pujar en xemeneia, però és molt més elegant espatarrar-se i pujar en díedre. Moviments molt guapos per anar pujant i flanquejar a l'esquerra. Després, un ressaltillo i la reunió, al cap de 34 metres de via. He tret alguna cinta perquè el traçat fa alguna ziga-zaga. Una via ben variada!

A la xemeneia de Nando Multumesc.

Ha estat un matí ben aprofitat, amb 5 vies ben llargues i ben guapes. A primera hora feia fresqueta, temperatura ideal per encadenar :), i després ha sortit un solet ideal. També ha servit per treballar el repertori gestual, amb molta varietat de moviments. I una bona collita de vies que m'he pogut apuntar!