Camarasa. El Túnel

El Túnel era un sector de Camarasa que tenia ganes de visitar des de fa temps. Però els matins d'hivern hi fa fred, a l'estiu hi fa calor i entremig mai no he trobat el moment d'anar-hi, jeje. Per això, quan el Pep m'ho va proposar vam pensar que avui seria la darrera oportunitat d'anar-hi abans la calor no apreti massa. Total, que el Ramon el Pep i jo mateix ens hi hem atansat.

És un sector recent, parlant en termes relatius, amb bona roca i un munt de vies factibles. La informació actualitzada sembla ser que està aquí. Com deia, jo no hi havia estat mai però en Pep hi ha anat sovint i s'ho coneix bé. Ens farà de guia solvent!

Comencem poc a poc, fent la Wrecking Ball (V). Una vieta bonica de fer, que ens permet situar-nos amb el tipus de roca i la forma i textures de les preses d'aquí. Només trobem un passet de mirar-s'ho una mica quan toca entrar el diedret final. La fem tots de primer, després de convèncer el Pep que no es perd gaire temps fent-ho així ;)

A la primera del dia. Bona roca i bon tacte!

Després el Pep ens recomana No Ekipo Però Critiko (6a+). Aquí hi hauríem de trobar un bon salt de dificultat, però la veritat és que es deixa fer molt bé. Ara, a la part final s'ha de tibar una miqueta i, a més, hi ha algun alejillo que no s'entén gaire. Obliga de debò! Seguim amb la tònica anterior de fer-ho tots de primer!

A No Ekipo... Bona i d'anar fent, suau fins al mur fina.

Baixant, posem cintes a la veïna de la dreta, Per Lluir s'ha de Partir (6a+). És similar a l'anterior, amb una entrada clarament més dura que l'altre. A la part de dalt, similar. Aquí en Pep ha optat per fer-la en top-rope però surt perfecte!

Per lluir s'ha de tibar... a la primera part!

Em vaig mirant la via de la dreta però des de baix no ho acabo d'entendre: vaig veient xapes, però a la part final sembla que en falta una. Quan baixa, li dic al Pep que s'ho miri i confirma el que es veu de baix: des de la última fins la reunió hi ha una excursió exageradíssima. Tot i això, hi posem cintes... Em poso, doncs, a Wasteland Baby (6b). Aquí hi ha una mica més de feina i al mur final t'ho has de mirar força. Als voltants de la darrera xapa jo m'hi he acostat per l'esquerra, m'he ficat a la placa per uns forats relativament bons i he passat a l'esquerra, a posar els peus sobre un ressaltillo vermellós a un petit diedret. Aquí ja tens la xapa per sota dels peus i queden una colla de metres fins la reunió! Toca un pas de decisió per aixecar-se i... sí, hi ha canto que permet moure's. Jo em moc cap a la dreta, controlant bé els peus amb una tensió altíssima, tot i que recte apareixen bones gandes i permeten arribar a la R més ràpid. Però això no ho saps, anant a vista! Una bona vibrada que, segons la meva opinió, és totalment innecessària en una via esportiva i més si la resta de xapes estan a una distància normal (sí, ho he de reconèixer: no he equipat i em permeto opinar).

La xapa per sota dels peus, encara ve un pas difícil i falten bastants metres per la reunió.

El Ramon està fort i fort de coco i s'hi posa també de primer. Ara bé, fa un parell de volades a la part final... La primera, per sorpresa amb un bon vol, la segona ja més controlada. Sort que portem la canya (i és ben llarga) i amb una mica de traça acaba podent arribar a la R. En Pep no dubta i s'hi posa en top-rope.

A Wasteland Baby (6b).

A continuació al Pep li fa gràcia que ens posem a una de les vies que s'ha obert darrerament i que tenen una pedreta amb dibuixets pintats: Efecte Voll Damm (6a) i Aliento de Dragon (6a+). Opto per posar-me a Aliento de Dragon (6a+). És una via que s'ha netejat recentment i hi trobem una repiseta reforçada generosament amb sika. El recorregut és molt ben trobat i els moviments ben xulos. Ara, s'ha de treballar! En particular, a partir de la repiseta: aquí toca anar un xic en diagonal a la dreta i després en diagonal a l'esquerra, a cercar busties raonablement bones. Després ve un tram ben dur, on jo he fet una remada força llarga amb esquerra a pillar una bona regleta d'esquerres i després pots reposar bé (el tram és lleugerament desplomat). I ara torna a venir un aleje inexplicable: hi ha una xapa a sota el desplom final i fins la R hi ha 6 metres ben bons! Quan aconsegueixes agafar un bon canto a sobre el desplom és cert que ja tots són bons i també és cert que la caiguda seria ben neta (tot i que llarga)... Al Ramon li deixaré una extensió de quatre o cintes (totes les que m'han sobrat). La via és molt bona. Ara bé, més difícil que Per Lluir... i molt més difícil que No Ekipo...

A la darrera del dia. Bona via, amb caiguda espectacular a la part final. 

Després de fer cinc vies (amb algun entrebanc afegit) ens donem per satisfets i optem per recollir trastos. Hem anat buscant les ombretes que mig hi ha a peu de via i hem aguantat prou bé. Això sí: a partir d'ara serà recomanable buscar altres sectors o venir-hi a la tarda, segurament a partir de les 15:00 (o més tard si el dia ha estat calorós). M'ha encantat el tipus de roca i les vies que hi trobem. Totes elles amb bona roca, ben sanejada allà on ha calgut i ben equipades (malgrat algunes alegries per entrar a les reunions). Hi tornarem, a no ser que es confirmi la tònica de les entrades a la reunió (2 de 5). Digueu-me covard!

Camarasa: Pat Garrett i Cinderella

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a Camarasa, o l'ombra de la Paret del Dispensari i al Puro. La idea era començar amb la Pat Garrett i després anar cap al Puro. Decidim que comenci jo i em poso a la feina.

El Puro, vist des de la Pat Garrett.

El primer llarg demana bastant (6b) i més venint en fred. Uns primers metres gens evidents fins la primera xapa i després alguns moviments més on s'ha de tibar d'alguna regleta horitzontal però també vertical i fer anar bé els peus. Una mica més amunt hi ha un pitó que ràpidament desxapo, perquè el llarg està més que equipat. Una mena de maillon rovellat em fa pensar que hi haurà un pas difícil allà però al final resulta que és una anella antiga que no se sap gaire què hi pinta. Per aquí cal anar aguantant i llegir bé els moviments, però poc a poc la cosa es va suavitzant. L'arribada a la reunió és per un terreny tombat i lleugerament herbós.

L'Ernest als darrers metres del primer llarg.

El segon llarg (6a+) comença estranyot fins la primera xapa. Després, anar fent fins entrar a un diedret força fi on hi ha algun pas de finura fins pillar un bon bidit. La via se'n va a l'esquerra i després torna a la dreta per una roca vertical o més però amb molt relleu i forats i regletes bones ben sovint. Els darrers metres m'han semblat força exigents.

Al segon llarg.

Em poso al tercer llarg (6a). Als primers metres la roca està coberta de terra. Per sort, el relleu de la roca és prou profund com perquè no sigui un problema. Pensava que aquest llarg ja seria més suau però no és ben bé així. De fet, hi ha un parell de llocs on cal tibar de valent, en terreny molt vertical o més i aprofitant algunes fissures. M'he inflat una mica i tot i, a més, aquí les xapes estan una mica més lluny. Hi ha qui parla de posar algun friend; portava els aliens, però no m'ha calgut posar res malgrat tot. La reunió queda una mica a la dreta en una anella rovellada i un maillon, ben posats en horitzontal per arrissar bé les cordes!

Darrera tirada, vista des de la R3.

Rapelem fins la R2, on hi ha un parell d'anelles, també en horitzontal (senyor, senyor) i el segon ràpel ens deixa a terra amb les cordes ben arrissades.

Ens dirigim cap al Puro a fer la Festa Birmana. Però just quan hi arribem hi ha un parell de noies que estan començant la Festa Vikinga que comparteix R1 i la resta de recorregut. A l'Ernest li ha ben girat els plans! Jo li proposo de fer la Cinderella i al final ens hi hem posat. L'Ernest volia fer el primer llarg de la Festa Birmana així que començaré jo perquè pugui fer el segon de la Cinderella que és el difícil.

Em poso al primer llarg (6a+) de la Cinderella, que és la primera via a l'esquerra de la Directa, que va per la fissura. Més a l'esquerra hi ha una altra línia de xapes que sembla que mor en una reunió. Aquest primer llarg és guapíssim, amb molts moviments ben interessants (i difícils!). Està molt ben assegurada, però. Poc a poc, vaig fent. Toca mirar bé a esquerra i dreta per trobar el millor forat i la millor regleta, que n'hi han! Tot i això, s'ha d'apretar una mica -potser és que la suma de metres ja fa efecte?

Primer llarg de la Cinderella. Molt, molt recomanable!

L'Ernest es posa al segon llarg (6c). Em sembla que l'arrencada és una mica per l'esquerra de les xapes i així li dic al company. Hi ha una bona apretada, amb algun bon bidit, però alguna regleta força més dolenta, i alguna remada amb mals peus fins pillar alguna cosa raonable. Agafada una bústia gran i bona, la cosa es suavitza: cal fer una volta per la dreta i després en diagonal cap a l'esquerra fins arribar sota la zona desplomada. Aquí, bavaresa burra controlant bé els peus i aguantar després sobre unes regletes planes. La via se'n va després cap a la dreta, en diagonal a sobre el buit, amb una fissura prou bona per les mans i bones possibilitats per als peus si les vas buscant. Després, un muret de roca granelluda i la cosa es suavitza. Per aquí hi ha un parell de llastres bellugadisses que han fet una mica de por. De fet, quan rapelarem, la corda s'hi ha quedat al darrera i tibant-la s'ha tornat a bellugar... Caldria tirar-les a baix amb cura. El llarg ens ha sortit net. Jo m'he hagut d'esforçar, però no m'he encantat gens, anava amb un coet al cul!

Des de mig segon llarg cap a la R1. Hi ha un bon repòs!

Queda el tercer llarg (6a) que ataco sense pensar-m'ho gaire. Els primers metres són ben verticals i cal fer una tibada per abastar una bústia raonablement bona i pujar peus amb bastanta decisió. Resulta un pas ben bloquero! Després, mur amb roca granelluda i cada vegada menys dificultat fins al cim, on hi ha una àmplia col·lecció de xapes i cadenes per al ràpel.

Darrer llarg de Cinderella, comú amb la Directa.

Munto el ràpel i vaig baixant. Em paro a la R1 on hem deixat la motxilla (li he fet pujar a l'Ernest perquè he arribat a la R1 deshidratat: feia bastanta xafogor malgrat tot). Després m'adono que les cordes arriben fins baix i l'Ernest m'ho confirma quan arriba a la meva alçada i segueix avall.

Recuperem cordes sense ensurts, recollim trastos i enfilem el camí de tornada. Al final arribem a casa  les 16:00 havent-ne sortit a les 7:30. Hem encadenat totes les tirades i estem ben satisfets. Hem acabat fent sis llargs esplèndids i ben exigents. Per mi ha estat un bon bateig: no havia pujat mai al Puro ni havia fet cap via llarga d'aquí. Voldré tornar-hi!

Vistes des d'El Puro. Bones fotos a mans del company!

Afegeixo les ressenyes aquí sota. Del Joan Asin i de Luichi, respectivament.

Marcant Estil a l'ombra de Camarasa

Avui hem quedat amb el Pep, el Mario i el Manel. Amb els dos darrers feia molt temps que no coincidíem i ha estat un plaer retrobar-nos. Vaig proposar de buscar algun sector a l'ombra i hem anat a Camarasa a la dreta, on jo només havia estat un cop fa molts anys. Avui ens hem quedat a tocar la carretera, en part perquè s'ha de caminar un trosset i no volem pas caminar més del compte, i en part perquè hi hem trobat prou feina.

Ems hem repartit, en Pep i en Mario per una banda i el Manel i jo per l'altra. Amb el Manel ens posem a Miss Doga (V). Els inicis són plaqueros, amb prou bon canto, però controlant bé quin forat és bo i quin no. Les vies estan una mica patinoses i la humitat i la calor, malgrat l'ombra, no ajuden gaire. S'ha d'escalar, també a la part final on cal encarar el desplom, millor un xic per la dreta. L'he trobat dura.

En Manel, a Miss Doga.

A continuació, ens posem a El Descendiente (V), que hauria de ser del mateix estil. Però no, l'entrada és molt, molt dura. Vertical a tope, amb canto molt justet. Després la cosa es torna plaquera amb regletes xiques d'anar fent i després ve un terreny amb bona ganda. Una rampa porta al desplom final, on les xapes estan a la dreta de la línia evident i cal fer unes tibades de ca l'ample.

 

 En Manel, a El Descendiente i en Pep a Miss Doga.

Per més que ho hem anat comptant, del dret i del revés, no ens hauríem d'haver equivocat de vies: Miss Doga ataca el desplom final per la dreta i El Descendiente per l'esquerra. El Descendiente està completament desfasada.

Anem un xic més a la dreta i ens posem a Los Panchetas (V). Aquí hi ha un tram on s'ha de tibar després de la segona xapa i, sobretot, procurar no caure per xapar la segona perquè l'escalador aniria a terra. El xapatge de la tercera és agònic a més no poder. A partir d'aquí la cosa es suavitza moltíssim i només queden algunes contorsions senzilles per entrar a la reunió.

Jo mateix a Los Panchetas, a dalt, i en Manel a la mateixa via, a baix.

Anem cap a l'esquerra i ens posem a Lo Moni (6a). Via molt senzilla, amb una apretada forta per entrar a la reunió. És un ressalt lleugerament desplomat després de molts metres de via ramposa. Per tant, caiguda potencial molt dolenta. La darrera xapa queda molt a desmà de la línia evident, un xic per l'esquerra i jo la xapa mentre decideixo si xapar la reunió o la darrera.

 

 

Fent Lo Moni.

Els companys han fet, en primer lloc, algun dels IV's que hi ha a la vora i després els hem anat deixant top-ropes muntats. Al final de tot, encara li fem un top-rope a Pelae Free (6a+). No m'he atrevit a fer-la per sota per les greus incoherències de grau que hem anat veient aquí. Aquesta té una tibada forta al ressalt desplomat: bústia amb dreta, regleta bona amb l'esquerra, pujar peus i remada amb ganes fins pillar algun canto/regleta. Aviat es posen peus prou bons i la via acaba igual que Los Panchetas, que és el top-rope que hem deixat muntat. Aquesta no està refotudament desfasada, segurament sols li posaria algun plus.

Jo mateix, tibant a Pelae Free.

En uns moments entrarà el sol i, a més, volem ser a dinar a casa. Al final hem fet 5 vies que no està malament (el Mario un més crec) i marxem ben satisfets! Hem estat a l'ombra, però la temperatura i humitat ambiental són molt altes. No sé si això ha influït en la nostra capacitat escaladora d'avui, però ens ha semblat un sector dur: estic ben content d'haver encadenat algun V pelat!

Més Solarium!

Avui amb en Pep hem tornat a Camarasa, al sector Solàrium. L'altre dia hi vam fer una bona campanyeta i avui l'hem fet millor encara!

Hem començat per Vas Sobras (6a), per escalfar. És un viot! Avui m'ha sortit amb més tranquil·litat i tot. 

A la primera del dia.

A continuació, hem posat cintes a El Siamés (6c) a la seva dreta. L'altra dia m'havia quedat pendent encadenar-la i avui ha sortit a la primera. Tot i això, m'he inflat bastant... Tenia el crux ben estudiat, però en canvi no tenia tan ben controlat com arribar-hi, com sol passar... És una via llarga, vertical, on s'ha d'anar treballant en alguns llocs. A altres hi ha bon canto, però tot plegat va sumant. El que importa és que està al sac!

El que la segueix, l'aconsegueix, diuen ;)
Engalomant El Siamés.

Després ens n'hem anat més cap a l'esquerra, a fer Carricasco (6a+). Aquesta està a l'ombra encara i la veritat és que s'agraeix i tot! Via llarga, molt guapa! Té uns moviments curiosos en una zona on s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb alguns invertits. I després hi ha una apretada a la part final, just per entrar a la reunió. Un viot!

 

Jo mateix (a dalt) i en Pep gaudint de Carricasco. Els companys ens han dit que el 6b de la dreta és prou guapo: apuntat per un altre dia!

Per seguir la feina, en Pep tenia ganes de tastar la placa on hi ha la Dídac (6b+) i ens hem posat a aquesta via. Els primers metres es veuen molt durs... i ho són! M'ho he de mirar un parell de cops fins que aconsegueixo arribar a la regleta de més amunt. Penso que aniré en plan tranqui, muntant-la i tal, però poc a poc vaig pillant bona presa i vaig tirant amunt. En un punt me n'he anat una mica per l'esquerra, a buscar una fissura i he començat a fer alguna levitació fins a prop d'una xapa on hi ha el crux. Aquí hagués agraït molt tenir la cinta posada! M'he estat molta estona mirant com xapar amb una mica de seguretat: només hi ha que nyapes... Al final, aconsegueixo moure'm cap a la dreta i pujar peus en alguna cosa acceptable per xapar. Per continuar he tornat enrere lleugerament, a buscar de nou la fissureta (de mitja falange!) i amb un moviment de decisió pillo la fissura més amunt on sembla (i és) bona. D'aquí una remada fins a sobre la llastra i xapar, buff! Ara toca posar-s'hi al damunt i he fet alguna tibada de bidit durilla. Un cop a sobre ja pots agafar aire i la via ja no té dificultat: queden moviments però són amb bona ganda! Engalomada a vista i posant cintes!!

En Pep a Dídac (6b+).

Després del pegue d'en Pep, en top-rope, li demano que em deixi muntat un top-rope a la via de la seva esquerra, la Irene (7a). Els primers metres són infinitament més senzills que l'anterior: això és bo d'una banda, però de l'altra vol dir que hi haurà tomàquet després. I, efectivament, el tomàquet està concentrat en un punt.Després de diversos intents, el que m'ha funcionat és el següent: esquerra (sí, esquerra) a la lateral que baixa; peu dret a la dreta i avall de la repisa. Estirada amb mà dreta a un foradet i rebot al bidit bo (o directe). Pujar peu esquerre a la repisa, rebotar dreta a una regleta i pujar peu dret a un forat-punxa. Ara, pinça d'esquerra i fer bavaresa, pujant peus: primer l'esquerre i després el dret creuat per sobre i estirada de dreta a una regleta amb punxes. A partir d'aquí ja es pillen coses i es va fent.

 

Lluitant al 7a, en top-rope.

Al moviment més dur: toca pujar peu esquerre en adherència tibant en bavaresa i creuar el dret per sobre, deixant-lo en una rugositat acceptable, i estirar-se a una regleta xica però ok.

Ha costat veure-ho, però al final he trobat aquesta forma... Podria sortir anant des de sota. Queda apuntada... El Pep, que avui ja ha fet més del que s'imaginava, decideix no fer-la. Ha apretat de valent i s'està posant lolo...

Avui hi ha hagut poca gent per aquí, sols el Marc i l'Anna i família! Ja és casualitat! Com que corria una mica d'aire hem estat bé, però sort que podíem assegurar a l'ombra, si no, ens rostim. Comença a ser època de buscar, o bé la tarda, o bé l'ombra de l'altra banda de la vall.

En tot cas, avui ens donem per satisfets amb aquests pegues assolellats!

 

 

Solarium

Avui amb en Pep hem anat a Camarasa, al Solàrium. Hem començat per una agulleta a la dreta de tot, on cap dels dos hi ha estat. Hi trobem tres vies que estan prou bé!

Hem començat amb Trolls (V). S'hi posa en Pep, però no se'n surt amb el pas que hi ha entre la primera i la segona xapa. M'hi poso jo i realment hi ha un pas de decisió, amb peus dolents, fins pillar un bon canto. La resta, força més còmode. Segurament és la més senzilla d'aquest sectoret, però no us deixeu enganyar...

Un quintu que resulta més dur del que semblava...

A continuació hem fet Boromir (6a), a la dreta de l'anterior. Aquí hi ha alguns passos on s'ha de tibar, en terreny més que vertical en algun punt, però la via és molt franca i es deixa llegir la mar de bé. Molt guapa!

A Boromir.

Per finiquitar el sectoret, em poso a Orcos (6b). El pas més dur és a la primera zona lleugerament desplomada. Jo ho he fet tibant d'una lateral esquerra força roma per pillar una regleda diagonal per la dreta, xapar agònicament, pujar peu dret amb poca cosa per la mà esquerra i pillar una presa força a l'esquerra. Moure peus cap a l'esquerra i pujar en plan ai-ai fins xapar la següent. Uff, com he hagut d'apretar aquí! Després es va fent prou bé

Quan ha estat el torn del Pep ell ha trobat una forma que sembla bastant menys agònica: anar cap a l'esquerra des del principi, suposo que xapant des d'allà. Tot i penjar-se no ha patit pas tant com ho he fet jo... és el que té no saber on vas!

Fent la Orcos.

A continuació ens n'hem anat cap a l'esquerra, fins a les vies #47 i #48, on hi ha una cordada basca. Ens posem a la de l'esquerra, Vas Sobras (6a), que ells ja l'han feta. Un viot de 30 metres molt guapo! Inici bloquero però es suavitza ràpidament. Després d'han d'anar llegint diversos indrets, amb moviments cap a l'esquerra i la dreta quan toca. I a la part de dalt, un muret exigent, amb una fissura que ajuda, però que s'ha de completar amb bones bústies que acaben apareixent quan t'hi acostes, però que costen de veure d'entrada.

A Vas Sobras, una bona vieta!

Des de la reunió d'aquesta via muntem un top-rope a El Siamés (6c) a la seva dreta. Jo hi faig un tast en top-rope, tot i que els companys ho pintaven fàcil, per si les mosques. I em surt tot a la primera excepte al crux de la via, a un mur un xic vermellós i compacte que es veu a dalt. Fins arribar-hi és anar fent, excepte un moviment un xic apretat on jo he creuat mans per anar en diagonal a l'esquerra.

Aquí toca pujar els peus fins a sobre una repiseta, ajudar-se amb la fissura per la mà dreta en lateral, pujar peus i estirar-se a una regleta/conjunt de gotes d'aigua punxegudes. Ajuntar peu dret i pillar una pinça acceptable per la dreta per pujar peus i pillar bon canto. Després resta un mur on s'ha d'aguantar, però hi ha canto.

En Pep hi fa un top-rope i se'n surt prou bé, reposant quan cal.

I al final decideixo tornar a fer-li un pegue. He dubtat si fer-lo des de baix, perquè tenia els moviments controlats. Però abans gairebé he passat fred i no estic prou motivat, així que m'hi torno a posar en top-rope i la faig en un tris, amb tots els moviments controlats i fluids. Queda pendent!

Provant El Siamès.

A la primera part del matí ens hem estat fregint. Però quan hem canviat de sector, ha entrat el vent i el cel s'ha tapat fins al punt que ens hem hagut de posar capes a sobre!

I de gent, per aquí n'hi havia força però no ens hem fet cap nosa. Al contrari, hem pogut xerrar amb els bascos primer i amb una cordada mixte després: he flipat quan he vist que la noia arribava amb crosses (i "a lo loco"). Molt macos tots!

Ens han quedat ganes de tornar-hi!