Al Balcó de Santaïna hi havia anat dues vegades, al 2009, quan es començaven a obrir les primeres vies. Per cert, veig que la guia diu, erròniament, que moltes vies són del 2010... Anàvem amb el Josep i l'Ernest, però el darrer s'ha afegit amb un grup de Navàs que també eren senars.
Recordava una escalada peculiar, sobre conglomerat molt diferent del montserratí, que et deixava inflat en poca estona. Memòria correcta!
L'Ernest proposa començar per un 6b nou, El Boig de Casserres (6b), que no surt a la guia, a l'esquerra de Amanece que no es Poco (6a+). Una via amb una entrada explosiva i un desplom de collons no ens sembla la millor forma de començar el dia...
Així que en Josep i jo decidim començar per l'esperó QWERTYPOIUY (V+). Una via que no sé si havia fet, curta però interessant. I no, la roca no es trenca, o no es trenca gaire (jo he tirat avall alguna cosa amb el peu).
A continuació en Josep té l'amabilitat de posar cintes a Amanece que no es Poco (6a+) tot i que ha de penjar-se a molts llocs. Una mica acollonido decideixo posar-m'hi des de sota i l'encadeno. Hi ha uns quants trams que em semblen durs i he d'anar espolsant braços des de la segona xapa! Per sort, vaig trobant els llocs que em permeten anar reposant i acabo sortint de les dificultats amb un somriure d'orella a orella. Baixo ben embutifarrat, cosa atípica per sols 6a+...
Després fem la via nova, El Boig de Casserres (6b) en top-rope. El primer pas és un llançament que encerto prou bé. Després una pujada de peus dura i toca estirar-se a pillar un canto bo per la dreta... cosa que no aconsegueixo fer a la primera i m'he de penjar. Torna a tocar llançament i ara sí que trobo la forma de posar-me a sobre del relleix. A partir d'aquí toca anar escalant, però surt canto. El desplom és molt desplomat, però hi ha canto. Ho m'he agafat en el còdol característic amb la dreta i després he anat pillant canto que m'ha permès posar-me sobre el desplom amb dignitat. A partir d'aquí, anar fent...
En Josep ja no farà cap més via, no està motivat darrerament. Jo em poso a 6è Aniversari (6b) bastant a l'esquerra d'on estàvem. La via comença en una alzina i té uns primers metres ben curiosos. Les xapes queden bastant a la dreta. Després es creua en diagonal i es va fent bé fins un ressalt lleugerament desplomat. Aquí he buscat camí una mica per l'esquerra i passar després a la vertical de la xapa. Ho he hagut de donar tot per no penjar-me però al final aconsegueixo situar-me amb certa comoditat i reposar una mica. Queden uns metres amb una panxa final que em fa entrar dubtes. Per sort, hi ha bona presa per pillar un còdol bo i d'aquí una remada fins a un altre, bo també. M'he quedat més que satisfet!
(foto)
I per acabar la sessió, encara he fet Ronnin (6a), a l'esquerra d'aquesta. Una placa que ja es veu punyetera i que ho va sent a mida que vas pujant. Toca tibar de foradets força xics i moure peus a llocs que fan pinta de sobats però que -oh meravella- no rellisquen. Bastant agònica.
(foto)
I aquí hem recollit trastos i avall! Per escalar aquí s'han de menjar sopes -o acostumar-se a aquesta escalada...