La primera de l'any, també a Vallirana

Tanco any i obro any nou a Vallirana, aquesta vegada amb en Ramon.

Ens n'hem anat al sector Rototom, on fem Martina(V+). Després ens movem uns metres a l'esquerra a fer Babia (V+) i a continuació La Calça d'Or (6a) entre les dues anteriors. A Babia hi ha un pas curiós per xapar la última assegurança si no hi ha la cinta posada. Nosaltres li teníem i no hi ha hagut problema (o no massa). La Calça d'Or té una entrada bastant tensa fins la tercera xapa...

A Martina.

A Babia.

A La Calça d'Or.

Rematem aquest tros fent Cobi (V+), a l'esquerra de Babia i a la dreta de la gran fissura X-Sex.

A Cobi, molt més suau tot i que hi he tingut una relliscada de peu, sense conseqüències.

Després, anem més a l'esquerra i fem Charmed (V+) i la de l'Esquerra de Charmed (6a+). Charmed és bonica de fer, però hi ha alguna tibada prou intensa. En algun moment havia estat de 6a, crec.

Charmed, es deixa fer, però és física!

 

El 6a+, molt dur al ressalt vermellós.

A la darrera li havia fet un tast fa molt de temps i no me'n vaig sortir. Avui me l'he mirada mentre baixava de l'anterior i l'he encadenada, però s'ha de treballar de valent! Hi ha algun pas de creure-s'ho força, movent-se sobre roms de mans i sabent on són aquests roms acceptables. Diria que força difícil a vista!

I amb sis encadenes ens donem per satisfets. Aprofitem per fer plans per la propera setmana i tornem ben contents. Avui no ha fet sol, però hem pogut escalar prou bé!

Darrera del 2024 a Vallirana

Avui hem tornat a Vallirana amb en Pep, amb qui vam venir fa no res, i amb el Manel i el Mario, que ara feia dies que no coincidíem. Hem anat buscant un sectoret que ens fes el pes i hem començat per un que, sorprenentment, no surt a la guia de Luichy. Ha estat una sorpresa desagradable, perquè les vies no semblen pas TAN noves... Ja se sap que el material imprès té la vida que té, però m'ha sorprès, en negatiu.

Cal buscar Can Cortines per internet i trobarem unes 6 vietes, senzilles, però molt guapes. Hem començat el Manel i jo amb la Can Cortines (V) i en Mario i el Pep a la CADE 75a (V).

Recull de fotos de les dues primeres del dia.

Les vies d'aquest sectoret són, d'esquerra a dreta, segons TheCrag,

• Cicle Fiba-Colui. Sport 20m
• Figuerola de Meiá. Sport 15m
• S/N, . Sport 15m
• Can Cortines. Sport 20m
• Cade 75 A. Sport 20m
• F. Homedes. Sport 20m

Tant Can Cortines com Cade 75a són ben boniques. El primer tram molt arrampat, però després hi ha moviments ben xulos!

A continuació amb en Manel ens n'hem anat a la dreta, al sector Rototom, a fer la #4 (V+) segons la guia del Luichy, a la dreta de Pijus Magnificus. Bona, amb una zona prou durilla, segurament un bon 6a a molts llocs.

El V+ o més...

D'aquí hem fet la Pijus Magnificus (6a+). Té una entrada regletera ben intensa i un tram final on s'ha de fer algun moviment curiós fins agafar la fissura final. Xula!

Gaudint de Pijus Magnificus.

Hem seguit amb la 1+1=3 (6a). Aquesta és clarament més difícil que l'anterior, però què hi farem! Fins la 3a xapa hi ha una bona lluita, ben intensa. Després s'acosta bastant a la seva veïna de l'esquerra, que han fet els companys abans. Aquesta de l'esquerra, segons la guia del Luichy diu que és 6a i que es diu Top10, però tothom diu que és V (també TheCrag) i no se li coneix nom. No sembla que aquí ajudi gaire o gens la guia tampoc...

Lluitant fort a 1+1=3.

Després d'aquestes 5 vies encadenades enfilem el camí de tornada, que el Mario té compromisos d'hora. La darrera de l'any, amb un sol meravellós i una excel·lent companyia. Tot plegat, un luxe!

Vallirana

Avui amb en Pep ens n'hem anat a Vallirana. Portem la nova guia del Luichy de Barcelona y Alrededores i pensàvem que amb això ho trobaríem tot... i no és exactament així! Hem anat bucant i ens hem plantat al sector de l'Escut.

Hem començat fent Meteoro (V). Via bonica de fer, variada, amb un flanqueig interessant al mig del llarg. Recomanable! Sembla que més recomanables que les dues que van per la seva esquerra i que no surten a la guia.

Escalfant a Meteoro.

Després ha ant venint gent i ens hem acabat posant a One (6a), més a la dreta. Té químics, encara que la guia diu parabolts. Pot servir per situarla. Bona via, també. Té una zona més delicada on ja s'intueix: a la zona més panxuda. Per sort, apareixen bones gandes i són ben visibles. Al segon bombillo avui hi havia unes cleques que no deixaven marge de dubte... Com ens hem de veure!

Apretant una mica més a One.

D'aquí hem passat a Top10 (6a). Aquesta encara el desplomet de l'escut per la banda dreta, passant per un giga-bloc reforçat amb tensors, on només s'hi posa un peu. Es pot llegir bastant fàcil. El més difícil és quan es surt de la zona desplomada, on toca fer una remada fins alguna presa no massa bona que permet restablir-se sobre els peus.

Top 10 desploma una mica...

Posem cintes a Àngela (6a) i m'hi poso. Aquí s'ha de tibar bastant més. A la zona desplomada toca tibar amb ganes perquè desploma de veritat. Surt, però esbufegant. L'he trobada molt més difícil que les altres!

... i Àngela desploma de valent!

D'aquí passem a fer la 1% Ampliada (6a+). Un tram d'anar fent que ens porta a la placa fina que duria a la R de la 1% Sense Ampliar. Aquí hi ha uns moviments fins, especialment per flanquejar cap a la dreta i encara la fissura. S'agafen un bons forats i després toca anar aguantant. Van sortint cantos bons, també a la vora d'una arrel que convidaria a ser usada si no fos perquè està feta una ruïna absoluta -compte! Aviat es passa cap a la dreta per unes bones preses i toca encarar una entrada a reunió on hi ha un punt de mirar-s'ho amb un alejillo. Aquí en Pep, que les ha anat fent en top-rope, ha fet una volada i no s'ha vist amb forces per retornar a la línia de la via perquè la corda ve de costat.

Tibant de valent a la 1%

Aprofito l'avinentesa que la corda ve directa per fer-li un top-rope a la veïna Espacio Intervenido (6a+). Mirant el blog crec que només li vagi fer un altre tast en top-rope fa molt de temps. M'ha sortit, però sembla que s'haurà de tibar molt fort (uns companys que volaven pel peu de via parlaven d'ella com a 6b).

Acabant el treball d'avui amb un top-rope a Espacio Intervenido.

Amb això tanquem la matinal d'avui! Malgrat el fred de matinada, hem escalat en màniga curta des de la primera via. Tot un luxe!

Matinal a Vallirana

Fa fresca i amb el Ramon ens n'anem a Vallirana, que s'hi està bé! Quan arribem el pàrking ja està bastant ple, i això que som bastant matiners... Sort que aquí hi ha moltes vies, si no, seria impossible!

Avui ens posem a Alpina (V+) per escalfar. Té un tram amb fissura, que suposo que és el que li dona nom i després ve mur ben vertical amb alguns moments on s'ha de mirar amb certes ganes. El Ramon la fa en top-rope i acaba ben inflat... de fet, no ho regalen pas!

Escalfem a Alpina, com molta gent. Per això està recontrasobada!

A continuació, fem la Namasté (6a). Bona placa, amb algun tram de mirar-s'ho abans del mur final. El mur en sí té una bona tibada ben intensa: jo ho he fet des de l'escaire-safata bo d'esquerra, dreta a forat, esquerra remada amunt i obertura de dreta fins una fissura-llastra lateral. Tot bastant exigent!

Namasté demana bastant més. També està polida en algun punt.

D'aquí ens n'anem cap a l'esquerra, a fer Shrek (6a+). Una entrada de tibantor, un terreny més suau i un muret on cal treballar. Jo l'he fet atacant la primera part per l'esquerra i creuant després cap a la dreta a buscar un bec característic. Quan s'arriba al mur final, la via està guanyada: és molt més senzill del que sembla des de baix.

Gaudint de Shrek. El muret que ve després és exigent. El final, es deixa fer bé.

La següent ha estat la Sleepy Bastard (6a+), a la seva esquerra. Comença igual que la Die-Dron i és bastant exigent. Cal posar molt bé els peus i aprofitar-ho tot per superar el primer tram vertical. Després s'arrampa una mica però es torna fi i cal fer una mica de treball tècnic. Per la dreta, pel desplom, s'arriba més bé a una xapa delicada. Després toca atacar recte amunt. A la part de dalt hi ha un muret més que vertical, amb algun aleje. Toca posar-hi morro fins la invertida d'esquerra. Amb esquerra invertida jo he xapat. Dreta a una lateral, pujar peus, regleta d'esquerra, pujar peus i bon canto de dreta. A partir d'aquí, bon canto i bon desplom, tant que no hi ha pebrots de xapar la següent fins que la tinc a la cintura!

A Sleepy Bastard cal treballar fort a la part de baix i posar-hi una mica de morro al mur final. Alejillo, desplom i pocs llocs on deixar-se per xapar! Més contínua en dificultat que les altres.

Després hem fet la de l'esquerra de la Die-Dron, amb xapes negres, que no surt al croquis del Fernando. Probablement 6a+ també. A la part de dalt jo tiro recte amunt, sense adonar-me que les xapes han canviat de color i ara són grogues... El mur final demana una mica de concentració i a la part de baix hi ha una secció plaquera tècnica.

A la de Xapes Negres.

Per acabar la feina, fem My Way (6a+), amb les xapes grogues, continuant per les xapes negres després. La primera xapa està a vuit metres de terra, així que la deixem passada baixant de l'anterior... Segurament està (mal) pensada per posar-hi algun friend i llaçar una savina morta (?). Més amunt també hi ha algun alejillo i en canvi una altra xapa està a tocar... Es deixa fer més o menys com les altres.

A My Way.

I amb sis vies avui pleguem trastos. El Ramon avui ha optat per fer-ho tot en top rope. A mi m'ha fet mal l'esquena des del moment de posar-me els gats. Espero que la cosa no vagi a més i que l'Ibuprofè faci els miracles que s'esperen d'ell!

Tatxant a Vallirana

Avui la meteo no estava massa clara. L'Ernest i companyia anaven al Berguedà i amb el Ramon ens hem acostat al Bruc. Allà el dia estava molt tapat i hem anat a Collbató on es veia una mica més de claror, però en arribar-hi la boira repixava i hem canviat de plans. Vallirana estava a la ment del company des de fa algun dia i cap allà ens n'hem anat, després de força temps.

Hem anat al sector Vegetarian i hem pogut escalar la mar de bé malgrat que hi havia gent a la vora.

Encetem la feina fent la Esperó del Kiku (V+), que no havia fet mai. Té xapes verdes i comença per una mena de fissura que puja en diagonal a l'esquerra. S'hi ajunta la variant directe del Surplom a la tercera xapa o així. La via té la seva cosa i s'ha de tibar una mica amb decisió. Jo m'ho he mirat una bona estona fins decidir-me a anar a buscar coses que han resultat prou bones. Després la via es tranquil·litza una mica tot i que torna a redreçar-se a la part de dalt.

Escalfant a una via que no havia fet mai, l'Esperó del Kiku.

Després d'aquesta hem fet la XL (6a). Aquesta ja la tenia tatxada però era la progressió lògica i estava lliure. Té unes bones apretades a l'inici de la via, seguides d'un tram de bavaresa ben atlètica. Més amunt hi ha un replà i d'aquí comença un nou tram de via ben diferent de l'anterior. Primer una mica per la dreta, després atacar la placa amb decisió i alguns passos ben curiosos! Molt bona, però infla!

A la XL.

D'aquí hem passat a Trabuco 2.0 (6b). Crec que només l'havia fet en top-rope fa molts anys i no recordava res, més enllà de que hi havia alguna tibada ben curiosa. La primera part de la via és un gaudi d'anar fent, fins que s'arriba al tram vertical. Aquí toca esforçar-se, amb alguna tibada intensa. He deduït bé quines preses serien les bones per no quedar-me pillat. I després he encarat el que per mi és el pas més dur. Des d'unes bones regletes a la dreta, toca moure's cap a l'esquerra i agafar una fissura a l'esquerra. Jo ho he fet així, anant-hi des de la dreta. Després el Ramon ho farà una mica més directe i també li ha sortit.

Tatxant una de les vies pendents, la Trabuco 2.0.

Li he demanat al company que deixés muntada la de la seva dreta, The Wall (6c+/7a). Diria que en una visita amb l'Ernest ell li va fer un tast i no li va treure l'entrellat, i això m'ha preocupat una mica. Li he fet un tast en top-rope per veure de què va la cosa. Com la d'abans, anar fent fins al mur vertical. Aquí, dubtes i més dubtes: hi ha magnesi en llocs inversemblants! Al final dedueixo que cal fer una tibada d'un monodit d'esquerra i llançament ràpid a un bon canto de dreta. Per sort, és bo de debò! A partir d'aquí, veig una presa amb una cleca i faig una remada fins allà... però la trobo més que ronyosa. Després de mirar-ho molt, dedueixo que no hi ha opció millor que la regleta ronyosa, agafar una pinça roma amb la dreta i pujar peus una mica fins pillar un canto raonable. Per sortir d'aquí m'ha semblat que el millor era anar un xic a l'esquerra a un bec bo i fer un llançament fins un bon canto d'esquerres que permet pujar peus a una bona presa. Uns bons mono i bidits menen a algun canto millor i a la reunió.

El Ramon li fa un tast en top-rope sense èxit però controlant bastants moviments. Quan torna a ser el meu torn, dubto si fer-li un top-rope però li faig un pegue des de baix! Del monodit al canto bo sense dubtar ni un moment. Pujar molt peus i remada a la regleta ronyosa que ara se'm fa prou bona. I a partir d'aquí, la seqüència d'abans que ja he controlat prou bé abans. En un moment em planto a la reunió amb la via encadenada!

També m'he emportat The Wall (6c+/7a) (a dalt jo i a baix el Ramon)

I després del subidon em sento més que satisfet i anem plegant trastos. Les vies d'aquí son força llargues, així que amb cinc pegues ja he fet prou exercici. A la vora hi ha gent a bastantes línies però no ens hem fet gaire nosa. Segurament haguéssim fet la Namasté o bé Alpina però les que hem fet per escalfar son prou xules. La gràcia de Vallirana és que hi ha moltes, moltes vies i la gent es reparteix força. 

Vallirana

Avui amb l'Ernest hem tingut bastants dubtes amb la meteo. Al final, les previsions dels models s'han complert (i els de TV3 han accedit a dir-ho) i quan ens hem llevat estava plovent a molts llocs... excepte a Vallirana probablement! Cap allà que hem anat i l'hem encertat!

Ens n'hem anat al sector Rototom, sense tenir molt clar on ens posàvem. Hem decidit començar amb la via #110 segons la ressenya del Fernando (al final en poso una còpia). Es tracta d'una vieta ben guapa, amb moviments xulos, on cal tibar una mica més a la part de dalt (V+/6a)

Escalfant a la #110.

Després hem fet la de la seva esquerra, Pijus Magnificus (6a+). Molt guapa.

A Pijus MAgnificus.

Després ens posem a 1+1=3 (6a+). Encara que a la ressenya hi posa 6a, té un tram d'entrada ben tens, on s'ha de tibar força, així que li escau ben bé un plus o més. A la part de dalt torna a haver-hi un passet de bavaresa curiós per entrar a la reunió. Val a dir que, baixant, hem provat l'entrada directe a la via, sense fer la ziga-zaga per la dreta com mana la primera xapa. Surt, però s'enrabia molt!

A la 1+1=3 cal tibar-li força a l'entrada. Un bon 6a+ o més.

A continuació fem la de la seva esquerra per tenir-ho toc tatxat aquí. Es tracta de la #107 i és un bon V+/6a.

La #107 té un muret centralon s'ha de tibar una miqueta...

Des d'aquí ens n'hem anat cap a la dreta, a una zona on hi ha un altre grup de vies una mica més dures.

Comencem amb Pol (6b/6b+). Una entrada exigent fins acabar de pujar els peus per un pas de decisió (o d'estirar-se molt en el meu cas) per arribar al canto que permet xapar la segona. Després un ressalt maco, però d'anar fent i un mur final on hi ha una apretada. Molt bona!

A Pol hi ha una entrada dura i un mur interessant a dalt.

Després fem Rototom, una mica més senzilla que l'anterior (6a+/6b). El més dur és l'entrada. Veig que l'havia fet el 2014, quan vaig fer la meva primera visita a Vallirana, però aleshores la vaig fer en top-rope.

Avui també he encadenat Rototom.

I per acabar la feina, ens hem posat a Mastya Nyaya (6b+). És més difícil que les altres. En particular, té una entrada bloquera on s'ha de tibar fort i anar a caçar una presa acceptable per la dreta mentre es controlen bé els peus. Pujant l'esquerra ja et pots posar bé per sortir d'aquest moviment. Més amunt hi ha un muret desplomat on toca encara el desplomet per un canto acceptable i anar a buscar una zona roma que permet passar un xic a l'esquerra. A la part final, un muret amb bon canto, però amb alguna remada on s'ha d'apretar també. Molt guapa, com totes les que hem fet!

A Mastya Nyaya s'ha de tibar una mica més!

A aquesta hora ja ha sortit força el sol i ens comencem a rostir una mica. Això i que volem dinar a casa ens fa plegar trastos després d'haver fet 7 bones vies on hem gaudit de valent! Avui jo no recordava que hi havia el pàrking previ, a la serradora i hem fet l'aproximació que segueix la riereta pudent. També hem estrenat el túnel de Vallirana! Segur que els habitants d'aquí deuen estar més que contents. Els visitants també, perquè ens estalviem tot el tram de poble... 

Em sorprèn que, malgrat les visites fetes, encara hi tinc molta feina a fer aquí...

Ressenya del blog d'en Fernando.