Tarda passada per aigua

Avui, dia de Sant Fermí, hem tornat a Carboneres amb el Ramon i el Pana. Hi hem fet poca cosa perquè ens n'ha tret la pluja. Ja té gràcia, enmig de l'onada de calor... però és el que hi ha!

El Ramon ha començat fent alguna de les que es troben tot just arribar. Nosaltres hem anat cap al díedre de 6b per muntar la Llop Estepari (7a). Amb la lògica següent: com que no ens surt La Fragua anem pel Llop Estepari, que és un 7a més que recontraconsolidat, jeje.

El Ramon és l'únic que ha fet alguna cosa de profit avui... 

Jo he fet el díedre de segon i he acabat de muntar el Llop. Però quan ha sigut el moment, ja començava a ploure... L'he fet a correcuita, amb A0 inclòs. M'ha semblat impossible, però segurament li anirem trobant l'entrellat... algun dia. El Pana es va queixant de dolor al colze... esperem que sigui lleu!

El Pana, a dalt, al díedre. I jo, de segon, al Llop Estepari. 

Recollim els trastos ràpidament perquè els companys tenen força por de la pluja, jeje. Total, el màxim que pot passar és que et mullis!

 

Vall de Ter. Via del Castor

Avui hem anat a buscar la fresca a la Vall de Ter. La proposta era la Vaca Bruna per una banda i la Via del Castor de l'altra. El Jordi i el Kiki han anat a la primera, nosaltres a la segona per no fer-nos nosa. Quan preparem material m'adono que he portat corda, casc, gats, el joc de catxarros però no porto cintes ni reunió ni reverso... per sort, gràcies als excedents dels companys, aconsegueixo el que em falta. Sort n'hi ha hagut!

Per arribar al sector cal aparcar a una esplanada que hi ha a tocar de la Font del Viver de la Plana. Uns pocs metres passada la font toca agafar un corriolet cap a l'esquerra que porta al riu i travessar-lo en algun punt. Toca remullar-se per fer-ho.

Quan arribem a peu de via hi trobem una cordada de tres que s'està preparant. Tocarà esperar-se! Finalment l'espera s'allarga més del previst perquè el que va de primer té dificultats per sortir del darrer arbre i arribar a la R. Baixa i s'hi posa un company seu i després ja tot rutlla com toca.

Encara que sembli mentida, entre la verdor hi ha roca prou bona! A la foto, la cordada que 
ens precedeix, lluitant amb els darrers metres del primer llarg. 

Finalment, ens posem a escalar. El primer llarg té un començament força vertical, amb un pas més rabiós on cal posar-se bé. Trobem xapes on toca, però. Més amunt poso un Camalot #1 per protegir l'arribada a la última xapa, on hi ha un altre passet. Arribem a l'arbre, amb baga llaçada i d'aquí toca anar un xic per la dreta, segons han acabat fent els que ens ha precedit. Hem llaçat un altre arbret a la dreta amb una cinta ben llarga i així ataquem el tram que ha bloquejat de coco el primer intent de la cordada anterior. Realment hi ha prou canto com per no haver de patir però no hauria estat de més una xapa perquè fins la R hi ha una distància considerable. Per protegir el darrer pas i per esperar que pugués entrar a la R mentre el primer de la cordada anterior acaba de sortir encara poso un Camalot #2, però a aquestes alçades ja està tot fet. Reunió d'un pitó i un parabolt.

En Xevi, al primer llarg.

El segon llarg és més suau. Surt recte a buscar un bolt visible. Després es pot posar alguna cosa: en Xevi ha posat un alien groc i diria que també hi entrava un Cam #1 a la vora. Després, anar tirant amunt, amb tendència diagonal a l'esquerra per terreny tombat i fins i tot herbós en algun punt, amb algun pas on s'ha de vigilar una mica més.

Segona tirada, seguint els passos de la cordada anterior.

El tercer llarg surt també en diagonal a l'esquerra per terreny senzill. Després ve un tram bonic, aeri amb bons cantells i entrem a una placa més tombada. He llaçat alguna savina i un bec de roca. Trobem la reunió amb dos bolts a un punt de la cresta.

Uns passos ben bonics a la tercera tirada.

El darrer llarg és un tros de cresta sense cap interès especial. 

Cresta somital. Paisatge bucòlic al voltant.

A l'hora que hem començat, amb les esperes que hem tingut, no hi ha hagut temps per més. Els companys ens estan esperant al riu i tampoc tinc clar que haguessin volgut aprofitar més el dia. Recollim trastos i enfilem el camí de tornada. Avui crec que he batut el rècord de menys eficiència si comparem hores escalades amb hores totals... però hem estat bé de temperatura, tot i estar al sol, i he conegut un lloc nou. La via no es pot dir que sigui una meravella, però està ben trobada i té alguns trams prou bonics. Ara, no té gens d'ambient de paret -és el que dóna de sí el lloc, prou que han fet els aperturistes per deixar-la en condicions! Gaudir de la fresca de l'alçada i del soroll de l'aigua és un punt en aquesta onada de calor, però!

Anonymous a la Paret del Pont

Avui, via llarga amb el Pep i el Xevi. Evidentment, tocava cercar l'ombra perquè les previsions eren de molta calor. Per sort, hem estat la mar de bé, a l'ombra i, quan baixàvem ha estat suportable!

Aparquem a la Vinya Nova i fem l'aproximació anar fent, intentant no apretar massa per no suar més del compte. Tot i les precaucions, arribem a peu de via ben escalfadets!

El Xevi comença la feina i enceta el primer llarg. Hem vist una xapa força amunt i se n'hi va de cap sense adonar-se que hi ha una xapa als voltants del primer ressalt, i això que n'hi ha les justes! El terreny és d'anar fent, navegant una mica. Portem el parxís d'aliens i els camalots fins al #1 i ell acaba posant un parell de peces. Quan arriba al mur final gairebé torna a passar-se de llarg la darrera xapa... i això que aquí hi ha una bona apretada! Posa un friend més abans d'arribar a la R i ens convida a pujar.

En Xevi, a la primera tirada. 

Fem el canvi de cordes i segueixo amunt. Es comença per la dreta, a buscar un pont de roca. Després ve un tram de mirar-s'ho, lliset però que es deixa fer. Poso un alien i al cap d'uns metres s'arriba a la primera xapa, visible des de la R. Després és qüestió d'anar fent, controlant els moviments sense massa problema. Ajunto els dos llargs amb la qual cosa xapo la R2 i ataco el ressalt vertical que hi ha per sortir-ne. S'ha de mirar una mica, però van sortint coses prou bones per no haver d'apretar massa. Anem trobant xapes, a una distància raonable. A la part final del llarg la roca empitjora lleugerament, però tot ell és de qualitat ben bona. 

Iniciant el segon llarg, que empalmarem amb el tercer.

Vistes des de la R3. 

Em poso també al tercer llarg amb la idea de que potser es podria fer en lliure. Em poso a la feina i arribo prou bé fins al segon bolt. Xapo i desgrimpo per mirar-m'ho una mica des de sota perquè in situ no he vist res acceptable. Al final acabo estudiant-ho penjat i al final acabo fent-ho en A0 perquè no veig cap canto prou bo per anar de la segona a la tercera... Acabo muntant-ho tot en A0 i faig un intent des de baix, però no hi veig possibilitats. De fet, per sortir de la zona més desplomada encara hi ha una bona apretada. Il·lús de mi, havia pensat que seria A0 o 6b però és A0 i 6b, segur! I per fer-ho en lliure fa pinta de setè... En tot cas, aquí la roca és excepcionalment bona i, després de les darreres apretades, s'arriba a la R, situada en una rampa on ja hi toca el sol.

El Xevi puja amb l'estrep i, a la vista d'això, en Pep opta per no fer l'indi i rapelarà directament des de la R3.  

He començat valent, però he acabat en A0...

En Xevi, atent a les meves progressions i agafant paciència...

El company ha tirat d'estreps... I sí, desploma!

Arribant a la R4.   

Muntem el ràpel i fem una tirada (55m) fins la R1. D'aquí s'arriba a terra sobradament. Per sort, no hem tingut cap incident amb les cordes. A peu de via ens hem preguntat si calia fer-ne una altra i al final hem optat per tirar avall ara que encara estem raonablement fresquets. Així que, matinal ràpida i cap a casa!

Vista del ràpel des de la R3. 

La via ens ha agradat. El primer llarg és ben bonic, amb alguns trams on s'ha d'escalar i posar algun catxarro. El segon és una mica més senzill però agradable de fer i el tercer (que hem ajuntat) té un punt de picant sortint de la R2 i després ve un esperó en bona roca i ben estimulant. La darrera tirada potser és la menys interessant, tot i que apuntava que potser seria un repte factible. Per fer-lo en lliure s'ha d'estar molt fort, perquè desploma més del que sembla i el canto (com a mínim el que he trobat jo) no és prou bo per als no-màquines. Via recomanable! 

Més tarda de fresca

Avui no estava clar si els ruixats arribarien gaire avall del Berguedà, però al final ens hem atrevit a tornar a Carboneres. Les alternatives de menys alçada ens feien témer que ens rostiríem de calor... Aquí hem estat de conya!

Avui els companys han estat el Pana i el Ramon. El Ramon comença per una de les vies més senzilles però llargues i que té el pas més complicat per entrar a la reunió. La És Millor un Ossu (6a).

En Ramon, a la primera del dia.

Li demanem que deixi la R muntada i jo em poso a la #7 (6a) que és una mica més exigent tot i la xifra idèntica que l'acompanya.  

Diversos moments de la #7. Colors espectaculars a la foto del mig!

Després d'aquesta munto La Fragua de la Cohesió (7a) anar-me penjant a reposar a gairebé tot arreu i aquí li farem uns quants pegues. Jo n'hi faré tres, comptant el de muntar-la. Al darrer, en top-rope, gairebé aconsegueixo encadenar-la, però no m'he quedat bé a l'hora d'agafar la darrera fissureta des d'on ja vas al canto bo. Està clar que ha de ser una qüestió de postura. O això o fer-la ben diferent... que també seria una possibilitat.

Muntant La Fragua de la Cohesió...

... i fent-li un top-rope. Extraploma de veritat!

El Josep també li ha fet uns quants pegues i tampoc no ha estat capaç d'encadenar... Se'ns està resistint força! 

El Ramon ha fet la #7 també i després hi ha hagut de tornar perquè se li ha quedat la corda encallada en una fissura! I, per acabar, també ha fet alguns passos de La Fragua per acabar de rebentar-se.

Tocarà tornar-hi, to i que no està clar si ens en sortirem, jeje. 

 

Sòcol de Roca Narieda

Avui hem estat al Sòcol de la Roca Narieda. És un lloc habitual per buscar-hi l'ombra. Hem quedat amb el Jordi M. que venia acompanyat per en Kiki i en Miquel R. i amb el Xevi S. Quedem a Santpedor i enfilem el camí. Fem una parada tècnica a Oliana i ens plantem a peu de via el Xevi i jo. La resta se'n van a altres projectes i nosaltres ens posem a una de les que en Xevi té pendents. Com que jo no n'he fet cap, totes em semblen bé.

Ens posem a la Via de la Brownie. Comença seguint una vira diagonal que té una corda fixa al principi. Després s'enfila cercant el millor terreny fins a la R1 una mica a la dreta.

En Xevi, entrant en acció al primer llarg. 

El segon llarg és de caire similar, però amb millor roca. Qüestió d'anar fent, ben amanida de xapes per no passar gens de por.

El segon llarg. Aquí, com a tot arreu, s'ha fet una gran feina de neteja!

El tercer llarg comença amb un mur ben vertical. Té bon canto, però s'ha de tibar i, s'ha d'anar decidit fins a una xapa que queda una mica més lluny del que voldries. El Xevi resol amb autoritat. Més amunt el terreny es tranquil·litza. S'hi podria posar algun friend, si calgués, però al final no li ha fet falta malgrat ho semblava en un moment determinat.

La tercera tirada ja és escalada de debò.

La quarta tirada és la més bonica. Comença amb una placa més fineta, amb moviments delicats i algun pas de llegir-lo bé. Després es suavitza una mica i toca atacar una altra placa, més tombada però llisa, on s'ha de treballar l'adherència.

El darrer llarg és el més bonic.

Baixem en un parell de ràpels i ens n'anem cap a l'esquerra de la paret, a seguir les passes dels companys que també han fet la seva via i estan fent la Josep Fatjó. També ens hi posem. Aquesta és més senzilla que l'anterior. Un primer llarg amb una zona més llisa força al principi i la resta d'anar fent.

A la Josep Fatjó. En Xevi, al primer llarg.  

Em poso al segon llarg, molt bonic i molt agradable de fer. Trobem bon canto arreu i només es tracta de gaudir dels moviments. Una bona via!

El segon llarg. Plaent i d'anar fent.

Les dues vies m'han agradat. Queden força línies que es veuen ben boniques. I també voldré explorar alguna cosa una mica més exigent... algun dia!
 

Tarda a la fresca

Doncs sí, encara que sembli mentida, amb en Pana hem anat a escalar... a la fresca. Hem anat pujant cap als Rasos de Peguera i hem fet cap a Carboneres. Quan hem arribat, les vies que cercàvem estaven a l'ombra. Feia aire i la temperatura era prou fresca, així que hem estat de conya!

Per escalfar, ens hem posat a Díedre (6a+). S'hi posa el company i se'n surt ben airós, amb alguna tibada intensa, però s'ho munta molt bé. Quan és el meu torn, també me'n surto, però tibant de valent i no muntant-m'ho tan bé... Ja recordava que no era gens fàcil, ja...

Escalfant a Díedre. Ja fa una estona que li toca l'ombra. 

Després d'això, tocava atacar el projecte del dia: La Fragua de la Cohesió (7a). Ja hi havíem passat alguna estona en el passat i avui es tractava d'anar recordant els passos. El company la munta reposant i tibant on convé. Jo li faig un primer top-rope per trobar els passos. 

La Fragua de la Cohesió. Hi ha feina, aquí! Hi hem deixat tota l'energia.

En total, li hem fet tres pegues cadascú i al final està tot controlat! Al meu segon pegue (tots els he fet de segon) m'he embolicat en un punt, si no potser encara l'hagués encadenat!

Als primers metres toca anar ràpid i a la idea, perquè desploma: anar resseguint cantos cap a la dreta fins al moment que toca entrar a la placa. Amb dreta, anar a buscar una lateral indefinida però sorprenentment bona, moure peus i agafar bústia amb esquerra. Després, de bústia a bústia, amb remades llargues fins la tercera cinta. Allà, esquerra a un bon canto, remada a buscar una regleta de dreta, moure peus i anar a buscar un bonyet i ràpidament a l'esquerra, a reposar.

Ara és moment de flanquejar, pujant poc i seguint regletes de peus. Regletes de mans al principi, dreta una lateral gris i anar a buscar la fissura que va cap a la dreta primer amb la mà dreta i després esquerra a una lateral d'esquerra. Seguir la fissura en bavaresa, controlant peus i amunt, amunt. Primer diagonal ascendent a dreta, després vertical, després cap a l'esquerra. Les mans són prou bones, els peus no gaire: toca treballar adherència.

Des de una bona mà dreta a la fissura, esquerra a una pinça i creuar dreta per sobre a buscar una bona presa... controlant bé els peus! Hi ha algun bonyet que permet aguantar-s'hi. Mà esquerra al costat i obrir peu esquerre a una regleta relativament lluny a l'esquerra. Una invertida gris d'esquerra permet pujar peus, el dret en bicicleta, i fer una estirada a tope fins a un bidit rom de mitja falange per la dreta. Recolocar peus, pujant molt poquet i esquerra a una pla rom només un moment per anar a buscar amb esquerra una fissureta cega però que es fa suficientment bona. Moure peus i pillar el canto que permet arribar a la R.

Si bé la darrera vegada no hi vaig veure possibilitats d'encadenar, ara n'hi veig, anant de segon. Havent de xapar no ho tinc tan clar, perquè la feina augmenta! A la propera visita veurem! 

 

 

Sant Llorenç - Les Arenes

Ahir em va fallar el company a darrera hora i per sort el Xevi em va acollir. Havia quedat amb el Manel i la Ita, https://fuertescabassa.blogspot.com . Amb ells havíem coincidit sense conèixer-nos fa aproximadament un any i avui hem fet les presentacions com toca!

L'objectiu d'avui, el sector de Les Arenes, a Sant Llorenç. Trobarem informació aquí.  Es tracta d'un sector a l'ombra a primera hora del matí, just el que buscàvem, amb vies típicament de 2 llargs. N'hi ha algunes d'esportiva, alguna d'1 llarg i alguna de 3 llargs.

Avui hem començat per la Aresta de la Sardana. És una de les primeres a la dreta de la paret. Quan hem arribat hi havia una cordada fent la del costat, la Rumba Catalana, d'estil similar però potser menys bonica. La via té 3 llargs. El primer (V) comença amb un ressalt, una rampa, un ressalt finet i un tram tomba fins la feixa de la R1. El segon és de dificultat similar, amb algun pas de mirar-s'ho i zones de més tràmit. Però és bonic de fer igual que el tercer, d'estil i dificultat similar. La roca és ben bona en termes absoluts i excel·lent si parlem de Sant Llorenç! Aquesta fa pinta de ser una via que es fa força i tot el que toquem és ben sòlid. Roca compacta, amb alguna bustieta i algun còdol de bona qualitat.

Pimer llarg de l'Aresta de la Sardana.

En Xevi, al segon llarg de l'Aresta de la Sardana.

Darrer llarg de l'Aresta de la Sardana.

En Manel, a Buscapeligru.

Rapelant...

Rapelem fins la feixa de la R1 i anem cap a la dreta per fer la Díedre 27 d'Agost (6a). Aquesta és més picant! Uns primers metres comuns amb la Buscapeligru i després se'n va cap a la dreta, a cercar un díedre. Hi ha una xapa a la dreta del díedre, força amunt. Per arribar-hi hi ha una excursioneta, no difícil però sí delicada. Després ve un tram d'apretar-li una mica, amb bona roca però. El tram que segueix és més suau, amb algun ressalt cabronet on cal navegar una miqueta per no prendre mal. Val a dir que aquí es nota que la via no és tan freqüentada: trobem líquen negre en alguns punts i alguna crosta que s'ha trencat recentment. Es tracta d'una tirada llargueta, d'uns 45 metres, fins a l'alçada de la R3 de la via anterior. 

A Díedre 27 d'Agost.

La Ita a l'Aresta de la Sardana. 

Rapelem fins a peu de via i ens posem, per acabar a Buscapeligru (V+). Aquesta és un terme mig entre les dues anteriors. Té un sol llarg com l'anterior, força mantingut sense tenir cap pas tan vertical com a la del díedre, però amb alguns passos finets de debò. Bonica de fer, amb bona roca.

Darrer llarg de Buscapeligru i vistes de la Mola. 

La darrera via l'hem fet amb els trastos a sobre per poder baixar pel camí que va per dalt fins al cotxe: des de la darrera R toca enfilar-se fins al busc de sobre, recollir trastos i anar resseguint un corriol que, efectivament, ens porta gairebé directes al cotxe, passant pel bosquet.

Hem plegat força d'hora i això vol dir que hem estat força a l'ombra, excepte a les darreres reunions on el sol entrava lateralment. Però encara hem mig agafat l'ombra del bosc de dalt, així que hem estat de conya. Això sí, feia una bona xafogor! Jo he escalat sense samarreta des del moment zero perquè al principi ni tan sols corria una mica d'aire. Després això ha millorat, però també ha pujat la temperatura...

He conegut un sector nou, que es mereix alguna visita més, i he conegut una cordada mítica. Matí ben aprofitat! 

A sota, la ressenya de la web de SantLlors: