diumenge, 9 de gener de 2022

Ermita de Montalegre

Amb en Pep hem anat a cercar zona arrecerada i assolellada. La idea inicial era anar al Solàrium, a Camarasa, però quan arribem veiem que haurem d'esperar una bona estona fins que hi toqui el sol... Coses de la vida! Així que decidim fer uns quilòmetres més fins a l'Ermita de Montalegre, on el Pep ha estat fa no massa i jo li havia fet un parell de visites fa un temps. Curiosament, sempre ha estat el pla B i això que la zona és ben guapa!

Avui anem al sector del Panellet i comencem per Ei, ei, ei (6a). La via comença d'anar fent, però aviat té una zona complicada (fina): primer s'ha de passar a la dreta amb força carinyo i, després de xapar, toca superar un ressalt llis on has de confiar d'una nyapa per l'esquerra i una lateral roma mentre et superes sobre el peu dret. M'ha costat de veure i no seré l'únic! Més amunt, toca superar un desplomet, però amb bon canto. Via llarga i guapa, com totes les que farem avui!


Escalfant a la primera del dia. Serà quan més sol tinguem!

A continuació ens posem a Ai,ai, ai (V+) a l'esquerra del díedre. Aquesta és una via atlètica, alpina, amb un tram de díedre on has de pujar sense veure la següent xapa i trobar-la a la dreta, passada l'aresta. El pas de creuar l'aresta és més espectacular que difícil, però no és evident. I després ve un tram on s'ha d'escalar, amb alejillo inclòs per arribar a la reunió en terreny més senzill. No m'ha semblat gaire senzilla!




En Pep, fent amb solvència Ai, ai, ai.

Després fem la que dóna nom al sector, Lo Panellet (6a+), a la seva esquerra. Algun tram de finura, un ressaltillo vertical on es pot anar per la dreta i per l'esquerra de la xapa i continuar un xic per l'esquerra, en terreny més senzill. Un passet en un ressalt per arribar a l'aresta i entrar al díedre que ens mena a la reunió. 



A Lo Panellet.

Poso cintes a Ui, ui, ui (6b) a l'esquerra de l'anterior. La part de baix és guapa i d'anar fent. El tomàquet està al mur compacte al darrer terç de la via, fins i tot lleugerament desplomat. Aquí s'han d'anar pujant peus aprofitant preses laterals, així, en díedre tot i ser una placa! Es pilla algun canto bo i toca el crux de la via: esquerra a una regleta i creure-s'ho. Es va pillant alguna cosa més bona i, finalment, surts de les dificultats. Un pas durillo i la resta, agradable de fer.


Al mur del 6b.

Baixant em miro una via nova que no surt a la ressenya. Jo l'he marcat amb A. Per aquí hi volta el seu equipador i ens diu que era un 7a. Després vindrà algú altre i parlarà de 6c o 6c+. Jo me la miro baixant i després li faig un pegue en top-rope, que surt després d'haver vist els passos a la baixada.

Mentrestant, el Pep farà un top-rope a Ouiea (6a), que és la tercera via que va a parar a la mateixa reunió.


En Pep, a Ouiea.

Quan em toca a mi, li faig un pegue a la A des de baix i l'encadeno! La part dura també és al mur final. La cosa va de laterals, alguna de xica i molt tallant, per abastar una llastra de primera falange que es treballa amb mà esquerra tibant en lateral. Una pujada de peus en bavaresa des de la mateixa llastra permet pillar un dau bo per l'esquerra al final de la fissureta. Bon canto per xapar. Aleshores l'altre moviment dur: creuar mà esquerra a una aresta/llastra merdosa que es tiba en lateral i pillar una llastreta bona per la dreta. Controlar peus i ja ets fora de les dificultats. Avui que no pensava tibar-li gaire, m'he emportat un bon regal. Opino que deu estar entre 6c i 6c+. Bona!



Engalomant la dura del sectoret! Un bon regal per al nou any.

I així, després de 6 pegues de 30 metres en molt bona roca, donem per amortitzada la sortida! L'equipador del Retaule ens comenta que més a la dreta i tot del Carquinyoli hi està obrint algunes vies d'esportiva. A ell li hem d'agrair un munt de vies per aquí i uns peus de via esplèndidament arranjats. Moltes gràcies per la bona feina feta. Tocarà fer una visita a aquestes novetats! 

Les ressenyes del Retaule, Panellet i Carquinyoli, aquí:




divendres, 31 de desembre de 2021

Castell de Subirats

Després de molt de temps, hem tornat a quedar amb l'Ana. Ella proposa alguna zona del Penedès i al final ens hem plantat al Castell de Subirats.

Hem començat per les vies senzilles del sectoret El Triangle. Ho poso en cursiva perquè estan més que sobades! De fet, a la primera via, la El Matat (IV+) m'han relliscat els peus i m'he quedat penjat de braços a la primera xapa! La primera xapa és la més difícil de superar, després la cosa es suavitza i a la part final torna a redreçar-se força, amb bon canto, però cal moure's! Un bon quintu o més.


A la primera del dia, més difícil que les de la seva esquerra.

Després hem fet la de la seva esquerra, també un IV+. Més suau tot ell, inclosa l'entrada a la reunió, més amable. I crec recordar que també hem fet l'altre, de la mateixa graduació.

A continuació m'he posat a Popurri (6a). Anar fent fins al ressalt final, on s'ha de donar la talla, i de quina manera! Zona lleugerament desplomada, amb una fissura que sols és acceptable en algun punt (tot i que està magnesiada tota ella) on cal fer una bona tibada fins pillar un punt on, en bavaresa, et mous i surts bé. Peus de marbre... una agonia! Entrada a la reunió amb canto bo i generós, però en desplom també. Guapa via, però molt dura! L'Ana la fa en top-rope i li cal ajuda, no m'estranya... Quin 6a (i a l'App de Climb Around, la posen de V+! però allà les anteriors estan de III... no comment)


Lluitant al muret del 6a.

Després hem anat cap a la dreta, al sector Cinema. Aquí hem fet Hot Dog (V), entrant per la Destierro de un Animal, per problemes d'orientació... Via guapa, amb un díedre final xulo, que l'Ana fa de primera també.



A Hot Dog.

A continuació, fem la de la seva esquerra, la Almorrana Sangrienta (V+). Té un començament estrany, amb la primera xapa a can pixa i roca pse. Després ve un tram senzill, amb xapes allunyades, però correctes. I aleshores ve un ressalt vertical o més, on s'ha de tibar una mica. Cal decidir-se per abocar-se a sobre el desplom, a la dreta, i va apareixent canto. Curiosament, el pas més estrany és per arribar a la reunió, on sembla que s'acaben les bones preses... L'Ana la fa des de baix i la gaudeix!


A Almorrana Sangrienta. El nom desagradable segurament fa referència a

la primera part de la via. El ressalt final val la pena!

I per acabar el matí, ens hem posat a Destierro de un Animal (V+). Passos guapos a la primera meitat i les complicacions apareixen a la part final, on es redreça i es torna tècnic i fi. La reunió queda força a la dreta, compartida amb altres vies.

Avui hem pogut escalar prou bé: les dues darreres vegades hi havia trobat la roca molla! De gent també n'hi ha vingut força, però hem pogut escalar sense fer-nos nosa. Ha estat un bon final d'any!



dilluns, 27 de desembre de 2021

Roc Negre

Amb en Xevi i en Pep ens n'hem anat al Roc Negre, a escalar una estona al sol sense complicacions.

Hem començat per Jarto de To (6a). Aquí hi ha una entrada on s'ha de tibar una mica. Si trobes els cantos bons a la fissura, es fa bé. Si no... hi ha més feina. Després venen uns metres més fins, amb algun moviment de mirar-s'ho. I l'entrada a la reunió és exigent!


Començant la sessió...

Després hem fet la Nando Multumesc (6a) a la seva dreta. Aquesta és força més senzilla que l'anterior, llevat de l'entrada al díedre final. Aquí hi ha el pas de la via, amb un moviment sobre regletes que té el seu què. Al díedre toca espatarrar-se i gaudir dels moviments per sortir-ne amb un pas espectacular però amb bon canto. La reunió està a una zona tombada, que fa que la corda fregui una mica.


En Xevi en acció.

D'aquí hem passat cap a al dreta, on jo tenia algunes vies pendents. En primer lloc, m'he posat a Pebre Negre (6b). No entenc com és que no m'hi havia posat abans! És un viot! Començament un xic per la dreta, aprofitant una fissura. Després toca creuar el fil de l'esperó amb un moviment xulo. I a partir d'aquí ja s'ha de tibar! Al principi hi ha el moviment més delicat, on s'ha de visualitzar els moviments un cop estàs ja en ple desplom. Una tibada estranya et porta ja a bons cantos que acompanyen gairebé fins la reunió. Aquí jo hi ha trobat un moment on t'ho has de mirar, però es fa bé. Una via espectacular!



A Pebre Negre.

A continuació, m'he posat a Ratpenat Desnonat (6b+). Vaig posant cintes fins a superar el primer crux. Aquí xapo i em penjo, perquè hi he entrat molt forçat. Acabo el pegue posant cintes i penjant-me en un parell de llocs més i després li faig el pegue bo. Al primer crux he optat per anar una mica més recte amunt des del bustiot lateral que no he trobat anant a vista i creuar a la dreta pel bon canto. Després venen uns metres suaus per tornar a apretar sobre regletilles. Després, un altre moviment dur fins pillar un bec des d'on s'arriba a la reunió amb comoditat. No esperava fer tanta bona feina, avui! El Pep li fa un pegue en top-rope. Hi ha algun pas que se li resisteix, però lluita de valent!



Avui també ha caigut el Ratpenat Desnonat!

En Pep encara es posa de primer i posant cintes a Fang i Setge (6a+). A mitja via canvia cap a Super Tram (6a+) perquè alguna xapa costa de veure -realment van molt a prop. Ho va fent bé fins al pas dur que hi ha per sortir del desplomet, on s'ha de penjar. Per acabar el dia d'avui, jo també m'hi poso i confirmo que hi ha alguns moviments de finura a la part de baix i una bona tibadeta a la part final!

I la sessió ha donat per això. En Xevi ha optat per no tibar més del compte i ha aparcat els gats a partir de la Pebre Negre. Jo he acabat fent 6 pegues amb prou metres, que no està malament!



diumenge, 19 de desembre de 2021

Més Racó Tranquil

Avui hem tornat al Racó Tranquil amb l'Ernest i el Josep. A mi no em convé tibar gaire perquè tinc lleugeres molèsties al bíceps, així que em dedicaré a fer cosa suau: Començarem per Waka-Waka (V+), seguirem per Yeke-Yeke (6a) i per Mecotazo (6a). Jo em saltaré la Coca de Llardons (6a) que ja la tinc encadenada de fa temps i em posaré a Allarga't Bastó (6a) mentre els companys fan la Minseta (6c+).  Per acabar, faré Crema Catalana (6a+) i amb això tindré cinc vies ben xules, de força finura.

A Yeke-Yeke hi ha algun pas de finura ben fina! El mateix passa a Mecotazo, que a més té el desplomet per arribar a la reunió on calen passos de decisió! Per contra, la del Bastó és molt més suau que les altres. I a la Crema Catalana tornes a haver de donar la talla. 

Els companys es barallen a la Minseta amb resultats diversos. L'Ernest encara acaba posant-se a la Petadits, amb la solvència que el caracteritza!


Començant per la part esquerre...
 

 

Passets interessantíssims a Mecotazo.
 

 

Els companys, a Minseta.
 


Més suavitat a Allarga't Bastó.
 
 

Acabant la feina a Crema Catalana.

Al final han estat una bona colla de metres ben guapos, sobre bona roca. Estil verdonià, això sí: aquest que ara ja no està gaire de moda!






diumenge, 12 de desembre de 2021

Racó Tranquil

Avui ens n'hem anat al Racó Tranquil amb l'Ernest i el Joan. Hem començat amb una aresta molt suau, la Dama de Ferro (IV). Hi ha qui l'ha fet amb bambes, cosa que no és gaire recomanable... La reunió és comuna amb altres, cosa que ja ens va bé.


A la primera del dia.

Després hem fet la Petardilla  (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica: hi ha un pas més que delicat a la part de dalt. Les contorsions que es veuen a sota ja indiquen que s'hi ha de treballar...




Dansant a la Petardilla.

Després ha caigut la de la seva esquerra, la Gusti (6b). Una entrada un xic desplomada, on s'ha de saber llegir els moviments ens porta a un tram intermig més suau. Al mur hi ha el crux de la via, amb uns moviments fins i un aleje important fins la reunió. Cal estudiar-ho abans per no tremolar de por!



A Gusti s'ha de controlar els darrers metres, sobretot.

A continuació hem canviat de sectoret, cap a l'esquerra. Els nens grans es barallen amb la Berga Exprés (6c) i jo amb la Environament (6a+). Aquesta darrera és un suposat 6a+ que m'havia costat un munt fins i tot en top-rope. Avui m'hi poso des de sota i vaig fent fins al crux, no sense al·lucinar amb un altre aleje previ. La roca està ultra-sobada, amb textura de marbre i això fa que em rellisqui un peu i me'n vagi avall sense avís previ. M'he agafat a la corda per no perdre l'equilibri, però he pillat la que pujava i m'he cremat un xic un dit, res greu però. Resolc el pas difícil i comprovo que a la part de dalt torna a ser molt exigent! Caldrà posar-s'hi un altre dia, però és el 6a+ més difícil que he fet mai...

 
Ernest a Berga Exprés.
 

Lluitant a Environament.
 
 

I l'altre lolo, fent Berga Exprés a vista...

Després de treballar el suficient, ens n'hem anat avall, cap a casa. Matinal ben aprofitada, amb bona temperatura!


dimecres, 8 de desembre de 2021

Cargolaire

Al Cargolaire hi havia fet força activitat, però d'un temps ençà que el tenia força oblidat. Fa uns dies hi vam treure la pols amb el Pep i el Mario i avui hi he tornat amb l'Ernest. He de reconèixer que la nova guia hi té alguna cosa a veure :)

Avui hem començat també amb Tarda de Sant Joan (V).

A continuació hem fet la Mercisu (V), sense massa dificultats.


A Mercisu.

D'aquí ens hem posat a El Vanguardista (6b). Aquí ja cal tibar-hi una mica. Per sort, encara recordava la forma com la feina, arribant a la reunió des de l'esquerra. Aquest encadene serà el màxim d'avui...



A El Vanguardista.

Després d'aquí ens hem posat a Brams (6b). Aquí també s'ha de tibar de valent. Però, tot i que recordava més o menys el moviment, quan m'he estirat fins al bec de la dreta no m'hi he agafat prou bé i he preferit penjar-me. Realment, es tractava d'agafar-s'hi una mica millor, és a dir, un xic més endins. D'aquí ja toca sortir amb gandes enormes. Serà projecte per la propera visita...


A Brams. Malauradament, no l'he encadenat!

D'aquí ens n'hem anat a La Panxeta dels Collons (6b+). Com el nom indica, és una panxeta que no és senzilla. Toca estirar-se fins a una regleta de dretes, cosa que s'aconsegueix prou bé. I d'aquí s'ha d'arribar a quelcom acceptable per l'esquerra, però entremig hi ha uns moviments que no he descobert ni per baix ni per dalt.


La Panxeta... té la seva tela.

A continuació, ens hem posat a Canvi d'Aires (6c+). El company acabarà fent-la, però jo no aconsegueixo fer gran cosa. Després de Nadal, havent menjat torrons, potser...


Joc de llums interessant a Canvi d'Aires.

Avui tocava buscar zones arrecerades del vent. Aquí hem estat la mar de bé! Queden projectes pendents per altres visites: serà la segona volta a moltes vies que havia encadenant fa molt temps ;)




dissabte, 27 de novembre de 2021

Balcó de Santaïna

Al Balcó de Santaïna hi havia anat dues vegades, al 2009, quan es començaven a obrir les primeres vies. Per cert, veig que la guia diu, erròniament, que moltes vies són del 2010... Anàvem amb el Josep i l'Ernest, però el darrer s'ha afegit amb un grup de Navàs que també eren senars.

Recordava una escalada peculiar, sobre conglomerat molt diferent del montserratí, que et deixava inflat en poca estona. Memòria correcta!

L'Ernest proposa començar per un 6b nou, El Boig de Casserres (6b), que no surt a la guia, a l'esquerra de Amanece que no es Poco (6a+). Una via amb una entrada explosiva i un desplom de collons no ens sembla la millor forma de començar el dia...


Escalfar amb desploms bloqueros, no gràcies ;)

Així que en Josep i jo decidim començar per l'esperó QWERTYPOIUY (V+). Una via que no sé si havia fet, curta però interessant. I no, la roca no es trenca, o no es trenca gaire (jo he tirat avall alguna cosa amb el peu).

 


Escalfant com toca amb un V+.

A continuació en Josep té l'amabilitat de posar cintes a Amanece que no es Poco (6a+) tot i que ha de penjar-se a molts llocs. Una mica acollonido decideixo posar-m'hi des de sota i l'encadeno. Hi ha uns quants trams que em semblen durs i he d'anar espolsant braços des de la segona xapa! Per sort, vaig trobant els llocs que em permeten anar reposant i acabo sortint de les dificultats amb un somriure d'orella a orella. Baixo ben embutifarrat, cosa atípica per sols 6a+...


Encadenant amb dificultats el 6a+.

Després fem la via nova, El Boig de Casserres (6b) en top-rope. El primer pas és un llançament que encerto prou bé. Després una pujada de peus dura i toca estirar-se a pillar un canto bo per la dreta... cosa que no aconsegueixo fer a la primera i m'he de penjar. Torna a tocar llançament i ara sí que trobo la forma de posar-me a sobre del relleix. A partir d'aquí toca anar escalant, però surt canto. El desplom és molt desplomat, però hi ha canto. Ho m'he agafat en el còdol característic amb la dreta i després he anat pillant canto que m'ha permès posar-me sobre el desplom amb dignitat. A partir d'aquí, anar fent...


El 6b es deixa fer... en top-rope!

En Josep ja no farà cap més via, no està motivat darrerament. Jo em poso a 6è Aniversari (6b) bastant a l'esquerra d'on estàvem. La via comença en una alzina i té uns primers metres ben curiosos. Les xapes queden bastant a la dreta. Després es creua en diagonal i es va fent bé fins un ressalt lleugerament desplomat. Aquí he buscat camí una mica per l'esquerra i passar després a la vertical de la xapa. Ho he hagut de donar tot per no penjar-me però al final aconsegueixo situar-me amb certa comoditat i reposar una mica. Queden uns metres amb una panxa final que em fa entrar dubtes. Per sort, hi ha bona presa per pillar un còdol bo i d'aquí una remada fins a un altre, bo també. M'he quedat més que satisfet!

(foto)

I per acabar la sessió, encara he fet Ronnin (6a), a l'esquerra d'aquesta. Una placa que ja es veu punyetera i que ho va sent a mida que vas pujant. Toca tibar de foradets força xics i moure peus a llocs que fan pinta de sobats però que -oh meravella- no rellisquen. Bastant agònica.

 (foto)

I aquí hem recollit trastos i avall! Per escalar aquí s'han de menjar sopes -o acostumar-se a aquesta escalada...