Roc Negre /2

Repetim Roc Negre amb la Susanna, que va recobrant confiança. Avui comencem amb Fang i Setge (6a+). La meva memòria indicava que totes les vies aquí eren més o menys igual de difícils i he proposat començar per aquesta... segurament no és la més senzilla, doncs té unes quantes seccions que s'han de llegir amb ganes, jeje. Aquesta és una via llarga, tant per la llargada física com pel recorregut: sembla que facis via llarga (de fet, cal gestionar el fregament com si ho fos, també).

Comencem amb Fang i Setge. El dia, tapat, ens anima! 

Després fem la Super Tram (6a+), que comparteix R amb l'anterior. La primera part és molt més senzilla que l'anterior. El pas a la dreta estava dificultat pels garrics -baixant els he aixafat una mica. I la part més exigent és el ressalt final, amb alguns moviments un xic desplomats.

Fent la Super Tram.  

Seguim de dreta a esquerra i ens posem a Nando Multumesc (6a). També cal portar algunes cintes llargues perquè la corda acaba fregant força. Bonica de fer, però!

Primers metres de Nandu...

Fem un mos i ens relaxem una mica abans de fer la darrera del dia: El Taladre de l'Amor (6a+). Aquí l'evidència del blog demostra que la vaig fer fa 10 anys, el 2016, poc després que Cortina i Peregrina obrissin el sector! Per tant, és normal que no en recordés res. És una via més dura que les anteriors. Hi trobem uns passos curiosos per arribar i superar el sostret. Després ve una zona ben estranya també, on a base de moure peus acaben apareixent algunes coses suficients per les mans. Després toca anar a buscar la fissura amb les restes del tronc tallat. Primer he estat treballant per no posar el peu al replà herbós que hi ha a sota, per no anar-me'n avall casualment. Després he vist que calia posar-li i també m'ha semblat que calia posar el peu al tronc, si no la cosa s'emprenya molt. I els darrers metres també són exigents: surts de la xapa amb un bec, vas a buscar una fissura invertida roma i toca navegar una mica per l'esquerra, amb peus en adherència prou bona però mans molt justes. Un pla a sota dels garrics permet passar cap a la dreta i pillar la R in extremis.

Rostint-nos a El Taladre de l'Amor.

Aquí el sol apretava de valent i, a més, portem bastants metres escalats. Optem per deixar-ho aquí i relaxar-nos una mica anant a visitar la font, on la remor de l'aigua és d'allò més captivadora.
 

Roc Negre

Després de molt temps de no escalar, la Susanna proposa de sortir. Ella ha estat força temps sense escalar, així que optem per fer esportiva i, com que ella no hi ha estat mai, anem al Roc Negre.

Comencem amb la Gats As (6a) que hauria de ser la més senzilla. Tot i això, a la zona del mur vertical, cal saber llegir i moure's!

A la primera del dia. 

Després fem la de la seva dreta, l'Efecte Erecte (6a+). Em feia la impressió que no l'havia feta des de fa molt temps, però el blog revela que la vaig fer el 2024 -l'altra vegada sí, fa molt temps: el 2016!

A Efecte Erecte. 

D'aquí hem passat a fer El Gat amb Gats (6b) que comparteix reunió amb la Gats As. Aquí hi ha un tram difícil als primers metres del ressalt vertical. Després, toca anar aguantant, amb alguns moviments rars. La recordava bonica i ho és.

La dura del dia, El Gat amb Gats. 

Per acabar, volíem fer quelcom més tranquil i hem anat cap a l'esquerra. El Mammut Mut (V+) hauria de ser suau, però tal com l'he feta he hagut de tibar com una bèstia. La Susanna ho ha fet molt més bé resseguint el sostre des de més amunt, començant-lo per l'esquerra i atacant la placa...

Fent el Mammut...

Amb això ens donem per satisfets, que la calor mentre escalem comença a ser excessiva. A peu de via estem com uns reiets, però! 

Panticosa: Pared de la Tubería - Roca por un Tubo

Ahir vam fer dia de descans, descans. Res de descans actiu! Avui ens llevem plens d'energia i d'optimisme per anar a la Pared de la Tubería, a fer la Roca por un Tubo. Fa cinc anys, amb en Pep, teníem intenció de fer-la però vam haver de seguir un pla B per la quantitat de gent que hi havia. Avui hem matinat una mica, el suficient per posar-nos a escalar abans de les 9:00 i hem estat la mar de tranquils. Els que s'hi han posat ho han fet molt més tard (també era un grup ben nombrós!).

Cal aparcar a la zona dels Baños de Panticosa i agafar el camí que comença just darrera la casa de piedra. Hi ha molt bona informació d'aproximacions, descensos i ubicacions, aquí, al blog Escalando / Eskalatzencas. De fet, al final copio un mapa seu, ben útil per situar-se. Cal comptar amb una hora de caminada.

De la via n'hi ha un munt d'informació a la xarxa. A nosaltres ens ha anat molt bé el que escriu la Arañita Escaladora. Al final incloc la seva ressenya.

La via comença al punt més baix de la paret, atacant una placa de pedra inclinada. Hi ha una cinta amb el nom de la via al primer parabolt, a uns metres de terra. Després ve un arbret i s'ataca una llastra/fissura per sota en diagonal ascendent a la dreta. A continuació, la via torna a la vertical per una placa plagada de bones nervadures granítiques i un munt de xapes, tantes que el Ramon se'n salta algunes (IV+).

El Ramon, al primer llarg. La Tuberia, clarament visible ja des de l'aparcament. 

El segon llarg és de tràmit, amunt (III).

Un llarg de tràmit...

La tercera tirada té una primera part d'anar fent (IV) i després ataca una placa ben bonica i agradable d'escalar (V).

El Ramon, a la tercera tirada. 

Li faig la foto...

...mentre ell em fa la foto.  

La quarta tirada és una altra cosa. Comença amb una placa compacta on hi ha alguns moviments força exigents (6a/6a+) després la cosa es suavitza una mica i va apareixen bon canto (V) per acabar atacant una fissura ben atlètica (V+). El terreny s'arrampa fins entrar a la xemeneia on hi havia dos parabolts, la R4. Dels dos bolts només n'hi ha un amb xapa, potser és una invitació a continuar fins sortir de la xemeneia, on hi ha una altra R, però no és evident. Com que portàvem una descripció que deia que la tirada següent feia la xemeneia jo la faig aquí, reforçant amb un parell de friends que portem com a bons clàssics. També llaço l'espàrrec restant.

A la quarta tirada.  

La cinquena tirada comença remuntant la xemeneia. El Ramon posa un friend per si les mosques i segueix amunt. Llaça la reunió següent i continua amunt fins a la R5 en una vira. Aquí hi ha una possible escapatòria seguint la vira cap a la dreta amunt.

El sisè llarg és molt bonic, amb diversos ressalts bonics. Hi trobem un ressalt de 6a en una placa que té una fissura a l'esquerra que fa de mal agafar. Abans i després els moviments són més senzills. A destacar el tram final fins entrar a la reunió: una placa força vertical amb bona presa. M'ha sorprès trobar aquestes textures en roca granítica.

El sisè llarg és una preciositat. Seguim a l'ombra!  

La setena tirada es veu espectacular i ho és. El Ramon ataca un esperonet que acaba en una agulla punxeguda. D'aquí toca anar en tendència a la dreta, en terreny vertical, i acabar superant un desplomet, amb bon canto (6a).

Setè llarg. A la R7 ja hi toca el sol perquè la paret ja es va tombant.  

Des de la R7 s'ha de sortir per l'esquerra. Hi ha un primer ressalt (V) i després el terreny es va tombant progressivament. Res més a destacar.

El Ramon, vist des de la R8.  

El darrer llarg (II) és una excusa per anar a buscar el cim i desencordar-se.

Els protas.  

Estem desencordats després de 3h 45m d'activitat plaent. Hem fet un love-climb en tota regla, però l'hem gaudit! La via ens ha agradat: té un recorregut atractiu, cercant uns passatges ben bonics. L'equipament és generós, ens hem saltat alguna assegurança allà on el terreny és més senzill. Algunes xapes probablement hi siguin per indicar el camí. Pel que fa a la R4, no sabem si s'ha desequipat la reunió d'abans de dins la xemeneia expressament per incitar a fer-la després o bé és accidental. Nosaltres hem posat un friend al tram de xemeneia i hem vist que no som els únics de fer-ho, això és estrany. Els llargs més bonics són el 4rt, el 6è i el 7è, que coincideixen amb els més difícils.

Nosaltres portàvem unes 16 cintes i un parxís d'aliens, un petit joc de tascons i de friends, sobretot per si havíem d'anar a un pla B. Per sort, no ha calgut. Com ja he dit, he fet servir un parell de friends per reforçar la R4 i n'hem posat un a la xemeneia. Tot això seria prescindible fent la R4 a sobre i posant-hi una mica de morro a la xemeneia.

Des de la darrera reunió, a dalt d'un turonet, toca anar a buscar un corriol visible clarament i seguir-lo cap a l'oest (esquerra). En algun moment es bifurca i nosaltres tirem avall. Sempre veurem traces de camí i trobarem fites que fan que la baixada no sigui gens perdedora. Poc després d'una llacuna retrobem el camí de pujada. Jo he recollit els pals i una peça d'abric que duia i ens hem plantat a la Casa de Piedra a l'hora de dinar. Però com que només fan entrepans, hem optat per anar avall a buscar on entaular-nos després d'unbanyet, això sí!

Amb aquesta activitat tanquem el RockTrip 2026, que ha passat per les valls d'Ansó i Panticosa. A Ansó voldrem tornar-hi, encara que tot el que hi ha té una certa exigència! Han estat cinc dies marcats per la inestabilitat meteorològica però finalment hem escalat sempre que hem volgut -el dia de descans estava planificat perquè som conscients de les nostres limitacions, jeje. 

Com ja he avançat a dalt, alguna informació més, que penso que pot ser d'utilitat. Per una banda, la ressenya de la Arañita Escaladora:

 De l'altra, el bon croquis de parets, camins d'aproximació i descens:

 

Panticosa: Forronías - Via Capricornio

La meteo a Ansó no pinta massa bé així que busquem un pla B. Sembla que per la zona de Panticosa estarà més estable i cap allà que anem! Dormim al càmping Gavin on no pots sortir-ne abans de les 8:00... però com que no tenim pas ganes de massa gresca, ja ens està bé. Per cert: a Biescas estan de festa i el programa inclou disco des de les 4:00 fins les 8:00 -certifiquem que a les 8:00 han deixat de fer gresca (per sort, amb taps m'estalvio tot això).

Després de consultar els companys que han ajudat a planificar el viatge, apareix la paret de Forronías, just a tocar el poble de Panticosa, amb aproximació pràcticament zero i un munt de possibilitats, entre esportiva i via llarga. Tenim ganes de via llarga, sense passar-se, i decidim que farem la Capricornio, una via oberta el 1985 i que es fa sovint. Per la xarxa hi ha força informació al respecte. 

És una via de cinc llargs tot i que la majoria de gent enllaça els dos primers. Nosaltres també ho farem! El llarg més dur sembla que ha de ser el darrer així que jo faré el primer i el darrer i el Ramon els dos del mig.

Aparquem en una esplanadeta just abans de la barrera que pot tallar l'accés als Banys de Panticosa. El corriol surt al costat mateix i ens deixa a peu de paret en cinc minuts, ideal! Aquí hi conviuen vies d'esportiva i algunes de llargues i trobem els noms escrits a peu de via, cosa que és un detall. La nostra comença per una fissura.

Em poso els trastos i enceto el llarg. La primera xapa queda força amunt i quan estava posant un friend el Ramon m'indica una xapa que queda força a l'esquerra... i que acabo aprofitant. Deso el friend per després. El començament és ben vertical i cal tibar de valent. Després el terreny es suavitza i es va progressant en una placa de calcari amb frangetes incrustades més dures on hi ha regletes per mans i peus -a vegades menys marcades del que voldries, jeje. Es van trobant xapes i algun pont de roca i aviat es passa per la R1, que no faig. D'aquí toca encarar el segon llarg, fent un petit desviament a la dreta. Aquí poso el camalot vermell a una fissura boníssima per protegir el primer tram d'aquest llarg. Després van havent-hi xapes suficients, tot i que espaiades, i crec que algun boix llaçat. Abans d'arribar a la R encara poso un alien groc perquè el terreny encara està moll de la intensa pluja d'ahir i podria ser que s'hagués de posar el peu en zona herbosa/terrosa. Al final no cal embrutar-se, però l'alien ha anat prou bé igualment.

Primer llarg de Capricornio. Hem enllaçat el llarg 1 i 2 originals. 

El Ramon es posa al segon llarg, que comença un xic per la dreta, a buscar una xapa visible des de la R1. Hi ha un primer ressalt, un tram més suau i un altre ressalt abans d'arribar al sostre. Aquí no és evident com continuar! El Ramon s'ho mira un xic per la dreta, llaça un bec de roca i posa un camalot lila abans de tornar a la fissura inicial. Hi ha unes bones apretades aquí, amb un tram desplomat tot i que amb bon canto, però s'hi ha de posar alguna cosa. Bona tirada i bona feina del company!

Segona tirada. Ressalts i un bon sostre que ens barra el pas! 

La tercera tirada ressegueix un díedre poc marcat al principi. Es va fent prou bé fins que la cosa es redreça. Aquí hi ha gent que fa A0 directament i empra una tramposa per arribar al parabolt que hi ha al mig de la zona difícil. El Ramon posa un friend abans per protegir el primer tros difícil. Cal empotrar-se i anar reptant amunt per terreny molt llis de peus i de mans. Després del parabolt encara queden uns moviments durs i cal posar un altre friend abans de poder-te obrir de cames gràcies a un bon canto de peus a la paret de la dreta. Una tirada prou exigent!

Tercer llarg. Entrant a la zona difícil  

El darrer llarg és bonic però bastant físic. Els primers metres són sobre roca vermellosa un xic llastrosa, amb poc canto i cap assegurança fins al díedre. Vaig fent, amb una certa tensió, esperant arribar a la fissura i posar-hi un friend. Per sort, no cal, doncs hi ha un parabolt a l'inici. Ara ve un tram de fissura desplomada. La fissura és prou bona i hi ha algun peu bo, però altres no tant i la roca aquí no és gens adherent, tacte de marbre. Per tant, toca tibar força i posar un camalot vermell a caldo per protegir el tram que hi ha fins a un arbret del que penja una baga. A partir d'aquí convé anar cap a la dreta, a buscar el terreny més suau. Tot i això desploma per tot arreu i hi ha alguna apretada fins posar els peus sobre una repiseta. A partir d'aquí, toca un darrer ressalt desplomat i amb pati important però bon canto, per sort. Arribo a la reunió ben content i inflat! 

En aquesta tirada el Ramon ha patit més del compte perquè la corda el convidava constantment cap a l'esquerra, a la part més desplomada. Realment, si no pots passar cap a la dreta, s'han de fer esforços molt importants!

Darrer llarg. Desplomat, amb bon canto.

Des de la R4 fem un ràpel de 55 metres fins a una instal·lació intermitja que hi ha un xic per sota de la R2. I des d'aquí, un altre fins al terra (60m) amb el darrer tram desplomat: anem a parar a una zona de vies d'esportiva dures ;)

La via ens ha agradat. Està equipada però és imprescindible portar una mica de material: semàfor d'aliens i camalots fins al #1 (diria que el #2 no l'hem posat tot i que el portàvem). Per enllaçar els dos primers llargs, calen unes 15 cintes. Hem escalat al sol però com que la temperatura havia baixat i en algun moment hi havia algun nuvolet hem escalat prou bé, això sí, ens hi hem posat d'hora. Quan hem acabat hi havia gent fent esportiva per la zona -s'hi veuen vies ben guapes! (M'apunto la Alta Tensión).

Hi ha informació diversa per la xarxa. Es tracta d'una via dels anys 80 amb la graduació d'aleshores. Amb els criteris actuals, se li pot afegir un plus sense cap problema! 

A sota, la ressenya de Maniobras de Escapismo, amb informació variada sobre la zona: 

I la del Joan Asín: 

Ansó: Pared del Mirador - Via Gutz

Seguim a la vall d'Ansó. Avui hem anat a la Pared del Mirador, a fer la via Gutz (Grupo Ufológico Tribu Zuriza). Ahir vam estar investigant on aparcar i com creuar el riu i avui tot ha anat rodat. De la via hi ha una mica d'informació a la xarxa i tothom fa servir la ressenya del Luichy que adjunto al final.

Des de l'aparcament de "Las Hayas" (42.84392, -0.82772) s'agafa un corriol que en surt a l'esquerra en sentit descendent, es travessa el riu, i es va seguint un caminet fitat fins a peu de via. La ressenya ho indica prou bé, una vegada establert el punt de partida. Hi arribem d'hora i en posem a escalar poc abans de les 9:00.

Em poso mans a l'obra i empalmo el primer (IV+) i segon (6a+) llarg. Aquesta és l'estratègia que fa servir molta gent. Trobem el primer parabolt a uns metres de terra. Toca superar un petit sostret en tendència a la dreta i seguir amunt. Terreny d'anar fent fins la R1. Se'n surt per la dreta (cal gestionar bé les cordes) i el terreny es torna plaquero. Toca moure's a dreta i esquerra, cercant el millor camí, amb alguna apretada interessant. Hi van havent parabolts on toca i també hi trobem un pitó just quan m'estava plantejant que allà m'hi caldria un alien. Encadeno, suant de valent, en part per la xafogor (malgrat l'hora i l'ombra) i en part pel que he hagut de treballar.

Primer i segon llarg, enllaçats. 

El Ramon ataca el tercer llarg. Surt una mica per la dreta i ressegueix una bavaresa prou exigent (V+). Ell posa un parell de friends, un al principi de la bavaresa, després xapa un friend de via que està empassat i en posa un altre al final. Fa la R3 on marca la ressenya i jo enllaçaré els llargs de tràmit 4rt i 5è.

El Ramon, al tercer llarg. Encarant la sortida, gens senzilla!

La quarta i cinquena tirada són necessàries per remuntar un tram de paret que no té massa interès des del punt de vista de l'escalada. La quarta segueix en lleugera diagonal a l'esquerra. Trobo la R4, cinta llarga i amunt. Es supera un primer ressalt amb bon canto, després ve un tram senzill amb tendència a la dreta i després ve un segon ressalt també senzill on llaço un arbret.

El company, arribant a la R5.

El Ramon es posa a la sisena tirada (6a+). Es comença descendint una mica i després toca atacar les dificultats. Es tracta d'una tirada exigent, on els peus treballen sobretot en adherència. S'ha d'aprofitar la fissura invertida que hi ha al sostre que fa la llastra que ens acompanya, cosa que no sempre és senzilla. Per sort les xapes són properes i no és massa obligada. El Ramon ha de fer algun A0. Jo, de segon, encadeno, amb alguns moviments que m'han semblat força delicats per la incertesa de l'adherència de peus. Acabat el tram difícil, toca resseguir un tros de canal en diagonal a l'esquerra.

El Ramon, progressant a la sisena tirada. 

El setè llarg és el difícil de la via (6b/A1), és a dir, 6b i A1. Comença una mica per la dreta, amb uns moviments que ja demanen tensar la musculatura per posar-se a sobre d'un primer ressalt. Em situo bé de peus a l'esquerra de la fissura. Abans he vist que hi havia un pitó però ara l'he de localitzar pel tacte i xapar-lo de la mateixa forma. Aquí la paret és completament llisa i la fissura absolutament roma. No em complico la vida i faig un A0 perquè veig que això seria molt aleatori, pel tema peus. Després continuo en lliure i poso un alien groc en un punt em sembla que m'hi convé per protegir el pas fins la següent xapa. A partir d'aquí la via se'n va per la placa de la dreta. Faig A0 per agafar el cordino que penja d'una xapa i aquí poso el peu a la baga en un parell d'assegurances. Després apareixen unes incrustacions que haurien de permetre progressar en 6b, però una vegada agafada la inèrcia de tibar de cinta, segueixo així i només faig en lliure la darrera xapa. Per mi, un bon 6a+, amb flanqueig a la dreta fi i exigent encara.

Al setè llarg, el més difícil de la via.

A continuació el Ramon es posa a la vuitena tirada (V). Surt lleugerament per l'esquerra de la reunió i ataca una placa força vertical. Hi ha canto, però la roca no inspira confiança total, a diferència del que hem trobat fins ara. Segurament aniran caient blocs a mida que vagi plovent i s'hi vagi tibant. Per sort, hi ha parabolts on toca i es pot posar alguna cosa més, especialment un camalot groc (necessari) força amunt. Abans d'arribar a la reunió es passa pel costat del que la ressenya marca com a "ovni estrellado" i que segurament esdevindrà un ovni el dia que baixi (mida nevera amb congelador). Avui no ha volat, cosa que ha agraït (suposo) la cordada que s'ha posat a la via quan estàvem a la R3. La tirada és prou bonica, malgrat tot, amb moviments xulos.

Vuitena tirada. Bonica, amb roca a controlar 

Ara ja només queda la darrera, la novena tirada. M'hi poso, sortint de la reunió per l'esquerra a buscar un díedre/canal. Segurament valdria la pena explorar una sortida directa: seria molt més exigent, sens dubte, però quedaria un llarg més bonic. Tal com va ara és una canal amb blocs, alguns de dubtosos, i una certa quantitat de vegetació. He fet moltes tirades molt pitjors que aquesta. De fet, no m'ha desagradat gens. No hi ha cap assegurança així que toca anar posant algunes peces i llaçant alguns arbrets. Al final mateix del llarg he posat el camalot blau, ja que l'hem arrosegat tota la via, però hi hauria alternatives.

Des de la R9 hi ha unes bones vistes vall amunt. A la foto de sota, el Tozal de Espelunga, on hi ha vies com la Urdaburu o Los Duendes del Valle, entre altres. Ara hi havia restriccions per nidificació fins a finals d'agost (he de dir que, per sort, jeje).

Vistes des de la R9, vall amunt. 

Aquí ens posem les bambes i enfilem el camí de baixada. Primer hem de remuntar per unes traces de corriol fins trobar un caminet que va de Ansó a Zuriza a mitja alçada de les parets. Quan el trobem el seguim cap a l'esquerra, vall amunt, fins que arribem a un torrent que cal anar baixant amb cura! Hi ha alguns llocs on s'ha de desgrimpar. Fins i tot he fet la pregunta de "i si fem un ràpel aquí?". Però amb cura, es va baixant fins trobar el camí d'aproximació a peu de via. El meu track al Wikiloc, aquí.

Penjo a sota la ressenya del Luichy. Diria que tothom fa servir aquesta, no sé si n'hi ha cap altre...

La via ens ha agradat molt. Hi ha alguns llargs de tràmit (els centrals) que te'ls has d'agafar com això. La resta està molt bé. Una línia molt ben trobada i pràcticament equipada amb parabolts i bons pitons. Nosaltres portàvem el parchís d'aliens, un joc de tascons i camalots del 0.75 al 3. El #3 és prescindible, tot i que algú diu que ha posat fins al #4. Hem posat un parell de peces al tercer llarg, un alien groc al setè, un parell de peces al vuitè. Al darrer no hi ha res, no recordo exactament què hi vaig posar però diria que algun tascó (perquè els dúiem) i alguns friends. En algun llarg també es llaça algun arbret, especialment al darrer. Hi hem esmerçat 4 hores i hem estat a l'ombra tota l'estona, cosa que s'agraeix. A primera hora feia molta xafogor, després ha començat a córrer una mica d'aire.

Hi ha gent que enllaça amb el Diedro Veral a l'Aguja del Italiano. Però nosaltres (i la cordada que ens seguia) hem considerat que ja teníem el goig complet (el fanatisme i les forces ja no estaven al 100% ni de tros) i no volíem arriscar-nos a llepar per la pluja de tarda. 

 

 

 

 

Ansó: Linza - Paso del Salto del Caballo

Amb el Ramon, encetem Rocktrip 2026! La idea inicial era fer quelcom pel Neouville però la meteo no pinta massa estable i optem per anar a buscar valls menys feréstegues. Després de consultar diverses fonts (gràcies Xevi, Jordi, Joan i Tati) enfilem cap a Ansó, zona de la que no sabíem res de res fins al darrer Vèrtex. I, malgrat aquesta publicació, no es pot dir que hi hagi una allau d'informació...

Arribem al refugi de Linza a l'hora de dinar i això és el que fem allà mateix. Cercàvem informació però sabien el mateix o menys que nosaltres, cosa estranya en un refugi... Dinem i aproximem fins al Paso del Salto de Caballo, que podem trobar explicat a Amuso (d'on he extret les ressenyes que penjo al final). També hi ha informació a The Crag. Es tracta de seguir un corriol ben marcat que surt del costat del refugi, primer cap a l'est, després cap al sud (sí, hi arribem des del nord).

Quan arribem hi ha una parella amb un nadó a la que hem sentit preguntar pel sector al refugi. El sector té dues bandes, est i oest. A la banda est, la més interessant a priori, hi toca el sol de tarda. A la banda oest, hi toca al matí. I quan arribem, toca a tot arreu! Aprofitant el bosquet pel que hem aproximat fem uns minuts de migdiada i aleshores ja ha entrat ombrat a la banda oest.

Fem les vies de dreta a esquerra començat per la dreta. Les primeres són vies senzilles, IV, IV+. Després en venen unes de més interessants. Ens saltem la de la dreta i ens posem a una que té unes canaletes precioses (V). S'hi posa el Ramon, que no ha escalat mai en aquest estil,  ha d'apretar força! És una via ben bonica!

Les primeres, vies d'anar fent, prou xules.  

Via de canaletes ben bonica! 

Després fem la de la seva esquerra (V-), que també es veu bona i comparteix R. 

La de l'esquerra de les canaletes.

Ens movem a la següent a la seva esquerra (V). Aquesta és més llarga i arriba al cim d'aquest bonyet. Té alguns passos curiosos, com totes les que hem fet aquí...

La més llarga de totes, amb dues zones interessants per superar dos murs.

I, per acabar, muntem un top-rope a la que es veu més difícil, a l'esquerra de l'anterior. Li diré la Difícil (6a) i la muntem en top-rope perquè no li veig pas possibilitats de fer-la des de sota... De segon me'n surto, però faig uns moviments ma-peu sobre adherències minúscules que demanarien massa de mi. En Ramon, de fet, opta per no fer-la...

Després d'aquest tastet ens donem per satisfets per avui. Demà al matí volem escalar i no es tracta de petar-nos massa. El sector pot servir per fer-hi una visita de matí o de tarda. El de la banda est es veu més atractiu que el que hem fet avui. No sé si les vies són actuals o antigues. Va bé venir en mood old-school: molt entrenat d'adherència i amb la vara de graduar d'aleshores. Al refugi s'hi pot dormir i menjar però no semblen conèixer el món de l'escalada. Només tenen una petita col·lecció de croquis mal fotocopiats i ni rastre de la guia de la zona. Sí que ens han informat d'on es pot pernoctar amb furgo: a la vall no, cal baixar fora del parc, cosa que farem: baixarem gairebé fins a Ansó on hi ha una zona preparada per furgos.

I les ressenyes, copiades aquí del blog de Amuso (costraypus):