L'Arcada

Per avui he quedat amb en Víctor gràcies a l'Ernest que volia sortir ahir però jo no podia. Hem quedat a Berga amb en Víctor després d'alguns anys de no veure'ns, acompanyats d'una bona colla. Al final hem estat 3 cordades, la Nina i el Pep, el Quico i el Jose i el Víctor i jo mateix, a l'Arcada. Ha estat una bona coincidència que tinguéssim ganes d'anar a un sector assequible, jeje.

Jo hi tenia unes quantes vies per tatxar i hem fet una bona collita. Hem començat per la Xirinacs (6a) que no havia fet mai. Comenten que té una entrada a la reunió fineta... i així és! Els primers metres, anar fent, fins que s'entra a una placa compacta on les dues darreres xapes marquen estil: toca entrar a la placa cap a a la dreta. Després hi deu haver vàries opcions, jo he anat més aviat per la dreta però altres avui han anat per l'esquerra. Bona!

A Xirinacs. Entrada a la reunió fineta, però on poses el peu, s'hi queda! La resta, d'anar fent! 

A continuació el Víctor proposa la Skale to Roca (6b+) perquè queda a la seva esquerra. S'hi posa i va fent, sense despentinar-se! Aquí hi trobem una primera part bonica i agradable de fer, amb moviments de finura en algun punt. Després ve la zona desplomada, amb ganes: Toca entrar-hi des de l'esquerra, des d'un forat evident visible des de terra, però amb l'alçada adequada per tibar-li bé. Cal anar a buscar una seqüència de becs laterals, tibant amb ganes al desplom, amb algun xapatge on et pots inflar bé si bades una mica. Després ve una zona de repòs i una placa per entrar a la R sense massa problemes. Encadenada!

A Skale to Roca. 

Seguim amb la Grand Bouquet (6b+) que queda a l'esquerra saltant-ne una. M'hi havia posat fa un temps (7 anys!!) i vaig pillar al crux de sortida del desplom. Avui, veient com la feia el Víctor i recordant com s'havia de fer l'he encadenat! Caire similar a l'anterior: un tram de placa bonic fins arribar al primer desplom. Aquí una remada, aprofitant la fissura que baixa en diagonal per l'esquerra, pujant peus fins a la franja on hi ha un arbret. Aquí es pot agafar aire i atacar el segon desplom, que té bon canto fins que has de sortir. Cal anar a buscar una lateral de dreta, no massa bona i moure el peu dret i posar-hi el pes amb confiança. D'aquí es rema bé fins a un canto salvador i només queda tràmit fins la R.

A dalt, panoràmica de la paret amb les 3 cordades. 
En Víctor és a Grand Bouquet, desplomada de debò!

Seguim amb Umami (6b+), entre les dues anterior, el darrer 6b+ d'aquí. Estil similar que les altres: placa i desplom. Al desplom en Víctor s'hi ha de barallar força perquè no ha trobat un canto prou bo fins al cap de força estona. Per sort, a mi l'escalada m'hi ha portat directament. Toca agafar-lo primer amb dreta, després amb esquerra i fer una bona remada fins a un bec bo a la dreta. Després, canto bo i final més suau.

A Umami.

D'aquí hem anat cap a la dreta, on tenim cintes posades dels companys a L'Art de la Guerra (6c), cortesia dels companys. Aquesta l'havia encadenada fa uns anys també i la recordava durilla! De fet li vaig haver de fer una visita prèvia... En Víctor s'hi ha posat. Resol amb solvència el primer crux, per posar-se dreta a la vira de peus però rellisca al segon crux, quan ha anat a buscar la invertida. Acaba la via amb solvència però això confirma que no hi regalen res, aquí. M'hi poso i, gràcies al Víctor que em va flashejant coses l'encadeno! Primer moviment clau: esquerra a una rugositat, peu dret a sota, peu esquerre obert per equilibrar i xapar amb dreta lluny primer i agafar la lateral després. Passar peu a dreta, cap a la vira i rebotar mà dreta (jo m'he equilibrat amb el genoll dret) fins un lloc millor i esquerra d'alguna forma per acabar de posar el pes a la vira. A la vira es pot agafar aire i atacar l'altre pas: pujar peu esquerre a una punxa amb mans a regletes força ronyoses. Peu dret en adherència força amunt (obliga a tibar molt fort, però més avall fa pinta de no ser prou adherent...) i agafar la invertida. Pujar peu i agafar canto a sobre la invertida. Recordava que encara quedava algun moviment dur però me n'he sortit molt bé amb alguna remada llarga. He anat aguantant bé fins la darrera xapa on hi ha una placa de finura de la més fina... però ha sortit també. Estic ben content!

A L'Art de la Guerra. Un bon 6c on cal saber què toca a cada lloc!

Entre que hem sortit de Berga força tard i que alguns no volem baixar massa tard, un dels cotxes enfila el camí de tornada deixant els tres més fanàtics al sector. Hem tingut un dia prou bo, amb sol i algun núvol (i un airet fresc, fresc algun moment) però molt bona sensació sobre la roca. I he tingut bona companyia i noves coneixences, un matí complet!

Clot del Boixar

Amenaça de vent, cap al Clot del Boixar! Des del 2016 que no hi havia estat i tenia ganes de tornar-hi.  Al Tati, que està en procés de retorn progressiu, ja li estava bé. Hem quedat també amb en Lluís i la Carmen, amics seus, que escalen una mica també.

Hem començat per la Placa Gunilla perquè allà hi ha vies senzilles. Amb en Tati ens posem a a La Sra María (V+). Placa montserratina amb peus montserratins i les xapes a una certa distància, però una via bona, bona!

Escalfant a la primera del dia. 

A continuació ens posem a La Sra Gunilla (6a). Aquesta té un primer tram exigent, on s'han de moure bé els peus! A mida que es va pujant, van sortint més forats i millors canto. Una via 10! 

Fent La Sra Gunilla. 

Mentrestant els companys estan als V de la dreta. Nosaltres passem a L'Agulla La Mosca. Allà trio la Astràgal (6a+) per anar progressant. Una bona via de continuïtat! 

A Astràgal. Continuïtat de la bona!

Deixem els companys que continuen fent vietes per aquí i ens n'anem a la part de sota, on fa més temps encara que no hi havia estat.

El 2012 vaig fer una combinació de les vies de l'esquerra de l'Agulla Sipan. Tenia clar que em faltava per tatxar la Ketama (6b) i m'hi he posat. Hi havia una cordada fent la Guaytakama, no ens hem fet gens de nosa. Els primers metres són fins, fins. Després es suavitza una mica i ve un viatge inexplicable cap a la dreta on hi ha una xapa inox fora de la línia de la via. Aquí hi ha un passet fi, també. Després entrem a una zona d'anar fent. Això vol dir que hi ha força canto a alguns llocs. Aleshores hi ha alguna excursioneta, però controlada. Trobem també algun spit una mica ronyós... l'equipament és realment estrany, com si s'hagués reequipat en moltes tongades. A la part final la paret torna a redreçar-se. Per sort, van sortint coses i només s'ha d'aguantar. Diria que gairebé tots els xapatges són amb la dreta, cosa que fa que l'esquerra s'infli una mica més (o potser és que sóc dreta, qui sap). Queda encadenada a vista. Un viot de 33 metres on cal portar una bona colla de cintes.

A Ketama.  

Després d'aquí ens n'hem anat a la Placa Bambol i m'he posat a Bocata de Siluro (6b). Un altre viot de 35 metres! Aquí hi ha un primer tram força dur, de presa petita i posar-s'hi bé, segurament fins a la quarta xapa o així. Aquí s'agafen bons forats i es va fent bé. Després la via passa un relleix i entra a un nou mur. Hi trobem alguns passos més, però el tomàquet està a al principi de tot. Encadenada a vista també! El Tati opta per no fer-la i recollim trastos per tornar.

 

I per acabar, Bocata de Siluro! Un altre bon encadene!

El retorn l'hem fet per una drecera que ens estalvia un trosset de pista. Per cert, aviat ja no es podrà escalar al sol... Avui els peus ja començaven a queixar-se! D'altra banda, estic content amb les sensacions que tinc darrerament. Toquem fusta!!

 

Can Placa

Tarda d'escalada a Can Placa amb l'Ernest, amb qui compartirem cordada, en Pana i en Pere D. Hi ha gent que porta un temps lluitant amb algun projecte així que enfilem direcció can Placa. L'aspecte de la muntanya no sembla presagiar bon temps allà dalt, però els locals es coneixen bé el microclima Berguedà i acabem estant-hi de conya!

Amb l'Ernest comencem en plan suau i es posem a Colla Pessigolla (6a) i després a RamoNatxo (6b). La primera ressegueix un diedret ben bonic que només té un pas una mica més delicat a mitja via. La resta fa escalar però es deixa fer prou bé i s'acaben acumulant una bona colla de metres i bons moviments. 

A la Colla Pessigolla.

A RamoNatxo (6b) hi ha més feina. Primer a l'indret de la segona xapa. I després, més amunt, per superar el ressalt desplomat. Aquí s'hi han de posar unes certes ganes i confiar en un peu esquerre a una fissura mentre amb la dreta acaricies un bidit. Una vegada presa la decisió i fet el gest, van sortint cosetes. Jo surto d'aquí per la dreta i l'amo de la cosa tira tot recte per una bona bústia que no es veu a primera vista. I queda un moviment delicat als darrers metres de la via, on tot mira avall malgrat semblar el contrari. Amb aquestes dues ens donem per escalfats i anem al pati dels nens grans. 

A RamoNatxo. Primer ressalt.

Ens han deixat cintes posades La Paletilla Asesina (6b+). Jo la vaig encadenar ara fa quatre anys i la recordava extremadament dura... i així és. L'Ernest s'hi ha posat des de baix i ha hagut de fer algun repòs. Jo he anat directament en top-rope i també he reposat. Amb això està tot dit... Per fer-la s'ha de tenir matisada al 100% i després aguantar-li.

A La Paletilla Asesina. 

Després hem aprofitat que els companys han tatxat Els Plans de Santa Maria (6c+) i li hem fet un tast en top-rope. Els moviments han acabat sortint tots. Ara bé, encadenar-la i encadenar-la de primer serà una altra història! 

Als Plans de Santa Maria. 

Recollim trastos i enfilem la tornada que ja tenim les forces minvades... 

Mercadal Inferior

Avui quedem amb en Pere D. i en Pana, que té projectes al Mercadal. Enfilem cap allà, i ens posem mans a l'obra, gaudint d'un sol de justícia que, si no fos perquè venim d'on venim, ens hauria fer queixar-nos i tot!

La primera del dia ha estat la Grindr Sorpresa (V+) que té un tram més que exigent (potser és aquesta, la sorpresa?) als voltants de la segona xapa. Després és d'anar fent... Serveix per escalfar ben escalfats.

Escalfant... 

Com que no hi ha gaires opcions, la segona serà la Menjaorelles (6b). Aquí hi ha tibades que demanen una certa decisió. Per sort, avui n'hi ha! 

A Menjaorelles.  

Per acabar, el Pana ataca el que havia de ser el gran projecte del dia, La Trompa fins dalt (7a). Resulta un viot de 40 metres!!! S'hi posa i fa fins la R1, que ja és un 6c potent de veritat. Jo ja l'havia encadenat fa un temps, després de fer-li algun tast previ i ja sabia el pa que hi donaven. A la R1 ha cedit el torn a algú altre... Tot i que era el meu torn, jo no tenia ganes de repetir el tram que ja coneixia així que li cedeixo al Pere l'honor d'acabar de muntar-la fins dalt. Aleshores sí, m'hi poso en top-rope amb l'excusa de que tastaré quelcom nou i motivador.

A La Trompa fins dalt... 40 metres de tralla!

La via fins la R1 ja és dura de pebrots. Un primer tram d'escalada fina, on s'ha d'escalar per no inflar-se. El tram estrany de la trompa i després la remada dura on es concentren les dificultats. I després, un bon tram desplomat, amb canto raonable però que va inflant... Sensacions conegudes, jeje. Per sort, encadeno fins la R1 i allà reposo una mica, aprofitant que s'hi està còmode. No m'hi he estat massa, just per fer baixar una mica l'embotifarrament que porto perquè ara ve la part difícil, jeje. Uns primers metres que es deixen fer i després, la zona dura. Hi ha una punxa bona per l'esquerra que es deixa treballar bé per pujar peus amb l'ajuda d'una lateral/bidit vertical baixa. De la punxa d'esquerra, lateral (merdosa) de dreta a una zona grisa, pujar peus i anar a pillar un pla-regleta d'esquerra, amb un rebot d'esquerra opcional previ. Ara, pujar peus i dreta d'hombro a una llastreta que mira cap a l'esquerra. Ajuntar-hi mans i moure peus per anar a buscar una presa raonable amb dreta. Des d'aquí, pujar peus i anar a buscar la fissura amb l'esquerra, en bavaresa d'hombro al principi. Després ja va sortint alguna cosa millor. M'ho he hagut de mirar bastant però els moviments crec que han de ser aquests. Ara bé, arribar aquí amb pila suficient per fer-los és pràcticament impossible d'imaginar! Abans has de tenir el 6c de sota molt apamat i fer-lo sobrat per tenir alguna possibilitat. 

El Pana li ha fet un tast en top-rope fins dalt però tampoc no ha triomfat. I l'altre Pere s'ha donat per servit amb la feina feta així que enfilem el camí de tornada. Pocs pegues però bastants metres i el 7a, molts metres sense treva. Suposo que haurà servit per curtir-se! 

 

Cubells. L'Indret

Avui hem sortit amb en Pep després de força dies! Hem anat a gaudir del millor cap de setmana des de setembre (!!) cap a ponent, a Cubells. Teníem ganes de sol i sol hem tingut. Ara bé quan anàvem cap allà hem passat per algun tram de boira que ens ha posat en lleugera tensió... però no, queda força alt, comparativament!

Hem aparcat al lloc clàssic, hem seguit la pista muntanya amunt i hem continuat pujant per un corriol ben fitat i marcat fins acostar-nos a la paret. Aleshores toca baixar una mica i ja som a peu de vies. Segurament és el recorregut més agraït, no sé si el més ràpid.

 Avui he tatxat algunes coses pendents, en particular la primera del dia, la Plaent i de Ponent (IV+). S'hi ha posat en Pep, que volia començar ben suau i jo li he seguit les passes, amb les cintes posades.

A la primera del dia. Jo encara m'he atrevit a fer-la amb màniga llarga ;) 

Baixant d'aquest em poso directament a la seva veïna per la dreta, L'Escurço Negre (V+). Aquí s'ha de tibar una miqueta més, però es deixa fer prou bé.

A L'Escurçó Negre.

És l'hora d'anar pujant de dificultat i em poso a Pilsen Climbers (6a) una via que tot escalador ha d'haver fet. Ho dic per la cervesa, però també perquè és una xulada de via! No l'havia fet mai i l'he trobat molt bonica! Un mur ben vertical, amb algunes bustietes prou bones com per no haver de patir massa, però cal controlar-ho tot. S'ha de dir que la gran quantitat de magnesi han fet fàcil endevinar on tocava anar a cada moment...

A Pilsen Climbers. Recomanable!

D'aquí hem passat a la Botifarra Negra (6b). L'havia feta fa algun temps i la recordava tensa. La veritat és que comença prou dura i amb la primera xapa del mur a can pixa, cosa que no m'ha agradat massa perquè aquí ja hi ha moviments delicats. Després ve un tram vertical, més delicat encara! Toca tibar-li i anar encertant les millors preses. N'hi ha, però s'han de trobar, normalment més a l'esquera del que suggereix la línia de xapes. Per sort, va sortint tot bastant rodat! Aquí en Pep ha esbufegat una mica més del que li hagués agradat, però ara farà un descanset mentre jo em barallo amb la següent.

Guanyant-me la Botifarra Negra.  

Baixant he posat cintes a Talopeas (7a). Me l'havia mirat en top-rope una vegada i vaig anar veient els passos. Avui he fet el mateix. Ha quedat tot controlat, però amb alguns moviments molt intensos que costen d'enllaçar. Total que, tot i haver-ho mirat mentre baixava, quan he fet el pegue en top-rope m'he hagut de penjar varies vegades... No hi ha un únic crux, sinó que n'hi ha una bona colla i a tots s'ha de donar la talla, no hi ha lloc on reposar entremig. Un projecte factible, però intens, intens!

La Talopeas haurà d'esperar...

Per continuar jo tenia intenció de fer un dels 6a+ que em restaven per fer Obelisko, que no està a la ressenya que volta per internet. A la dreta de Talopeas hi ha 5 vies:  

• Jean Bapiste de la Croix (6a+)
• Obelisko (6a+)
• El Pèndol del Professor Tornasol (6b+)
• Cabut (6c)
• La Savina me Sente Divina (6a+) 

M'ha semblat que Obelisko (6a+) seria un bon objectiu i m'hi he posat. La roca aquí és diferent que a la banda esquerre. El principi és una mica més trencat i brut de liquen, però res que molesti realment. Després entrem a un mur super-ultra-abrasiu! Aquí no hi ha ni una taca de magnesi, cosa que vol dir alguna cosa, suposo. Vaig pujant, tastant aquesta bústia i aquesta altra, i la de més enllà, buscant la "bona". Diria que no n'hi ha cap amb aquestes característiques. Però vaig pujant, xapant i pujant, agafant-me a coses acceptables però res massa bo. En algun punt toca aprofitar una fissura vertical encastant algun dit... M'ha semblat tot molt extrem pel grau proposat. L'he encadenat, però he estat a punt de deixar de lluitar en un parell de llocs. He de dir que m'ha costat més que el 6b d'abans. En Pep s'hi ha posat en top-rope i coincideix amb mi. Potser em van dir malament la graduació...

A Obelisko hi ha unes apretades de primera!

Per acabar la matinal, encara li faig un top-rope a El Pèndol... (6b+).  M'ha costat força i m'he hagut de penjar en un parell de llocs. S'han de fer unes apretades que Déu n'hi do! Diria que les vies de la dreta, totes elles, estan més collades que les de l'esquerra -o bé és que sempre m'hi poso quan ja he treballat prèviament, qui sap!

En tot cas, després d'aquesta recollim veles i enfilem el camí de tornada. Entre una cosa i una altra he fet 7 vies i això ja és molt! Hem escalat amb un solet meravellós i en un sector amb bona roca, combinació ideal! Quan hem arribat estàvem sols i quan hem marxat hi havia una bona colla de gent, es nota que és un sector popular, popular! 

 

Esquellot de tarda

Enceto les sortides entre setmana un dia ben ventós. Però per sort, amb l'Ernest hem triat bé i a l'Esquellot hi hem estat la mar de bé!

Hem començat escalfant a Filibertus (6a+). Segueix una fissura en diagonal. Al principi hi ha l'opció placa o fissura. L'Ernest ha fet fissura, jo placa. Després ve el tram de díedre/fissura on hi ha el tomàquet. L'havia feta fa uns anys (2019!!) quan era gairebé nova i recordava que no s'hi podia badar. Avui m'hi ha posat bastant bé i ha sortit amb solvència.

Escalfant a Filibertus (6a+) 

Després, ens hem posat a Jack Spàrrec (6b), que ens servirà pel projecte del dia. També l'havia feta i recordava que s'havia de treballar. Així és! L'Ernest la fa ben bé recte, jo he anat per l'esquerra, com l'altra vegada. S'ha de tibar més i s'ha de confiar en els peus en algun punt...

Tiban més a Jack Spàrrec (6b)

Quan baixo, poso cintes al projecte del dia, Gamma Extra (7a). No l'havia tastat mai encara, és la que em falta per fer del sector -i continua així. Li hem fet alguns pegues en top-rope, l'Ernest tres, jo dos i més o menys li hem tret l'entrellat. Té una entrada molt fina que començat en la vertical de la primera xapa i després se'n va una mica a l'esquerra per retornar a la línia de xapes. Finet, finet. Després ve un tram amb una remada estranya per pillar bon canto amb dreta a un esperonet. Aleshores toca enfilar-se a la mena de balconet que fa. És qüestió d'equilibri i de tibar-li una mica però, una vegada situat, es pot reposar raonablement bé ajudat d'una llastreta invertida. Després toca apretar fort. Primer, anar a buscar un bidit alt a la dreta. Pujar peu esquerre, dret i esquerra força obert per llançar-se a una llastra lateral molt bona. Moure peus, pujar-los i pillar un cantell acceptable però molt menys bo del que voldries. A partir d'aquí a mi em va bé ajuntar les dues mans aquí, pujar peus amb molta cura: dret a una banyereta alta, esquerre a una altra (la bona de l'esquerra no, una de dolenta més al mig i un punt més alta). Ara, un dinàmic a buscar una bona bústia salvadora amb la dreta. Al meu segon pegue he posat el peu esquerre al lloc equivocat i no arribava a la bústia. Uns centímetres més al centre i amunt marquen la diferència!

 

Diversos pegues al projecte del dia...

Han sortit els passos aïllats i, potser, si hagués encertat el peu on tocava, només potser l'hagués encadenat en top-rope. Queda feina!

El company, en canvi, l'ha de fer d'una altra manera. Dreta al cantell acceptable, creuar esquerra a una lateral / pinça roma, obrir-se cap a la dreta a buscar un bidit allunyat que permet tibar amb esquerra a la lateral i pujar peu a un bon bec i d'aquí a la bústia. Li ha fet un pegue més que jo, sense encadenar. 

I per acabar, faig el meu darrer pegue a Saratoga (6a+). Déu n'hi do de la finura que s'hi gasta. Val la pena no embolicar-se i entrar un xic per la dreta! Després encara queden prou moments per fer-se el valent i tibar-li fort! Bona via, com totes les que hem fet!

Una de més suau per acabar el dia: Saratoga (6a+) 

Al sectoret ha anat venint penya, tots ells gent coneguda. No hem estat els únics amb la idea d'Esquellot! Hem tingut sol al principi i hem estat protegits del vent, que era del que es tractava! Observem que es tracta d'un sector ultra-mega-concorregut: la sobamenta es fa palesa! Tot i això, les vies són molt bones!

Una altra matinal a la Desdentegada

Darrerament tinc bones sensacions escalant a Montserrat. Així que, avui, amb en Pana també hi hem anat. I, com que tenim deures pendents a la Desdentegada, cap allà que hem enfilat!

Hem començat escalfant a la placa del sostre taronja i ens hem posat a la més difícil, la de l'esquerra de tot #15 (6a). A la guia de Montserrat Sud han actualitzat les graduacions, bastant correctament al meu entendre, però aquí discrepo. Per mi, la #15 és més difícil que la #18. Per tant, el plus li posaria a la #15, i deixaria la #18 en 6a a seques. (A mi tant me fa, però per si algú llegeix això i li interessa...). A la #15 hi trobem una via fina i mantinguda fins bastant amunt, a diferència de la resta. 

A la #15 (6a) la més difícil de la placa del sostre taronja. 

Hem continuat escalfant amb l'Esperonet #14 (6a+). Una via que no em cansaria de fer, bona, bona! I s'ha de tibar, que ja va bé per escalfar.

Seguim escalfant a la #14 (6a+). 

D'aquí passem als deures pendents i en Josep es posa a la #12 (6c) . Va posant cintes i acaba reposant en diversos llocs. Va recordant els passos i confirma el "meu" mètode per fer la zona difícil. Quan és el meu torn opto per posar-m'hi des de primer i l'encadeno! El crux està ben controlat: esquerra al pont de roca, dreta a una columneta que permet invertir la mà esquerra. Pujada de peus i bidit de mà dreta que permet xapar amb esquerra i pillar esquerra a una bona regleta. Pujar peus, dreta a una gris lateral, bicicleta pujant peus i dreta a una zona roma des d'on s'agafa una bústia bona d'esquerra i bidit de dreta. Xapar, pujar peus i pillar un còdol rovellat. Avui, que anava fresc, he pogut tibar sense massa problemes. L'altre dia havia de buscar ajudetes arreu. Després ve un tram d'anar fent, amb alguns passos fins aïllats. I toca encarar el mur final, que no el tenia matisat. Per sort, he anat trobant els cantos i bústies bons, fins la darrera. Ara, pujar peus, he agafat amb la dreta unes regletes merdoses a més no poder però que han servit per pillar un bec lateral d'esquerra que permet arribar a la R. He arribat infladet, però l'he encadenat!

Tatxant el meu projecte, la #12 (6c).. 

El Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha fallat al crux. S'ha equivocat de mans i ha quedat pillat... Tocarà tornar-hi! 

Baixant, ha posat cintes a la #11 (7a), que comparteix reunió amb l'anterior, encara que la guia i les ressenyes antigues marquen R separada. Quan és el meu torn, m'hi poso en top-rope per anar descobrint l'entrellat. Poc a poc li vaig veient! La part difícil és a una panxeta al principi. Després ve una placa excepcional, farcideta de bidits, que es deixa anar fent i, al final, ve un tram desplomat però amb bon canto.

El Josep també li fa un tiento però se li atravessa la zona del crux. Fa la placa intermitja i al desplom final ho deixa estar, sabent que jo tinc ganes de fer-hi un altre intent.

A la #11 (7a). Està a punt!

Quan és el meu torn m'hi poso amb ganes. Al principi cal anar a buscar un bolo gris que acaba sent millor del que sembla. D'aquí, esquerra una pedra gris fosc en lateral, pujar peus i bidit alt d'esquerra. Dreta a una bústia molt roma però que permet aguantar-se i moure peus i mà esquerra per tibar la bústia de dalt pinçada amb esquerra en lateral. Aleshores, una ajuda amb la dreta i rebot fins a una pedreta fosca. Esquerra a una pinça lateral que permet pujar peus i anar a caçar una bona bústia de dreta. Controlar peus (important!) i llançament a un bolo marró bo. Novament controlar peus i dreta un pam per sobre del bolo marró. Ara, pujada bèstia de peu dret a la pedreta fosca d'abans i ajudar-se amb una regleta acceptable. Crux superat i li veig color per fer-lo de primer! Ara ve la placa d'anar fent. Hi ha un punt on al primer pegue he trobat un bidit vertical per la dreta que m'ha anat perfecte a un lloc delicat. Anar-se movent, aviat cap a la dreta. I ara, entrar el desplom final: hi ha canto rere canto i bones bústies. No ho recordo tot, però al gran forat comú amb l'anterior tibar en lateral per agafar bones coses. I, per entrar a la reunió, que torna a ser delicat he vist això: bidit fondo per la dreta entre dos còdols, esquerra a una lateral i pujar peus per entrar a la R. M'he agafat un segon a la cinta del crux perquè no havia posat els peus bé però la resta ha sortir bastant fluïda. Queda apuntada!

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada mentre fem plans per tornar-hi no massa enllà, que la memòria és la que és...