diumenge, 9 de febrer del 2025

Gelida

Avui hem tornat a quedar amb en Tati per fer una escapada matinal. Amb les temperatures que hi ha optem per anar cap al sud i li proposo d'anar a Gelida, on feia just 10 anys de la darrera visita i amb el mateix company!

Ahir em vaig mirar les ressenyes a The Crag i vaig veure que s'han desequipat les vies del sector clàssic. Sembla que els propietaris hi tenen a veure però la cinta de prohibició l'han posada els rurals, sembla que per algun ocell. No hi havia escalat mai, crec, i la cosa quedarà així.

Ens hem vist obligats a repetir una mica el mateix de la darrera visita, començant pel totxo dels Corbs a la dreta de la Paret de Vallverdina. Aquí ens posem a Big Love (6a), a la dreta de tot. Bonica de fer, amb algun pas de tibar-li al principi i una zona més fina més amunt.


A Big Love.

Després hem seguit amb la veïna de l'esquerra, Babel (6a). Aquesta ja és més picant i regletera! L'altra vegada crec que li vam donar un bon plus i potser se'l mereix!


A Babel.

Aquí faltava per fer Cap Vespre (6a+). Segurament faltava perquè impressiona bastant. El principi és super desplomat. Hi ha bon canto, però s'ha de tibar bastant fort. Després ja no desploma tant però tampoc no hi ha tant canto... no sé pas què prefereixo. A partir de la tercera xapa s'aprofita una bona llastra per la dreta i s'agafa algun forat bo a la placa. Després toca moure's cap a l'esquerra i això m'ha costat bastant. Per sort, al final m'he decidit perquè m'anava fonent. La via acaba d'una forma estranya, de fet al Tati li ha costat trobar la darrera xapa perquè queda, inexplicablement a la paret esquerre, desplomada, d'un díedre que segurament ni tan sols faries servir de forma natural. Coses dels aperturistes! La via m'ha agradat però m'he inflat un munt!


Un desplom bestial a l'inici de Cap Vespre. Després, es va fent, però segueix tirant molt!

Després hem anat a cercar altres coses a la paret de l'esquerra, la Paret de Vallverdina. Després de remirar-ho tot ens posem a un raconet on hi ha una bona colla de vies, més de les que diu la guia i això ens ha fet ballar el paraigües. Al final, creiem que ens hem posat a One Republic (6a+). Via amb alguna apretada a la placa a mitja via, on s'ha de tibar de regletilles cabronetes i una altra apretada a la part final. Aquí s'ha de creuar d'esquerra (per on entres de forma natural) cap a la dreta, a buscar un esperonet. I per arribar a la reunió, un passet bastant cabró que el Tati s'ha estat mirant molta estona fins que s'ha decidit. No ajuda el fet que la xapa queda ja una mica lluny. Per sort, m'ha deixat una cinta llarga des de la R i jo he xapat abans i he pogut fer al pas sense passar por.


Moviments ben interessants a One Republic.

A continuació hem fet la de la seva dreta. Si seguim la guia, hauria de ser Sultains of Swing (6b) però ens ha semblat més dura que això. De fet, el company s'ha hagut de penjar i això no passa gaire sovint... A la vista d'això, opto per fer-li un top-rope i ha estat una decisió assenyada perquè m'ha hagut de penjar una mica. Entrar a les dificultats ja té la seva pròpia dificultat: terreny amb poc canto, entrant amb equilibri d'esquerra dreta fins arribar a un canto vermellós sobat. Ara cal fer un creuament i passar mà dreta a una fissura i tibar-li en lateral per anar a buscar una regleta. D'aquí a un bidit raonable i un dau d'esquerra prou bo. Aquí es pot xapar. I ara una tibada bastant burra, pujant molt peus fins agafar una pinça nyaposa d'esquerra, una regleta de dreta i agafar algun canto millor. I ara una bústia-orella de dreta, prou bona com per tibar-li a sac fins pujar els peus fora de la zona vertical. Després ve un tram de díedre amb algun moviment estrany i anar fent. Ha sortit tot, però la via té els seus alejes. No la torno a fer. El Tati li fa un top-rope per encadenar els moviments amb la informació que he extret.


A la dura del dia...

Per aquí també hi ha alguna via més, que no sabem situar. A la guia surt un 7a i entremig un 6b.  El 7a podria ser una línia per roca vermellosa que passa per l'esquerra del sostre, però aleshores sobra una línia! En fi...

Per acabar, jo em poso a una via que va pel díedre de l'esquerra de One Republic. No sabem quina via és. És la més evident de la zona però podria ser que fos la més nova, perquè La Grange (6a), que ens pensàvem que era aquesta, sembla que va una mica més a l'esquerra. En tot cas, he fet la via xxx i és la més senzilla de les que hem fet avui, segurament (V+).

La zona ens ha agradat. Marxant hem anat resseguint la paret cap a l'esquerra i hem anat fins a un nou sector, més a l'esquerra encara. Hi ha unes quantes vies amb els noms i graduacions escrits, entre 6a i 7b. Fa bona pinta! Ara bé, el sol hi entra tard també... A l'hivern aquí és millor venir-hi a partir de les 12 perquè si no hi ha poques opcions. També cal estar atent a aparcar on toca: hi ha un cartell que prohibeix la circulació als no-residents i hi ha una bona esplanada per aparcar, indicada. Després toca caminar una mica més que fa uns anys...

De cara a una altra visita, sembla que Touch (V+) i potser Sexual Healing (6a), a la part esquerra de la paret, podrien ser interessants de fer, a banda d'algun projecte més seriós. Però cal una mica més de temperatura -o arribar més tard si és l'hivern.



dissabte, 1 de febrer del 2025

Torrelletes

L'Ernest feia temps que tenia ganes de que el portés a conèixer Torrelletes. Avui ha estat el dia i hem anat amb el Pana també, que ha aconseguit abandonar el Berguedà per un dia... i sembla que, com que li ha agradat, potser hi torna i tot!

Ara fa poc vaig estar aquí amb en Ramon i avui els he proposat d'anar cap a la banda esquerra. Aquí hi ha vies de tots els graus, que cadascú de nosaltres està en una fase diferent. 

Per exemple, en Pana, que està fort com un bou, comença a escalfar directament amb Tivali Murtro (6a). El dia està tapat, fa fresqueta encara i la via té el seu què, això fa que ell esbufegui fort, però la treu.


En Pana, escalfant de cop al 6a.

Per la meva banda, jo començo més suau, amb El Trencall (V). M'hi poso pel grau, no pas per la pinta que fa la via, que passa de la vertical en algun punt... Tot i això, va sortint prou canto com per no patir massa. Ara bé, quintu a seques no sé jo...



Jo mateix, a El Trencall un quintu guapo.

Per la seva banda, l'Ernest encara comença més suau, amb Pitu Canals Masseling(V), que sí que sembla quintu. Sembla que té un passet al primer ressalt, la resta d'anar fent, xapant un pitó a la part final de la via.


L'Ernest, a Pitu Canals.

El Pana se'n va a Tele Marinera (6b) i s'ha de penjar a la segona xapa, que hi ha un tram llis llis. Després progressa sense problemes.


En Pana, a la part de dalt de Tela Marinera.

Per la meva banda, jo em poso a Pica'm l'Ullet (V), al costat de la que he fet abans. Té una tònica similar, però m'ha costat molt més el primer ressalt. M'he embolicat anant massa per l'esquerra, pel que sembla, quan després l'Ernest també s'hi posarà. Perquè ara ell ja aprofitat el top-rope a la primera que he fet.



L'Ernest, a la segona del dia.
 

Després el Pana fa al segon pegue a Tela Marinera i la treu, després d'haver vist una nyapa minúscula que li serveix per fer el pas.


En Pana, encadenant de Tela Marinera a la segona.

Jo em poso a Tivali Murtro (6a), ara que ja em sento escalfat. I la trec, però apretant de valent en un parell de llocs. Té una certa dificultat, trobo...


Jo mateix a Tivali Murtro.
 

L'Ernest segueix les meves passes en top-rope i en Pana es busca dificultats més dificultoses, jeje, i es posa a Dos Cañitas y un Champú (6c+). El comentari de la guia és "bloque de entrada" i sí, tant bloquera és que ha de fer-li un A0... Després, més amunt, va fent, penjant-se en algun punt...


L'Ernest.


A dalt, en Pana, muntant el 6c+. A baix, provant l'entrada al segon pegue.

Quan és el meu torn, jo em poso a Tela Marinera (6b) i l'encadeno gràcies a saber la seqüència a l'entrada. Amb la dreta a un bon forat, pujar molt els peus, agafar la nyapa d'esquerra, un bidit-nyapa de dreta i acabar-se d'aixecar sobre peus raonables fins agafar alguna cosa millor. A partir d'aquí, la via es deixa fer sense problemes.


Jo mateix a Tela Marinera.

L'Ernest es posa a La Fosca (V+), aquest cop des de baix perquè no ens hi hem enfilat encara. Està conservador, que ja li convé.


L'Ernest, encadenant La Fosca.

El Pana li fa un segon intent en top-rope a les Cañitas, sense èxit. Baixant passarà la corda per GM'LA (6c) que és el meu objectiu ara. M'hi poso, en top-rope, naturalment i la vaig estudiant. Entrada raonablement assequible fins a sota la primera panxeta. Aquí m'acabo penjant perquè no veig pas la forma de fer-ho. Provo alguna remada llarga fins a uns roms però impossible quedar-m'hi. També provo una bona bústia lateral d'esquerra, però acabo al mateix lloc que abans. Fins que, al final, trobo una opció un xic per la dreta. Toca anar a buscar un bec gris, pujar molt peus i agafar un rom del que sí que m'aguanto. A partir d'aquí unes bustietes que permeten pujar peus i agafar una lateral a sota el sostre. De la lateral, remada llarga d'esquerra fins a una bona bústia. Aquí es pot reposar una mica i atacar la sortida: esquerra a la bústia bona, dreta a una regleta, pujar peus i remada d'esquerra a una bústia alta, però bona. Ara ja, pujar peus bé i sortir de les dificultats. Queda una passejada fins dalt.



Al final, tant en Pana com jo mateix acabem encadenant en top-rope la GM'LA.
Queda com a projecte per un altre dia!

L'Ernest crec que acaba fent Danmesi (6a+) aprofitant el top-rope que li queda, el Pana li fa un pegue a GM'LA en top-rope i l'encadena i jo acabo fent-li un segon pegue, també en top-rope i també l'encadeno. Ara bé, fer-la des de baix... no sé, no sé. Podria sortir!


N'Ernest a Danmesi.
 

Tot i anar tres, hem fet un munt de pegues, el Pana i jo, sis i l'Ernest un menys. Bona feina per una matinal! Hem pogut escalar malgrat el dia hivernal que feina, sort del solet que ha fet alguna petita sortida...


diumenge, 26 de gener del 2025

Grau del Sunyer

Fa uns dies que havíem quedant amb en Tati, després d'algun intent fallit. La idea era anar al al Grau del Sunyer, una de les seves propostes i la que més m'ha atret perquè no hi havia estat mai abans. També se'ns ha afegit el Ramon que té ganes de roca, ja que no té neu. El camí per arribar-hi, aquí. És pràcticament el mateix que per al Grau dels Matxos, tot i que no havia vingut mai per aquesta banda. Per mi, és la millor opció. Això sí, té un tram de pista, en bon estat, però pista.

Hem començat a la dreta de tot, amb Ja t'ho diré (6a). Ja es veu que hi haurà una mica de feina a la part on desploma i així és. Hem trobat diverses maneres de fer-ho, però jo, que he posat cintes, he hagut d'improvisar. Ha sortit amb una remada llarga fins agafar un bon canto a sobre el desplom. A la part de dalt hi torna a haver un passet, aquest no de tibar sinó de decisió, en presa roma fins pillar un bon canto. Bona!


Escalfant a Ja T'ho Diré.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra, Si Vens (6a+). El Tati  suggereix deixar alguna cinta llarga, cosa que fem. M'hi poso, avui toca! El primer tram és molt finet, amb alguns moviments bastant delicats amb molt poques mans i peus suficients però sense passar-se. Després toca acostar-se a sota el sostre i aquí ha anat bé tenir la cinta ben llarga. Perquè primer es puja recte, després convé anar a l'esquerra i arribar a la xapa anant marcadament a la dreta. Hi ha un bon canto aquí, si es veu... Ara ve un tram desplomat amb unes certes ganes i hi he anat posant morro. Toca moure's cap a la dreta i van sortint coses que permeten aguantar fins entrar a la xemeneia. Aquesta fa una mica d'impressió però després, anant pujant, van sortint cantos. Jo ho he fet mirant a l'esquerra, els companys diferent. Per sort, la sortida d'aquí també té bon canto.



L'esperò de Si Vens. Bonica i estètica

 D'aquí ens n'hem anat cap a l'esquerra, anar reconeixent la zona i, alhora, buscant el següent trencaclosques. Ens posem a un 6a, sembla que probablement és la que està entre El Nas i Tiramilles una via sense nom segons The Crag. En tot cas, està a l'esquerra d'un díedre i té una llastra característica. M'hi enfilo, posant cintes. És una via molt guapa, que es deixa fer bastant bé. A la zona de la llastra, canto espectacular. Després la via se'n va cap a l'esquerra i aquí també hi ha una excursió important. El Tati ho ha recordat després... Però hi he fotut el morro que calia i ha sortit bé. També té un pas curiós per entrar a la reunió, que queda molt penjada a la dreta.


Placa xulíssima.

D'aquí hem continuat cap a l'esquerra, buscant més coses. Trobem una zona amb força penya enfilada on en Tati, el nostre guia, volia fer-hi alguna coseta, i seguim cap a l'esquerra i ens posem a Ombres de Colors (6b+). També m'hi poso, a vista i posant cintes. Hi ha uns passos molt curiosos al principi, seguin una fissura, va sortint tot, poso cinta però no m'atreveixo a xapar i m'agafo i reposo, una llàstima perquè ja sortia de les dificultats inicials. Després ve un tram suau i un muret compacte que costa de llegir. Jo ho soluciono fent una petita anada a l'esquerra per tornar a la vertical de la via. Aquí m'ha fet por tenir una caiguda perquè a sota fa una mica de rampa... Després s'entra a un díedre on s'ha d'anar pujant controlant-ho tot molt bé. Surt tota bé, llàstima del repòs a la tercera (crec). Un altre dia surt segur!

 
 
 
A la Ombre de Colors. Jo al crux de baix i en Ramon entrant al díedre final.

El Ramon la fa prou bé també i el Tati, evidentment no es despentina. I amb aquestes quatre vies ens donem per satisfets i ens en tornem. Ha estat una descoberta molt bonica. Hi tornaré segur! Avui a les fotos hi surto molt jo... els companys només m'han passat les fotos on surto jo i jo no n'he fet gaires...


diumenge, 19 de gener del 2025

Taules de la Llei a Malanyeu

Després de molt de temps, avui he tornat a quedar amb el Pana. Ell ha fet la proposta d'anar a Malanyeu, a les Taules de la Llei, i m'ha semblat una bona idea. Ara bé, condicionada a que sortís el sol!

Aparquem i estem a 3 graus, positius, això sí. A l'hora que arribem a peu de paret el sol encara no hi tocaria, si en fes. Però el company va fanàtic a tope i decideix posar-se a escalar... en màniga curta! Ell es posa a Pixapins (6b) perquè ha llegit en algun lloc que és "fàcil", més que els 6a's del costat, i que serveix per escalfar. Va fent, però ha de penjar-se quan deixa de sentir els dits...


En Josep, en màniga curta a 3º sense sol...

Per sort, quan ell baixa comença a entrar una mica de ressol perquè si no, jo no hagués escalat res -no vaig taaant fanàtic, jo! També trio assenyadament alguna via més suau i em poso a Husky Troski(V+), a la banda esquerre del sector. Diria que hi ha una via nova a l'esquerra de tot, com a mínim es veuen unes xapes molt relluents. Caldrà cercar informació perquè es veu ben guapa.

La meva via és ben bonica. Per sort, es deixa anar fent la mar de bé, navegant una mica en alguns llocs, però sempre amb bones assegurances. Recomanable!


Aquí ja hi ha una mica de ressol. Guapa, la Husky Troski!

Després el Pana li ha fet un segon pegue a Pixapins i ara l'encadena.


El segon pegue a Pixapins.

Li demano que deixi la corda posada però abans jo em poso a Filosofia Perenne (6a). La guia diu 45 metres i 14 xapes i aviat m'adono del que això significa. La via es va deixant fer, però de tant en tant hi ha unes excursions força tenses entre xapa i xapa. En alguns llocs estan a una distància raonable, cosa que vol dir que, en altres, estan a Pekín. L'arribada a la R intermitja és un d'aquests llocs. Tant, que fins i tot em plantejo deixar-ho aquí i no acabar la via. Però m'ho miro una mica i penso, vinga, una mica més... i aviat estic enfilat ben amunt. A la part de dalt la roca es torna una mica crostosa i, tot i que no cau res, no inspira confiança. Tot plegat, he arribat a dalt vibrant a tope. La via és molt, molt bona, però no sé pas si la tornaré a fer. Cal despenjar-se fins la R intermitja i d'aquí a baix. Com a mínim ha estat una activitat llarga i intensa!


El meu pegue, etern, a Filosofia Perenne. Un viot, però compte!

D'aquí el soci té ganes de quelcom més picant i ens n'anem cap a la dreta. Però després de buscar, mirar i remirar, decideix que no té tantes ganes de gresca i torna al lloc d'origen i es posa a la veïna de la Pixapins, la Pasión Maldita (6b+) que comparteix R amb l'altra. Va fent la mar de bé, però s'ha de penjar al muret d'abans del sostre. Llàstima, perquè anava fent amb solvència.


El soci, a Pasión Maldita.

Quan és el meu torn opto per fer-li un top-rope a Pixapins (6b) perquè sembla que hi ha algun moviment que no és pas evident. Em surt tot a la primera, però amb alguna apretada important, especialment al muret d'abans del sostret i també per superar-lo. En aquest darrer indret toca anar en diagonal cap a l'esquerra abans de pillar bons cantos que acaben conduint a la R sense més dificultats. Bona i bona candidata per una visita futura.


Un top-rope a Pixapins serà la darrera activitat d'avui.

Amb tot això, excursions i canvis de peu de via inclosos, esgotem el temps disponible i enfilem el camí de tornada, aquesta vegada més directe que a l'anada.



divendres, 17 de gener del 2025

Collbató

Avui he pogut fer una escapada entre setmana amb alguns dels companys jubilats: Mario, Pep i Manel. Això és un petit luxe!

Hem anat a Collbató i amb en Manel ens hem posat a Rhinociroscript (V+). Serveix per escalfar ben escalfat, perquè hi ha algun passet de finura de mirar-s'ho, sobretot amb algun punt amb els peus patinosos i també algun punt on cal tibar sense miraments. Molt xula!



 La primera del dia.

D'aquí hem passat a la veïna de l'esquerra, l a Maleïda Alèrgia (V+). Aquí hi ha un primer tram potser més fi i patinós i la resta un xic més senzilla que l'anterior, però sense canviar massa.



A la segona també gaudim de bona roca, tot i que polida al primer tram.

Aprofitem l'avinentesa i ens posem a la de més a l'esquerra de tot, que comparteix reunió amb l'anterior. Es tracta de Soldado Azul (6a+). El salt de graduació respecte les anteriors no es correspon amb el que trobem sobre el terreny. Ja ho recordava així. És un xic més difícil que les altres, però no tant. Mentrestant, els companys han anat seguin les nostres passes, més o menys.


A Soldado Azul. A l'esquerra, en Manel i a la dreta, en Mario.

Proposo d'anar a l'agulla dels marges, que ens queda a l'esquerra, a fer Bronko (V+). A mi m'ha semblat molt més senzilla que les dues primeres que hem fet, però al Manel no... així que hi ha opinions per tots els gustos. Ara bé, les fotos des de la Roca del Sioux queden molt xules, en això hi ha unanimitat! Gràcies als fotògrafs!


Fent Bronko a l'Agulla dels Marges.

I l'excusa de fer la Bronko era muntar El Sambullu(6b+). Baixant em miro la via, perquè recordava que tenia el seu què a diversos llocs. Tenia intenció de fer-li un top-rope primer, però m'he empanat i he recuperat la corda. Així que ha tocat fotre-li des de baix! La veritat és que ha anat sortint tot, gràcies a haver-m'hi fixat abans. Així que em planto a punt per xapar la darrera bufant, però prou valent. I aquí no he sabut fer-ho i, quan anava a xapar la darrera, m'hi he agafat perquè em veia amb les forces minvades. Una llàstima! Tocava haver-se fixat bé en els peus, que hi ha bona presa a sota d'un llavi que fa i que dificulta visualitzar-ho. A la propera sortirà! En Manel li ha fet un molt bon pegue en top-rope. Ell diu que no, però també la té a punt de caramel.



Lluitant al projecte del dia, El Sambullu.

Els companys s'han quedat acribillant la Roca del Sioux per totes les bandes possibles i també han gaudit de valent. Aquí sota una foto del Pep fent una bona via!


En Pep, fent una de les vies del Sioux.

En Mario té compromisos d'hora així que toca el xiulet i recollim trastos. Ha estat una bona matinal, amb molt bon solet i millor companyia. A veure si es pot repetir, això!