Collegats: Performance

Collegats és un d'aquells indrets on tothom del meu entorn hi ha escalat, menys jo... fins avui! Amb l'Ernest, que està en mode recuperació, ens n'hem anat a fer la Performance. Passat Pont de Suert aparquem a l'esquerra, a la sortida d'un túnel, exactament aquí (42.28607, 1.03671). D'aquí en surt un corriol que ascendeix, fent una ziga-zaga, fins a peu de parets. El camí continua, ascendint i descendint després. Passem de llarg la cova de la serpent i quan el camí fa un canvi de sentit per endinsar-se a una vall a la dreta ja podrem veure el nostre objectiu: la paret amb una agulla repenjada a la paret. Al final del post he fet un croquis.

A l'ombra hi trobem l'agulla característica, inici de la nostra via. 

Trobem una fita que indica que ens hem de desviar del camí que anàvem seguint. Ara toca resseguir un corriol poc marcat, seguint la intuïció i procurant no fer massa el senglar. Nosaltres ens hem embolicat en un punt, on hem seguit una canal que semblava fressada, i hem hagut de tornar a sortir-ne. Hem arribat a la R0 darrera l'agulla pujant per la seva dreta. Hi ha qui ho fa per l'esquerra. Les explicacions de l'Arañita Escaladora, amb aquest track són les millors (el detall de passar de llarg la cova de la serpent és important, si no has estat mai aquí, com era el nostre cas).

L'Ernest em cedeix l'honor de fer els llargs imparells així que començo. Fem la primera tirada a l'ombra, cosa que avui s'agraeix -fa i farà calor, tot i que suportable. Els primers metres toca escalar en placa. Després jo he progressat un tram en díedre, aprofitant l'agulla de l'esquerra. La via se'n va cap a l'esquerra i trobem alguns ressalts on s'ha de tibar una mica, seguit de trams més suaus. Cal anar controlant el fregament, que la tirada és llarga i sinuosa. A la R1 encara estaré una estona a l'ombra, però aviat ens tocarà el sol i el paravent farà de parasol.

Al primer llarg. Per dins de l'agulla al principi!

El segon llarg es veu vertical i, la veritat, imponent. L'Ernest l'ataca amb decisió i es mou amb prou facilitat. El recorregut comença per l'esquerra, per un arbre sec. La veritat és que la roca, tot i ser extremadament vertical, està farcida de còdols i forats que fan que l'escalada sigui un plaer. Hi trobem alguns passos més exigents, però sense demanar mai massa. A partir de mig llarg la dificultat va afluixant lleugerament.

Vistes del tercer llarg. L'Ernest, gaudint del primer tram, 
el més exigent i jo mateix sortint de les dificultats.

El tercer llarg comença una mica per l'esquerra i després passa cap a la dreta, per sota d'una franja. Al principi va a buscar una bavaresa amb arbret que pensava llaçar però ni això no ha calgut perquè hi ha una xapa just a sota. Després se'n va en diagonal cap a la dreta. Ataquem un ressalt en diagonal lleugera cap a l'esquerra i després jo he tingut molts dubtes de per on seguir. Hi hauria la possibilitat d'anar un xic a la dreta, de fet per allà hi he vist una xapa, però se n'aniria de la línia. Al final he vist un parabolt a una zona fosca, a una panxeta que queda lleugerament cap a l'esquerra. Superada la panxeta trobem la reunió a l'esquerra (a la dreta hi trobem una altra R, sembla que de la Creuer Pontiac que podria ser interessant de fer algun dia).

El company, arribant a la R3.

La quarta tirada surt per l'esquerra per enfilar-se després per una mena de traça entremig de la vegetació. Passem un xic cap a la dreta i s'ataca un muret, amb una fissura a la part final que mena directament a la R4.

La darrera tirada és la més bonica de la via. Comença ben vertical ja, tot i que amb bon canto. La tercera xapa queda força a l'esquerra i hi ha qui recomana no xapar-la. Jo hi poso un allargo primer, xapo la quarta i baixo a treure-la després perquè no m'he atrevit a anar-hi directe. Després toca continuar amb lleugera tendència en diagonal a la dreta. Tot i no haver-hi cap pas extrem sí que cal anar concentrat. Sempre trobem algun canto o forat salvador, però cal anar controlant, també els peus. La via va a buscar una fissureta que ascendeix en lleugera diagonal a l'esquerra. A partir d'aquí les dificultats van baixant. Toca travessar la fissura en un punt, amb roca vertical però amanida de grans preses. Un llarg sublim, que m'ha fet il·lusió d'encadenar!

Darrera tirada. Excel·lent!

Des de la R5 només queda pujar caminant fins a un replà on l'Ernest ha llaçat una arrel per muntar la R cimera. Jo he pujat el darrer tram descalç perquè ja no tenia ganes de posar-me els gats que, al darrer llarg, ja apretaven massa per la solana. Recollim trastos i enfilem el camí de baixada. Toca anar seguint un corriolet marcat amb fites fins a un llom rocós que descendeix cap a la dreta. Compte amb no seguir les fites cegament, que deuen portar al cim de la Paret del Pessó (Tànger i companyia)!

Al final del llom comencem a trobar cadenes i cordes que ens tornaran al camí que hem resseguit durant l'aproximació.

La via m'ha encantat. Té una roca excel·lent, un traçat excel·lent, està ben equipada i és senzilla de seguir. Hem portat 16 cintes i un parxís d'aliens per si les mosques però no hem posat res de res. Segurament és una via per fer amb menys calor, però avui hi hem estat prou bé. Ara, ni un llarg més! A mi m'ha servit per conèixer una zona que m'era totalment desconeguda. M'han vingut ganes de fer la Tànger i la veïna de la dreta, el Creuer Pontiac. I segur que hi ha un munt d'opcions recomanables, també a l'altra banda del riu, creuant alguna tirolina. La única pega és que queda una xic lluny... però tampoc és res exagerat.

Una bona ressenya, del blog d'Eskalatzencas.

Vista aèria de l'aproximació. En vermell, l'agulla inicial. En groc, el descens. 
A la part inferior es veu el corriol que hem seguit, venint del nord.

Esportiva a Les Arenes

Avui amb en Tati hem anat a Sant Llorenç, Les Arenes. Hi vaig ser no fa massa temps, a fer alguna via "llarga" i volia visitar la zona de l'esquerra, on hi havies d'esportiva. Doncs hi hem estat i hem gaudit d'una bona matinal!

Comença el mestre, amb Lesquerda (V), a la zona on hi ha una mena de canal curiosa. Pel mig hi va una via, la Rocam Rogenc que es veu ben xula, però hi ha una cordada ja. La nostra comença a la seva dreta i aviat se'n va cap a la placa fosca de la dreta. L'entrada és peculiar i no dóna massa confiança però després la via és molt bona, amb bona roca.

A la primera del dia, ben bona malgrat les aparences. 

A continuació, fem la Tanit (6a). Aquesta té el nom en una placa a peu de via. Es veu exigent i, de fet, ho és. Un primer tram ben vertical, amb canto no sempre evident i algun xapatge que sembla que serà llarg, tot i que al final està tot on toca. Superat el primer ressalt dur, ve una zona de placa més suau, on s'ha de navegar una mica. I, al final, hi trobem un segon ressalt finet on s'ha de tibar d'un monodit just quan toca anar cap a la reunió. Déu n'hi do, però bona i recomanable!

A Tanit ja s'ha d'apretar!

D'aquí hem passat a la Roc Punk (6a+), més a l'esquerra. Això ja és una altra història. L'arrencada és inhumana, fins al punt que el company ha de penjar-se i estudiar-la. Al segon intent li surt... Jo sortia amb l'avantatge de saber què ha fet el company, però malauradament la seva forma no és factible per la meva morfologia. Al final m'he adonat de que havia de fer-ho força diferent, però s'ha de tibar de merdetes en un desplom més que marcat. He fe el meu pegue fent un A0 descarat. La resta sí que és 6a+, toca anar navegant, a estones amb presa petita, fins a la R.

A Roc Punk hi ha una entrada completament desfasada, la resta, d'aguantar i gaudir..

Després ens hem posat a Bella Ciao (6b+). El Tati li fa un primer pegue per treure-li l'entrellat, que ja es veu que hi haurà feina de la bona. Jo he optat per fer-la de segon. Amb la informació prèvia m'ha sortit tota després de reposar a la tercera xapa per trobar on hi ha els cantos. Crec que em sortiria si m'hi posés amb ganes: Primer tram molt finet fins a la xapa. Per sobre el desplom hi ha un bidit que s'acaba fent treballar amb l'esquerra per anar amb dreta fins a una franja que, a l'extrem esquerre, resulta boneta. Aquí s'hi acaba posant la dreta amb un canvi de mans rar, pujar peus i estirada d'esquerra fins a una bústia bona. Aquí, col·locar bé peus i anar a buscar una nyapa-regleta de dreta. Aleshores diversos moviments sobre cosetes que et permeten situar-te. Aviat s'acaben les dificultats i et poses sobre un bonyet a la dreta. I ara ve una placa curiosa, amb algun moviment molt delicat per pillar la darrera xapa. El company l'encadena al segon pegue.

A la panxeta de Bella Ciao.  

Quan és el meu torn, faig L'Estaca (6c) que comparteix reunió. També li acabo traient l'entrellat, i m'acaben sortint tots els moviments, cosa que m'ha satisfet. El crux és una tibada d'una bustieta dolenta d'esquerra fins agafar un pla amb una pedreta xica on t'aguantes prou bé, esquerra a una bona bústia, pujar peus i dreta a una presa acceptable. Ara toca una bona remada en diagonal a l'esquerra a buscar un pla merdós però que t'hi deixa aguantar per moure peus a l'esquerra. Després, una pedra negra i algun rebot menys dolent per sortir de les dificultats. La resta, anar fent, més o menys. També li veig color si m'hi poso amb ganes. El company també li fa un top-rope i pleguem trastos.

Acabem amb L'Estaca. Dura, però factible amb motivació!

Dades d'accés: seguir el corriol que surt a la primera casa de Les Arenes fins la tercera mega-fita, després de fer la segona "S". De la fita a la paret hi ha 20 metres, evident. El sector ens ha agradat. Hem estat fresquets i hi hem trobat bona roca. Escalada apretada i equipament molt ben posat: just i correcte. Valdrà la pena tornar-hi algun dia!

La ressenya, de la web de SantLlors: 

 

 

 

Coneixent nous sectors: Grau de Granoteres

Malgrat que fa anys que tinc la guia del Berguedà i que fa anys que surto amb gent assídua del Berguedà, hi ha llocs que encara no he visitat. El Grau de Granoteres és un d'aquests. Avui, amb en Tati, ens n'hi hem anat a buscar l'ombra.

Quan m'ho va proposar simplement vaig preguntar si hi havia coses a fer allà. La resposta va ser que sí, però que era escalada berguedana cabrona. 

Hem començat per la A La Fresca (V), que va per dins d'una cova. A la fresca s'hi està, però no es pot dir que sigui una via bonica. Està coberta de pols a sobre de roca poc adherent de per sí. Mentre hi ha canto, passa que t'he vist, però quan toca canto rom de mà o posar peus en adherència et recordes de tot el santoral. En resum, prescindible totalment! Ignorem les seves veïnes a dreta i esquerra que, a sobre, tenen un plus, amb la qual cosa ens caldria un santoral plus i no el tenim a mà.

Fent espeleo  A La Fresca.

Anem cap a la dreta a fer la Gendarmeria (6a). El nom es fa evident quant et mires la via de costat o quan hi estàs posat de ple: gendarme sobre gendarme! El Tati s'hi posa amb molta cura per no fer caure res. Quan es posa de peu sobre el gendarme més alt, comença a respirar perquè ara la roca fa una pinta excepcional. També venen algunes apretades, no sé si excepcionals, però suficients perquè ell s'hagi de penjar en un parell de llocs. Quan el mestre fa això, els que l'acompanyem fem la via de segon, per no prendre mal. La via és rara fins posar-se a sobre el gendarme. Roca que deu ser prou sòlida (hom pensa que els equipadors han fet la seva feina) però que fa la seva angúnia amb algun moviment rar (o, si no, un moviment dur) per posar-s'hi al damunt. Després ve una zona de placa compacta amb gotes d'aigua on hi ha una bona apretada un xic cap a la dreta. Després un tram més suau i a continuació l'altra apretada. El Tati, al final, ha optat per fer una volta per l'esquerra i jo ho he fet així també. Quan hi ha el mur llis, toca moure's cap a l'esquerra, amb peus acceptables i a la cerca i captura de presa de mà prou bona. Pujar per l'esquerra i tornar a la vertical de la xapa. I, per acabar, uns metres més, de més bon fer. Incomprensiblement la reunió només té una anella -en un químic això sí.

A La Gendarmeria. Compte, reunió d'un sol punt!

El Tati li fa un segon intent i aconsegueix tatxar aquest suposat 6a. A mi m'ha sortit, de segon, amb la informació prèvia del company. Quan he baixat he aconseguit fer el segon ressalt recte: mà dreta a una gota d'aigua, pujar peu esquerra en adherència, peu dret ben amunt i anar a buscar una gota d'aigua d'esquerra. El moviment tot recte és molt dur!

Anem més cap a la dreta, on hi ha la Trialsin (6a+). Com que el company ha repetit pegue, em toca muntar-la. L'experiència anterior no dóna massa ànims, però m'hi poso. La via comença per la placa de la dreta del díedre, després va pel díedre i passa a la placa de l'esquerra. Aquí hi ha un primer moviment curiós, on m'he hagut d'allargar un munt per xapar la segon assegurança quan ja estàs a la placa de l'esquerra. Després hi torna a haver un lloc tens a una zona amb canto rom, per entrar a una repisa tombada. Ve un ressalt vertical però amb bon canto, un tros més tombat i uns metres finals per xalar, del bonics que són. La via és ben bonica! Ens ha semblat més senzilla que l'anterior. 

Fent la Trialsin.. 

A la reunió hi conflueixen 3 vies, també la Socialment Inepte (7a). Aprofitem l'avinentesa i hi farem pegues, anant de segon. Baixant, el Tati s'ho ha mirat una mica i li ha semblat veure-hi color. Quan m'hi poso veig que tinc seriosos problemes per aixecar-me de terra. Els primers metres són una incògnita, encara ara. No hem vist forma humana de moure-s'hi. Després, sí: s'agafen unes regletes romes, esquerra a un bec peti però punxegut, anar pujant peus fins agafar una pinça regleta-lateral amb la dreta (segona xapa) des d'on es pot agafar un bec rom. Pujar peus, que n'hi ha, i anar a buscar la fissura. Ara, tibar en bavaresa, per agafar un segon punt de la fissura. Anar pujant amb alguna ajuda fins agafar una bona presa per les dues mans. Ara ja està tot fet. Queden una colla de moviments durs, però es poden fer. Al segon pegue he encadenat des d'on he explicat fins dalt. Val a dir que surt una via super-guapa! Però cap dels dos ha pogut trobar la forma de fer els primers metres...

Ineptes per fer la Socialment Inepte. 

Al sector hi ha acabat venint una bona colla de gent. No ho hagués dit d'entrada! Les vies que hem fet han anat de menys (la primera, "molt" menys) a més. Parlo de boniques, no de dificultat. Les dues darreres són molt bones, malgrat l'interrogant de la darrera. Si hi fem una altra visita descobrirem si les que manquen per fer són "menys" o "més" boniques.

 

Roc Negre /2

Repetim Roc Negre amb la Susanna, que va recobrant confiança. Avui comencem amb Fang i Setge (6a+). La meva memòria indicava que totes les vies aquí eren més o menys igual de difícils i he proposat començar per aquesta... segurament no és la més senzilla, doncs té unes quantes seccions que s'han de llegir amb ganes, jeje. Aquesta és una via llarga, tant per la llargada física com pel recorregut: sembla que facis via llarga (de fet, cal gestionar el fregament com si ho fos, també).

Comencem amb Fang i Setge. El dia, tapat, ens anima! 

Després fem la Super Tram (6a+), que comparteix R amb l'anterior. La primera part és molt més senzilla que l'anterior. El pas a la dreta estava dificultat pels garrics -baixant els he aixafat una mica. I la part més exigent és el ressalt final, amb alguns moviments un xic desplomats.

Fent la Super Tram.  

Seguim de dreta a esquerra i ens posem a Nando Multumesc (6a). També cal portar algunes cintes llargues perquè la corda acaba fregant força. Bonica de fer, però!

Primers metres de Nandu...

Fem un mos i ens relaxem una mica abans de fer la darrera del dia: El Taladre de l'Amor (6a+). Aquí l'evidència del blog demostra que la vaig fer fa 10 anys, el 2016, poc després que Cortina i Peregrina obrissin el sector! Per tant, és normal que no en recordés res. És una via més dura que les anteriors. Hi trobem uns passos curiosos per arribar i superar el sostret. Després ve una zona ben estranya també, on a base de moure peus acaben apareixent algunes coses suficients per les mans. Després toca anar a buscar la fissura amb les restes del tronc tallat. Primer he estat treballant per no posar el peu al replà herbós que hi ha a sota, per no anar-me'n avall casualment. Després he vist que calia posar-li i també m'ha semblat que calia posar el peu al tronc, si no la cosa s'emprenya molt. I els darrers metres també són exigents: surts de la xapa amb un bec, vas a buscar una fissura invertida roma i toca navegar una mica per l'esquerra, amb peus en adherència prou bona però mans molt justes. Un pla a sota dels garrics permet passar cap a la dreta i pillar la R in extremis.

Rostint-nos a El Taladre de l'Amor.

Aquí el sol apretava de valent i, a més, portem bastants metres escalats. Optem per deixar-ho aquí i relaxar-nos una mica anant a visitar la font, on la remor de l'aigua és d'allò més captivadora.
 

Roc Negre

Després de molt temps de no escalar, la Susanna proposa de sortir. Ella ha estat força temps sense escalar, així que optem per fer esportiva i, com que ella no hi ha estat mai, anem al Roc Negre.

Comencem amb la Gats As (6a) que hauria de ser la més senzilla. Tot i això, a la zona del mur vertical, cal saber llegir i moure's!

A la primera del dia. 

Després fem la de la seva dreta, l'Efecte Erecte (6a+). Em feia la impressió que no l'havia feta des de fa molt temps, però el blog revela que la vaig fer el 2024 -l'altra vegada sí, fa molt temps: el 2016!

A Efecte Erecte. 

D'aquí hem passat a fer El Gat amb Gats (6b) que comparteix reunió amb la Gats As. Aquí hi ha un tram difícil als primers metres del ressalt vertical. Després, toca anar aguantant, amb alguns moviments rars. La recordava bonica i ho és.

La dura del dia, El Gat amb Gats. 

Per acabar, volíem fer quelcom més tranquil i hem anat cap a l'esquerra. El Mammut Mut (V+) hauria de ser suau, però tal com l'he feta he hagut de tibar com una bèstia. La Susanna ho ha fet molt més bé resseguint el sostre des de més amunt, començant-lo per l'esquerra i atacant la placa...

Fent el Mammut...

Amb això ens donem per satisfets, que la calor mentre escalem comença a ser excessiva. A peu de via estem com uns reiets, però! 

Panticosa: Pared de la Tubería - Roca por un Tubo

Ahir vam fer dia de descans, descans. Res de descans actiu! Avui ens llevem plens d'energia i d'optimisme per anar a la Pared de la Tubería, a fer la Roca por un Tubo. Fa cinc anys, amb en Pep, teníem intenció de fer-la però vam haver de seguir un pla B per la quantitat de gent que hi havia. Avui hem matinat una mica, el suficient per posar-nos a escalar abans de les 9:00 i hem estat la mar de tranquils. Els que s'hi han posat ho han fet molt més tard (també era un grup ben nombrós!).

Cal aparcar a la zona dels Baños de Panticosa i agafar el camí que comença just darrera la casa de piedra. Hi ha molt bona informació d'aproximacions, descensos i ubicacions, aquí, al blog Escalando / Eskalatzencas. De fet, al final copio un mapa seu, ben útil per situar-se. Cal comptar amb una hora de caminada.

De la via n'hi ha un munt d'informació a la xarxa. A nosaltres ens ha anat molt bé el que escriu la Arañita Escaladora. Al final incloc la seva ressenya.

La via comença al punt més baix de la paret, atacant una placa de pedra inclinada. Hi ha una cinta amb el nom de la via al primer parabolt, a uns metres de terra. Després ve un arbret i s'ataca una llastra/fissura per sota en diagonal ascendent a la dreta. A continuació, la via torna a la vertical per una placa plagada de bones nervadures granítiques i un munt de xapes, tantes que el Ramon se'n salta algunes (IV+).

El Ramon, al primer llarg. La Tuberia, clarament visible ja des de l'aparcament. 

El segon llarg és de tràmit, amunt (III).

Un llarg de tràmit...

La tercera tirada té una primera part d'anar fent (IV) i després ataca una placa ben bonica i agradable d'escalar (V).

El Ramon, a la tercera tirada. 

Li faig la foto...

...mentre ell em fa la foto.  

La quarta tirada és una altra cosa. Comença amb una placa compacta on hi ha alguns moviments força exigents (6a/6a+) després la cosa es suavitza una mica i va apareixen bon canto (V) per acabar atacant una fissura ben atlètica (V+). El terreny s'arrampa fins entrar a la xemeneia on hi havia dos parabolts, la R4. Dels dos bolts només n'hi ha un amb xapa, potser és una invitació a continuar fins sortir de la xemeneia, on hi ha una altra R, però no és evident. Com que portàvem una descripció que deia que la tirada següent feia la xemeneia jo la faig aquí, reforçant amb un parell de friends que portem com a bons clàssics. També llaço l'espàrrec restant.

A la quarta tirada.  

La cinquena tirada comença remuntant la xemeneia. El Ramon posa un friend per si les mosques i segueix amunt. Llaça la reunió següent i continua amunt fins a la R5 en una vira. Aquí hi ha una possible escapatòria seguint la vira cap a la dreta amunt.

El sisè llarg és molt bonic, amb diversos ressalts bonics. Hi trobem un ressalt de 6a en una placa que té una fissura a l'esquerra que fa de mal agafar. Abans i després els moviments són més senzills. A destacar el tram final fins entrar a la reunió: una placa força vertical amb bona presa. M'ha sorprès trobar aquestes textures en roca granítica.

El sisè llarg és una preciositat. Seguim a l'ombra!  

La setena tirada es veu espectacular i ho és. El Ramon ataca un esperonet que acaba en una agulla punxeguda. D'aquí toca anar en tendència a la dreta, en terreny vertical, i acabar superant un desplomet, amb bon canto (6a).

Setè llarg. A la R7 ja hi toca el sol perquè la paret ja es va tombant.  

Des de la R7 s'ha de sortir per l'esquerra. Hi ha un primer ressalt (V) i després el terreny es va tombant progressivament. Res més a destacar.

El Ramon, vist des de la R8.  

El darrer llarg (II) és una excusa per anar a buscar el cim i desencordar-se.

Els protas.  

Estem desencordats després de 3h 45m d'activitat plaent. Hem fet un love-climb en tota regla, però l'hem gaudit! La via ens ha agradat: té un recorregut atractiu, cercant uns passatges ben bonics. L'equipament és generós, ens hem saltat alguna assegurança allà on el terreny és més senzill. Algunes xapes probablement hi siguin per indicar el camí. Pel que fa a la R4, no sabem si s'ha desequipat la reunió d'abans de dins la xemeneia expressament per incitar a fer-la després o bé és accidental. Nosaltres hem posat un friend al tram de xemeneia i hem vist que no som els únics de fer-ho, això és estrany. Els llargs més bonics són el 4rt, el 6è i el 7è, que coincideixen amb els més difícils.

Nosaltres portàvem unes 16 cintes i un parxís d'aliens, un petit joc de tascons i de friends, sobretot per si havíem d'anar a un pla B. Per sort, no ha calgut. Com ja he dit, he fet servir un parell de friends per reforçar la R4 i n'hem posat un a la xemeneia. Tot això seria prescindible fent la R4 a sobre i posant-hi una mica de morro a la xemeneia.

Des de la darrera reunió, a dalt d'un turonet, toca anar a buscar un corriol visible clarament i seguir-lo cap a l'oest (esquerra). En algun moment es bifurca i nosaltres tirem avall. Sempre veurem traces de camí i trobarem fites que fan que la baixada no sigui gens perdedora. Poc després d'una llacuna retrobem el camí de pujada. Jo he recollit els pals i una peça d'abric que duia i ens hem plantat a la Casa de Piedra a l'hora de dinar. Però com que només fan entrepans, hem optat per anar avall a buscar on entaular-nos després d'unbanyet, això sí!

Amb aquesta activitat tanquem el RockTrip 2026, que ha passat per les valls d'Ansó i Panticosa. A Ansó voldrem tornar-hi, encara que tot el que hi ha té una certa exigència! Han estat cinc dies marcats per la inestabilitat meteorològica però finalment hem escalat sempre que hem volgut -el dia de descans estava planificat perquè som conscients de les nostres limitacions, jeje. 

Com ja he avançat a dalt, alguna informació més, que penso que pot ser d'utilitat. Per una banda, la ressenya de la Arañita Escaladora:

 De l'altra, el bon croquis de parets, camins d'aproximació i descens: