Esquellot de tarda

Enceto les sortides entre setmana un dia ben ventós. Però per sort, amb l'Ernest hem triat bé i a l'Esquellot hi hem estat la mar de bé!

Hem començat escalfant a Filibertus (6a+). Segueix una fissura en diagonal. Al principi hi ha l'opció placa o fissura. L'Ernest ha fet fissura, jo placa. Després ve el tram de díedre/fissura on hi ha el tomàquet. L'havia feta fa uns anys (2019!!) quan era gairebé nova i recordava que no s'hi podia badar. Avui m'hi ha posat bastant bé i ha sortit amb solvència.

Escalfant a Filibertus (6a+) 

Després, ens hem posat a Jack Spàrrec (6b), que ens servirà pel projecte del dia. També l'havia feta i recordava que s'havia de treballar. Així és! L'Ernest la fa ben bé recte, jo he anat per l'esquerra, com l'altra vegada. S'ha de tibar més i s'ha de confiar en els peus en algun punt...

Tiban més a Jack Spàrrec (6b)

Quan baixo, poso cintes al projecte del dia, Gamma Extra (7a). No l'havia tastat mai encara, és la que em falta per fer del sector -i continua així. Li hem fet alguns pegues en top-rope, l'Ernest tres, jo dos i més o menys li hem tret l'entrellat. Té una entrada molt fina que començat en la vertical de la primera xapa i després se'n va una mica a l'esquerra per retornar a la línia de xapes. Finet, finet. Després ve un tram amb una remada estranya per pillar bon canto amb dreta a un esperonet. Aleshores toca enfilar-se a la mena de balconet que fa. És qüestió d'equilibri i de tibar-li una mica però, una vegada situat, es pot reposar raonablement bé ajudat d'una llastreta invertida. Després toca apretar fort. Primer, anar a buscar un bidit alt a la dreta. Pujar peu esquerre, dret i esquerra força obert per llançar-se a una llastra lateral molt bona. Moure peus, pujar-los i pillar un cantell acceptable però molt menys bo del que voldries. A partir d'aquí a mi em va bé ajuntar les dues mans aquí, pujar peus amb molta cura: dret a una banyereta alta, esquerre a una altra (la bona de l'esquerra no, una de dolenta més al mig i un punt més alta). Ara, un dinàmic a buscar una bona bústia salvadora amb la dreta. Al meu segon pegue he posat el peu esquerre al lloc equivocat i no arribava a la bústia. Uns centímetres més al centre i amunt marquen la diferència!

 

Diversos pegues al projecte del dia...

Han sortit els passos aïllats i, potser, si hagués encertat el peu on tocava, només potser l'hagués encadenat en top-rope. Queda feina!

El company, en canvi, l'ha de fer d'una altra manera. Dreta al cantell acceptable, creuar esquerra a una lateral / pinça roma, obrir-se cap a la dreta a buscar un bidit allunyat que permet tibar amb esquerra a la lateral i pujar peu a un bon bec i d'aquí a la bústia. Li ha fet un pegue més que jo, sense encadenar. 

I per acabar, faig el meu darrer pegue a Saratoga (6a+). Déu n'hi do de la finura que s'hi gasta. Val la pena no embolicar-se i entrar un xic per la dreta! Després encara queden prou moments per fer-se el valent i tibar-li fort! Bona via, com totes les que hem fet!

Una de més suau per acabar el dia: Saratoga (6a+) 

Al sectoret ha anat venint penya, tots ells gent coneguda. No hem estat els únics amb la idea d'Esquellot! Hem tingut sol al principi i hem estat protegits del vent, que era del que es tractava! Observem que es tracta d'un sector ultra-mega-concorregut: la sobamenta es fa palesa! Tot i això, les vies són molt bones!

Una altra matinal a la Desdentegada

Darrerament tinc bones sensacions escalant a Montserrat. Així que, avui, amb en Pana també hi hem anat. I, com que tenim deures pendents a la Desdentegada, cap allà que hem enfilat!

Hem començat escalfant a la placa del sostre taronja i ens hem posat a la més difícil, la de l'esquerra de tot #15 (6a). A la guia de Montserrat Sud han actualitzat les graduacions, bastant correctament al meu entendre, però aquí discrepo. Per mi, la #15 és més difícil que la #18. Per tant, el plus li posaria a la #15, i deixaria la #18 en 6a a seques. (A mi tant me fa, però per si algú llegeix això i li interessa...). A la #15 hi trobem una via fina i mantinguda fins bastant amunt, a diferència de la resta. 

A la #15 (6a) la més difícil de la placa del sostre taronja. 

Hem continuat escalfant amb l'Esperonet #14 (6a+). Una via que no em cansaria de fer, bona, bona! I s'ha de tibar, que ja va bé per escalfar.

Seguim escalfant a la #14 (6a+). 

D'aquí passem als deures pendents i en Josep es posa a la #12 (6c) . Va posant cintes i acaba reposant en diversos llocs. Va recordant els passos i confirma el "meu" mètode per fer la zona difícil. Quan és el meu torn opto per posar-m'hi des de primer i l'encadeno! El crux està ben controlat: esquerra al pont de roca, dreta a una columneta que permet invertir la mà esquerra. Pujada de peus i bidit de mà dreta que permet xapar amb esquerra i pillar esquerra a una bona regleta. Pujar peus, dreta a una gris lateral, bicicleta pujant peus i dreta a una zona roma des d'on s'agafa una bústia bona d'esquerra i bidit de dreta. Xapar, pujar peus i pillar un còdol rovellat. Avui, que anava fresc, he pogut tibar sense massa problemes. L'altre dia havia de buscar ajudetes arreu. Després ve un tram d'anar fent, amb alguns passos fins aïllats. I toca encarar el mur final, que no el tenia matisat. Per sort, he anat trobant els cantos i bústies bons, fins la darrera. Ara, pujar peus, he agafat amb la dreta unes regletes merdoses a més no poder però que han servit per pillar un bec lateral d'esquerra que permet arribar a la R. He arribat infladet, però l'he encadenat!

Tatxant el meu projecte, la #12 (6c).. 

El Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha fallat al crux. S'ha equivocat de mans i ha quedat pillat... Tocarà tornar-hi! 

Baixant, ha posat cintes a la #11 (7a), que comparteix reunió amb l'anterior, encara que la guia i les ressenyes antigues marquen R separada. Quan és el meu torn, m'hi poso en top-rope per anar descobrint l'entrellat. Poc a poc li vaig veient! La part difícil és a una panxeta al principi. Després ve una placa excepcional, farcideta de bidits, que es deixa anar fent i, al final, ve un tram desplomat però amb bon canto.

El Josep també li fa un tiento però se li atravessa la zona del crux. Fa la placa intermitja i al desplom final ho deixa estar, sabent que jo tinc ganes de fer-hi un altre intent.

A la #11 (7a). Està a punt!

Quan és el meu torn m'hi poso amb ganes. Al principi cal anar a buscar un bolo gris que acaba sent millor del que sembla. D'aquí, esquerra una pedra gris fosc en lateral, pujar peus i bidit alt d'esquerra. Dreta a una bústia molt roma però que permet aguantar-se i moure peus i mà esquerra per tibar la bústia de dalt pinçada amb esquerra en lateral. Aleshores, una ajuda amb la dreta i rebot fins a una pedreta fosca. Esquerra a una pinça lateral que permet pujar peus i anar a caçar una bona bústia de dreta. Controlar peus (important!) i llançament a un bolo marró bo. Novament controlar peus i dreta un pam per sobre del bolo marró. Ara, pujada bèstia de peu dret a la pedreta fosca d'abans i ajudar-se amb una regleta acceptable. Crux superat i li veig color per fer-lo de primer! Ara ve la placa d'anar fent. Hi ha un punt on al primer pegue he trobat un bidit vertical per la dreta que m'ha anat perfecte a un lloc delicat. Anar-se movent, aviat cap a la dreta. I ara, entrar el desplom final: hi ha canto rere canto i bones bústies. No ho recordo tot, però al gran forat comú amb l'anterior tibar en lateral per agafar bones coses. I, per entrar a la reunió, que torna a ser delicat he vist això: bidit fondo per la dreta entre dos còdols, esquerra a una lateral i pujar peus per entrar a la R. M'he agafat un segon a la cinta del crux perquè no havia posat els peus bé però la resta ha sortir bastant fluïda. Queda apuntada!

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada mentre fem plans per tornar-hi no massa enllà, que la memòria és la que és... 

Desdentegada

Avui hem anat amb l'Anna G. a Montserrat. Feia molt temps que havíem intentat quedar però mai no coincidíem -doncs avui hem trencat la ratxa!

Les previsions de temps pintaven bé per al dissabte. Tot i així, hi havia alertes de vent que ens han fet dubtar un moment. Però he pensat que estaríem arrecerats i així ha estat. Total, que després d'una passejada tot xerrant de tot i més ens hem plantat al sector.

L'Anna fa temps que no escala amb assiduïtat i hem començat per les vies senzilles. Un quart, un cinquè i un altre quart. L'escalada de finura a Montserrat és ben diferent que la de gandes en calcari, però al cap d'uns metres, tot ha començat a rutllar.

Escalfant a La Guarderia.

Com que jo tenia ganes de tatxar algun projecte, m'he posat a la via de l'esquerra de la #22, n'hi direm #22 Esquerre (6c), la graduació segons l'equipador, P. Books. Es caracteritza perquè té xapes en comptes de químics, com la resta. M'hi he posat amb la intenció d'estudiar-la però poc a poc he anat fent i l'he encadenat a vista! El primer tram demana bastant més que les que hem fet per escalfar, però es va deixant fer. La via es decanta cap a l'esquerra. Poc a poc la paret es redreça i toca negociar, un xic per la dreta, per tornar després cap a l'esquerra. Aviat arribo al que sembla que serà El Tomàquet i m'ho miro una bona estona. Faig alguna pujada i baixada per tornar-ho a mirar. Al final acabo fent els moviments màgics: amb els peus acceptables, moure la mà dreta (no estava segur de si m'aguantaria sense obrir-me) fins agafar un foradet ronyós. Mà esquerra a un codolet dolent i després a un petit bec de mal treballar per l'esquerra tibant en lateral. Ara toca pujar peu dret a un cigronet i agafar alguna cosa amb l'esquerra per sobre de la xapa per poder xapar en agonia extrema. He flipat una mica, però m'he aguantat! I, la veritat, la xapa anterior queda força lluny! A partir d'ara aquesta distància serà la tònica, però el terreny es va tornat progressivament amable. Aviat veig una xapa i un químic de costat (químic posat de forma estranya, per cert), que suposo és la reunió. Però quan estic muntant-ho per despenjar-me només d'un químic (cosa que fa un cert iuiu), miro amunt i veig unes anelles. Així que acabo d'arribar-hi i, ara sí, em despenjo. Algun purista dirà que no l'he encadenat, però les dificultats estaven més que superades, així que me l'apunto! La veritat és que m'ha sorprès l'invent de la última assegurança...

Ho he desmuntat tot i he convidat l'Anna a enfilar-se fins on li donés el cos i la veritat és que, després d'alguna caiguda, ha pujat gairebé fins on comença el mur, mig per la via que he fet, mig per la #22.

Avui ha caigut la #22 Esquerre (6c).

Després encara m'he posat a la #25 (6b). L'havia feta fa molts anys, ara veig que va ser el 2007 i aleshores em va deixar molt bon gust de boca. Es tracta d'un viot, llarg, de continuïtat. No hi ha cap pas extrem com a l'anterior, però no hi regalen pas res tampoc. De fet, en un parell de llocs m'ho he hagut de mirar bastant i negociar, cap a dreta i esquerra. Estic satisfet amb la resposta dels avantbraços, que tot i que es van carregant, no s'inflen fins al punt de no aguantar-se. Una gran via, on s'ha d'escalar força!

L'Anna també s'hi ha posat, en top-rope, i ha arribat fins a la darrera assegurança, on ve un tram un xic desplomat. Molt bona feina!

 

I, per acabar, la #25. 

Després d'aquesta ens donem per servits i agafem el camí de tornada, tot xerrant de coses transcendents que han fet que fa, ara mateix, fa una estona estigués llegint Tao Te Ching. Una bona matinal! 

 

 

 

 

 

Can Molsa

Fa un munt de temps que no surto a escalar, en part per la meteo, en part perquè darrerament no hi ha manera d'encaixar agendes per mil raons. Per sort, per aquest cap de setmana amb la Susanna havíem quedat i ben quedat, aquesta vegada per fer esportiva, a petició seva, i, a més, avui l'Ernest i el Pana han pogut sortir. Per tant, hem fet ple! Jo tenia ganes de tornar a Can Molsa i cap allà que hem enfilat. Per sort, l'Ernest se sap bé l'aproximació: amb la meva memòria no hi hagués pas trobat! Queda apuntada aquí.

Aproximació amb restes de neu de la darrera nevada.

Amb la Susanna hem començat fent la Ópera Prima (V) i la Diedret (V). Les dues vies les havia fet fa un munt de temps, el 2015 quan feia poc que les havien obert!

A les primeres del dia.

Després ens hem posat a la Semen Fot (6a+), aprofitant que els companys ens hi han deixat les cintes. Aquí ja s'ha de tibar força, especialment al ressalt on cal creuar un mini-sostret. Aquí toca aprofitar alguna cosa roma amb la dreta i després simplement obrir els ulls i agafar alguna cosa ben bona. Jo no l'he vist i he hagut  d'apretar una mica sobre roms! Bona, bona!

A Semen Fot. 

Després hem fet la Comprant Joventut (6b). Comença a la part dreta del bosquet semi-penjat que hi ha al peu de l'anterior. Comença atacant una zona un xic desplomada amb roca que fa pinta de dubtosa però que és ben sòlida. Més amunt entrem a una placa infinita, on toca gaudir i tibar. Es va fent prou bé fins al ressalt final. Aquí m'ho he mirat per la dreta i no, he tornat a baixar. He enfilat una mica per l'esquerra i sí, he xapat bé la següent. Però he hagut de lluitar bastant, bastant, mentre els braços s'anaven inflant. L'he encadenat a vista però fent gasto de debò! 

Lluitant per encadenar Comprant Joventut. 

Els companys s'han estat barallant amb Guitza (6c) i li han tret l'entrellat (i l'han encadenada, cadascú en el seu estil. L'Ernest em suggereix que m'hi posi des de baix i que la intenti al flash. Però abans m'he inflat bastant i tinc dubtes. Així que m'hi poso en top-rope i... l'encadeno. El tomàquet està als primers metres de la via, desplomats i amb uns passos ben durs. Esquerra a una presa més roma del que voldríem, taló dreta a una safata vermella, tibada i dreta a una bústia (directament o rebotant en una pedra prèvia, jo hi arribo directament). Esquerra al costat, dreta a pedra gris i esquerra a canto rovellat bo, tot això controlant peus. Després toca posar-se a sobre, jo m'he ajudat amb una petita llastreta al terra. Ara es pot reposar! Després toca enfilar-se: a buscar un bidit d'esquerra i una regleta trencada per la dreta i anar a buscar una bona bústia al costat de la xapa. A partir d'aquí la via es deixa fer prou bé fins al ressalt final. Aquí hi ha algun moviment on la presa no es tan bona com voldries i els braços ja estan cansadets... No sé si hagués sortit de primer, potser sí. En tot cas, queda pendent!

La Susanna a Guitza. 

Com a darrer pegue encara li he fet un top-rope a Batzacada (6c+), també en top-rope després que l'Ernest l'encadenés de primer. El començament el fem igual que l'anterior. Després toca anar cap a la dreta i encarar el ressalt que ve. Bidit d'esquerra, dreta a una pedra negra, posar-s'hi bé pujant peus i esquerra a una bona bústia. Després he anat fent prou bé, amb un trosset rom pel mig però que es deixa fer mirant a banda i banda. I el mur final torna a tenir tomàquet. En particular, he fet alguna remada llarga i m'he quedat d'algun canto rom que no sé pas si, anant de primer, m'hagués atrevit. També queda pendent!

A dalt, l'Ernest encadenant com toca la Batzacada. A sota, jo mateix en top-rope. 
Primer al desplom, després al ressalt que el segueix. 

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada que, entre pitos i flautes, hem escalat un munt avui. I amb sol solet, a partir de la tercera via. Un privilegi! Per cert, avui he estrenat corda, una Beal Zenith de color solid pink ben llampant -per ara! (Ho apunto per si em serveix per recordar la seva edat més endavant)

 

 

Desdentegada

Amb en Pana ens tornem a acostar a la Desdentegada, que ens van quedar vies per fer i ganes de fer-les! Avui fem l'aproximació com toca, sense baixar a la vall entre la Desdentegada i la Cova de l'Arcada, i arribem amb força més comoditat.

Escalfem a la placa dels quintus i comprovo que, a la segona versió de la Guia de Montserrat Sud, les vies estan graduades com toca. Són vies una mica arrampades però amb passos de finura de la bona! Ens posem, per ordre, a la segona començant per la dreta (V+ o 6a)  i a la primera començant per la dreta (6a o 6a+). Serveixen per escalfar una mica!

Escalfant a la "placa dels quintos". 

A continuació ens n'anem una mica cap a l'esquerra, a una roca força més vertical on hi ha les vies #8 a la #13. Jo ni he escalat mai, aquí. Ens posem a la #12 (6c) de la mà del company. La via té un primer tram vertical (o més) durillo, on s'ha de donar la talla. Després ve una zona més suau, una mica tombada i, per acabar, ve una altra zona lleugerament desplomada. 

El company munta la via penjant-se i sense dubtar a tibar de ferro perquè no és gens evident com fer-ho. Després, baixant, s'ho mira una mica millor i li treu parcialment l'entrellat.  Jo li faré un primer pegue per acabar de trobar-ho i al segon, en top-rope també, l'encadeno!

El projecte del dia, la #12 (6c)..  

Per arribar a un pont de roca característic es pot anar fent més o menys bé. Aquí jo l'agafo amb l'esquerra, invertint-lo i tot. Remada fins a un forat bidit de dretes que no es veu gaire. Una ajuda per l'esquerra i acabar d'arribar amb esquerra a un bon canto. Ara toca pujar peus, en bicicleta mirant a l'esquerra fins agafar un pla de dreta i alguna cosa millor per l'esquerra. I aviat, una bona bústia. Ara no recordo massa bé ja com s'ha de fer però cal anar a buscar una pedra marron gran amb esquerra. Val la pena tenir ben controlats aquests moviments fins a poder posar-s'hi al damunt. Si no, et fons! A partir d'aquí el terreny es tomba una mica. Però hi ha algun tram bastant fi, on cal pujar de peus amb poques mans. Aviat s'arriba al ressalt final. Jo hi entro per la línia de xapes. Van apareixent cantos i toca anar a buscar un forat enorme prou bo amb esquerra en lateral. Ara hi ha un pas dur amb poca presa fins arribar a la darrera xapa. D'aquí un pas llarg per anar amb esquerra a una pedra d'un color característic, remada amb dreta a alguna pedra bona i esquerra a una pedra lateral per entrar a la R. Si hi torno un altre dia i aconsegueixo recordar-ho tot, crec que pot sortir!

El Pana hi fa un darrer intent en top-rope i tampoc no aconsegueix encadenar-la. Quan és el meu torn demano a la cordada que té muntat el 7a de la dreta, la #13, si em deixen fer-hi un top-rope. Ells hi han estat lluitant una bona estona i ara està reposant. Amablement em deixi i m'hi poso i vaig investigant. La via té tres zones com la que hem fet nosaltres. La primera, la més dura, comença amb un ressalt lleugerament desplomat. Aquí s'ha de tibar d'una lateral gris clar per remar llarg fins a una bústia. Aleshores esquerra a una bona regleta, dreta al costat, pujar peus i semi-llançament a una L que fa cap a la dreta. Primer s'agafa una zona roma, toca rebotar i anar a buscar un lloc bo. Després cal anar a buscar un forat bo d'esquerres. Aleshores jo he fet una ziga-zaga per anar progressant en terreny vertical on van sortint alguns cantos i forats però cal treballar fort. M'he penjat algun cop però tots els moviments han sortit! Després ve la zona més tombada que es va deixant fer. I a la part final torna a haver-hi tomàquet. Jo he anat fent fins la darrera xapa, on anava més que inflat ja. He optat per baixar-ne per no fer esperar massa els companys. Em diuen que caldria anar per l'esquerra, pel fil de l'esperó desplomat i comenten que la part complicada és a baix... Un altre dia ho mirarem. A la part de baix li he vist possibilitats!

Final de festa a la #13 (7a).  

Quan hem arribat el sol ja tocava bé a la paret i quan hem marxat començava a entrar l'ombra en algun punt. Hem estat la mar de bé, però no hem estat pas sols, avui! Malgrat la caminada, hi ha gent que s'anima a venir per aquí. I, la veritat, és que ho entenc perfectament!

 

Serra de les Canals - Plaques del Castell

Avui amb en Xevi ens n'hem anat cap a Oliana, a la Serra de les Canals, al sector de les plaques del Castell on s'hi han obert un bon grapat de vies. Al darrer Vèrtex hi ha informació, com també aquí, per exemple.

El Xevi les ha fet totes, gairebé. Quan arribem estem al límit de la boira: a estones hi toca el sol, a estones no. Per sort, durant una bona estona ens tocarà el solet, si no, no haguéssim gaudit tant. A peu de via hi trobem un cartell amb els noms i graduacions de les vies. Ens posem a la Red Ipa (#6) que és una de les que li falten. Ell es posa trastos i enfila amunt. El primer llarg (V+) és d'anar fent. Aviat es veu la tònica de la paret i de les vies que la solquen: roca prou bona la major part del temps, amb algun tram més dubtós però força ben sanejat, amb assegurances a dojo, amb molts trams d'anar fent i algun punt que demana apretar una mica més.

En Xevi, encetant la feina del dia! 

El segon llarg (V) no té massa misteri. Anar pujant, amb algun passet d'adherència.

Al segon llarg.

El tercer llarg (6a+) comença amb una diagonal ascendent delicada cap a la dreta fins ajuntar-se amb la via que ve per la dreta. Després ataca un ressalt vertical, amb bona roca, que demana una apretada en algun punt. Molt bonic, llàstima que només són uns pocs metres! 

Apretant al darrer mur.

Des de la R3 s'arriba a terra amb un ràpel de 60m.

Quan som novament a terra decidim posar-nos a la Moritz Epidor (#5) perquè l'altra que li manca, la Xibeca (#9) no fa tan bona pinta a priori... Em poso al primer llarg (6a) de la Moritz, doncs. Primers metres d'anar fent, ressalt vertical amb bon canto primer i després, un pas vertical amb menys canto, sobre algunes regletes que fan apretar. És només un pas i després el terreny s'ajeu. Ara ve una xapa que queda a l'esquerra i després una altra que queda a la dreta. Fins i tot he dubtat de si seguia el itinerari, però sí, s'han de fer unes ziga-zagues ben estranyes, tant que he hagut de posar cintes extensibles! Veig la reunió i hi vaig directe sense veure que per la dreta hi ha una altra xapa. Tot plegat, força rar.

Al primer llarg de la Moritz.

El segon llarg (V+) surt flanquejant molt cap a la dreta, cosa que també és ben estranya. Després, anar fent. 

Segon llarg. Una "C" molt exagerada!

El tercer llarg (6a) comença molt suau fins al mur que acaba portant a la reunió. Aquí hi ha una apretada als primers passos per agafar bon canto de seguida. Novament, bonic però molt curt.

Al tercer llarg.

El tercer llarg (6b) té les xapes recte amunt. Els primers moviments es fan per la dreta, fins agafar bon canto al gran forat horitzontal que es veu. Hi ha un bon canto per l'esquerra de les xapes. Una apretada per pujar peus a una regleta sobre el desplom i agafar una bustia bona per posar-se bé. Ara toca equilibrar-se i buscar on agafar-se que no caigui perquè la roca no inspira confiança. Una mica de flanqueig cap a la dreta, ascendir poc a poc i acabar sortint de les dificultats. El llarg m'ha tocat de segon i m'ha sortit en lliure sense massa complicacions. El company ha fet algun A0 fins que el canto permet moure's amb relativa comoditat.

Darrera tirada. Aquí s'ha de tibar!

Novament un ràpel fins al terra. D'aquí al cotxe i cap a casa! Una matinal ben aprofitada, amb un parell de vies love-climbing en un lloc prou bonic. Llàstima que el sol no ha estat més generós, però hem pogut escalar sense passar fred. 

Les ressenyes, a peu de via.

 

 

 

  

Perles

Torno a Catalunya i a l'escalada a casa. Avui quedo amb en Pep, que ara feia dies que no ens vèiem, i li proposo d'anar a Perles. Hi havia estat el 2009 amb el Pep P., que ara fa molt temps que pateix de problemes de salut que li impedeixen viure com li agradaria. Una abraçada des d'aquí, company!

Arribem que encara no ha entrat el sol al poble de Perles però veiem que a la roca ja li comença a tocar. Estarem bé però ara mateix fa fresca de la bona! Ens abriguem i comencem la pujada. Hi ha un corriol que surt un xic més enllà del trencall de poble, enfilant-se fent ziga-zagues. Passa pel costat d'una construcció i tira amunt. Arribem a peu de paret i som sols, podem triar. Un privilegi perquè, d'aquí poca estona, això es posarà ple de gom a gom!

Però anem a la placa més llaminera i ens posem a MeMe (6a). La via comença amb uns passets de mirar-s'ho bastant, bastant! Després comprovaré que anant per l'esquerra la cosa es simplifica molt, però serà quan baixi ja. Hi trobo uns passets que ja demanen! Després ve una placa de franges, amb algun passet d'adherència i una apretada final que, aquest per l'esquerra, seria més senzilla. Serveix per escalfar ben bé. El Pep opta per fer-la en top-rope perquè aquesta dificultat està a la part alta del seu repertori actual i prefereix no petar-se més del compte.

Escalfem a l'esquerra de la placa. Ens deixa escalfats! 

Baixant d'aquesta ens posem a Petit Príncep (6a). Aquesta és més contínua, potser més vertical però més franca. Sols cal gaudir de cada gest i n'hi ha un munt per fer en els 20 metres de via. Bona de cap a peus!

Un altre 6a, aquest més de continuïtat.

Seguim per la de la seva dreta, Gorga (6a+). Aquí hi ha uns moviments estranys per posar-se a sota de la panxeta i una tibada per superar-la. Realment és només un gest, una remada llarga per anar a buscar un cantell bo força amunt en diagonal a l'esquerra, però el Pep hi deixarà un percentatge important de la seva energia aquí. La resta de via amb frangetes de gaudir, amb bon control de peus però!

a Gorga  hi ha un passet per superar el sostret i després toca aguantar. 

Una de les cordades que han aparegut per aquí tenen cintes posades a BonJours (6b) però em conviden a fer-la igualment. M'hi poso tenint en compte que aquí ja hi haurà més feina. Així és, però la veritat és que sempre apareix alguna regleta prou bona. Amb concentració i control va sortint tota i me l'emporto! La veritat és que és una via de resistència, amb algun passet d'apretar una mica més. Molt bona!

En Pep ha reposat en aquest torn seu i anem a buscar el següent projecte. Més a la dreta veig la Ducat (6c). Uns companys em diuen que algú els ha dit que era ben guapa i decideixo posar-m'hi tot i que veig les xapes una mica llunyanes. De fet, poso la primera amb la canya perquè està realment alta. A les altres vies d'avui també he trobat la primera força amunt, però no m'ha calgut. Els primers metres es fan raonablement bé. Després ve un tram més finet, amb alguna tibada de regleta i passos llargs però vaig fent bé. Un tram llis que em feia venir dubtes des del terra resulta que surt molt millor del que semblava. Després ve un tram més tombat, d'adherència, però es fa fent. Toca fer treballar el díedre una mica i aviat comencen les dificultats. Hi ha un primer pas estrany per arribar a sota el sostret. Toca decidir-se i confiar en l'adherència. I per superar el sostret també s'ha d'anar negociant pam a pam. Surt alguna regleta suficient per pujar peus i tocar a sobre el sostre. Primer alguna cosa dolenta però aviat una franja bona. Respiro! Sembla que a partir d'ara ho tinc guanyat! I així és! Un 6c (de Perles) a vista!

Content per encadenar Ducat (6c)!  

Convenço al Pep perquè li faci un tast en top-rope ara que ja s'ha recuperat. I la veritat és que, a banda dels dos trams més durs, se'n surt la mar de bé!

En Pep, a la mateixa via.

Animat per l'èxit, em poso a Piruetes (6c) a l'esquerra d'on hem començat a primera hora. Ara que llegeixo el nom, entenc alguna cosa de la via, jejeje. Ja es veu que aquí s'haurà de tibar més. Al principi toca enfilar-se un xic per la dreta de la línia de xapes, amb algun pas mà-peu ben curioset... Més regleta i adherència que es deixa fer perquè el terreny encara no és vertical. I després ja toca tibar-li: vertical i poc o gens de canto. Visualitzo un canvi de peus, baixant un xic, per anar cap a l'esquerra on, miracolosament, apareix una llastra ben boneta en lateral. Després ve una remada llarga a caçar una regleta dolenta de dretes però que permet pujar peus perquè la roca és vermellosa super-adherent. I així em planto a sota el sostre. Aquí puc reposar tranquil·lament i visualitzo algunes franges que semblen bones. Agafo aire i comprovo que sí, que es deixen escalar, apretant, però es deixen. Un parell de moviments i sóc a la reunió. Segon 6c a vista! Efectivament, he fet algunes piruetes, a esquerra i dreta. Content d'haver-les encertat!

També m'emporto Piruetes després de fer-ne algunes.

Baixo i després de reposar encara li faig un tast a Eira (7a) que comparteix reunió amb l'anterior. Aquesta s'haurà d'estudiar una mica més perquè avui no li he vist com fer-la. Es va fent raonablement bé fins a un forat gran que treball bé invertit. Després sembla que toca moure's una mica cap a la dreta. Però: peus dolents i per les mans només he trobat un parell de monodits invertits d'esquerra a l'alçada de la cara, és a dir, de mal treballar. I d'aquí, una seqüència de nyapes de mans i peus que no he volgut apretar a mort. Per tant, queden deures pendents, tot i que no han semblat abastables avui.

Fent-li un tast a Eira (7a). Cap possibilitat!

Hem tingut un dia excepcionalment bo. Màniga curta a partir de la segona via i escalada plaent sobre una roca de primera. Això sí, han vingut grups i grups de gent a punta pala! Per sort, la majoria se n'han anat més a la dreta i no hem tingut cap problema per trobar el nostre espai però es sentia un bon ambient més enllà! El grau de les vies, més aviat amable. D'acord que em sento fort, però tant com per fer 6c's a vista, no sé si tant! Però són vies boníssimes, que és el que compta.