dissabte, 6 de febrer de 2021

A la banda de ponent

L'Ernest ha estat treballant a la banda de ponent del Mal Balç. 

Ha fet una bona neteja a la primera via que es troba, per fer amb catxarros. Encara no hi ha la reunió i fem servir una corda penjada d'un pi més amunt. Guapa!

Després anem fent les altres d'aquesta part, per acabar a l'esquerra de tot, on hi ha alguna creació nova més, a la Zona de Jehová (si hi aneu, sabreu per què).

Aquesta és la segona del dia. De la primera no hi ha fotos...

La nova creació de l'Ernest és una via força desplomada. Hi ha alguns passos de tibar-li i sobretot, cal confiança amb les mans, on malgrat tot sempre hi ha un tacte de sorreta solta que convida a anar netejant, bufant, magnesiant... fins que t'hauràs fos sense fer el pas. Gas i amunt i surt apretant una mica. Orientativament de 6b.

La nova creació! Molt guapa...
 
... on s'ha de tibar força malgrat la poca llargada de la via!

Perquè quedi constància que també l'he encadenat :)

Un top-rope a una altra via que aviat estarà acabada també! L'Ernest no para!

A la dreta d'aquesta zona hi ha una xapa de reunió i un spit per arribar-hi que  sembla indicar una via d'artifo o de trad. Ens hi hem posat amb mentalitat trad i hem apretat una mica les dents. Terreny sorrenc, alguns friends i un spit a la zona on s'ha d'apretar força. Els 20mm de llargada d'un spit no donen gaire confiança en aquesta roca, sobretot per forçar en lliure, però és el que hi ha... Igual que la reunió, d'un sol spit... La via és guapa, però. 3 friends per si de cas i una cinta + R.

I una de semi-trad prou durilla.

dissabte, 23 de gener de 2021

Trad Km0

Seguim pel municipi. Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a fer escalada tradicional (entre altres). Teníem 3 línies noves per fer posant catxarros. La roca és la que és, però s'escala ben bé i posar trastos li dóna un plus de diversió.

Llàstima que sigui tan curta...

Aquesta també és guapa...

... i dóna per posar-hi una parell de friends.

Pensada en principi per fer A1, però és ben factible en lliure...

... amb un pas més tens quan s'han de posar peus a llocs delicats.

També hem aprofitat per encadenar la via que va quedar per fer l'altre dia. La fem en top-rope, perquè està pensada per fer en A1 clavant. Ara no hi entra gaire cosa i, a sobre, la poca que entra ocuparia les mans...

Cal tibar-li, però es deixa fer. La segona per la dreta.


dissabte, 16 de gener de 2021

Fent coses al municipi

Torna el confinament municipal i toca fer activitat de Km0. Amb l'Ernest ens n'anem al Mal Balç. Veiem que s'hi ha estat fent alguna feina des de la darrera vegada... Al final, el que era una raconada sense interès acabarà tenint-ne!

Hem començat per la de la dreta del tot, una via nova, curta i ben xula.

A la via de la dreta de tot.

Baixant hem aprofitat per fer-li un top-rope a la del costat, que està per fer en A1. Té pinta de sortir en lliure, però avui només ens la mirem una mica...

Després hem fet algunes altres vies conegudes. Es tracta de no perdre el gesto (no perdre'l gaire, vull dir)



Al final, hem acabat fent uns quants metres, que és del que es tractava.

dimarts, 5 de gener de 2021

Sant Tornem-hi

Avui hem tornat al mateix lloc que fa uns dies, amb la idea de fer una mica d'activitat mentre es pugui...

Comencem a l'Agulla dels Marges, a fer Bronko (V+). Decidim no posar-nos a El Sambullu (6b+) per anar a escalfar a una altra banda.

 
Escalfant a l'Agulla dels Marges

Ens n'anem a la Poma Superior, a fer la #18 Via d'en Pitu (IV+). M'hi poso i decideixo continuar amb el segon llarg de la via. Aquí ja veig que hi haurà tomàquet... i n'hi ha del bo. Total, que m'he de penjar per estudiar la seqüència perquè sortir del tram desplomadet per anar a buscar la penúltima xapa és ben rar. Després de mirar-ho sembla que és un xic per l'esquerra, amb un pas on l'esquerra queda en una zona roma sense res definit, pujar peus i xapar com pots. Ens ha sembla més dura que les del costat (6b) que farem després. Per cert, la reunió va fatal per despenjar-se, cosa normal en una via de varis llargs.

Apretada forta al segon llarg de la d'en Pitu.

Per afluixar una mica, em poso a la de la dreta de tot, la De l'Oblit (6b) que tenia anotat que era més suau que l'altra. Efectivament, així és. Inici delicat, però que surt bé, un tram central guapo i agraït i un mur final on s'ha d'encertar l'anar a buscar un forat des d'una fissureta de dretes. El forat és dolent, però serveix per sortir fins la reunió. Molt guapa, malgrat la travessa que fa cap a la dreta.

 
Molta més suavitat a la de l'Oblit.

A continuació em poso a la Del Seny (6b). La zona desplomada la recordava dura. Abans però l'Ernest l'ha tastat baixant de la primera i hi ha trobat una forma que sembla còmode de fer-la. M'ho he mirat i sí, surt prou bé però tibant fort: des d'unes regletes regulars, una tibada llarga fins a la bústia allargada. Ajuntar mans, esquerra a un forat que queda tapat per la darrera cinta i dreta a buscar algun roc suficient per xapar la reunió. Deduïm que el segon llarg de la d'en Pitu potser deu ser 6b+, per comparació.

Al mur exigent de la del Seny.

Després d'aquesta activitat ens n'anem cap al Beat grimpant canal amunt per la zona on estem. Segurament no és la manera més civilitzada d'arribar al Beat, però s'hi arriba.

Aquí li proposo al company que es posi a la #41 (6c+). Aquesta via té la primera xapa a més de 10 metres de terra... Tot i que els primers metres són fàcils, xapar-la ja té el seu què. A partir d'aquí comença un mur preciós, d'anar fent, probablement al voltant de 6b. Alguns moviments delicats, combinats amb altres amb bona presa i un flanqueig estrany per anar a buscar un forat enorme des d'on la via continua recte amunt. Aviat ens porta a sota del desplom final que és on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. La presa clau és un bidit en diagonal. S'agafa millor amb la dreta, però aleshores no està clar com continuar. Amb l'esquerra, la dreta permet pillar algun cantet acceptable. Però la cosa desploma molt i no és fàcil aguantar-se. Tocaria pillar un bidit d'esquerra des d'on es xapa. Toca sortir d'aquí en diagonal cap a l'esquerra, a buscar bons cantos i terreny vertical. Avui no hi he vist possibilitats. A banda de la dificultat de la via, avui em notava cansat... Potser més fresc... Però tot i així hi ha molt tomàquet! Total, uns 33 metres de via sobre roca molt bona!


A la #41 del Beat.

I després d'això el matí ja no ha donat per més.



dilluns, 4 de gener de 2021

Més matinal montserratina

Avui amb l'Ernest ens hem tornat a acostar a la zona dels graus. Avui, a la dreta de l'Agulla del Cinquantenari.

Hem començat forts (és un dir), posant-nos a La Petita Dictadora (IV+) que jo no tenia tatxada. És ben guapa, malgrat no ser gaire difícil. També hem aprofitat per tatxar l'Altra Aresta Brucs (III+), a l'esquerra de l'anterior.


 
Les primeres del dia, poc exigents, però guapes!

Després ens n'hem anat una mica a la dreta, aprofitant que el sol hi toca de ple i que quedem més arrecerats. Aquí fem la #26 (6a), la #27 (6a+) i la #28 (6a). Tres vies ben guapes. La #28 té algun alejillo que impressiona una mica, com també la #27. De fet, aquesta ens ha costat força perquè hi ha un passet dur a uns pocs metres de terra. Per contra la de l'esquerra (#26) està més ben assegurada. Però totes tres són molt recomanables!



Les tres de la placa central. Boníssimes!

Aquestes ja les tenia fetes de fa un temps. A continuació ens hem posat a la #24 (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per superar el desplom. A la primera no em surt, perquè no aconsegueixo veure la forma de sortir del desplomet. Després li faig un altre pegue i surt sense complicacions. Per contra, l'Ernest se la treu sense despentinar-se.

Tatxant el 6b+...

Com a següent objectiu, ens hem posat a la #23 (6c). L'Ernest li fa un pegue i ha de penjar-se i li surt al següent. Jo me la miro baixant de l'encadene de la #24 i quan m'hi poso em surt a la primera, amb la informació recollida abans. Una vegada vistos els passos no és pas gaire més difícil que l'anterior. El primer 6c de l'any al sac!

... i el 6c de la seva esquerra. Vies curtes i bloqueres!

Per acabar la sessió, encara ens hem posat a la #29, un 6a llarguet, que demana una certa continuïtat. Molt guapa!

 
La darrera del dia, molt bona també!

Poc a poc hem acumulat un bon nombre de pegues i ha arribat l'hora d'anar a buscar el dinar. Hem esgotat aquest racó avui! Molt bones sensacions, avui que s'estava relativament bé!



dimecres, 30 de desembre de 2020

Agulla de la Font de Jacob


Avui hem fet una matinal a l'Agulla de la Font de Jacob, a Gorros. Amb en Xevi hem estat rumiant alternatives, buscant una zona amb sol i a recer del vent que bufa i ens n'hem anat allà dalt. Arribant a l'estació de Sant Joan, cal anar cap a l'esquerra i en poca estona som a peu de vies. Es tracta d'un sector d'iniciació, orientat a sud, a recer del vent, amb alguna via amb un pas més picant.

Hem fet la #21 (IV+), llarga i molt assegurada. A continuació, la #22 (6a+) que té un pas de bloc per superar la panxeta inicial. Després, un passeig bonic fins la reunió. A continuació, la #23 (6b) amb un pas de bloc més dur. Aquí s'ha de tibar d'algun cantet xic mentre puges peus a sobre la panxa. Dur, però surt. En Xevi opta per no fer-la per no apretar més del compte.

Després hem pensat en fer-na alguna fins més amunt, així que en Xevi fa la #25 (IV+) i munta reunió al peu del segon llarg de la #27 (6a). Em poso al segon llarg, on la dificultat està als primers metres. Els primers moviments, els més intensos. Després ja hi ha bon canto i després és una rampa.

Quan arribo a la R, en Xevi mira l'hora i decideix que baixem, que se li ha fet tard. Entre que no hem matinat i que hem fet un bon pateig, és hora d'anar recollint. Matinal per treure's el cuquet, escalant 5 llargs al sol sense patir massa.

 
En Xevi, superant el ressalt de la #22.

Anant a buscar la reunió de la dreta per fer dos llargs.
 
Ressenya trobada per internet.

En aquesta agulla hi ha una vieta per l'esquerra, la Sala-Baqués, que pot ser un love-climbing interessant.


dimarts, 29 de desembre de 2020

Matinal montserratina

Avui hem anat a buscar el sol, als Graus. L'Ernest fa temps que no hi ha estat i podria ser una opció avui que bufa vent, suposadament del nord-oest. Però no, el vent entrava de ple per algun estrany motiu. I el sol no ens ha tocat gaire: un núvol extensíssim, no excessivament gruixut, però suficient per deixar-nos fresquets ens ha estat tocant el voraviu just fins l'hora de plegar.

Malgrat tot, hem fet Pinxos no Morunos (V+), Atxís, Txús (6a+), El Gamarús Alegre (6a), Poma Poma (6a+), Tsunami sobre Bono (V+), Atac Sioux (V), Yuma (6a), Soldado Azul (6a+), Maleïda Al·lèrgia (V+) i Rhinoceroscript (V+).

Hem fet 10 vies (!), és a dir, totes les de la Placa de la Poma i les de la Roca del Sioux. Les darreres, amb el plomes posat, però... La Rhinocersocript, no l'havia feta mai encara, segons els meus apunts... Les altres, sí. Totes elles molt xules! Les de la Placa de la Poma no estan sobades, cosa que no es pot dir de la Roca del Sioux.