Orlando Zapata

Avui hem sortit amb en Tati. Després d'algun dubte li proposo Montserrat i ell em pregunta si tinc algun deure pendent a Collbató, 1er o 2n pis. I sí, al Segon Pis hi tenia un parell de vies pendents i avui n'he tatxat una!

2n 7a podria ser l'adreça del Sr. Orlando Zapata, però és el meu projecte del dia! 

Hem començat suaus, m'he posat a Paràsit Llastreru (V+). Té uns primers metres molt montserratins, d'aquells que obliguen a portar els gats "bons", com he fet. Després ve un tram més suau i després... et trobes la reunió quan encara queden molts metres de roca. Així que he fet com una altra vegada, i he continuat per la Cara de Morros (6b), gaudint del crux d'aquesta via. Gaudir és un dir perquè sí que he trobat la seqüència bona per fer el desplomet però he tingut serioses dificultats per xapar el bolt que em quedava a l'alçada del pit, un xic a la dreta. Al final, m'he pogut equilibrar i xapar i recuperar la calma -una caiguda aquí hagués estat dolenta... Després venen uns metres més, de tibar una mica, però res especialment difícil.

El Tati ha seguit les meves passes però amb un allargo que li ha permès xapar amb comoditat i fer el pas més ben protegit.

Escalfant a Paràsit Llastreru combinada amb Cara de Morros.

D'aquí he proposat d'anar a la placa de la Orlando Zapata, per anar-nos acostant a l'objectiu del dia. Aquí el company no ha tatxat la Enderrocs Autori (6b+) i m'hi poso. Ja l'he feta, però servirà per acabar d'escalfar i per posar cintes al 7a. La Enderrocs és una via que demana força i continuïtat. Té uns primers metres llisos i tensos, tot i que es van trobant mans i peus suficients per progressar raonablement bé, bufant però. Després ve un tram on s'ha d'aprofitar la fissura, però també alguna bústia a la placa de l'esquerra però també algun peu a la placa de la dreta, tot plegat un petit trencaclosques que va sortint a poc a poc. Després s'entra a la placa de l'esquerra i toca anar a cercar els forats i el còdols adients, tant de mans com de peus. En algun punt toca anar a buscar el centre de la placa, deixant les xapes un xic a la dreta. Un viot impressionant!

Escalfant més a Enderrocs Autori. 

El Tati la fa amb la solvència que el caracteritza, tot i que diu que va en plan tranqui, i em munta el 7a. Marca algunes preses perquè tingui alguna referència però, tot i això, tindré feina! 

El company, a Enderrocs..

Em poso a Orlando Zapata (7a) de segon, per treure els passos. Entrada explosiva però on l'envergadura m'ajuda a agafar la bona bústia d'esquerres. Peus molt merdosos (hem marcat unes rugositats ínfimes per si de cas calien, i sí, calen, calen!) i anar a caçar un bon canto de dreta. Ara ve el tram dur. Em miro un monodit merdós de primera falange, un cantet de dos dits merdós de mitja falange, pujo com puc i tasto el cigronet clau. Tasto una bústia roma, un bidit millor però dolent i la franja salvadora. No he vist pas com fer-ho! Segueixo amunt i, ara sí, vaig escalant. Mentre baixo em torno a mirar la zona dura i trobo el bidit invertit salvador que abans no he vist (i que vaig apuntar-me al blog l'altra vegada, fa. atenció, 11 anys!!!). I, al final, veig una seqüència bona, sense passar pel monodit d'abans i el cantet merdós que l'acompanya: dreta al bidit invertit, esquerra a una pedra pse i dreta al cigronet. Ja tinc pla!

El torn del Tati el dedica a fer la #20 (6b+) aprofitant el top-rope que tenim muntat. Un altre viot, similar a la Enderrocs.

En Tati a la #20, la única sense nom d'aquesta zona. 

Quan és el meu torn, el Tati m'anima a fer-la de primer, així que m'hi poso! Faig bé fins la segona. Agafo l'invertit amb la dreta i ara hauria de xapar, però no aconsegueixo posar-m'hi bé. Em moc i em remoc fins trobar una posició bona i xapo. Pedra pse d'esquerra, cigronet de dreta, pujar peus i toca anar a la bústia roma. Però no m'atreveixo a llançar-m'hi perquè no estic bé. Al final ho intento i fallo. Ara analitzo què ha fallat i, com passa sovint, són els peus. He pujat el dret massa, no he vist una presa acceptable un xic per sota, des d'on jo estic molt més ben equilibrat. Faig el moviment i continuo, fins dalt, sense més entrebancs.

A continuació el Tati se'n va a Segon Llepant (6a+). Té la primera xapa a Pekin, sort de la canya! I després s'ha d'apretar el que no està escrit... Li ha agradat, però ha hagut d'esforçar-se molt, molt.

El company a Segon Llepant.

Després li he fet el tercer pegue a Orlando Zapata (7a). Aquesta vegada tot flueix i l'encadeno! He controlat molt bé els peus per xapar la tercera, el primer error d'abans. Des del bidit invertit, dos peus en bustietes acceptables i buscar l'equilibri del cos: xapatge fet. La pedra pse d'esquerra, pujar peu esquerre en un pèsol molt dolent però suficient per pillar el cigronet, pujar peu dret la mida justa, esquerra a la bústia roma. Se m'ha fet dolenta de pebrots i he hagut de pinçar-la una mica fins tenir la força mental per anar a caçar l'altre bidit, dolent però millor i la franja roma però suficient. No m'atreveixo a deixar-me per xapar aquí i encara faig un pas més fins pillar una bústia bona de dretes. Xapo i sé que acabaré! Queda un pas finet encara i la resta, anar aguantant, una mica per l'esquerra de les xapes. Estic més que content quan arribo a la R! Encadenada al tercer pegue del dia, perquè el tast de fa 11 anys... no el compto. A més, amb bones sensacions!

Encadenant Orlando Zapata! A la tercera va la vençuda!!

El Tati acaba la seva activiat fent la Un Badoc Dalt d'un Bedoll (6a+), a l'esquerra d'on hem començat la feina avui. Troba una secció dura al ressalt de sobre el primer sostret i una altra per superar el desplom de la part de dalt.

El company, a Un Badoc...

I jo acabo la meva activitat aprofitant que tinc la corda en top-rope a la #20 (6b+) i aquí gasto les darreres forces. Els metres d'entrada són exigents: mur vertical, molt llis de peus, i mans força justes. La clau és un flanqueig a esquerra, lleugerament descendent, per anar a buscar una zona de bústies que s'endevinen bones (i algunes ho són). Ara ve un mar de forats i còdols amb algun tram compacte on he hagut d'esforçar-me!

I després d'això (jo he fet 6 pegues i el Tati 5) ens donem per més que servits i desfem l'aproximació, que no és pas curta. Entremig passem pel primer pis, on també hi ha deures pendents... Però ara que el sol anirà a més, no sé pas si s'hi podrà anar... 

 

Camarasa - El Túnel

Sembla que fa quatre dies que vaig fer la darrera escalada de l'època XL i ja estic fent la primera de l'època LX. Han passat deu anys, que es diu ràpid!

Fa uns dies vaig celebrar-ho amb la gent que més m'ha acompanyat i avui he sortit amb gent d'aquesta, tan ben parida! Amb el Mario, el Pep i el Manel hem enfilat cap a Camarasa, sector El Túnel, aprofitant les darreres oportunitats abans la calor no ho faci del tot impossible. Avui ens ha apretat ja, però ha estat suportable.

Hem començat una mica més a l'esquerra de l'altra vegada, quan hi vaig fer la primera visita. Amb en Pep ens posem a Hipocola (6a) mentre els companys es posen a Les Aparences Enganyen (6a). Els primers metres de Hipocola es van fent la mar de bé. Després arriba el muret i toca esforçar-se més. Surt, però hem trobat que calia esforçar-se una mica més del que seria esperable. De fet, per això li suggereixo al Pep que la faci de segon, que no es tracta d'inflar-se ja a la primera del dia.

A les primeres del dia. Nosaltres a l'esquerra i els companys a la dreta. 

Després ens intercanviem els papers. Em poso a Les Aparences Enganyen (6a) pensant que també hauria de treballar força, però no, aquesta és més normal i es deixa fer prou bé. El Pep la fa de primer també, amb un repòs, però li surt ben bé.

 


A les segones  del dia. Canvi de papers!

 D'aquí ens n'hem anat cap a la dreta, a la Plastic Paddy (6a+). Té una primera zona d'anar fent, fins que es redreça una mica i toca posar-se a una mena de díedre vermellós. D'aquí toca encarar el sostret que barra el pas. Jo he acabat resolent-ho una mica per la dreta, aprofitant una petita vira pels peus i uns cantos raonablement bons.

A Plastic Paddy. La foto del mig, feta pels companys més a l'esquerra. 
A la darrera, jo estava buscant l'ombra com boig ja...

Després d'aquesta li proposo al Pep que anem a buscar un peu de via ombrívol i això ens porta a Somnis Lucidis (6b) -copio el nom segons The Crag, ves a saber si hi ha alguna errata. Aquesta ja és un d'un altre estil, regletero, vertical i de fotre-li canya! M'hi poso amb cautela perquè no sé gaire el pa que hi donen i poc a poc vaig fent. Trobo un moviment delicat quan t'has de posar al mini-diedret cec, en un pas dur d'hombro en diagonal a l'esquerra, molt tens fins que he agafat un bon canto a la fissureta amb la dreta. Després venen alguns moviments llargs i verticals però amb bon canto fins agafar un cantell boníssim a la franja horitzontal sota el sostre. Surto del sostre sense anar cap a la placa, recte amunt a buscar bona presa força amunt i, després sí, passo cap a la placa de l'esquerra. He fet unes bones apretades però ha sortit bé a vista. 

El Pep s'hi posa i hi pateix força tot i que acaba traient la majoria de passos. Però està clar que cal buscar quelcom més suau si no vull perdre el company! 

En Pep, a sota el sostre de Somnis Lucidis.

Decidim provar la de la seva esquerra, on fa una estona hi ha hagut uns guiris fent-la. Es tracta de la Dust to Dust (6a). M'hi poso i hi tinc bastanta feina, sobretot a la primera part, fins arribar al desplomet. Aquí hi ha una bona colla de passos delicats, amb poca presa, tècnics, d'equilibri... vaja, molt bonics de fer però clarament molt més difícils del que es podria esperar per ser un sis-a. Superar el desplomet és força evident i després ve un tram d'anar escalant. Amb algun tramet una mica més fi però la resta de moviments molt més francs que no pas al principi. Bona però dura! El Pep la fa de segon i confirma les sensacions i el Mario, que l'ha fet alguna vegada, també!

A les primeres del dia. Nosaltres a l'esquerra i els companys a la dreta. 

Mentrestant, els companys han estat treballant una mica més a la banda de la dreta. El Manel té ganes de fer metres sense petar-se massa, cosa que s'entén, després d'una llarga temporada apartat de l'escalada -no per lesió ni malaltia sinó podríem dir que, per vici ;)

Els companys, gaudint a la dreta.

Els companys acaben una mica abans que nosaltres i ens recullen per anar tornant. Avui dinarem a Sant Llorenç de Montgai, un bon àpat per cloure una bona escalada, la primera de l'època LX, i que en vinguin moltes més! 

 

 

 

Grau dels Matxos

Avui hem quedat amb el Tati, l'Ernest i el Salva amb qui feia temps que no coincidia! La idea era anar a un sector del Grau dels Matxos on el sol marxava relativament d'hora... Però quan m'he llevat el terra estava moll i no feia pinta de que el sol hagués de sortir de cap manera. Així que hem anat al sector clàssic. Hem aparcat més o menys aquí (més enllà hi ha la pista tallada, sembla que per algunes desavinences).

Seguim la pista un trosset fins que fa un gir. Aquí hi ha el corriolet a la dreta que ressegueix el peu de les parets. Per algun motiu hem muntat el camp base en un díedre. L'Ernest i jo ens posarem a Díedre d'en Roc (6a). Triem aquesta per la graduació, que volem començar suaus... I ens equivoquem clarament, de fet des de baix ja es veu que aquí hi haurà tomàquet. M'hi poso i sí, confirmo que hi ha tomàquet. Cal combinar díedre i placa. De fet, en un punt jo opto per anar per la placa però he de fer esforços importants per anar de regleta en regleta roma i patinosa (a sobre, està sobadet). Després, díedre gens regalat... En fi, encadenada però esbufegant de mala manera!

Diversos moments i maneres de fer Díedre d'en Roc.

Els companys han fet Valls Rocs i Llachs (6a+) i també avisen que és guapa però que hi ha feina. Ens hi posem i sí, aquesta sí que val la pena! Ara bé, també hi ha alguna apretada al diedret del mig. I, per acabar, una placa final ben vertical on, per sort, hi van apareixent cantos (que, evidentment, demanen tibar proporcionalment).

Valls, Rocs i Llachs, bona!

Després ens posem a Thycodromo Mururaria (6b) que jo havia fet amb en Jortx (!) el 2009 i no me'n recordava. Com deia aleshores, una bavaresa amb bon canto que, quan s'acaba, et deixa en terreny de ningú i cal anar cap a la dreta, fins i tot baixant una mica per acabar-la sense massa problemes.

Fotogènica via!

Després jo volia fer la Dels Cunyats (6b). Té una entrada tensa, de tibar-li i poc a poc es suavitza. Vaig pujant i pujant i busco la següent assegurança... que no existeix. Hi ha un aleje de 6-7 metres amb un pas de decisió amb l'assegurança anterior a una distància excessiva sota els peus. No hi ha cap motiu que justifiqui equipar una via d'esportiva d'aquesta forma. Un friend xic salvaria la jugada. M'estimo molt la meva integritat física així que desgrimpo i flanquejo cap a l'esquerra i acabo per De Conya (6a+). Aquí també hi ha alegria i terreny lleugerament tombat (mala combinació) però res comparat amb l'anterior.

La combinació del covard, Cunyats de Conya. L'Ernest opta per fer-la de segon...

Els companys han fet la Mat 2008 (6c), que jo havia fet amb l'Ernest (!) el 2016 i tampoc me'n recordava. Hi han suat de valent i jo opto per aprofitar el top-rope i li faig un pegue de segon. Ha sortit, però he hagut d'apretar! Al primer tram he resolt prou bé, pujant per la fissura fins agafar unes bones bústies que permeten pujar peus a una regleta i palmejar la part superior del ressalt per acabar passant a la dreta. Després ve un tram de díedre tancat, amb una apretada en una llastreta invertida. Toca moure molt bé els peus fins agafar algun bon punt de la fissura. I després, el que m'ha costat més: un bon canto de mà en una zona ben roma sense gaire res més per ajudar. Al final, alguna contorsió, recolzant esquena a la paret dreta i fotre-li morro per acabar encadenant.

Mat 2008, també amb algun alejillo, també... 

Constato algunes coses. La primera, que la meva memòria és molt limitada. Es pot argumentar que, després de 10 i 17 anys respectivament, tinc dret a no recordar-ho... La segona és que l'escalada aquí és molt atlètica. Ara porto una temporada sense practicar aquest tipus d'escalada i ho he notat! La tercera és que cal mirar qui equipa què i que cal conèixer les peculiaritats de cadascú (nota mental: jo he d'anar amb compte si l'equipador = P. Vila. Clar que, si no em miro al blog abans de tornar-hi, de poc servirà, jeje). La quarta és que l'arenisca és desagradable d'escalar i no dóna confiança d'entrada. Cal acostumar-s'hi! La cinquena és que el sector és infinit i amb molt bones vies (intercalades amb altres de menys afortunades). Val la pena tornar-hi!

 
 

Tarda de Vinya

Avui hem estrenat les tardes d'escalada amb el Ramon. Proposa d'anar a la Vinya, que l'altre dia li va encantar i així ho fem.

Avui sí, ell comença per la que Per la Canalla (V) que l'altre dia va quedar pendent.

Escalfant.

Jo no la faig i em poso a la Cristi Quin Corpus Tens (6a+) que ja vam fer l'altre dia.

A Cristi...

A continuació, fem la Super Guapu (6b). És la que va quedar-li pendent al Ramon l'altre dia. Faig l'entrada directa, on hi ha alguna apretadeta. La resta, però, és més senzilla que l'anterior. El Ramon entra una mica per l'esquerra i confirma que li sembla més senzilla. Com abans, l'encadena, i porta molt de temps sense escalar... La via un viot amb majúscules! 

Super Guapu!

Després em poso al projecte del dia Sigues Guarru i Dissimula (7a). Vaig posant cintes amb la canya en plan molt tranqui i baixant em miro els passos. Ho veig factible fins la quarta xapa i allà jo trobo una seqüència molt dura recte, que caldrà mirar-se.

El Ramon li fa un top-rope a Àtic Galàctic (6b). Té la mateixa graduació que Super Guapu però són dos mons completament diferents. Fa tots els passos però crec que va fallar l'encadenament.

A Àtic Galàctic, galàctic comparat amb Super Guapu...

Faig un top-rope al 7a i veig un bon repòs un xic a l'esquerra de la quarta xapa. El Ramon també li fa un tast en top-rope i es va movent per l'esquerra de la quarta. De fet, es va movent arreu! Quan torna a ser el meu torn apreto de valent, en top-rope però. Encadeno bé fins la quarta (seqüència de regletes petites per anar a buscar un llavi a la dreta; allà recolocar peus i pillar un hombro d'esquerra, recolocar més i estirada d'hombro més esquerra a un canto al diedret) i allà me'n vaig una mica a l'esquerra i hi trobo presa prou bona: es van pujant peus per unes pedretes, mà esquerra en lateral i estirada a una pinça bona de dreta. (Abans hi arribava amb l'esquerra, venint recte, anant a buscar un bidit per la dreta, precedit d'una agonia en una mini-lateral roma amb peus dolents). Ara toca anar a caçar una forats roms i un pas en adherència per pillar un canto semi-lateral d'esquerra que queda a les 10-11 amunt. A partir d'aquí es pot anar fent, cal aguantar!

Provant Sigues Guarru i Dissimula. El nom deu voler dir alguna cosa...

Hi veig color per un altre dia! I el Ramon... també!

La Vinya

Avui havíem quedat amb l'Anna per sortir. Després s'hi van anar afegint la Susanna i el Ramon. I, al final, l'Anna ha fallat! Així que la Maresmenca, el Berguedà i el Bagenc (jo mateix) hem enfilat cap al Berguedà, a petició de la Susanna.

Hem anat a la Vinya, que tenia els ingredients ideals per avui. Volíem començar amb Per la Canalla (IV+) però les nostres dots d'observació ens han portat a El Clàssic (6a+). Jo recordava que Per la Canalla era més de quart, però no entenia res de res... Fins que ha passat el Víctor i companyia que m'ha reconegut i ens ha fet adonar de l'error. En fi, resulta que he tatxat una de les poques que em faltaven (actualitzo: repassant el blog veig que no és cert, sí que l'havia feta), jeje (i hem apretat força, per cert!)

A la primera del dia. 

Després hem fet la Mandonguilles de Burilles (6a). Aquesta és força menys tensa que l'anterior i és ben bonica de fer. El Ramon, fins i tot s'atreveix a fer-la de primer, ara que porta temps sense sortir. Ha tingut una caiguda a càmera lenta però se n'ha sortit ben bé!

Fent Mandonguilles...

D'aquí hem passat a la boníssima Cristi Quin Corpus Tens (6a+). Llarga, variada, amb moviments bonics... una guapada de via!

 

A Cristi...

Després jo tenia ganes de gresca i m'he posat a Super Pepe (6c+). Fa un temps me l'ha via mirat però d'això fa molt. Faig un pegue per posar cintes i mirar els passos. Després la Susanna fa el mateix amb solvència però s'ha de penjar algunes vegades. El Ramon també s'anima a fer-li un tast fins tocar la placa final però tira avall.

Quan torna a ser el meu torn li faig el pegue bo i l'encadeno! He quedat ben content! El sostre es supera amb mà esquerra a una bústia amb pedra al mig del dau, dreta en bavaresa, esquerra igual i pillar el canto salvador de sortida. Aquí he pogut reposar una estoneta, tot i que he arribant prou bé de forces. I ara, la placa: Esquerra a una bústia, pujar peus i anar agafant coses xiques però tallants per la dreta. Xapar en una bona rebava, pujar peus i remada a un bústia roma primer i rebot a una de millor. Seguir unes bustietes xiques i tallants per la dreta. La clau final: dues bústies en pinça i pujar peus moltíssim fins pillar una llastreta per la dreta. D'aquí, remada a una presa bona força a l'esquerra, moure peus i xapar la R. Al final no ha estat tan dura!

 

 

Al final he tatxat la Super Pepe!

La Susanna no és una tatxaire i prefereix tastar la Super Guapo (6b) que li havia recomanat abans. Gaudeix a tope i la qualifica com la millor via que ha escalat mai! La veritat és que la recordo boníssima! El Ramon opta per no fer el seu pegue així que recollim trastos i de tornada a casa, ben contents. 

Una altra visita a un sectoret ben bonic! Poc a poc he anat tatxant... només queda la Sigues Guarru i Dissimula... A veure si algun dia la provo.

 

Roc de l'Alou

Avui sortim amb el Pana cap al Berguedà. Fa uns dies li vaig comentar que no m'importaria tornar al Roc de l'Alou i cap allà que hem enfilat. Quan hem arribat hem estat sols i quan hem marxat érem 300...

Escalfem amb la ja clàssica Sonewall (6a+). Anar fent, amb algun ressalt més picant i un tram més vertical però amb bon canto. 

Escalfant a Sonewall. Ja comença a estar sobada també... 

A continuació el Pana es posa a Sganga (6c). Aquí ja s'ha de tibar amb ganes, pel que recordava i també pel que veig amb el company. Ell es va penjant per no petar-se, perquè representa que estem escalfant, jeje. Jo opto per fer-la en top-rope. Curiosament, l'encadeno! Al pas llarg d'anar a buscar el bec salvador jo m'he pillat amb la dreta a un bec acceptable (l'altra vegada ja ho havia fet així). Després he recolzat el genoll en lateral en una mica de sortint i això m'ha permès moure la mà dreta amunt.  Després del bec salvador encara hi ha tomàquet: he hagut d'improvisar força però me n'he sortit!

Escalfant a Sganga. Aquí s'ha de tibar de debò!

I ara ja hem atacat el projecte del dia, aprofitant que li he posat cintes baixant, la Perestroika (7a). L'havia provada fa temps i quan li vaig fer el pegue d'encadenar-la em vaig trencar la politja de l'anular esquerre... 

El record de la lesió ha fet que avui no hagi tibat amb donant-ho tot. M'he posa esparadrap per protegir l'articulació... i al final ja m'he sentit valent al pas difícil.

La via desploma que no és broma!

Aquí el peu dreta s'hauria de pujar on està la mà dreta...

La via té el primer tram hiper-mega-polit però al final ens el sabem la mar de bé. Després ve el mur lleugerament desplomat que porta fins la R. Inici una mica per l'esquerra per acabar creuant la línia de xapes cap a la dreta. Després toca anar a buscar la gran lateral d'esquerra, amb ajuda d'esquerra prèvia o no, en funció dels gustos. De la lateral a la safata on xapem (millor cinta llarga) per protegir el crux. L'ideal és moure les mans tant cap a l'esquerra com es pugui de forma que la remada d'esquerra al tridit dolent sigui el més suau possible (cal obrir peu esquerre). Quan tens el tridit ve el moviment complicat fins posar el peu on teníem la mà. Jo dedueixo que cal fer un moviment el més dinàmic possible. El Pana fins i tot proposa pujar tots dos peus, dret inclòs (a una zona negra) abans de pujar el dret a la presa bona... Com que desploma no t'hi quedes gens bé, per això la idea de dinamitzar-ho... La idea és anar directe a caçar el bec alt de dretes. D'aquí xapar i obrir cap a la dreta en una seqüència de plans que no acabo de tenir ben clara. Pillar invertida d'esquerra i pujar i repujar peus tant com pots fins arribar amb dreta al canto salvador de dalt. Ara encara queda una altra invertida, més xica, de dretes fins pillar un canto d'esquerre, pujar peus, canto de dreta i entrar a la R des de la dreta.

El company, en dos llocs de la via.

Al segon pegue en top-rope li he començat a veure color. També tenia ja confiança en el tridit. El company també ha anat millorant sensacions tot i que tampoc no ha encadenat en top-rope. Un altre dia, potser!

Crec que tocarà menjar algunes sopes de les bones encara. El dia ha estat perfecte. Ara, està clar que és un lloc popular a més no poder. Per sort, a la banda on érem nosaltres hem estat ben tranquils!