dimarts, 5 de gener de 2021

Sant Tornem-hi

Avui hem tornat al mateix lloc que fa uns dies, amb la idea de fer una mica d'activitat mentre es pugui...

Comencem a l'Agulla dels Marges, a fer Bronko (V+). Decidim no posar-nos a El Sambullu (6b+) per anar a escalfar a una altra banda.

 
Escalfant a l'Agulla dels Marges

Ens n'anem a la Poma Superior, a fer la #18 Via d'en Pitu (IV+). M'hi poso i decideixo continuar amb el segon llarg de la via. Aquí ja veig que hi haurà tomàquet... i n'hi ha del bo. Total, que m'he de penjar per estudiar la seqüència perquè sortir del tram desplomadet per anar a buscar la penúltima xapa és ben rar. Després de mirar-ho sembla que és un xic per l'esquerra, amb un pas on l'esquerra queda en una zona roma sense res definit, pujar peus i xapar com pots. Ens ha sembla més dura que les del costat (6b) que farem després. Per cert, la reunió va fatal per despenjar-se, cosa normal en una via de varis llargs.

Apretada forta al segon llarg de la d'en Pitu.

Per afluixar una mica, em poso a la de la dreta de tot, la De l'Oblit (6b) que tenia anotat que era més suau que l'altra. Efectivament, així és. Inici delicat, però que surt bé, un tram central guapo i agraït i un mur final on s'ha d'encertar l'anar a buscar un forat des d'una fissureta de dretes. El forat és dolent, però serveix per sortir fins la reunió. Molt guapa, malgrat la travessa que fa cap a la dreta.

 
Molta més suavitat a la de l'Oblit.

A continuació em poso a la Del Seny (6b). La zona desplomada la recordava dura. Abans però l'Ernest l'ha tastat baixant de la primera i hi ha trobat una forma que sembla còmode de fer-la. M'ho he mirat i sí, surt prou bé però tibant fort: des d'unes regletes regulars, una tibada llarga fins a la bústia allargada. Ajuntar mans, esquerra a un forat que queda tapat per la darrera cinta i dreta a buscar algun roc suficient per xapar la reunió. Deduïm que el segon llarg de la d'en Pitu potser deu ser 6b+, per comparació.

Al mur exigent de la del Seny.

Després d'aquesta activitat ens n'anem cap al Beat grimpant canal amunt per la zona on estem. Segurament no és la manera més civilitzada d'arribar al Beat, però s'hi arriba.

Aquí li proposo al company que es posi a la #41 (6c+). Aquesta via té la primera xapa a més de 10 metres de terra... Tot i que els primers metres són fàcils, xapar-la ja té el seu què. A partir d'aquí comença un mur preciós, d'anar fent, probablement al voltant de 6b. Alguns moviments delicats, combinats amb altres amb bona presa i un flanqueig estrany per anar a buscar un forat enorme des d'on la via continua recte amunt. Aviat ens porta a sota del desplom final que és on hi ha concentrada tota la dificultat de la via. La presa clau és un bidit en diagonal. S'agafa millor amb la dreta, però aleshores no està clar com continuar. Amb l'esquerra, la dreta permet pillar algun cantet acceptable. Però la cosa desploma molt i no és fàcil aguantar-se. Tocaria pillar un bidit d'esquerra des d'on es xapa. Toca sortir d'aquí en diagonal cap a l'esquerra, a buscar bons cantos i terreny vertical. Avui no hi he vist possibilitats. A banda de la dificultat de la via, avui em notava cansat... Potser més fresc... Però tot i així hi ha molt tomàquet! Total, uns 33 metres de via sobre roca molt bona!


A la #41 del Beat.

I després d'això el matí ja no ha donat per més.



dilluns, 4 de gener de 2021

Més matinal montserratina

Avui amb l'Ernest ens hem tornat a acostar a la zona dels graus. Avui, a la dreta de l'Agulla del Cinquantenari.

Hem començat forts (és un dir), posant-nos a La Petita Dictadora (IV+) que jo no tenia tatxada. És ben guapa, malgrat no ser gaire difícil. També hem aprofitat per tatxar l'Altra Aresta Brucs (III+), a l'esquerra de l'anterior.


 
Les primeres del dia, poc exigents, però guapes!

Després ens n'hem anat una mica a la dreta, aprofitant que el sol hi toca de ple i que quedem més arrecerats. Aquí fem la #26 (6a), la #27 (6a+) i la #28 (6a). Tres vies ben guapes. La #28 té algun alejillo que impressiona una mica, com també la #27. De fet, aquesta ens ha costat força perquè hi ha un passet dur a uns pocs metres de terra. Per contra la de l'esquerra (#26) està més ben assegurada. Però totes tres són molt recomanables!



Les tres de la placa central. Boníssimes!

Aquestes ja les tenia fetes de fa un temps. A continuació ens hem posat a la #24 (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per superar el desplom. A la primera no em surt, perquè no aconsegueixo veure la forma de sortir del desplomet. Després li faig un altre pegue i surt sense complicacions. Per contra, l'Ernest se la treu sense despentinar-se.

Tatxant el 6b+...

Com a següent objectiu, ens hem posat a la #23 (6c). L'Ernest li fa un pegue i ha de penjar-se i li surt al següent. Jo me la miro baixant de l'encadene de la #24 i quan m'hi poso em surt a la primera, amb la informació recollida abans. Una vegada vistos els passos no és pas gaire més difícil que l'anterior. El primer 6c de l'any al sac!

... i el 6c de la seva esquerra. Vies curtes i bloqueres!

Per acabar la sessió, encara ens hem posat a la #29, un 6a llarguet, que demana una certa continuïtat. Molt guapa!

 
La darrera del dia, molt bona també!

Poc a poc hem acumulat un bon nombre de pegues i ha arribat l'hora d'anar a buscar el dinar. Hem esgotat aquest racó avui! Molt bones sensacions, avui que s'estava relativament bé!



dimecres, 30 de desembre de 2020

Agulla de la Font de Jacob


Avui hem fet una matinal a l'Agulla de la Font de Jacob, a Gorros. Amb en Xevi hem estat rumiant alternatives, buscant una zona amb sol i a recer del vent que bufa i ens n'hem anat allà dalt. Arribant a l'estació de Sant Joan, cal anar cap a l'esquerra i en poca estona som a peu de vies. Es tracta d'un sector d'iniciació, orientat a sud, a recer del vent, amb alguna via amb un pas més picant.

Hem fet la #21 (IV+), llarga i molt assegurada. A continuació, la #22 (6a+) que té un pas de bloc per superar la panxeta inicial. Després, un passeig bonic fins la reunió. A continuació, la #23 (6b) amb un pas de bloc més dur. Aquí s'ha de tibar d'algun cantet xic mentre puges peus a sobre la panxa. Dur, però surt. En Xevi opta per no fer-la per no apretar més del compte.

Després hem pensat en fer-na alguna fins més amunt, així que en Xevi fa la #25 (IV+) i munta reunió al peu del segon llarg de la #27 (6a). Em poso al segon llarg, on la dificultat està als primers metres. Els primers moviments, els més intensos. Després ja hi ha bon canto i després és una rampa.

Quan arribo a la R, en Xevi mira l'hora i decideix que baixem, que se li ha fet tard. Entre que no hem matinat i que hem fet un bon pateig, és hora d'anar recollint. Matinal per treure's el cuquet, escalant 5 llargs al sol sense patir massa.

 
En Xevi, superant el ressalt de la #22.

Anant a buscar la reunió de la dreta per fer dos llargs.
 
Ressenya trobada per internet.

En aquesta agulla hi ha una vieta per l'esquerra, la Sala-Baqués, que pot ser un love-climbing interessant.


dimarts, 29 de desembre de 2020

Matinal montserratina

Avui hem anat a buscar el sol, als Graus. L'Ernest fa temps que no hi ha estat i podria ser una opció avui que bufa vent, suposadament del nord-oest. Però no, el vent entrava de ple per algun estrany motiu. I el sol no ens ha tocat gaire: un núvol extensíssim, no excessivament gruixut, però suficient per deixar-nos fresquets ens ha estat tocant el voraviu just fins l'hora de plegar.

Malgrat tot, hem fet Pinxos no Morunos (V+), Atxís, Txús (6a+), El Gamarús Alegre (6a), Poma Poma (6a+), Tsunami sobre Bono (V+), Atac Sioux (V), Yuma (6a), Soldado Azul (6a+), Maleïda Al·lèrgia (V+) i Rhinoceroscript (V+).

Hem fet 10 vies (!), és a dir, totes les de la Placa de la Poma i les de la Roca del Sioux. Les darreres, amb el plomes posat, però... La Rhinocersocript, no l'havia feta mai encara, segons els meus apunts... Les altres, sí. Totes elles molt xules! Les de la Placa de la Poma no estan sobades, cosa que no es pot dir de la Roca del Sioux.











dijous, 24 de desembre de 2020

Fracàs Montserratí

Avui volíem anar cap al Puntal de l'Albarda amb en el Sr. xxx (en Ramon vol que li guardi l'anonimat i ho faré). Mentre anem pujant al Monestir es veu la muntanya envoltada d'algun núvol, però els cims es retallen al cel, suposem que estaran nets. Pugem cap a gorros i tenim boira. Però de tant en tant es veu un retall de cel blau que ens anima a acabar d'arribar. Però quan tocaria baixar cap al Puntal està clar que hi ha un núvol, aquí més fosc, enganxat a la muntanya. A més bufa un vent de mil dimonis.

Tirem de pla B: es tractaria d'anar baixant cap al pla dels ocells. A la Panxa del Bisbe toca una mica de sol... durant uns instants. Suficients per decidir-nos a posar trastos i fer la via del Cabra. M'hi poso amb ganes. Tascó abans del primer bolt i després toca anar escalant. Es va fen bé, però em queden les mans glaçades. De tant en tant, busco una posició còmode per anar posant-les a la butxaca o sota l'aixella perquè revifin el suficient per fer uns quants passos més. Per aquí bufa un vent important... Arribo a la reunió i poc a poc se'm van refent les mans.

Però al company se li van glaçant cada cop més i en un parell d'ocasions demana que el despengi avall. El convenço  d'acabar d'arribar a la R1, però quan ho fa decidim que toca anar avall. Com que la reunió no és rapelable flanquegem uns metres a la dreta on hi ha un parell d'anelles i avall.

Ha estat un matí curiós. D'activitat, n'hem fet. Pujar a Sant Joan i patejar fins al Puntal, carregats amb els trastos, està prou bé. I baixar després cap al Pla dels Ocells i per les escales, també. Escalar... hem escalat un llarg, en condicions hivernals, això sí. Mentrestant, el Jordi i el Xevi han escalat al càmping... que és on ens havíem d'haver quedat :)

 
A Gorros hi ha boira... i més amunt també!
 
A la panxa tenim una ullada de sol i tirem amunt malgrat el vent...
 
El Sr., xxx arribant garratibat a la R1.


dissabte, 19 de desembre de 2020

Pique Longue a la Granota

 

Avui hem aprofitat per anar a Montserrat, aprofitant que som del Bages. Hem tingut dubtes per la boira que ho tapava tot, però la webcam del Monestir estava clarament per sobre dels núvols i ens hem plantat allà ben d'hora, ben d'hora. Després de rumiar una estona, decidim anar-nos-en a la Granota, en principi, a la Blas que te'n Vas.

 
Escalar sobre un mar de núvols... Un privilegi!

Seguim el camí cap a Gorros i agafem el corriolet que surt en direcció al mirador de Fra Garí, una mica més amunt del cremallera de Gorros. Ens plantem al peu de les vies d'esportiva i ens mirem la placa humida. Realment, els primers metres estan bastant molls i l'única via eixuta sembla massa difícil pel que tenim al cap. Realment no ens hem fixat en l'inici correcte de la via: la de més a l'esquerra de tot! En comptes d'això ens n'hem anat cap a la dreta, on hi ha també hi ha una fissura i ens sembla que la via la creuarà als voltants de la primera reunió. Ara bé, el primer llarg no sembla IV ni de broma, i el segon pinta molt dur. Intento posar-m'hi i no ho veig clar per la mullena: hi ha força liquen negre moll i s'ha de fer adherència, i no és IV ni que fos eixut. Total, que me'n vaig més a la dreta, on sembla que la cosa és més senzilla. Tot i així, cal apretar per arribar a la reunió. Decideixo que empalmaré els dos llargs i me'n vaig amunt. Primer un burí, estrany. Després un spit a un ressalt. I sortir del ressalt té un polvo i a partir d'aquí els spits estan cada 4 metres... Aleshores el company em diu que no estic a la via, que s'ha de creuar a l'esquerra des de la reunió, així que deixo un maillon, baixo i faig reunió i recupero el company. Quan ens ho mirem, resulta evident que no serà possible creuar la fissura perquè està tot moll. Ens n'anem avall i decidim que pujarem pel camí fins al peu de les tirades de dalt, que des del monestir ja es veien seques.

Apretant les dents a un suposat IV... Encigalada!

(Realment, la nostra via començava bastant més a l'esquerra: això ho hem vist després, quan baixàvem. I segurament l'haguéssim pogut fer, vigilant amb algun tram moll)

Ens plantem a la part de dalt seguint el camí al mirador de Fra Garí. La Blas que te'n Vas comença per la Que Pun Que Pan, però té un tram moll. Així que decidim fer la Pique Longue, que comença una mica més amunt. També té un tram moll, però l'esquivo i vaig fent, gaudint de l'escalada. Aquest llarg està sobreequipat, gairebé fa nosa. Anem seguint les xapes, verdes, fent alguna lleugera ziga-zaga. Passem unes reunions i toca anar una mica a la dreta i xapar un parabolt que queda un xic massa a la dreta. Aquí hi ha els moviments més verticals de la tirada, però es deixen fer bé. El llarg és guapíssim! Si volem xapar-ho tot, calen 16 cintes.

El primer llarg de la Pique Longue. Una meravella d'escalada montserratina!

El Jordi s'ha sentit estrany i em regala la resta de via, que ja l'ha feta. Així que surto, un xic per l'esquerra, en direcció a uns parabolts visibles des de la R. També trobem un pitó inesperat. Després el terreny es torna un xic més dolent (i moll), però es deixa fer bé. Anem trobant xapes fins a una reunió que no faig. Segueixo amunt, seguint les xapes, que ens condueixen per la placa a l'esquerra de la fissura. Quan hi ha un tram descompost, les assegurances porten a esquivar-lo per l'esquerra i s'acaba el llarg a sobre d'un pedestal, amb la reunió alta a la paret de la dreta.

En Jordi, vist des del pedestal, acabant l'enllaç de les tirades #2 i #3.

El següent llarg és curt però intens. Hi ha canto, però per sortir de les dificultats he hagut de buscar una estoneta i moure'm  per trobar presa prou bona. Intens però bé! He fet reunió al peu de l'agulla per on transcorre el darrer llarg.

La darrera tirada canvia de vessant i va sobre roca de la cara nord Montserratina. Compacte, però amb el recobriment blanc típic, que no dóna confiança quan la roca és humida com avui. Per sort, hi ha canto i es va fent, malgrat la verticalitat inicial. En comparació amb el primer llarg, aquí hi ha la meitat de xapes per unitat de longitud, cosa que em costa d'entendre. Als darrers metres hi ha un tram descompost (i humit) que m'ha demanat molta concentració (i un alien) per si les mosques. Després d'episodis de pluges, tinc algunes experiències de fer baixar coses que havien estat allà "des de sempre" i no em considero especialment bast escalant... La reunió és un trunyo, amb una varietat de spits, amb algun casquillo sortit, sobre xapes diverses, algunes doblegades, relligades de diverses maneres i diversos maillons situats no se sap on i, a sobre, situada en un lloc ben estrany. 

El darrer llarg, amb el Monestir a sota.

Quan arriba el company rumiem des de quins maillons rapelarem i ens n'anem avall. Caminem fins a sobre del llarg "curt però intens", rapelem els 10 metres que toquen, i ens n'anem a sobre el pedestal on hem fet reunió abans. Des d'aquí, amb 60 metres s'arriba a peu de via.

La via m'ha agradat. No l'havia feta encara, una taca al currículum. En aquesta època el sol se'n va de seguida al primer llarg. Més amunt hem estat al sol, excepte el darrer llarg. Tot i això no hem passat fred en cap moment.

Fa gràcia poder escalar en dissabte amb el monestir gairebé buit, deu ser l'únic positiu que ens ha aportat la pandèmia...


dimarts, 8 de desembre de 2020

Lo Nik Gall Lastir al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer

Després d'unes setmanes sense activitat escaladora, en part per la pandèmia i en part per altres projectes vitals meus, avui amb el Jordi havíem de sortir sí o sí. El dia no feia gaire goig, tampoc quan hem arribat al peu del Serrat del Poll, a Alòs de Balaguer.

5 graus, 5 magnífics graus només. L'entorn es veu humit encara per les pluges d'ahir... Dubtes i plans B que ens porten a posar-nos a Lo Nik Gall Lastir. La condició era: no fer la Olga Frontera, que és la única que jo he fet per aquí.

Començo jo pel que sembla que és la via correcte: una baga i un parabolt visibles des de baix, a la dreta d'unes marques SoG (Sordenes Mon Guef) d'una altra via que tocarà fer algun dia. Toca anar escalant amunt anar fent. Llaço una savina, poso un tascó i un alien i es troba una darrera xapa per entrar a la reunió. En aquest llarg ha sortit una mica el sol, just per treure'm el plomes, però a la R me l'he hagut de posar i no me l'he tret en tota la via. 


A la primera tirada

La segona tirada és més guapa, per roca més vertical i més neta. També hi ha algun xapa més. Segurament es poden empalmar les dues.


Primers metres, molt xulos, de la segona tirada

La tercera surt una mica per l'esquerra, a buscar una xapa. Després jo m'he posat per una fissura un xic descomposta, però que sembla que fa que escalis una mica. Després, terreny tombat i passeig fins a la reunió al costat d'una savina.

El company, sortint del primer tram de la via.

En Jordi fa el canvi de reunió i jo em poso a la tirada següent. Un pitó un xic amunt i després van havent-hi xapes i un pont de roca. Poso un alien al principi d'un diedret que porta fins la reunió. Una tirada molt guapa.

La quarta tirada és de les més xules de la via.

En Jordi s'encarrega de la següent. Jo he pujat volant, fluint i gaudint de tots i cadascun dels moviments. És una delícia!

El cinquè llarg, un gaudi per als sentits!

Després toca sortir per la dreta i creuar un diedret. Toca posar algun catxarro i llaçar una savina perquè hi ha força metres. Jo he posat dos tascons preciosos a la part final i un alien al principi del díedre


Sisè i darrer llarg. Prou bo, malgrat les aparences!
 
Des de la darrera reunió cal pujar una mica i flanquejar cap a la dreta fins un collet. A la banda contrària hi ha una instal·lació de ràpel. Amb 20 metres som a terra. Després toca enfilar-se per una canaleta just davant del ràpel que hem fet. Des d'aquí s'arriba a un segon collet, on un ràpel de 30 metres ens deixa en terreny caminable. I d'aquí és un passeig fins baix.