La #11

La previsió per avui ha anat millorant poc a poc i amb en Pana ens hem animat a sortir. Objectiu Montserrat, que la resta pinta pitjor. I, de Montserrat, Desdentegada, on hi tenim deures pendents!

Avui he tatxat deures! 

El dia era una mica ventós, però venia de nord, així que estaríem arrecerats. No ha fet sol, cosa que ha estat la mar de bé: ara ja comença a apretar una mica massa i, a més, l'altre dia feia una mica la guitza a l'hora de saber on poses els peus.

Per escalfar, tenim diverses opcions sobre la taula. Evidentment, no fer-ho amb la #26, com l'altre dia, això estava clar. Al final, ens hem posat a la del mig de la placa dels quintus. Tots hem fluït bastant, potser hi ha ajudat que estava recontramagnesiada, o potser és que ja som escaladors montserratins...

Escalfant en placa plaquera.

D'aquí pensava continuar amb el 6a+ de l'esquerra, però el company recull trastos i se'n va al projecte del dia, la #11! Era una de les opcions d'escalfament, sempre i quan el primer pegue fos en plan suau. El Pana s'hi posa amb la canya. Des de terra s'arriba al segon químic i del primer s'arriba al tercer. Amb la tercera passada es mira una mica el panorama.

Jo tenia molt clar que el que tocava era buscar peus (bons peus, idealment, però peus a seques ja seria molt). El company no mira molt els peus però es va fent seus els moviments de mans, penjant-se les vegades que ha calgut. Des del tercer químic en amunt, se'n surt encadenant. S'embotifarra força però...

En Pana, muntant la #11. L'objectiu de la càmera estava força brut encara, jeje

Jo li faig un tast en top-rope i en plan molt tranquil, que estic escalfant. M'entretinc a treure una molsa d'un lloc on potser hi podria posar els peus. Traient molsa, acaba caient la roca del voltant... La molsa aguantava la roca, es veu! I al final, resulta que tampoc no ajudaria massa posar-hi els peus. Però s'havia de provar! Acabo controlant bastant bé la forma de fer-ho. De la tercera amunt jo també encadeno, en top-rope, però. No m'he estressat massa.

El Pana té clar que li farà el seu intent en top-rope. Quan és el seu torn encara està carregat i estem una estona més reposant. S'hi posa i va tastant els moviments. Posant el peu a on he netejat encara ha trencat un tros més de roca! Tampoc li serveix especialment. Té tendència a pujar massa els peus i se li fa tot dolent... Baixarà un parell de vegades fins a terra per tornar-hi amb algun repòs entremig. Però malauradament, tampoc no li surt. Al darrer intent descobreix una alternativa diferent i, pel que sembla, més senzilla que "la meva": Bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i rebot amb dreta a la mitja lluna que jo agafo en pinça amb l'esquerra. D'aquí, peu esquerre a una bústia i estirada fins una lateral alta. Si s'agafa en pinça es fa raonablement bona. D'aquí, pujar peus (hi ha cosetes acceptables) i dreta al bolo on jo arribo amb remada/llançament d'esquerra. Amb això t'estalvies uns quants moviments, molt durs, de "la meva" forma de fer-ho! També són durs, però n'hi ha menys!

Quan és el meu torn, decideixo que la faré de primer. I ho faré de "la meva " forma, ara que més o menys la tinc controlada. Des de la bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i estirada d'hombro a una pedreta negra (en extensió) amb peu dret mig en bicicleta. Recol·locar peus i esquerra a la pinça. Pujar peu dret una mica i agafar la bústia de dreta. Aquí veig les estrelles però aguanto! Ara el moviment més dur: pujada de peus i remada/llançament al bolo bo. Aquí fins i tot se m'enfosqueix la visió però aguanto! Impossible parar ara per xapar, així que faig algun moviment més fins agafar una regleta semi-bona d'esquerra. Tinc la xapa a l'alçada del boudrier i em costa un munt xapar, però ho aconsegueixo. Ara tinc bons peus i em puc recuperar. Diria que he fet el crux en apnea, això serà una cosa a treballar, però ha sortit. Ara toca anar respirant fondo. Per sort, ve un tram on hi ha alguns punts on puc anar reposant en peus prou bons. Després ve un tram més vertical, però el tinc controlat. A una mega-bústia torno a aturar-me una mica per encarar el desplom final. Tot surt controlat. De bolo a forat i de forat a forat controlant-ho tot bé. I el darrer pas, el dur d'aquesta zona, també surt bé: anar a buscar una lateral/forat d'esquerra, un bidit cargolat entre dues pedres per la dreta, pujar peus i xapar la reunió. Encadenada!

El pegue bo d'avui! A baix, sobre el crux. A dalt, agafant forces abans del desplom final.

El Pana li ha fet un altre intent en top-rope amb "el seu" mètode i tampoc no li surt. S'ha de penjar fins que li troba el gesto bo. Arriba a dalt sense més contratemps i va desmuntant fins la quarta cinta perquè jo vull provar "el seu" mètode. No estic completament rebentat, tot i que no vaig fresc, però tinc ganes de provar-ho! 

Darrer pegue del company. No ha sortit, però està a punt! 

M'hi poso en top-rope. Efectivament, quan ho tens apamat pot sortir més senzill que de l'altra forma! S'arriba al bolo salvador amb l'altra mà però diria que no és massa complicat fer un canvi de mà. A tenir en compte: peus esquerre a la rebava inferior d'una bustia per anar a buscar la lateral d'esquerra. I després, core molt tens mentre puges peus i pilles el bolo (i fas canvi de mans). Faig fins la quarta i avall! Si hi torno, potser ho provo així.

Amb aquest darrer mig pegue ens donem per servits. El company ha fet moltes tibades i jo tinc la feina feta... Quan tornem per aquí, tocarà atacar la #13, que fa pinta de ser força més senzilla que aquesta!

Repassant el blog veig que aquest és el meu cinquè 7a però han estat molt espaiats en el temps:

• 2009, El Mono-Dead al Totxo de Ponent
• 2010, Astèrix, a Perles 
• 2020, Lauri, a la Gravera 
• 2021, Depotistes, a l'Aguda Gran
• 2026, #11 a la Desdentegada 

A veure si aconsegueixo que en caigui algun més, ara que tot sembla que acompanya...

P.D. Que trist que les vies no tinguin nom, no? Parlar de la #11 és com molt impersonal... 

 

Desdentegada de primavera

Tornem a la Desdentegada amb en Pana, que hi tenim alguna cosa pendent. Ja avanço que continua tot pendent igual, jeje. Però no cal avançar aconteixements!

Avui és el primer dia primavera de debò: vol dir, el primer dia sense vent des de fa milions d'anys, amb sol i bona temperatura. Hem tingut el dubte de si faria massa calor però no, hem estat de conya! 

El company té ganes d'escalfar amb vies diferents a les de les altres visites, així que comencem a La Guarderia, fent la via de l'esquerra, un quintu dels que es deixen fer. Després hem a anat a la mega-placa dels 3 viots (#26, #27 i #28) i ens hem posat a la #26 (6a+). Jo ja recordava que no era una via senzilla i ho he acabat de confirmar quan el company s'ha hagut de penjar de tot i més per no fondre's. Jo l'he feta en top-rope perquè no vull petar-me. L'encadeno, però he hagut d'apretar fort. Ha servit pel que havia de servir: per escalfar. Es tracta d'un viot de continuïtat de gairebé 35 metres on no es pot córrer gaire: gairebé es gasta un minut per metre!

Escalfant a un quintu i a un suposat 6a+.

Dissortadament el company s'ha escalfat massa i em cedeix l'honor de muntar el projecte del dia, la #11 (7a). La darrera vegada jo li havia fet un tast i em va semblar factible... Avui he fet servir la canya per xapar fins la tercera i he pogut tastar l'entrada. El crux està entre la segona i la tercera. Em vaig penjant i més o menys trec els moviments. Continuo, ara ja sense ajudes i vaig fent. Em penjo gairebé a tot arreu per no petar-me i vaig fent tota la resta de passos sense més entrebancs.

Muntant el 7a. 

El company li fa un top-rope. Però el pas difícil se li atravessa. La resta, anar fent, prou bé. Quan és el meu torn novament, la provo des de baix, per si sona la flauta: si faig el crux, encadeno la resta. Vaig fent fins posar les dues mans a la bústia diagonal. Aquí m'entretinc una mica tastant un bidit que el Pana fa servir, però jo no. Al final, faig el meu sistema: estirada amb dreta fins a una pedra rovellada, esquerra a una pinça roma i estirada fins a la bústia de dretes. La toco, però no m'hi quedo i me'n vaig avall.

Torno a provar-ho des del terra, després de reposar uns instants, però no suficient. I el resultat és que torna a no sortir-me. Xapo la tercera com puc i continuo amunt i vaig encadenant fins al darrer químic on opto per penjar-me per no rebentar-me.

El company li fa un segon pegue en top-rope i també fracassa al crux. Ell ho fa una mica diferent, però tampoc no li acaba de sortir.

El Pana, al 7a. 

El resum és que cal controlar molt bé els peus. Costa molt veure algun bonyet, però n'hi ha algun. Segurament toca matisar bé l'alçada ideal per fer els passos sense tibar més del compte. I anar amb compte amb la llum: al primer pegue hi tocava sol i ombra, al segon sol i no semblava el mateix relleu! A veure si haurem de venir a la tarda...

Hem fet quatre pegues però no tindríem pas forces per més, encara que volguéssim. Recollim i cap a casa! Les estadístiques d'avui semblen nefastes, només he encadenat un quintu, però he treballat que és el que compta! 

Coll-Roig: L'Alicorn

Avui hem tornat a fer via llarga amb la Susanna. Hem anat cap a Coll-Roig, on ella no hi ha escalat mai i jo encara hi tinc unes quantes vies per fer. Ens trobem a Gombrén i pugem plegats cap a Montgrony. Deixem el santuari a la dreta i continuem amunt. A l'alçada del pàrking que hi ha al final del tram asfaltat una cordada ens adverteix que la pista està en molt mal estat. Així que aparquem a l'esplanada asfaltada i afegim uns 15 minuts de caminada a l'aproximació. Val a dir que no seguim la pista, sinó que s'agafa un camí que comença travessant el rierol que hi ha al costat de l'aparcament. La pista va pujant en lleugera diagonal cap a l'esquerra. Després se'n va una mica a la dreta i podem fer una drecera cap a l'esquerra, en direcció al coll que ja s'intueix. Tornem a enllaçar amb la pista i arribem al coll. Avui hi ha batuda de senglars i hem de passar pel costat d'un senglar abatut. Fem l'aproximació típica, a buscar la tanca i travessar-la en un punt on ja es veu el camí a l'altra banda. En poca estona som a peu de la via escollida: L'Alicorn, la primer via que es va obrir en aquesta paret. El track, aquí.

Nosaltres la farem en cinc tirades. Fem sorteig i em toca començar. Primer llarg de tràmit, amb un ressalt inicial prou bonic i un tram de camí per arribar a sota de la "paret" de veritat.

El segon llarg comença força més exigent. Trobem un primer tram lleugerament desplomat, on s'ha de guanyar alçada per entrar a la placa de canaletes. Un pas que la Susanna resol amb l'autoritat que la caracteritza. Després entrem al primer tram de canaletes: curiós i típic alhora. La companya no havia tastat mai aquest tipus de textura però aviat li acabarà agafant el truc. Aquí cal agafar-li ràpidament perquè les assegurances no queden a tocar!

Començament del segon llarg. 

El tercer llarg és d'estil similar, canalera. Té una entrada curiosa, que jo acabo fent per la dreta de la línia de xapes. Canalera a tope, amb algun canto i forat bo. En algun punt he posat un alien vermell, si no recordo malament.

Tercera tirada. Inici curiós i la resta, canalera!

La Susanna es posa  a la quarta tirada, amb els nostres fraccionaments. Estil similar, canaleres amb algun alejillo i alguna assegurança possible a algun boix que queda a la vora. Sembla que s'hauria de fer reunió en un arbre, però ella la munta un xic més amunt, en un químic reforçat amb algun friend.

A la quarta tirada, un xic més senzilla.

El darrer llarg és diferent dels anteriors. Comença amb un ressalt vertical i després toca atacar una fissureta curiosa. Costa guanyar alçada fins poder ficar els dits en algun punt que es deixi. Després queda una fissura més ampla, que es deixa tibar millor de mans però queda extremadament llisa de peus. Jo he optat per fer un moviment cap a l'esquerra en un punt on s'intueix que una lateral d'esquerra pot ajudar. Suposo que es pot fer recte amunt apretant com un animal amb els peus en adherència, però no tinc ganes de fer més que 6a... Si es vol, encara es pot continuar amunt, però fa pinta de tenir interès zero i acabem aquí.

Darrers metres. El més dur de la via!

Des de la reunió cimera fem tres ràpels fins a peu de via. El darrer podria ser amb una sola corda de 60m, cosa que segurament reduiria els embolics associats a moure's per terreny tombat, però no ho hem fet.

Portàvem cintes, tascons, joc d'aliens i de totems. Hem posat algun flotant i hem llaçat algun element vegetal. La via ens ha agradat molt. Jo feia temps que no escalava en les canaleres típiques de la Sud del Pedra i ha estat un retrobament barreja de bonic i curiós. Ha sortit tota encadenada en lliure. Els passos més difícils, el principi de la segona tirada i el darrer de la cinquena. La ressenya original diu que aquest darrer pas és V-. Llavors sí que estaven forts! Felicitats! Per sort, per la xarxa hi trobarem informació millor a qualsevol post.

Hem estat dubtant si posar-nos a una altra via però al final optem per anar en plan tranquil. Hem recollit trastos i hem fet un mos. A la conversa, actualitzacions sobre la vida i històries de creixement impressionants. Els herois i les heroïnes estan més a prop del que sovint pensem. Un dia ben complet que jo acabo aquí i ella continua uns quants dies més.

L'Arcada

Per avui he quedat amb en Víctor gràcies a l'Ernest que volia sortir ahir però jo no podia. Hem quedat a Berga amb en Víctor després d'alguns anys de no veure'ns, acompanyats d'una bona colla. Al final hem estat 3 cordades, la Nina i el Pep, el Quico i el Jose i el Víctor i jo mateix, a l'Arcada. Ha estat una bona coincidència que tinguéssim ganes d'anar a un sector assequible, jeje.

Jo hi tenia unes quantes vies per tatxar i hem fet una bona collita. Hem començat per la Xirinacs (6a) que no havia fet mai. Comenten que té una entrada a la reunió fineta... i així és! Els primers metres, anar fent, fins que s'entra a una placa compacta on les dues darreres xapes marquen estil: toca entrar a la placa cap a a la dreta. Després hi deu haver vàries opcions, jo he anat més aviat per la dreta però altres avui han anat per l'esquerra. Bona!

A Xirinacs. Entrada a la reunió fineta, però on poses el peu, s'hi queda! La resta, d'anar fent! 

A continuació el Víctor proposa la Skale to Roca (6b+) perquè queda a la seva esquerra. S'hi posa i va fent, sense despentinar-se! Aquí hi trobem una primera part bonica i agradable de fer, amb moviments de finura en algun punt. Després ve la zona desplomada, amb ganes: Toca entrar-hi des de l'esquerra, des d'un forat evident visible des de terra, però amb l'alçada adequada per tibar-li bé. Cal anar a buscar una seqüència de becs laterals, tibant amb ganes al desplom, amb algun xapatge on et pots inflar bé si bades una mica. Després ve una zona de repòs i una placa per entrar a la R sense massa problemes. Encadenada!

A Skale to Roca. 

Seguim amb la Grand Bouquet (6b+) que queda a l'esquerra saltant-ne una. M'hi havia posat fa un temps (7 anys!!) i vaig pillar al crux de sortida del desplom. Avui, veient com la feia el Víctor i recordant com s'havia de fer l'he encadenat! Caire similar a l'anterior: un tram de placa bonic fins arribar al primer desplom. Aquí una remada, aprofitant la fissura que baixa en diagonal per l'esquerra, pujant peus fins a la franja on hi ha un arbret. Aquí es pot agafar aire i atacar el segon desplom, que té bon canto fins que has de sortir. Cal anar a buscar una lateral de dreta, no massa bona i moure el peu dret i posar-hi el pes amb confiança. D'aquí es rema bé fins a un canto salvador i només queda tràmit fins la R.

A dalt, panoràmica de la paret amb les 3 cordades. 
En Víctor és a Grand Bouquet, desplomada de debò!

Seguim amb Umami (6b+), entre les dues anterior, el darrer 6b+ d'aquí. Estil similar que les altres: placa i desplom. Al desplom en Víctor s'hi ha de barallar força perquè no ha trobat un canto prou bo fins al cap de força estona. Per sort, a mi l'escalada m'hi ha portat directament. Toca agafar-lo primer amb dreta, després amb esquerra i fer una bona remada fins a un bec bo a la dreta. Després, canto bo i final més suau.

A Umami.

D'aquí hem anat cap a la dreta, on tenim cintes posades dels companys a L'Art de la Guerra (6c), cortesia dels companys. Aquesta l'havia encadenada fa uns anys també i la recordava durilla! De fet li vaig haver de fer una visita prèvia... En Víctor s'hi ha posat. Resol amb solvència el primer crux, per posar-se dreta a la vira de peus però rellisca al segon crux, quan ha anat a buscar la invertida. Acaba la via amb solvència però això confirma que no hi regalen res, aquí. M'hi poso i, gràcies al Víctor que em va flashejant coses l'encadeno! Primer moviment clau: esquerra a una rugositat, peu dret a sota, peu esquerre obert per equilibrar i xapar amb dreta lluny primer i agafar la lateral després. Passar peu a dreta, cap a la vira i rebotar mà dreta (jo m'he equilibrat amb el genoll dret) fins un lloc millor i esquerra d'alguna forma per acabar de posar el pes a la vira. A la vira es pot agafar aire i atacar l'altre pas: pujar peu esquerre a una punxa amb mans a regletes força ronyoses. Peu dret en adherència força amunt (obliga a tibar molt fort, però més avall fa pinta de no ser prou adherent...) i agafar la invertida. Pujar peu i agafar canto a sobre la invertida. Recordava que encara quedava algun moviment dur però me n'he sortit molt bé amb alguna remada llarga. He anat aguantant bé fins la darrera xapa on hi ha una placa de finura de la més fina... però ha sortit també. Estic ben content!

A L'Art de la Guerra. Un bon 6c on cal saber què toca a cada lloc!

Entre que hem sortit de Berga força tard i que alguns no volem baixar massa tard, un dels cotxes enfila el camí de tornada deixant els tres més fanàtics al sector. Hem tingut un dia prou bo, amb sol i algun núvol (i un airet fresc, fresc algun moment) però molt bona sensació sobre la roca. I he tingut bona companyia i noves coneixences, un matí complet!

Clot del Boixar

Amenaça de vent, cap al Clot del Boixar! Des del 2016 que no hi havia estat i tenia ganes de tornar-hi.  Al Tati, que està en procés de retorn progressiu, ja li estava bé. Hem quedat també amb en Lluís i la Carmen, amics seus, que escalen una mica també.

Hem començat per la Placa Gunilla perquè allà hi ha vies senzilles. Amb en Tati ens posem a a La Sra María (V+). Placa montserratina amb peus montserratins i les xapes a una certa distància, però una via bona, bona!

Escalfant a la primera del dia. 

A continuació ens posem a La Sra Gunilla (6a). Aquesta té un primer tram exigent, on s'han de moure bé els peus! A mida que es va pujant, van sortint més forats i millors canto. Una via 10! 

Fent La Sra Gunilla. 

Mentrestant els companys estan als V de la dreta. Nosaltres passem a L'Agulla La Mosca. Allà trio la Astràgal (6a+) per anar progressant. Una bona via de continuïtat! 

A Astràgal. Continuïtat de la bona!

Deixem els companys que continuen fent vietes per aquí i ens n'anem a la part de sota, on fa més temps encara que no hi havia estat.

El 2012 vaig fer una combinació de les vies de l'esquerra de l'Agulla Sipan. Tenia clar que em faltava per tatxar la Ketama (6b) i m'hi he posat. Hi havia una cordada fent la Guaytakama, no ens hem fet gens de nosa. Els primers metres són fins, fins. Després es suavitza una mica i ve un viatge inexplicable cap a la dreta on hi ha una xapa inox fora de la línia de la via. Aquí hi ha un passet fi, també. Després entrem a una zona d'anar fent. Això vol dir que hi ha força canto a alguns llocs. Aleshores hi ha alguna excursioneta, però controlada. Trobem també algun spit una mica ronyós... l'equipament és realment estrany, com si s'hagués reequipat en moltes tongades. A la part final la paret torna a redreçar-se. Per sort, van sortint coses i només s'ha d'aguantar. Diria que gairebé tots els xapatges són amb la dreta, cosa que fa que l'esquerra s'infli una mica més (o potser és que sóc dreta, qui sap). Queda encadenada a vista. Un viot de 33 metres on cal portar una bona colla de cintes.

A Ketama.  

Després d'aquí ens n'hem anat a la Placa Bambol i m'he posat a Bocata de Siluro (6b). Un altre viot de 35 metres! Aquí hi ha un primer tram força dur, de presa petita i posar-s'hi bé, segurament fins a la quarta xapa o així. Aquí s'agafen bons forats i es va fent bé. Després la via passa un relleix i entra a un nou mur. Hi trobem alguns passos més, però el tomàquet està a al principi de tot. Encadenada a vista també! El Tati opta per no fer-la i recollim trastos per tornar.

 

I per acabar, Bocata de Siluro! Un altre bon encadene!

El retorn l'hem fet per una drecera que ens estalvia un trosset de pista. Per cert, aviat ja no es podrà escalar al sol... Avui els peus ja començaven a queixar-se! D'altra banda, estic content amb les sensacions que tinc darrerament. Toquem fusta!!

 

Can Placa

Tarda d'escalada a Can Placa amb l'Ernest, amb qui compartirem cordada, en Pana i en Pere D. Hi ha gent que porta un temps lluitant amb algun projecte així que enfilem direcció can Placa. L'aspecte de la muntanya no sembla presagiar bon temps allà dalt, però els locals es coneixen bé el microclima Berguedà i acabem estant-hi de conya!

Amb l'Ernest comencem en plan suau i es posem a Colla Pessigolla (6a) i després a RamoNatxo (6b). La primera ressegueix un diedret ben bonic que només té un pas una mica més delicat a mitja via. La resta fa escalar però es deixa fer prou bé i s'acaben acumulant una bona colla de metres i bons moviments. 

A la Colla Pessigolla.

A RamoNatxo (6b) hi ha més feina. Primer a l'indret de la segona xapa. I després, més amunt, per superar el ressalt desplomat. Aquí s'hi han de posar unes certes ganes i confiar en un peu esquerre a una fissura mentre amb la dreta acaricies un bidit. Una vegada presa la decisió i fet el gest, van sortint cosetes. Jo surto d'aquí per la dreta i l'amo de la cosa tira tot recte per una bona bústia que no es veu a primera vista. I queda un moviment delicat als darrers metres de la via, on tot mira avall malgrat semblar el contrari. Amb aquestes dues ens donem per escalfats i anem al pati dels nens grans. 

A RamoNatxo. Primer ressalt.

Ens han deixat cintes posades La Paletilla Asesina (6b+). Jo la vaig encadenar ara fa quatre anys i la recordava extremadament dura... i així és. L'Ernest s'hi ha posat des de baix i ha hagut de fer algun repòs. Jo he anat directament en top-rope i també he reposat. Amb això està tot dit... Per fer-la s'ha de tenir matisada al 100% i després aguantar-li.

A La Paletilla Asesina. 

Després hem aprofitat que els companys han tatxat Els Plans de Santa Maria (6c+) i li hem fet un tast en top-rope. Els moviments han acabat sortint tots. Ara bé, encadenar-la i encadenar-la de primer serà una altra història! 

Als Plans de Santa Maria. 

Recollim trastos i enfilem la tornada que ja tenim les forces minvades... 

Mercadal Inferior

Avui quedem amb en Pere D. i en Pana, que té projectes al Mercadal. Enfilem cap allà, i ens posem mans a l'obra, gaudint d'un sol de justícia que, si no fos perquè venim d'on venim, ens hauria fer queixar-nos i tot!

La primera del dia ha estat la Grindr Sorpresa (V+) que té un tram més que exigent (potser és aquesta, la sorpresa?) als voltants de la segona xapa. Després és d'anar fent... Serveix per escalfar ben escalfats.

Escalfant... 

Com que no hi ha gaires opcions, la segona serà la Menjaorelles (6b). Aquí hi ha tibades que demanen una certa decisió. Per sort, avui n'hi ha! 

A Menjaorelles.  

Per acabar, el Pana ataca el que havia de ser el gran projecte del dia, La Trompa fins dalt (7a). Resulta un viot de 40 metres!!! S'hi posa i fa fins la R1, que ja és un 6c potent de veritat. Jo ja l'havia encadenat fa un temps, després de fer-li algun tast previ i ja sabia el pa que hi donaven. A la R1 ha cedit el torn a algú altre... Tot i que era el meu torn, jo no tenia ganes de repetir el tram que ja coneixia així que li cedeixo al Pere l'honor d'acabar de muntar-la fins dalt. Aleshores sí, m'hi poso en top-rope amb l'excusa de que tastaré quelcom nou i motivador.

A La Trompa fins dalt... 40 metres de tralla!

La via fins la R1 ja és dura de pebrots. Un primer tram d'escalada fina, on s'ha d'escalar per no inflar-se. El tram estrany de la trompa i després la remada dura on es concentren les dificultats. I després, un bon tram desplomat, amb canto raonable però que va inflant... Sensacions conegudes, jeje. Per sort, encadeno fins la R1 i allà reposo una mica, aprofitant que s'hi està còmode. No m'hi he estat massa, just per fer baixar una mica l'embotifarrament que porto perquè ara ve la part difícil, jeje. Uns primers metres que es deixen fer i després, la zona dura. Hi ha una punxa bona per l'esquerra que es deixa treballar bé per pujar peus amb l'ajuda d'una lateral/bidit vertical baixa. De la punxa d'esquerra, lateral (merdosa) de dreta a una zona grisa, pujar peus i anar a pillar un pla-regleta d'esquerra, amb un rebot d'esquerra opcional previ. Ara, pujar peus i dreta d'hombro a una llastreta que mira cap a l'esquerra. Ajuntar-hi mans i moure peus per anar a buscar una presa raonable amb dreta. Des d'aquí, pujar peus i anar a buscar la fissura amb l'esquerra, en bavaresa d'hombro al principi. Després ja va sortint alguna cosa millor. M'ho he hagut de mirar bastant però els moviments crec que han de ser aquests. Ara bé, arribar aquí amb pila suficient per fer-los és pràcticament impossible d'imaginar! Abans has de tenir el 6c de sota molt apamat i fer-lo sobrat per tenir alguna possibilitat. 

El Pana li ha fet un tast en top-rope fins dalt però tampoc no ha triomfat. I l'altre Pere s'ha donat per servit amb la feina feta així que enfilem el camí de tornada. Pocs pegues però bastants metres i el 7a, molts metres sense treva. Suposo que haurà servit per curtir-se!