Berga l'Arcada

Fa uns dies l'Ana tenia ganes de tornar a la roca. Avui he quedat amb ella més el Pep i el Xevi. Tant amb l'Ana com amb el Xevi ha estat un retrobament després de molt de temps. A veure si poc a poc tornen a l'activitat regular.

Hem decidit pujar cap al Berguedà i ens n'hem anat cap a l'Arcada. Jo porto uns dies sense escalar i m'està bé qualsevol opció i en Pep tenia ganes de provar unes vies que ell pensava que no havia fet mai. Després ha resultat que sí, però!

Hem començat fent Terra Lítica (V+). Una vieta d'anar fent amb alguns passos de placa on t'ho has de mirar una mica, per entrar a la reunió cap a la dreta.

L'Ana a l'esquerra i en Pep a la dreta.

Quan baixa l'Ana es posa directament a la dreta, a fer La Prostitució Espanyola (V+) on els companys han estat mentre naltros estàvem a la Terra Lítica. Del mateix estil, amb un pas a l'esquerra interessant i potser una mica més senzilla que l'altra.

I aquí, l'Ana a la dreta el Xavi a l'esquerra.

A continuació hem fet Frizzante (6a+). Via més llarga que les anteriors, estètica i xula, on s'ha d'anar mirant bé per trobar el millor camí. L'Ana s'hi ha posat des de baix i ha fet tots els passos però ha tingut una petita caiguda. Podrà ser un bon projecte per un altre dia!

En Pep ha deixat cintes a Tanti Auguri (6b) i m'hi poso. L'he fet algunes vegades ja i té la seva gràcia, sobretot a la part final, on s'ha de navegar primer per l'esquerra i després per la dreta. Xula.

Com que la corda ve bé, em serveix per fer un top-rope a L'Art de la Guerra (6c). L'havia encadenat fa un temps però ja no recordava gran cosa. M'ho he mirat una mica mentre baixava però no ha estat suficient per encadenar en top-rope. M'he hagut de penjar al moviment de posar els peus a sobre la repisa. Confirmo que el millor és fer-ho amb una llarga remada horitzontal d'esquerra a dreta, a pillar el canto que s'endevina bo. Després però encara hi ha l'apretada agònica, sense peus, per superar el muret compacte. Després, ha anat sortint amb certa fluidesa i tot. Estic content.

Mentrestant el Pep i l'Ana estan treballant a la dreta, a El Poder de l'Aurora. Jo decideixo posar-me a Aquesta No (6c) posant cintes. L'he encadenat però he hagut d'apretar força en diversos llocs. Un, al principi de tot, que és llis, llis! Després, al mur final, hi ha un parell de moviments que costen. Però mirant i remirant he pogut trobar formes de fer-los. En algun lloc he fet caure alguna cosa amb el peu... no sé pas què pot ser. No ha tingut conseqüències.

L'Ana fent El Poder de l'Aurora.

Els companys ja en tenen prou i ens n'anem cap a casa amb una bona collita. Això sí, poques fotos avui!

Bona collita a l'Arcada

Avui li he proposat al Josep d'anar a l'Arcada, a la Cinglera dels Esqueis. Jo hi havia estat un parell de cops i havien quedat coses pendents i em semblava que avui la cosa podia anar bé. Hem fet l'aproximació per baix, seguint la pista amunt fins trobar les marques del GR cap a la dreta. Ens hem enfilat i hem baixat a la dreta, entrant al sector per la part esquerra. Les altres vegades havia vingut per la zona del berenador. Segurament el millor encara és pujar per la pista fins l'Amfiteatre i seguir per peu de paret. A veure si la propera vegada encara me'n recordo...

A la dreta del subsector Arcada quedaven un parell de vies per fer, així que m'he posat a la Prostitució Espanyola (V+). Una via ben divertida de fer, amb els primers metres molt característics de la zona. Xula, tot i ser senzilla.

A la Prostitució Espanyola.

En Josep no s'hi posa i ataca la Tanti Auguri (6b) que ja he fet un parell de cops. Pel mig troba un escurçó petitet i fa una variant per evitar ensurts... Quan és el meu torn jo no el trobo per enlloc, molt millor! La via és contínua, d'anar fent, molt maca i variada i amb el tram final un xic més exigent.

En Josep, a Tanti Auguri.

Aprofitem per posar cintes a un dels projectes del dia, l'Art de la Guerra (6c). Baixant m'he mirat una mica la zona complicada, on l'altre dia vaig fer un intent fallit... S'hi posa el Josep i la treu! Curiosament ell i jo fem la zona del crux ben diferent: jo he posat el peu a la vira venint de l'esquerra, tibant d'una lateral amb la dreta (la presa bona avui estava molla) i d'una gota d'aigua amb l'esquerra. Després toca aixecar-se per agafar unes invertides i un canto arrodonit amb la dreta per pillar una fissureta curta però bona des d'on es xapa. Després jo m'he embolicat bastant i m'he quedat bastant pillat amb una invertida bona i peus en adherència. Per sort, ho he resolt i he anat recuperant forces fins la darrera xapa, on torna a haver-hi una bona apretada fins la R. Al sac!

Avui hem triomfat amb l'Art de la Guerra.

Baixant poso cintes a Amazing (6c). En Josep s'hi posa i la fa amb solvència. Darrera seu vaig jo i també l'encadeno a la primera. El pas que m'ha costat més és superar el primer sostret on he fet unes bones apretades perquè no he encertat les regletes bones per sortir-ne amb més dignitat... Després un tros d'anar fent fins a sota el sostre gran, que es passa una mica per la dreta. Un bec rom d'esquerra i una estirada fins una lateral de dretes permet pujar peus i xapar des d'un bon pont de roca. Després, terreny suau fins la reunió. L'altre dia hi havia una colla que comentava que era un 6c més senzill que l'anterior i també ens ho ha semblat a nosaltres.

A Amazing també s'ha de tibar. A la foto de baix,
jo mateix encarant el primer crux. A dalt, en Josep a punt d'encarar el
desplom gran.

Després d'aquestes bones sensacions ens n'hem anat cap al Gendarme i ens hem posat a Tenemos que Hablar (6b+). En Josep jura i perjura que l'havia intentat fa temps, però a la guia diu que és del 2015... un misteri. Es veu una via exigent i ho és. En Josep va fent fins a sota un desplomet que hi ha a la paret dreta del díedre i des d'aquí toca passar mans a una vira que se'n va a l'esquerra i aquí s'ha de penjar. L'acaba i m'hi poso jo, també des de sota. Vaig fent bé fins on hi ha el crux i em decideixo a provar-lo. L'he trobat extra-mega-dur! Un bidit prop de la fissura estava moll i he creuat dreta fins un foradet no massa bo, amb el peu esquerra en una depressió en adherència. He fet força amb tot, creuant mans, movent una mica peus, rebuscant mans... Finalment, he pogut pujar una mica el peu dret i, amb esforços, acabar pillant alguna cosa acceptable a l'esperó. Després toca tornar cap al díedre però ja hi ha millor canto. He esbufegat com una bèstia, però ha sortit, també. 

A Tenemos que Hablar.

Després, en Josep li ha fet un segon pegue i també l'ha tret. Ens ha semblat igual de difícil que les d'abans, aquesta amb un aire més clàssic. Amb aquesta hem arrodonit un dia de collita excepcional :) A veure si dura una mica la bona ratxa post-confinament... Per cert, avui sí que tinc fotos on surto jo ;)

Tornem a l'Arcada

Avui ens n'hem tornat a anar a l'Arcada, amb en Pep, que ja va venir la darrera vegada, i amb en Xevi, que feia dies que no sortia.

Avui ja hem fet l'aproximació com cal, i en poca estona ens plantem a peu de via amb un sol que esquerda el cap. Decidim començar amb alguna vieta suau, i els companys, encapçalats pel Xevi, es posen a La Prostitució Espanyola (V+)

En Xevi, a la Prostitució...

Decideixo no fer-la i escalfar directament amb la Frizzante (6a+), que en Pep m'havia recomanat l'altre dia. Realment és una via guapa, amb un munt de xapes, gairebé massa. És variada, amb moviments d'anar fent al principi, uns passos tècnics en díedre més amunt i una placa més tibantosa cap a dalt de tot. Ens ha semblat suaveta, però tots coincidim en que és guapíssima.

Jo mateix, a dalt, i en Pep, a sota, a Frizzante.

A continuació em poso a Tanti Auguri (6b), que l'altre dia va servir de final de festa. La idea era posar cintes al 6c del costat... Els moviments més difícils són a la part final i avui ho he fet diferent i he quedat un xic més pillat que l'altre dia. Malgrat tot, es deixa fer molt bé.

Els companys a Tanti Auguri.

Després ha vingut el plat fort del dia, L'Art de la Guerra (6c). Baixant m'ho he mirat una miqueta, però no gaire -error! El començament és suau, però aviat ja toca apretar. De la tercera xapa he anat a buscar un bon canto amb la dreta, canvi de mans i anar a buscar un bec des d'on es pot xapar còmodament. Abans, però m'ha relliscat un peu i me n'he anat avall. Aixecar-se des d'aquí és molt difícil, amb una bústia bona de dretes però molt baixa i una nyapa per l'esquerra i intentar pujar peus a la vira tibant d'una lateral... Després ha vingut una cordada que li han tret l'entrellat amb una invertida per l'esquerra a sota el sostre que permet passar a la dreta ja amb el peu a la vira. Des de la vira queda un altre moviment dur, però! Jo ho he fet pujant el peu dret a una presa que queda a la fissura lliscosa i agafant-me a unes orelles invertides i, poc a poc, anar movent peus amunt, levitant. En un moment donat ja es pot anar a buscar un bec a la dreta que no he vist d'entrada i una fissura lateral des d'on es xapa prou bé. M'he penjat aquí també. Sortir d'aquí torna a tenir el seu punt però ja és molt més senzill. La resta és anar fent, sense regalar res, però. I l'entrada a la reunió torna a ser exigent, amb una bona apretada en adherència a anar a buscar alguna regleta bona. Uff, ha sortit tot, però Déu n'hi do! Si les altres m'havien semblat suaus, aquesta m'ha semblat un bon 6c, exigent de veritat. Un altre dia pot caure!

A dalt, el meu pegue a l'Art de la Guerra. A sota, en Pep, lluitant-hi.

Després d'aquesta hem anat un xic cap a l'esquerra, a fer una que havien estat fet els tres que ens hem trobat a la zona, Grand Bouquet (6b+). Diria que és la primera que comença sense un tram desplomat al principi, per un tram un xic arrampat a pillar un bolt que queda a sobre. En tot cas, és la que supera el desplom per la zona més balmada. Després té un bon tros d'anar fent, amb una apretadeta per entrar al desplom. El primer tram de desplom es fa bé, després es pilla una fissura lateral i hi ha un remada fins agafar el canto horitzontal al costat de l'arbre que es veu de baix. Després encara hi ha un moviment molt desplomat però amb bon canto i el crux de la via és sortir d'un canto horitzontal boníssim. De sobte s'acaba tot i no és evident on anar. Primer ho he buscat un xic per l'esquerra, però no he trobat res, he desgrimpat i ho he tornat a mirar, inflant-me. Al final m'he penjat i he anat tastant per aquí i per allà... Al final, l'opció menys dolorosa sembla que és pujar peu dret i anar a caçar una lateral a la dreta, darrera un mini-esperó. Des d'aquí ja s'agafa bon canto i només queda un tram d'equilibri i finura, però sense grans dificultats... Encertant la combinació d'entrada sortiria bé, però haurà de ser un altre dia!

Jo mateix, arribant al primer desplom...

... i en Pep, atacant el segon.

Per acabar la sessió, em poso a La Independent (6b), just a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha uns moviments fins en un parell de punts. Després s'entra a un diedret i és qüestió d'anar fent. En Xevi ja fa una estona que no s'hi posa, però en Pep també ha opinat que era suaveta.

A Xevi, a La Independent.

I amb una colla de vies fetes ens n'anem cap a casa. Aquesta vegada he deixat deures pendents, però... caldrà tornar-hi aviat!! 

Berga, l'Arcada

Avui ens n'hem anat a buscar el sector anomenat l'Arcada amb en Pep Ll. i en Mario. Ells hi havien estat fa molt temps i jo no coneixia el sector, així que era una proposta més que benvinguda. L'aproximació al sector no ha estat senzilla perquè ens hem embolicat. Cal aparcar a la zona de barbacoes de plana rodona i travessar direcció les barbacoes i seguir, amb algunes marques grogues. Després es troben marques de GR que cal seguir i que d'entrada porten per una pista ampla. En un punt, el GR atravessa en direcció a les parets, i fa una ziga-zaga i una forta pujada. Després va paral·lel a les parets. Aquí cal estar atents a un camí que surt cap a la dreta, marcat per una fita. Aquest desviament queda poca abans d'un vailet, com indica la guia, però queda a la dreta! Nosaltres imaginàvem que l'havíem de trobar a l'esquerra, directe cap a la paret, però no és així. Ens hem ficat per una mena de corriol, netejat, que portava a peu de paret, però allà no hi havia cap via. Segurament algú s'ho està mirant... Total, que una vegada trobat aquest trencall el sector queda bastant a la vora!

Nosaltres hem acabat arribant-hi tornant enrera, fins la pista ampla i baixant molt més avall. Després hem anat pujant, intentant deduir on érem i hem localitzat unes vies que semblaven assequibles però que no aconseguíem situar enlloc. Per sort, l'Ernest ens ha acabat guiant per telèfon i realment hem anat a parar més o menys on volíem.

Hem començat fent El Poder de l'Aurora (6a+) quan encara no sabíem on érem perquè semblava la més senzilla de la zona. Realment és d'anar fent, amb algun pas més complicat al principi, però ens ha semblat suau, i això que l'hem fet per escalfar...

A El Poder de l'Aurora.

Després ens hem posat a Totes Són Iguals (6b), just a la seva esquerra. Aquí hi ha uns moviments molt finets al principi que et fan apretar de valent. Després la cosa es suavitza fins arribar a una part més tiesa on s'ha de tornar a vigilar. Cal anar una mica per la dreta de les xapes -però no tant com per escaper-se de la via- amb alguns passos xulos d'apretar-hi. Ens ha agradat força!

Diversos moments de Totes Són Iguals.

Després d'aquesta ja sabíem on estàvem situats i m'he decidit a provar Aquesta No (6c). Aquí també hi ha passos curiosos al principi. Després supera un sostret amb bon canto, ve una zona tranquil·la i toca atacar el mur. Aquí hi ha unes quantes xapes on cal apretar, però sortosament es pot agafar aire entre elles. Això ha permès que l'encadenés!

Dos moviments de la part de baix de Aquesta No.

Els companys han anat fent la mar de bé també, però es comença a fer tard perquè hem perdut bastant temps amb l'encigalada de l'aproximació. Però en Pep proposa d'anar cap a l'esquerra, que recorda una via molt xula que té ganes d'ensenyar-me. Així que movem els trastos cap a l'esquerra i ens posem a una línia de xapes pensant que era Frizzante (6a+), però després hem vist que era Tanti Auguri (6b). Moviments variats, sempre en diagonal cap a l'esquerra, anant a buscar el terreny cada cop més difícil. Ha sortit a vista, però baixant he comentat que aquí ja no hi havia la suavitat de graduació que havíem vist fins ara. Després, sabent realment on ens havíem posat, ja ho hem entès.

 

 A Tanti Auguri.

El sector m'ha agradat molt. Les vies són guapes, ben assegurades (amb un alejillo estrany a El Poder de l'Aurora) i força llargues. Hi faré alguna visita segur!