dissabte, 12 d’agost del 2017

Tornem a la Bauma de Can Solà!


Avui tocava treure's l'espina de l'altre dia. Hem anat a la Bauma de Can Solà i avui sí que hem escalat. De forma suau, però hem escalat!

Hem començat per les quatre de la primera placa, de dreta a esquerra. Primer, la El Gay más Guay (V), després Levis (V), a continuació Oriol (6a) i, per acabar aquest sectoret, l'Esperó de la Martina (6a+). Ja les havia fet, però són guapes i no sap greu repetir-les.


 

 Les 4 primeres del dia, en dificultat creixent.

A continuació hem anat a la dreta, a la Díedre (6a). Aquesta és, com el nom indica, un díedre molt evident, que es deixa escalar amb canto raonable, però d'una verticalitat important. Una bona via, raonablement llarga i mantinguda.

 A Díedre.

Després hem passat més a la dreta, a fer una Via Nova, que comparteix entrada amb La Panxeta. Segons unes notes al bar Anna està graduada de 6a+. Té un pas de bloc força potent a l'entrada, comú amb La Panxeta. Després va un xic a l'esquerra i encara hi trobem algun passet més, però que es va fent.

 A la Via Nova a l'esquerra de La Panxeta.

I, per acabar, encara m'he posat a La Panxeta original. L'he trobat més senzilla que l'anterior, però el pas difícil, com a la seva veïna, és el de l'entrada. A la guia està graduada de 6b, suposo que per aquest pas. A la ressenya del bar li posen 6a... Aquí el sol ja comença a tocar i això ens convida a marxar, amb una bona colla de vies a la fresca.

El Ramon ha fet de primer les quatre primeres i ha deixat La Panxeta per una ocasió millor. El dia haurà servit per treure una mica el rovell...

Default: Bauma de Can Solà


Avui tocava buscar un indret fresquet i, després de cercar-lo, havia aparegut. A vegades, però, els plans no surten com estaven pensats... I avui ha tocat tornar a anar a buscar material que, segons en Ramon, hauria de ser-hi, però no hi és. Total, que el dia ha anat avançant i s'ha hagut de buscar un pla B i hem enfilat cap a la Bauma de Can Solà.

Allà hem estat ben fresquets, amb la companyia de l'Espurner i la Bego amb qui hem compartit xerrades primer i corda després. Bé, també hem tingut altres companys, ben curiosos:

 Un cuc-oruga enorme i de colors variats voltant a peu de via.

Els companys es posen a la Fissura del Nil i jo començo per la de la seva esquerra, El Gay Más Guay (V), que l'altre dia no vaig fer. El Ramon es troba fatal: la combinació d'excessos al vespre més les corbes ràpides al matí per reiniciar la jornada han estat fatals. Fa aquesta via en top-rope, prou bé encara.

"La" via d'avui del del Ramon.

A continuació m'he posat jo a la Fissura del Nil (V+) i en Ramon ho ha deixat estar. Aprofitant l'oferiment dels companys, em deixen fer la Xemeneia del Bernat (6a) amb les seves cintes. La via és d'anar fent, amb un pas difícil per acabar-la. Després d'aquesta gairebé dono per tancada la sessió.

Retornat al punt inicial el Ramon encara s'ofereix a assegurar-me a una vieta més, però al segon parabolt el cos li demana que ho deixem estar. Baixo i ens n'anem cap a casa. Malgrat tot, he acabat fent tres vietes que no havia fet encara, totes elles ben xules.

A casa encara he pogut gaudir d'alguns dels tomàquets que s'han salvat al cotxe del Ramon. És que quan les coses han d'anar malament, hi van!