dissabte, 28 d’octubre del 2023

Matinal a Collbató, els Graus

Avui hem sortit amb el Ramon. Teníem ganes de que ens toqués l'aire simplement i hem anat a Collbató, als Graus. Curiosament encara hi tinc coses per fer i avui n'he tatxat un parell.

Hem començat amb la A Prop (IV+), que seria com l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Marges. Està reequipada amb parabolts ben lluents. Començament amb algun còdol trencat. Després ve un terreny molt arrampat i a continuació toca encarar un muret ben bonic, resseguit per una llastreta/fissureta de la que es surt en direcció a una savina recontraseca que té una baga llaçada. Aquí la via tira amunt cap a un parabolt prop del cim però jo he anat cap a la dreta a la reunió de la Bronko. De fet, m'he equivocat de via, jo volia haver fet la Bronko. Però així he tatxat quelcom que no hauria tatxat mai!


Fent A Prop. Una aresta brucs ben bonica!

El Ramon puja en top-rope per facilitar el desmuntatge de la via i posa cintes a Bronko. Aquesta és més interessant i compta amb un bon nombre de xapes.


A Bronko.

Aprofitem per posar cintes a El Sambullu (6b+) que jo havia fet una vegada ara fa set anys (!!). M'ho he mirat una mica baixant i després l'he atacat des de baix amb ganes i ha sortit. El començament és per la placa de l'esquerra. Quan toca entrar a la placa de la dreta, ja lleugerament desplomada, cal esmerçar-se a fons. Primer uns moviments sobre coses romes fins agafar una pedra grisa bona per la dreta. Uns roms grans m'han permès pujar peus fins agafar la pedra-regleta a sota d'una bona bústia. D'aquí a la següent xapa, diversos forats i cantos i una bona estirada per agafar la bústia salvadora a sobre la següent xapa. Primer amb la dreta, canviar mans i anar a buscar unes gotes d'aigua sobre una pedra gris gran a la dreta. D'aquí a la reunió ja és senzill. He bufat bastant des que he entrat a la placa, però he aguantat bé!


En Ramon, provant El Sambullu. Li ha faltat tibantor avui!

Des d'aquí hem passat al Totxo Animal, més amunt. Aquí fem el Toixó Panxut (V) que curiosament demana fer servir algun monodit, cosa estranya en un quintu. També hem fet la Papallona Assassina (6a) que mena a la mateixa reunió. Boniques però molt curtes.




Vietes al Totxo Animal.

Proposo d'anar encara més amunt, on hi ha la via #48 (6a+) que jo no havia fet mai. La guia diu 25 metres i això pinta molt bé! Està clar que no és una via massa freqüentada perquè el peu de via està una mica embardissat. La via comença amb un mur que demana una certa decisió. Després ressegueix una fissureta bastant cega a la majoria de llocs i també demana! Tècnica de díedre, bustietes i còdols més xics del que voldries, típics de la zona fan que no et puguis relaxar fins a una zona on hi ha bons cantos de mans i de peus. Aquí toca concentrar-se per atacar la zona desplomada! Trobem una bústia enorme on hi cap un cap, que té un punt prou bo. També alguns cantells grisos bons i una bustieta que permet xapar amb un certa tensió. A partir d'aquí, decisió i confiar a encertar coses. Jo m'he decantat per algunes bustietes que han resultat suficients fins poder pujar peus a sobre el desplom, amb la xapa sota els peus ja, però aquí m'he quedat pillat una estoneta. Poc a poc he anat trobant alguna mitja lluna per la dreta i he pogut xapar el següent parabolt que està a una distància interessant de l'anterior. A partir d'aquí bona presa fins la reunió. Una via que demana a pràcticament tots els seus moviments! Bona i intensa!



La #48. Una bona via a la que ningú no va tenir el detall de posar nom. Una llàstima!

I amb això ens hem donat per satisfets. Haguéssim tingut temps per una altra, però el 7b+ ens ha semblat excessivament bloquero al principi, tot i que a partir de la segona xapa sembla raonable.




dijous, 12 d’octubre del 2023

Trucada al cim de la GEM dels plecs de la Vinya Nova

Arribo a la savina cimera de la GEM als plecs de la Vinya Nova, munto la reunió i sona el mòbil. Normalment no l'agafo però ara estic a peu pla, tinc la reunió muntada, avui porto el mòbil molt a mà i el company encara s'ha de posar a fer feina. Per tant, responc.

Em diuen que el pare ha caigut i que hi hauria d'anar com més aviat millor. Més tard sabré que està inconscient del cop que s'ha donat al cap en desplomar-se a terra. Morirà una setmana més tard després de viure ben activament 92 dels seus 93 anys. Descansi en pau.

El dia ha començat ben normal. Amb el Pep hem quedat per fer una vieta i jo tinc la GEM a una llista de pendents des de fa molt temps. Pensem que pot ser una bona època per posar-nos-hi i cap allà anem.

El Pep es posa al primer llarg (V+), però l'arrencada és ben estranya i no dóna gens de confiança perquè una caiguda pot suposar tocar el terra dur. M'hi poso jo i confirmo les sensacions. Fent el cor fort faig una apretada sobre algun còdol dubtós i aconsegueixo xapar la segona. D'aquí ja només queda escalada normal i d'anar fent, amb roca prou bona a partir dels primers deu o dotze metres. Trobem xapes a on toca i la reunió a sobre d'un bon arbre a la fissura.



Al primer llarg.

En Pep es posa al segon llarg, mantingut i llarg. Als primers metres cal donar la talla i apretar força. Després es suavitza una mica però cal continuar ben atent. La via fa algunes ziga-zagues i s'ha de gestionar bé la corda per evitar el fregament, cosa que en Pep no ha aconseguit del tot. Ressegueix una fissura en diagonal a la dreta durant una bona colla de metres on alguna farigola fa una mica de nosa. Jo he netejat una miqueta anant de segon però li vindria bé que algú més li fes un toc. Després s'enfila a la paret de sobre de la fissura per entrar a la reunió. Aquí he estat una estona cercant les ulleres del Pep: li han saltat en fer un moviment estrany i intento trobar-les en un bosquet penjat a la dreta, on sembla que podrien haver quedat, sense èxit. Si algú les troba que ho digui, que seran benvingudes.




La segona tirada, llarga i entretinguda.

Ataco la tercera tirada. Comença ben rabiosa! Jo faig una incursió per xapar i torno a baixar per estudiar-m'ho. Al final opto per atacar-ho una mica per l'esquerra, tibant força en terreny ben vertical. Hi ha bustietes i cantos suficients però cal treballar (6a+). Després es suavitza una mica i segueix en tendència cap a la dreta. Aquí també cal gestionar una mica bé la corda perquè l'itinerari fa alguna petita ziga-zaga. La veritat és que arribo a la reunió content de la feina feta.


Calor al tercer llarg.

També em poso jo al darrer llarg (6a) en part perquè té un pas difícil i en part perquè en Pep no s'hi veu gaire bé sense les ulleres. Bastant d'anar fent fins al ressalt desplomat, on hi ha un pas a bloc. M'enfilo una mica per mirar el panorama i torno a baixar. Pujo un altre cop per posar la cinta, baixo i torno a pujar per xapar la corda. I ara sí, amb decisió i la corda ja xapada surt amb una bona apretadeta. Després, passejada fins a la savina del cim.

Aquí hi ha la trucada. Desitjo que el Pep pugi ràpid, però no li dic res perquè com més ràpid vols anar, més lent vas... Tot i això, a la darrera reunió s'ha muntat un bon embolic amb les cordes i en Pep triga el que em sembla una eternitat a desfer-lo. Quan arriba a dalt li explico la situació. Plego la corda i me'n vaig cap al ràpel de la Urquiza i començo la preparació mentre en Pep ve amb la seva corda. Al primer ràpel una de les cordes s'embolica de valent amb les branques d'un arbre que queda a la vora. També aquí estic un munt d'estona per desfer la troca i al final, quan ja està tot gairebé llest, comprovo que hi ha un nus de vuit al mig de la corda! El que mai et pensaries que pot passar, passa quan menys et convé. Per sort, la resta de descens no ha tingut cap més entrebanc. Una bona via encadenada amb bones sensacions només estroncades per la trucada.


dissabte, 7 d’octubre del 2023

Camarasa: Pat Garrett i Cinderella

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a Camarasa, o l'ombra de la Paret del Dispensari i al Puro. La idea era començar amb la Pat Garrett i després anar cap al Puro. Decidim que comenci jo i em poso a la feina.


El Puro, vist des de la Pat Garrett.

El primer llarg demana bastant (6b) i més venint en fred. Uns primers metres gens evidents fins la primera xapa i després alguns moviments més on s'ha de tibar d'alguna regleta horitzontal però també vertical i fer anar bé els peus. Una mica més amunt hi ha un pitó que ràpidament desxapo, perquè el llarg està més que equipat. Una mena de maillon rovellat em fa pensar que hi haurà un pas difícil allà però al final resulta que és una anella antiga que no se sap gaire què hi pinta. Per aquí cal anar aguantant i llegir bé els moviments, però poc a poc la cosa es va suavitzant. L'arribada a la reunió és per un terreny tombat i lleugerament herbós.


L'Ernest als darrers metres del primer llarg.

El segon llarg (6a+) comença estranyot fins la primera xapa. Després, anar fent fins entrar a un diedret força fi on hi ha algun pas de finura fins pillar un bon bidit. La via se'n va a l'esquerra i després torna a la dreta per una roca vertical o més però amb molt relleu i forats i regletes bones ben sovint. Els darrers metres m'han semblat força exigents.


Al segon llarg.

Em poso al tercer llarg (6a). Als primers metres la roca està coberta de terra. Per sort, el relleu de la roca és prou profund com perquè no sigui un problema. Pensava que aquest llarg ja seria més suau però no és ben bé així. De fet, hi ha un parell de llocs on cal tibar de valent, en terreny molt vertical o més i aprofitant algunes fissures. M'he inflat una mica i tot i, a més, aquí les xapes estan una mica més lluny. Hi ha qui parla de posar algun friend; portava els aliens, però no m'ha calgut posar res malgrat tot. La reunió queda una mica a la dreta en una anella rovellada i un maillon, ben posats en horitzontal per arrissar bé les cordes!



Darrera tirada, vista des de la R3.

Rapelem fins la R2, on hi ha un parell d'anelles, també en horitzontal (senyor, senyor) i el segon ràpel ens deixa a terra amb les cordes ben arrissades.

Ens dirigim cap al Puro a fer la Festa Birmana. Però just quan hi arribem hi ha un parell de noies que estan començant la Festa Vikinga que comparteix R1 i la resta de recorregut. A l'Ernest li ha ben girat els plans! Jo li proposo de fer la Cinderella i al final ens hi hem posat. L'Ernest volia fer el primer llarg de la Festa Birmana així que començaré jo perquè pugui fer el segon de la Cinderella que és el difícil.

Em poso al primer llarg (6a+) de la Cinderella, que és la primera via a l'esquerra de la Directa, que va per la fissura. Més a l'esquerra hi ha una altra línia de xapes que sembla que mor en una reunió. Aquest primer llarg és guapíssim, amb molts moviments ben interessants (i difícils!). Està molt ben assegurada, però. Poc a poc, vaig fent. Toca mirar bé a esquerra i dreta per trobar el millor forat i la millor regleta, que n'hi han! Tot i això, s'ha d'apretar una mica -potser és que la suma de metres ja fa efecte?


Primer llarg de la Cinderella. Molt, molt recomanable!

L'Ernest es posa al segon llarg (6c). Em sembla que l'arrencada és una mica per l'esquerra de les xapes i així li dic al company. Hi ha una bona apretada, amb algun bon bidit, però alguna regleta força més dolenta, i alguna remada amb mals peus fins pillar alguna cosa raonable. Agafada una bústia gran i bona, la cosa es suavitza: cal fer una volta per la dreta i després en diagonal cap a l'esquerra fins arribar sota la zona desplomada. Aquí, bavaresa burra controlant bé els peus i aguantar després sobre unes regletes planes. La via se'n va després cap a la dreta, en diagonal a sobre el buit, amb una fissura prou bona per les mans i bones possibilitats per als peus si les vas buscant. Després, un muret de roca granelluda i la cosa es suavitza. Per aquí hi ha un parell de llastres bellugadisses que han fet una mica de por. De fet, quan rapelarem, la corda s'hi ha quedat al darrera i tibant-la s'ha tornat a bellugar... Caldria tirar-les a baix amb cura. El llarg ens ha sortit net. Jo m'he hagut d'esforçar, però no m'he encantat gens, anava amb un coet al cul!


Des de mig segon llarg cap a la R1. Hi ha un bon repòs!

Queda el tercer llarg (6a) que ataco sense pensar-m'ho gaire. Els primers metres són ben verticals i cal fer una tibada per abastar una bústia raonablement bona i pujar peus amb bastanta decisió. Resulta un pas ben bloquero! Després, mur amb roca granelluda i cada vegada menys dificultat fins al cim, on hi ha una àmplia col·lecció de xapes i cadenes per al ràpel.


Darrer llarg de Cinderella, comú amb la Directa.

Munto el ràpel i vaig baixant. Em paro a la R1 on hem deixat la motxilla (li he fet pujar a l'Ernest perquè he arribat a la R1 deshidratat: feia bastanta xafogor malgrat tot). Després m'adono que les cordes arriben fins baix i l'Ernest m'ho confirma quan arriba a la meva alçada i segueix avall.

Recuperem cordes sense ensurts, recollim trastos i enfilem el camí de tornada. Al final arribem a casa  les 16:00 havent-ne sortit a les 7:30. Hem encadenat totes les tirades i estem ben satisfets. Hem acabat fent sis llargs esplèndids i ben exigents. Per mi ha estat un bon bateig: no havia pujat mai al Puro ni havia fet cap via llarga d'aquí. Voldré tornar-hi!


Vistes des d'El Puro. Bones fotos a mans del company!

Afegeixo les ressenyes aquí sota. Del Joan Asin i de Luichi, respectivament.