Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Montgròs/Plecs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Montgròs/Plecs. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de desembre del 2016

Plecs de Llibre: Francesc Casanovas


Avui tornava a tocar fer una via i ja fa temps que tenia a la llista de pendents la Francesc-Casanovas als Plecs de Llibre. Com que en Ramon també li feia gràcia doncs hem decidit anar a fer l'excursió pertinent.

Hem pujat pel camí dels francesos fins al coll de Moset i d'aquí cap a la canal del migdia, lloc de records inesborrables. Quan arribem a veure la paret est dels plecs és el moment de cercar la canal que ens porta al peu de l'Aresta Arcarons i, un xic més amunt, al peu de la nostra.

Comença el Ramon fent el primer llarg, que comença per la dreta de la marca d'aigua sobre una roca una mica crostosa. Tota la via està equipada amb spits que tenen una pinta prou bona i en aquest llarg en trobem uns quants que permeten pujar tranquil. Reunió a una bauma allargada on també hi trobem una placa explicativa.

 El primer llarg de la via

La segona tirada comença flanquejant marcadament a la dreta. Ràpidament el terreny es torna més vertical i obliga a aplicar una bona tècnica de placa. Trobem cantets suficients per anar progressant bo i fent treballar bé els peus. No hi ha cap pas especialment complicat, però tampoc no n'hi ha cap d'especialment senzill. Així que cal anar mantenint el ritme gairebé fins la reunió! Jo m'he trobat sovint intentant reposar els peus, que han de treballar de valent i, en tot cas, bastant més que les mans! La tirada és llarga i mantinguda i ens caldrà un dotzena de cintes. Mentre puja el Ramon cau una pluja de pedres que, per sort, segueix la taca d'aigua una mica separada de la via. No sabem si el responsable han estat les cabres o una cordada que està fent la via blava... però la cosa hagués pogut acabar malament!

 Al segon llarg. Placa per un tub...

El Ramon em cedeix també l'honor de fer el tercer llarg. Comença vertical, amb un ressalt on s'ha de tibar una mica per abastar bon canto. Aviat el terreny s'ajeu una mica i cal anar cercant els spits que ens menaran a la R3 sempre amb una lleugera tendència a la dreta.

 Tercera tirada: més placa guapa, però aquí més suau.

La quarta tirada va a càrrec del company i és força suau però alhora agradable de fer. A mida que ens acostem a la reunió el terreny es redreça i les assegurances s'apropen. A la quarta reunió el vent és força intens: ja és mala sort que tots aquests dies hem tingut calma chicha i en canvi avui bufa amb intensitat! El Ramon quedarà ben ventat aquí. 

Per sort meva, la cinquena tirada va per la dreta de l'esperó i estic arrecerat del vent. El llarg comença ascendint amb lleugera diagonal a la dreta. Pels comentaris que havia llegit sobre la il·lògica d'aquesta tirada pensava que encara se n'aniria més a la dreta i fins i tot he buscat xapes on no tocava durant un moment! Després dels primers metres hi ha alguns passos on cal mirar bé com passar de la forma més senzilla possible. Com passa sovint, cal mirar bé peus i anar negociant per aquí i per allà. M'ho he hagut de mirar en un parell de punts, però a tot arreu ha anat apareixent presa suficient per anar fent tranquil. Més amunt la dificultat afluixa una mica. A les darrers xapes he posat cintes ben llargues perquè queden una mica forçades a la dreta. De fet, diria que tots el xapatges m'han quedat a la dreta, però potser més com més amunt. Quan el terreny s'ajeu es veu un pot de registre on no m'he aturat. En comptes d'això he anat per la dreta a buscar un bon arbre on he pogut fer R a recer del vent.

  Des de la R5: Sortint de les dificultats de la via.

El Ramon ha deixat una piadeta al pot de registre, on entre altres coses, ha plorat la pèrdua del seu reverso plecs avall. Per sort ell és prou previsor i portava un vuit que m'ha cedit atenent a la meva experiència amb aquests trastos. Jo feia temps que no assegurava amb vuit i quan ho feia tenien bastant menys fregament que el que m'ha tocat fer servir avui -o així m'ho vol fer creure la memòria! Quins farts de tibar que m'he fet! Que bé que va el reverso!

  La bonica paret est del Montgròs vista des de la R5.

El Ramon ha fet els honors del canvi de reunió fins al peu del Montgròs i també la tirada següent. És prou guapa, amb un inici verticalet amb algun spit i burins alternats. Després en Ramon ha anat amb lleugera diagonal a l'esquerra, a buscar una reunió de parabolts. A la següent tirada jo he apurat gairebé els 60m fins arribar a la reunió de la via blava i el Ramon ha coronat el cim, fent el darrer llarg per un parabolt de la via blava i anant a buscar el millor camí per superar la berruga final.

  Vista del que queda per arribar al cim.

M'he pres la llibertat de modificar la ressenya del Luichy amb els canvis de reunió que hem fet nosaltres. Indico també que fan falta 12 cintes (un parell d'extensibles) i que per arribar a la darrera R de la via blava no cal sortir en ensemble amb cordes de 60m. I també hi he fet algun retoc menor.

  Ressenya de la via. L'original, aquí.

Ha estat una activitat ben completa, si sumem l'escalada i la caminada. La segona tirada deixa els bessons tonificats i l'aproximació i baixada fan el mateix amb els quàdriceps :) Pel meu gust, la segona tirada és més exigent que la cinquena, per al Ramon l'opinió és la contrària. Per tant, aquestes dues són les bones! Les altres tirades també són guapes, llevat (potser) de les dues darreres del Montgròs, que es justifiquen pel fet de fer cim que, en aquest cas, és la cirereta del pastís. Com ja s'ha dit abastament per les xarxes, la via està equipada i només cal dur cintes.
 

dissabte, 19 de desembre del 2015

Després de molt de temps... La Griviola Bella!


Després de molt de temps de tenir-la en cartera, de diversos intents fallits, de que els companys l'han anat fent sense mí i moltes altres incidències, avui ha estat el dia de fer la Griviola Bella al Montgròs.

 El nostre objectiu d'avui!

Hi hem anat amb el Ramon, que s'ha enfrontat a la seva primera gran via estrenant peus de gat. El dia ha estat esplèndid, com si volgués compensar-nos per les seves males passades anteriors, i ens ha deixat escalar en màniga curta el dia 19 de desembre, poc abans de les prohibicions.

Hem fet l'aproximació per la banda sud en una hora llarga. Passada la bauma-bivac que queda pujant a la dreta per la canal del migdia cal estar atents a una roca gran a l'esquerra on una pintada indica la paret est del Montgròs. Després trobem alguna corda i només falta seguir la intuïció. Nosaltres hem anat un xic per la dreta i no hem hagut de fer el senglar per arribar al peu de via. Allà, una marca ens confirma que estem al lloc correcte:

No hi ha dubte: som al lloc que toca!

El Ramon em cedeix tots els llargs, cosa que li agraeixo. Començo, doncs, enfilant-me canal amunt. Llaço dos cops el mateix arbre, un a l'arrel i l'altre a la copa i tiro amunt. Un tasconet hagués quedat perfecte en un forat a la dreta, però no en porto i hi he d'entaforar un alien mig mal posat per ajudar a arribar al parabolt que queda al mur. No és difícil, però s'ha d'apretar el culet. Xapat el parabolt queda un pas de decisió per posar-se a la placa de l'esquerra i flanquejar sense pujar fins arribar a la feixa i buscar la nostra reunió.

A la R1 decideixo que pujaré sense motxilla. No hi ha res que em faci més nosa quan he tibar-li, i aquí caldrà fer-ho. La penjarem d'una de les cordes i ja anirà pujant quan recuperi les cordes. El llarg comença vertical, amb presa petita. És qüestió d'anar-ho mirant i no cansar-se més del compte. Passats els primers bolts, la paret es tomba una mica. Però de seguida torna a redreçar-se! Al principi es va fent amb canto raonablement bo. Més amunt ja s'ha d'apretar més i hi ha un alejillo al lloc on algú hi ha deixat un maillon. Es fa bé, però jo poso un tricam per si les mosques. Més amunt encara queda un bon tros que no afluixa -al contrari! Jo m'he anat movent a dreta i esquerra, mirant de reposar un xic, i he arribat a la reunió ben petat, però encadenant. Quin llarg més exigent! He fet passos ben curiosos, tibant de foradets de formes estranyes, en díedre, en placa... vaja, de tot i en quantitat. L'he trobat molt dur!

La pega de pujar la motxilla al final de la corda és que la càmera s'hi ha quedat dins i, per tant, no hi ha fotos d'aquest llarg. I mira que n'és de fotogènic!

Mentrestant el Ramon ha començat prou bé, però en algun moment ha sentit la crida de Newton i ha retornat a la R1. Res que no resolgui un segon intent! Estrenar peus de gat aquí té els seus problemes, i acaba arribant a la R2 veient alguna que altra estrella! En el procés uns francesos que ens han demanat on eren les xapes al primer llarg ja han arribat a la R1 i amenacen amb atrapar-nos!

El tercer llarg és força més senzill. Una arrencada vertical, que val la pena agafar per la dreta, protegida per un parabolt, ens porta a una zona senzilla fins abastar un pont de roca i, uns quants metres més amunt, una segona xapa abans d'entrar a la reunió. Allà on les assegurances allarguen, entre la primera i el pont de roca, hi ha bona presa. El més delicat és als voltants de la segona, per arribar a la reunió.

El quart llarg també té un inici verticalet, amb un parell de bolts que asseguren la jugada. Trobem uns burins a una antiga reunió a l'esquerra i d'aquí val la pena anar un xic a la dreta, on les preses semblen més abundants. Jo he posat un tricam i un alien, (crec, perquè escric això després del dinar de nadal) abans d'un burí que deu tenir 3mm entrats a la roca (a jutjar pel que surt) i on cal posar-hi una plaqueta recuperable. Més amunt he tornat a posar alguna cosa ben bona per acabar d'assegurar els 20 metres restants sobre terreny senzill. La reunió queda a la dreta del gran forat.

Arribant a la R4, al gran forat de la paret del Montgròs

A la cinquena tirada cal flanquejar marcadament a la dreta fins trobar una canaleta. Aleshores es va pujant de forma relativament tranquil·la, posant algun tricam i un bon camalot del #2 abans d'un tros més vertical. Els companys francesos, que anaven amb una mà al davant i l'altra al darrera, ens han implorat que els deixéssim el friend posat i el Ramon els ha concedit el desig -és un tou ;) La reunió es troba allà on s'acaba la canaleta, en un lloc força il·lògic. Tant, que jo no l'he vist -de fet he posat un tricam un metre a la seva dreta- i he tirat amunt, fins al llavi on, segons la meva modesta opinió, seria la ubicació lògica... quan el Ramon m'ha avisat que s'estava acabant la corda. Si s'acaba la corda i el llarg fa, en teoria, 40m, vol dir que l'he liat! He buscat amunt i avall, esquerra i dreta, a veure si trobava alguna reunió de les vies veïnes, sense èxit. Total, que he muntat reunió en un merlet i he fet pujar el Ramon.

Quan ell ha trobat la reunió (i li ha fet una foto perquè jo me'n convencés) jo he continuat amunt fins la següent R -aquesta sí que l'he trobada. En aquest llarg he llaçat un merlet i he posat un alien, més que res per treure'm pes de sobre.

La sisena tirada

D'aquí al cim queda una vintena de metres que jo he encarat anant cap a l'esquerra. Al cim cal buscar un lloc on assegurar el company perquè no hi ha cap reunió.

Com que els francesos s'han fet fotocim, nosaltres no podíem ser menys!

La via ens ha deixat més que satisfets. Pel Ramon ha estat un martiri de peus, fins i tot després de posar-se els gats vells -i comprovar que no s'aguanten tan bé com els nous! Per mi, la segona tirada ha estat una prova ben dura, però superar-la m'ha produït un bon subidón. La resta de la via és ben guapa. Probablement, la tirada més expo m'ha semblat la primera, on no portava el que m'hagués anat bé. 

Val a dir que hem flipat amb la cordada mixta francesa que ens venia al darrera! El paio anava amb cintes exprés i corda simple i prou. Al primer llarg preguntava per on anaven les xapes! Això sí, a la segona ni s'ha despentinat. 

Ara, el millor del dia ha estat el solet, que ha estat un regal. Com ja he dit, devia ser la disculpa dels astres per petites putades que m'havien fet en el passat.

dissabte, 19 de novembre del 2011

Ecos: Pluja d'Idees + Juan Bala


Avui hem comprovat que no tot s'asseca ràpidament a Montserrat, de forma que ens hem hagut de conformar amb un pla B un xic improvisat. Amb en Jortx i en Gatsaule hem acabat fent una ullada a la Cajoleta i ens hem enfilat per on ens ha semblat: resulta que ens hem posat a la Pluja d'Idees.

Comença en Jortx el primer llarg amb uns primers passos finets i d'anar negociant amb cura. A l'alçada de la primera panxeta hi ha un pas concentradet on s'ha de donar la talla. Després, és qüestió d'anar fent fins la reunió.

En Jortx als primers passos de la Pluja d'Idees.

Encarant el pas clau del primer llarg.

El darrer bony de la primera tirada.

Em poso al segon llarg, que es veu bastant més tranquil. La sortida de la reunió té uns passets d'anar controlant. Després trobem bon canto fins a un desplomet que es supera sense massa dificultats. Aquí trobo un parabolt i des d'aquest no aconsegueixo veure res més. La lògica de la via indicaria anar recte amunt, però hi ha un desplom a uns tres metres i no es veu cap xapa per enlloc. Buscant informació sobre la via he vist que no sóc pas l'únic que no ha trobat el camí correcte. El desplom es veu més suau cap a l'esquerra (hi ha un burí que no xapo) i m'encamino cap allà. Vaig navegant posant un parell de merlets fins trobar una reunió de dos burins en diagonal a la dreta (unes metres per sobre de la nostra reunió). Amb la ressenya a la mà probablement hauria flanquejat fortament a la dreta pel llavi on he trobat el meu darrer parabolt, però això no és pas massa evident... ho dic baixet, perquè els companys s'han acarnissat amb les meves aptituds...

Jo mateix al segon llarg.

En Joan ataca el tercer llarg, sense massa complicacions fins al cim. Quan pensàvem que hauríem de rapelar la via ha aparegut (ai, la vista!) la instal·lació de ràpel que porta fins al collet a la banda oposada. Des d'allà caminem fins al que serà el nostre objectiu: pujar el Montgròs escalant!

Arribem a la paret sud del Montgròs i ens posem a la primera via que trobem, que resulta ser la Juan Bala: la de més a la dreta de la placa pròpiament dita. Em poso al primer llarg i es va fent sense massa dificultats però anant amb compte amb la roca que, en algun moment, deixa entreveure alguna cosa no massa fiable. En Joan s'encarrega del segon, amb molt bona roca i algun moviment finet mentre que el mestre Jortx s'encarrega del tercer, de tràmit. En Joan i jo acabem d'arribar al cim des d'on assegurem al company en terreny molt senzill llevat de dos ressaltets.

Primer llarg de Juan Bala.

En Joan, al segon...


... i treient el cap a la R3.

Dos exemplars d'escalador al cim del Montgròs.

I el dia no ha donat més de sí. Bé, n'hauria donat, però teníem cangueli per la previsió del temps ;)

dissabte, 12 de desembre del 2009

Aresta Arcarons


Avui hem anat amb en Jortx i en Gatsaule a l'Aresta Arcarons. Feia temps que teníem intenció d'anar-hi però les circumstàncies ens ho han dificultat fins avui. Aquí hi ha una bona piada amb ressenya inclosa. I sort n'hem tingut d'aquestes ressenyes perquè tot i que jo ja l'havia feta no en recordava cap detall. Especialment, no recordava que fos expo com se la qualifica darrerament i és que l'octubre del 1982 no hi havia vies expo :)

La previsió del temps era que havia de fer un dia perfecte però ens hem trobat amb un dia bastant putamèrdic. Cada vegada és més habitual que els caps de setmana es presentin previsions millors de les reals (fins i tot, a vegades ni tan sols quadra el que diuen els mapes amb el discurs parlat dels minipresentadors) -no fos cas que algú es desdís de fer gasto per una previsió desfavorable!

Però, intentat veure-hi el vessant positiu, com a mínim no ens hem torrat durant l'aproximació des de can Jorba pel camí dels francesos.

L'estètica i llaminera Aresta Arcarons!

Arribats a peu de via ens hem repartit les tirades com bons companys: jo les dues primeres, en Jortx les dues següents i en Gatsaule les dues darreres.

El primer llarg comença pel costat d'una canal herbosa i un xic descomposta. He anat evitant posar-hi el peu en la mesura del possible, però el tram fins la primera xapa -just a sobre d'una llastra- ha estat més tens del que m'esperava malgrat un alien que he posat bastant al principi. Després de la primera, trobem dues xapes més bastant properes. Després, una altra xapa i una excursió senzilla fins la R1.

Aquí estic encetant la via, uns metres abans de la R1.

El segon llarg comença flanquejant a la dreta per entrar en terreny un xic vertical on cal anar mirant bé el millor camí ben protegit per tres xapes bastant seguides i una altra un xic més amunt. Després hi ha una llarga excursió fins la següent assegurança que és un clau al peu d'una llastra característica. Aquí he posat tres aliens que han anat donat confiança per arribar al clau, amb algun pas de mirar-s'ho bé. En algun forat encara hi hagués entrat un camalot del #2. De la llastra a la reunió hi ha un tram on també cal buscar el millor itinerari, un xic per la dreta.

Sortint de la R1.

Els companys al segon llarg.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la reunió, amb passets delicats per anar a buscar una (la) xapa que protegeix un pas vertical per superar una panxeta per la dreta. Després, ve una excursioneta per terreny més tranquil on en Jortx ha posat un parell d'aliens.

A l'alçada del parabolt, a punt de superar el passet del llarg.

La quarta tirada també comença un xic per l'esquerra per agafar una línia de cinc xapes, amb passos fins però ben protegits, per acabar fent un arc cap a l'esquerra fins a la R4.


Als primers metres de la quarta tirada.

Als darrers metres abans de la R4.

El cinquè llarg no presenta complicacions. Es tracta d'una rampa suau amb bona presa que ens porta a la reunió (estranyament, de burins) dins la bauma característica.

El cinquè llarg.

El darrer llarg, en canvi, té un començament desplomadet. Diuen que és un 7a santbenetero, però un cop tens al peu a l'estrep fins i tot els 7a's surten! Bromes a banda, el fet que estàvem a les reunions tremolant de fred (literalment), ha propiciat que ni tan sols ens haguem plantejat intentar trobar el pas -bé, en Jortx ho mirat uns deu segons. D'altra banda, ha de ser bastant dur perquè els peus estan ben volats!

Preparant els trastos per a l'Ae del darrer llarg amb un xic de ressol.

La reunió cimera, és una reliquia de mira'm i no em toquis. Val la pena anar a buscar directament la instal·lació de ràpel que hi ha un xic més avall en direcció al collet. Nosaltres l'hem trobada quan ja començàvem a pensar que hauríem de penjar-nos de la famosa arrel!

El descens no està exempt de dificultats. Primer un ràpel volat fins al collet i després anar crestejant amb pujades i baixades d'anar amb compte fins a una bona alzina recoberta de bagues i un maillon que indiquen un segon ràpel cap al vessant sud. Amb dues cordes de 60 s'arriba ben avall fins a terreny còmode. A partir d'aquí anar seguint fites i marques cantones a dojo fins a peu de via.

Malgrat que el dia no ens ha acompanyat gens, ha estat una bona experiència: la sensació de pujar per un fil d'aresta aeri i estètic...