La #11

La previsió per avui ha anat millorant poc a poc i amb en Pana ens hem animat a sortir. Objectiu Montserrat, que la resta pinta pitjor. I, de Montserrat, Desdentegada, on hi tenim deures pendents!

Avui he tatxat deures! 

El dia era una mica ventós, però venia de nord, així que estaríem arrecerats. No ha fet sol, cosa que ha estat la mar de bé: ara ja comença a apretar una mica massa i, a més, l'altre dia feia una mica la guitza a l'hora de saber on poses els peus.

Per escalfar, tenim diverses opcions sobre la taula. Evidentment, no fer-ho amb la #26, com l'altre dia, això estava clar. Al final, ens hem posat a la del mig de la placa dels quintus. Tots hem fluït bastant, potser hi ha ajudat que estava recontramagnesiada, o potser és que ja som escaladors montserratins...

Escalfant en placa plaquera.

D'aquí pensava continuar amb el 6a+ de l'esquerra, però el company recull trastos i se'n va al projecte del dia, la #11! Era una de les opcions d'escalfament, sempre i quan el primer pegue fos en plan suau. El Pana s'hi posa amb la canya. Des de terra s'arriba al segon químic i del primer s'arriba al tercer. Amb la tercera passada es mira una mica el panorama.

Jo tenia molt clar que el que tocava era buscar peus (bons peus, idealment, però peus a seques ja seria molt). El company no mira molt els peus però es va fent seus els moviments de mans, penjant-se les vegades que ha calgut. Des del tercer químic en amunt, se'n surt encadenant. S'embotifarra força però...

En Pana, muntant la #11. L'objectiu de la càmera estava força brut encara, jeje

Jo li faig un tast en top-rope i en plan molt tranquil, que estic escalfant. M'entretinc a treure una molsa d'un lloc on potser hi podria posar els peus. Traient molsa, acaba caient la roca del voltant... La molsa aguantava la roca, es veu! I al final, resulta que tampoc no ajudaria massa posar-hi els peus. Però s'havia de provar! Acabo controlant bastant bé la forma de fer-ho. De la tercera amunt jo també encadeno, en top-rope, però. No m'he estressat massa.

El Pana té clar que li farà el seu intent en top-rope. Quan és el seu torn encara està carregat i estem una estona més reposant. S'hi posa i va tastant els moviments. Posant el peu a on he netejat encara ha trencat un tros més de roca! Tampoc li serveix especialment. Té tendència a pujar massa els peus i se li fa tot dolent... Baixarà un parell de vegades fins a terra per tornar-hi amb algun repòs entremig. Però malauradament, tampoc no li surt. Al darrer intent descobreix una alternativa diferent i, pel que sembla, més senzilla que "la meva": Bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i rebot amb dreta a la mitja lluna que jo agafo en pinça amb l'esquerra. D'aquí, peu esquerre a una bústia i estirada fins una lateral alta. Si s'agafa en pinça es fa raonablement bona. D'aquí, pujar peus (hi ha cosetes acceptables) i dreta al bolo on jo arribo amb remada/llançament d'esquerra. Amb això t'estalvies uns quants moviments, molt durs, de "la meva" forma de fer-ho! També són durs, però n'hi ha menys!

Quan és el meu torn, decideixo que la faré de primer. I ho faré de "la meva " forma, ara que més o menys la tinc controlada. Des de la bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i estirada d'hombro a una pedreta negra (en extensió) amb peu dret mig en bicicleta. Recol·locar peus i esquerra a la pinça. Pujar peu dret una mica i agafar la bústia de dreta. Aquí veig les estrelles però aguanto! Ara el moviment més dur: pujada de peus i remada/llançament al bolo bo. Aquí fins i tot se m'enfosqueix la visió però aguanto! Impossible parar ara per xapar, així que faig algun moviment més fins agafar una regleta semi-bona d'esquerra. Tinc la xapa a l'alçada del boudrier i em costa un munt xapar, però ho aconsegueixo. Ara tinc bons peus i em puc recuperar. Diria que he fet el crux en apnea, això serà una cosa a treballar, però ha sortit. Ara toca anar respirant fondo. Per sort, ve un tram on hi ha alguns punts on puc anar reposant en peus prou bons. Després ve un tram més vertical, però el tinc controlat. A una mega-bústia torno a aturar-me una mica per encarar el desplom final. Tot surt controlat. De bolo a forat i de forat a forat controlant-ho tot bé. I el darrer pas, el dur d'aquesta zona, també surt bé: anar a buscar una lateral/forat d'esquerra, un bidit cargolat entre dues pedres per la dreta, pujar peus i xapar la reunió. Encadenada!

El pegue bo d'avui! A baix, sobre el crux. A dalt, agafant forces abans del desplom final.

El Pana li ha fet un altre intent en top-rope amb "el seu" mètode i tampoc no li surt. S'ha de penjar fins que li troba el gesto bo. Arriba a dalt sense més contratemps i va desmuntant fins la quarta cinta perquè jo vull provar "el seu" mètode. No estic completament rebentat, tot i que no vaig fresc, però tinc ganes de provar-ho! 

Darrer pegue del company. No ha sortit, però està a punt! 

M'hi poso en top-rope. Efectivament, quan ho tens apamat pot sortir més senzill que de l'altra forma! S'arriba al bolo salvador amb l'altra mà però diria que no és massa complicat fer un canvi de mà. A tenir en compte: peus esquerre a la rebava inferior d'una bustia per anar a buscar la lateral d'esquerra. I després, core molt tens mentre puges peus i pilles el bolo (i fas canvi de mans). Faig fins la quarta i avall! Si hi torno, potser ho provo així.

Amb aquest darrer mig pegue ens donem per servits. El company ha fet moltes tibades i jo tinc la feina feta... Quan tornem per aquí, tocarà atacar la #13, que fa pinta de ser força més senzilla que aquesta!

Repassant el blog veig que aquest és el meu cinquè 7a però han estat molt espaiats en el temps:

• 2009, El Mono-Dead al Totxo de Ponent
• 2010, Astèrix, a Perles 
• 2020, Lauri, a la Gravera 
• 2021, Depotistes, a l'Aguda Gran
• 2026, #11 a la Desdentegada 

A veure si aconsegueixo que en caigui algun més, ara que tot sembla que acompanya...

P.D. Que trist que les vies no tinguin nom, no? Parlar de la #11 és com molt impersonal... 

 

Tatxant a l'Aguda Gran

Avui hem quedat amb l'Ernest per una sortida de tarda i li he proposat de tornar a La Nou, que l'altre dia ens hi va quedar feina pendent.

He començat escalfant amb quelcom suau, com Arrufanassos (V+). Vieta d'anar fent però que té un pas tècnic i fi pel mig. Segurament amb una mica de neteja d'algunes herbetes (baixant ho he intentat) hi hagi algun bon canto més disponible...

A continuació ens posem a Menú Serrano (6b) per seguir escalfant i, en el meu cas, per tatxar-la, si es deixa. Avui s'ha deixat! Amb la seqüència clara sols és qüestió de fer la tibada que cal i ja està. Més amunt m'he trobat amb un pas que l'altre dia em feia mandra, molta mandra: Has de tibar d'una canaleta vertical amb esquerra mentre fas adherència. Avui no m'ha fet mandra i no ha costat. És el que fa tenir al cap la forma d'escalar a cada sector! Com canvien les coses quan vas mentalitzat!

L'Ernest, escalfant a Menú Serrano.

Atacant la Menú Serrano, l'Ernest em llança la galleda d'aigua freda: muntarà el darrer pas del 7a!? Resulta que el darrer dia acabàvem a la R de Menú Serrano, però el 7a té la seva pròpia reunió... i un pas delicat per entrar-hi!!! Per tant, encadenada la Serrano provo el darrer pas per si de cas...

A continuació sí, és el torn de Depotistes! (7a). He dubtat de si fer una altra via per escalfar però com que he provat algun pas mentre baixava del 7a, decideixo que estic prou escalfat per fer-la.

El primer ressalt surt sense problemes, controlant els peus per posar-los al lloc que toca de la franja de sortida i fent una apretada en adherència, similar al pas tonto de dalt de Menú Serrano. A la zona intermitja, la pujada des de la regleta d'esquerra surt molt bé, sense problemes. Els passos següents, cap a la dreta per bona presa, perfecte. La remada llarga en adherència surt sense problemes i el darrer pas difícil bé: esquerra bona i allargar dreta fins a una llastra-nyapa de dretes, pujar els dos peus una mica i moure'ls a esquerra agafat d'un bidit rom i pillar bon canto. Reposar i atacar el darrer pas, nou d'avui: Aquí toca posar el peu esquerre amb punta mirant avall fent-lo servir per acostar-te a la roca fins pillar un bon canto d'esquerra. Moure peus i reunió. Un altre 7a encadenat! Mira que costa col·leccionar-ne...

Jo mateix, encadenant Depotistes!.

Baixant, aprofito per deixar muntada la Sopar d'Empresa (6c) i quan torna a ser el meu torn, m'hi poso en top-rope però. El començament és idèntic al 6b+, amb l'agonia corresponent. Després es bifurca i la meva se'n va cap a la dreta. El que cal, però, és seguir recte amunt. Aquí jo m'ho he mirat i remirat eixarrancat de mala manera, pujant peus centímetre a centímetre fins pillar un forat raonable per l'esquerra. Baixant he vist que el que cal és mantenir esquerra als forats de baix, dreta a una pinça a la zona gris de tacte estrany i peu esquerre a una rampeta inclinada que permet arribar al forat més còmodament. Després s'han de moure els peus a la dreta aprofitant una repiseta. Després ve un pas estrany, molt estrany: mà dreta amb un dit abraçant un pont de roca i pujar peus en adherència. Un moviment de decisió estrany! Continuar per la mena de díedre, per la dreta i al final sortir a l'esperó. Aquí jo ho he trobat senzill, però l'Ernest hi havia suat, diu...

Pujant m'ha semblat molt difícil, però havent matitzat el crux la veig factible un altre dia.

Fent Sopar d'Empresa en top-rope. Ha sortit a vista, lluitant però!

L'Ernest ha anat fent el seu propi escalfament, amb la Menú Serrano (6b) i La Palmera (6b+) que li ha permès provar còmodament Dolor Terapèutic (7a+). Després d'estudiar-ho per darrer cop, s'hi posa des de baix i l'encadena malgrat alguna agonia a la part baixa i una altra a la part final. Felicitats, bou! 

L'Ernest, encadenant Dolor Terapèutic. 

Per acabar el dia, em poso des de baix a La Palmera (6b+) i l'encadeno. La part de baix i el crux central els havia provat en top-rope, sent comuns amb el 6c, i la part final ha sortit, simplement posant-hi ganes! (No hi ha fotos d'aquesta). Avui hem fet una bona tatxada i cinc pegues, que no està gens malament.

Triomfant a la Gravera

Avui hem fet una escapada de tarda amb en Josep. Enfilem direcció Berga i veiem una foscor imponent cap a ponent, així que decidim anar a la Gravera, que queda un xic més a l'est i està a tocar del cotxe per si hem de sortir per cames... La veritat és que ha estat tronant una bona estona al principi així que teníem dubtes raonables.

De les millors imatges del dia, a la tornada.

Total, que amb els dubtes el company es posa a Lauri (7a). Ell l'ha fet uns quants cops i la té controlada, tot i així es penja: entre que estem "escalfant" i que la memòria no és 100% precisa, no cal trencar-s'hi gaire les banyes...

La fissura inicial de Lauri. Al bony següent hi ha un passet.

Em toca escalfar a mi, així que em poso a la mateixa via, en plan tranqui, si és que es pot "escalfar" "en plan tranqui" a un 7a! L'inici ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i es fa bastant bé. Això sí, hi ha un pas molt cabró, on els peus s'han de posar en adherència que no hi ha: al company aquí li anaven lliscant els peus avall... Després toca un pas llarg, amb certa intensitat, cap a l'esquerra i després toca el crux. En Josep ha trobat una forma, nova per ell, de fer-lo. Jo ho miro i remiro i al final ho acabo veient. Després venen uns metres tranquis i una placa final rabiosilla. I des de la darrera xapa, flanqueig a la dreta i entrar a la reunió per una zona desplomada amb ganes, però amb canto. M'he penjat un munt de vegades, però he anat veient els passos. Ho desmunto tot perquè està tronant amb ganes.

Una tibada llarga per entrar a la zona dura de Lauri.

Han anat caient gotetes, però res important, així que el company aprofita el top-rope i es posa a Leviatán (7a), que arrenca i acaba al mateix lloc, però va per la dreta, bastant en vertical. Sua de valent per anar veient els passos, però més o menys li treu l'entrellat. Mentre baixa, em posa alguna cinta perquè jo li faci un altre top a Lauri.

Li faig un segon intent, ara apretant una mica més, però m'he d'anar penjant també. Matiso el crux mentre pujo però quan torno a provar-lo de baixada no tinc pas força per fer-lo. Acabo de posar-hi cintes perquè el company la faci des de baix.

Així que en Josep s'hi posa a muerte, però falla al crux i s'ha de penjar.

Ara tinc la corda passada i estic dubtant si fer-li un tercer pegue en top-rope... o provar-la des de baix. Al final, decideixo provar-la des de sota, sí. Em noto escalfat, i se m'ha anat passant la inflada del segon top-rope i em noto bé, prou bé. Reposo una estona més, estovant els avantbraços i m'hi poso.

La fissura diagonal surt bé fins al pas dur. Aquí ho he fet diferent els tres intents. En aquest, m'abraço a la roca, recolzant la part interior del genoll a la fissura i reptant una mica per pillar un bec salvador. Estic esbufegant a tope! Aquí m'encongeixo força i aconsegueixo reposar, sobretot calmant la respiració. Quan em noto amb força faig una remada des d'una regletilla de dretes, uns forats roms d'esquerra, obrir peu esquerre a una presa bona, pujar peu dret i estirada fins una regleta bona. Aquí torna a tocar reposar, que els peus són bons, i a continuació ve el crux: Esquerra a un forat, xapar amb dreta i pillar una regletilla lateral per la dreta. Lateral per l'esquerra a l'alçada del pit, pujar peus, regletilla lateral per l'esquerra i aquí ve: pujar peus a una punxeta doble per al peu dret i estirada brutal. Per sort, pillo el foradet bo i sé que ja no em deixaré, tot i que queden uns moviments d'adherència de peus, però amb bones mans, resseguint un nínxol que puja en diagonal a la dreta. Aconsegueixo reposar i calmar-me. Només queda la placa dura del final. Mentre reposo faig cleques a uns forats de mans que després potser aprofitaré per als peus, però no estic segur de veure'ls des de dalt. Aquest tram jo el faig diferent del Josep: Des d'uns forats horitzontals en una fissura cega, pillar una gota d'aigua ronyosilla per l'esquerra i una nyapa per la dreta, obrir peu dret a una gota d'aigua i pillar un foradet-got acceptable per la dreta. Pujar peus, potser a un dels forats de mans inicials i estirar-se a una bústia vertical bona per la dreta primer i esquerra després. Xapar. Des de la bústia, estirada llarga a la dreta, a pillar canto bo, seguit de cantos bons, desplomats però bons. Aprofito una aresta lateral i xapo la reunió. Encadenada!

A continuació, el soci li fa un altre top-rope a Leviatán i aquesta vegada l'encadena. Ha fet alguna tibada forta de monodits i regletilles... esperem que els dits no es ressenteixin. 

Leviatán.

Per acabar la jornada no tinc pas ganes de tibar gaire, així que el Josep proposa anar a "un díedre molt suavet i tranquil", que no és altra que King Kristu (6a). Se suposa que ha de ser una passejada, així que m'hi poso tranquil. La primera xapa està a can pixa i la segona també. Pel que fa a l'escalada, es tracta d'anar fent, però sense descans: la paret de la dreta és desplomada i, si bé a l'esquerra hi va havent presa, s'ha d'anar treballant. Les xapes estan totes a la paret de la dreta, a un metre de la fissura, el que obliga a fer contorsions a cada xapatge i continuar amb la corda en posició estranya. Incompresible. Diria que fa 30 anys, quan es fa obrir la via, ja hi havia qui tenia criteri per posar les assegurances. Seguint amb el tema escalada, hi ha moviments de tot, alguns de placa, molts de díedre i algun d'encastament de mans o dits. A la part final, la via segueix per la paret de la dreta i hi ha algun moviment ben curiós. En total, una via contínua, amb un criteri estrany pel que fa a l'equipament i on si algú només fa 6a, no la farà ni fart de vi. Serveix per acabar el dia, però no és un love-climb en absolut.

 Cool-down a King Kristu.

Amb tot això ja s'ha anat fent tard. Finalment el dia ha aguantat, tot i els trons i alguna gotellada al principi de tot. Hi havia una humitat ambiental altíssima, que ens deixava xops després de cada pegue. Tot i això, la tarda ha estat un èxit. M'he de remuntar més de 10 anys enrera per veure-hi algun 7a encadenat, la Astèrix 2010, a Perles (que clarament no és 7a) i El Mono Dead a Montserrat, al Totxo de Ponent, el 2009. Aquestes setmanes de fanatisme van donant el seu fruit. Ara toca mantenir-ho, que no és poc. El company, per contra, ja imagina 7b's... De fanatisme que no en falti!

Més vaques, gaudint tant o més que nosaltres.

Perles express

Avui havia de ser una sortideta matinal... i hem acabat a Perles! Hem tornat al sector dels Roures amb l'objectiu de tastar més vies de les que hi ha a la dreta de tot. Abans, però, hem començat pel cantó més clàssic, on la primera vegada no vàrem arribar a escalar.

Així, hem començat per la Me-Me (6a) i hem continuat amb Petit Príncep (6a).

M. Alba a Me-Me

En Pep als primers metres de Petit Príncep

Després ens hem posat a la Meteora (6b+), que va just al costat de la fantàstica Filigrana, que havíem fet la primera vegada. No ha decepcionat: entrada fina, un tram més tranquilet i una panxeta on s'ha de tibar fort.

En Pep a Meteora

Jo mateix, també a Meteora

A continuació hem anat cap a la dreta, a les vies noves d'en Belego. Allà hem fet Belladona (6b), amb uns passets ben curiosos al principi. Després, plaer en estat pur!

Jo mateix a Belladona

Baixant d'aquí he posat les primeres cintes a la del costat, Asterix (7a), i li hem fet un tiento. Amb la info que he aconseguit de baixada, en Pep se l'ha tret saltant. Recupero la corda i, just abans d'acabar, sorpresa: em baixa la cinta express de la segona xapa... enganxada amb la xapa. Femella i volandera cauen a la vora... Resulta que amb la vibració de la corda s'ha afluixat la femella que, evidentment, no deuria estar ben apretada. Poso la xapa i apreto la femella amb els dits en top rope i m'hi poso des de baix. Amb la flipada, ens fixem que al primer parabolt no se li veu cap fil de rosca, està molt entrat... quin iuiu!

Però m'hi he posat per baix, i ha sortit!

Jo mateix engalomant el projecte del dia, Astèrix (7a)

El resum: un dia ben aprofitadet, amb poquetes vies, però molt bones i exigents. L'ensurt de la xapa ha estat només una anècdota, però deixa una estranya sensació al cos...

Totxo de Ponent

Aquesta tarda hem anat a Montserrat amb en Pep, esperant que el dia fos benigne, i així ha estat. Quan hem arribat al pàrking, el cel estava bastant tapat i hem decidit anar al totxo de Ponent on en Pep ja hi té molta feina feta. Després, la tarda ha quedat sense núvols i hem passat un xic de calor, però, com veureu, ha valgut la pena!

Del blog d'en Groinket he manllevat (sense permís) la ressenya de la zona que adjunto:

1-Cafeïna 6a+. 2-El club de la Mònica (6b+). 3-Kilibri King (7a).
4-How much money (6c). 5-La oda de mamá (6c). 6-El mono dead (7a).
7-Cochamo (6c). 8-Xorreres negres nunca mais (6b). 9-Carabassa per a tots (7b)
10- Teaman (6a+). 11-Argan (V+)

Hem començat escalfant a la Argan (V+), una via guapa d'anar fent. Hem seguit per Teaman (6a+), on ja s'ha de treballar bastant més. Té una secció ben durilla, però es va fent bé. Molt recomanable, com l'anterior.

A continuació hem fet la Xorreres negres nunca mais (6b), que ha resultat ser una altra via ben bonica, on s'ha de tibar fortet. Els darrers metres els hem fet per la Cochamo perquè no hem vist la baga a la savina i la darrera xapa de la via. Després ens n'hem adonat! El tram exigent és a la fissura i a un pas ben llarg que hi ha abans d'agafar-la.

Baixant de la reunió hem deixat la corda passada per fer-li un top-rope a El mono dead (7a). En Pep se'n surt la mar de bé. L'he provada jo, també en top-rope i ha sortit amb en Pep cantant-me els moviments. Baixant, he posat cintes i he reposat mentre en Pep ha catat la Cochamo (6c).

En Pep treient l'entrellat de la Cochamo.

Quan ha estat el meu torn, ben concentradet i intentant recordar bé els moviments, li he fet un pegue a El mono dead, i ha sortit! Respecte al grau, he vist que hi ha discrepàncies, estant la mitja en el 7a, que és com me l'apunto... i és que és el meu primer 7a!!!

Aquí estic, agafat del tridit després del monodit...

...i aquí, xapant l'assegurança abans d'entrar el forat.

Baixant, encara m'han quedat ganes per provar la Cochamo en top-rope i també ha sortit, gràcies a que en Pep ha batallat prèviament per trobar una seqüència bona. Queda pendent per al proper dia, que avui ja he complert!

Jo mateix, atacant el tram xungo de la Cochamo.

Després d'això, cap al bar Anna a celebrar-ho!