Grau de la Mola

Avui amb l'Ernest hem anat a tastar algunes de les vies noves del Grau de la Mola. Quan aparquem fot un fred que pela: la inversió tèrmica és molt poca i, a sobre, tenim un nuvolet prim que fa la guitza. Total, que fem temps aproximant cap aquí i cap allà. Però al final toca posar-se a la feina.

Comencem amb El Gran Verdon (6b) perquè no hi ha massa alternatives "assequibles". Després de mirar-la amb deteniment des de baix i veure que s'hi veu placa verdoniana, amb el fred que fa, declino l'oferiment de l'Ernest per posar cintes i deixo que sigui ell qui gaudeixi d'aquest privilegi. Després, veient l'agonia que hi passa el pare de la criatura, fins i tot decideixo que la faré en top-rope. Ha estat la millor decisió de la meva vida! Tenia els dits freds, les puntes dels peus fredes i la via té uns passos verdonians que se les porten!

A El Gran Verdon, bona via però mala via per fer amb fred!

Ara que torno a ser a baix el sol toca de ple a peu de via... però hem de marxar-ne! Ens acostem a El Díedre Ocult (6b) al que, ara ja sí, li toca el sol. Llàstima que al peu de via no li toca amb prou alegria, però ara ja estarem bé! L'Ernest la fa i la gaudeix i jo la faig des de baix, i l'encadeno! La via té dos trams de díedre que són els exigents. El segon m'ha costat bastant, bastant! He anat empotrant mà dreta i peu dret mentre el peu esquerra es movia per la placa esquerra i, poc a poc, esbufegant, he sortit d'aquest tram. La resta és molt bonica, al principi en una zona més alpina, amb blocs i fissures, i amb algun tram per la placa de l'esquerra del díedre més amunt. Els darrers metres, també per la placa de l'esquerra, tenen la seva gràcia! Cal saber ensumar i aprofitar uns graonets roms mentre les mans tenen alguna presa xica però prou bona. Molt bonica!

A El Díedre Ocult. Una via ben xula!

Mentre l'Ernest arribava a la reunió del díedre, ha aparegut l'Abel, que s'ha estat mirant alguna línia. Ell em farà les fotos de la variant, més avall.

Baixant poso cintes a La Variant Espatarrant (6b+), que és una variant de l'anterior, que va a buscar la placa just a sobre el sostre. Hi ha un moviment difícil per entrar a la placa i després es deixa fer raonablement bé. A la part de dalt, a l'alçada del segon crux del díedre, hem anat per l'esperó. Aquí hi haurà un parell de xapes properament. Avui jo he pillat la primera de la via del díedre i hi ha fotut morro amunt (preferia això que tornar a agonitzar). Bona via!

A La Variant Espatarrant. Contorsions per entrar a la placa i gaudiment després.

Per acabar la sessió, ens hem posat a la primera per la dreta, la Roca Nostra (6c+). L'Ernest ja l'havia encadenat després d'equipar-la i jo li havia fet un tast en top-rope mentre només hi havia algun pitó. El company recorda que aquell dia ningú va encadenar-la de segon... Avui ell ha triomfat tot i no recordar exactament els passos. Jo li he fet un top-rope i l'he encadenada! La zona dura està per superar el sostret. Toca aprofitar una lateral de dreta, gota d'aigua d'esquerra, una regletilla (crec) de dreta i pujar peus a sobre el sostre. Aquí, en equilibri sobre el peu dret amb mans precàries, xapar. Com que l'he tret ràpid no recordo detalls, sols m'apunto alguna presa d'esquerra lateral per passar cap a la dreta. I després, quan tens la fissura roma a la cara i no saps com moure't amb mà esquerra a un bloquet pinçat, peu dret en adherència i mà dreta a buscar un cantet diagonal a uns 5 cm de la fissura, força amunt, però que permet pujar peu esquerre a un bon peu. La resta... anar improvisant!

A La Roca Nostra, la primera que va quedar equipada aquí.

Aquest gener només havia encadenat un parell de V+, així que avui m'he tret l'espineta, jeje. He de dir que m'ha costat una mica entrar a la dinàmica de la roca berguedana després de molt temps de no anar-hi (de fet, des del 25 d'agost que no hi havia estat!) però al final m'hi sentia a gust novament.

 

Provant les novetats

Amb el Casi hem començat escalfant a les vies del Jofre. Ens hem posat a la de la dreta, Meningioma (6b). Té una entrada on s'ha d'apretar, un tram central xulo i una part final fina amb certa gràcia. Ens ha agradat a tots dos.

Després hem anat a les vies noves. Hem començat per la de la dreta, Opera Prima (6b+). Ens trobem amb un ressalt d'entrada on s'ha de fer una apretadeta per sortir de la xapa, anant a buscar un bloc sòlid relativament allunyat. Després ve un tram que fa una lleugera panxeta, amb bon canto. A la zona del mig toca anar lleugerament cap a l'esquerra, fent servir la fissura que ratlla la paret de dalt a baix fins que toca aprofitar la fissura de la dreta per superar el mur més compacte. Aquí hi ha el crux de la via i s'ha d'aprofitar bé la fissura i controlar l'equilibri. Trobem un repòs que permet atacar la sortida del mur, que torna a tenir una apretada. Superat això, queden uns metres suaus per gaudir de l'escalada. Recordava molt bé els moviments de les vegades que ho havia anat provant i això ha permès encadenar, amb algun esbufec, això sí! Tots hem coincidit en que és una via molt bona i no crec que sigui (només) amor de pare ;)

Fent Òpera Prima per primera vegada.

Després ens hem posat a Romina (6c), que va per la seva esquerra. Ataca el ressalt d'entrada per la banda esquerra, on s'ha d'aprofitar una primera fissura. Després ve un terreny amb un petit desplom i bon canto i s'entra a la zona central on s'acosta a la Opera Prima. Segueix però per la mateixa fissura tota l'estona. Trobem el crux a l'hora de superar la panxeta i aquí hi ha dues opcions: aprofitar la fissura romina amb la dreta i buscar un lateral d'esquerra que permet pujar peus, pujar mà dreta i pillar una regleta d'esquerra que et treu de les dificultats o bé aprofitar-la amb l'esquerra primer i després amb les dues mans volent obrir la fissura. Superat això, la via va per terreny molt més senzill però igualment guapo.

Aquí també hi ha jugat un bon paper el fet de saber una de les dues seqüències guanyadores. Encadenada i un bon viot!

Fent Romina. 

Per acabar, li  hem fet un tast a xxx (6c+). M'hi poso des de sota, tot i que no tinc massa esperances de fer-la. L'Ernest em flasheja bé la part de sota i em surt bé! Uns moviments estranys a la segona xapa on jo vaig més a l'esquerra del que em diu. L'objectiu és pillar una presa raonable a la part de dalt d'un mini-díedre. Des d'aquí jo faig una remada gairebé horitzontal fins pillar una regleta a la dreta, pujar peus i canto triangular d'esquerra. Uns moviments per la dreta porten a terreny suau i et plantes a sota el següent ressalt, on hi ha un bon repòs. Aixecar-se d'aquí demana. Una lateral d'esquerra permet pujar peus i en un pim-pam agafar la vira que s'endevina. És roma excepte cap a la dreta, on cal anar per xapar la primera de sobre del sostret. Aquí l'Ernest tiba d'una caneleta vertical amb dreta, però jo ho veig impossible. En Casi també ho troba impossible però veu una alternativa més humana, anat a buscar una lateral d'esquerra un xic amagada, pujar peu esquerre, peu dret i pillar bon canto de dreta. Jo faig A0 sense contemplacions. Després ve una excursió que fa la seva por però es fa suficientment bé. A continuació toca flanquejar i pujar. Jo, primer, m'he entestat a pujar i flanquejar i he hagut de baixar un cop i he caigut un altre. Pillada la següent, toca anar a buscar la darrera, aprofitant la fissura com es pot amb el peu. Ja porto unes quantes xapes pillant-me a totes i aquí no és una excepció. Sortir d'aquí i arribar a la reunió té un polvo!

Acabem les forces a la xxx, de moment sense nom.

Per aquí encara hi ha treball per fer. Poc a poc, s'anirà fent, que el que més ens agrada és escalar ;)

Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola. Comencem el Pana i jo mentre l'Ernest va a preparar coses, que a la tarda continuarà treballant aquí.

Ens posem a la Aresta de la Mola (6a). A peu de via hi toca un sol de justícia, jo m'amago mentre asseguro al company. Ell no ho farà i gairebé es mareja! La via està bé, ja l'havia feta. Té una zona que queda a l'ombra a primera hora, cosa que s'agraeix. Després ve un bon pas de tibar-li i la resta gaudir. Serveix per escalfar.

Després el Pana es vol posar a Grisú (6b+) que ell no la té encadenada. Arriba l'Ernest i s'hi posa. Jo ja la tinc tatxada, amb feines, i la faré en top-rope. També serveix per escalfar.

En Pana, a Grisú.

Després anem al projecte del dia, la La Ruta de l'Interesport (6c+). S'hi posa l'Ernest posant cintes però tibant-ne allà on s'ha d'esforçar una mica. Ell ja l'havia tastada i vol matisar la part final. Jo li faig un top-rope.

 

Intentant la Ruta de l'Interesport.

Els primers metres ja són de tibar-li fort. Després ve una zona més suau, nyaposa, però que es deixa fer. Després ve una zona on s'ha de levitar i tibo en A0. Arribo al sostre i vaig veient formes de fer-ho, però em penjo. Trobo una forma d'aprofitar unes laterals a la dreta que va prou bé per passar després cap a l'esquerra. Després la via té una altra apretada fina que em surt prou bé. M'he deixat algun pas a la part de baix, però la resta surt. Encadenar-la és una altra cosa però!

Després li he fet un segon pegue fins a sota el sostre perquè el temps no dóna més de sí. I ara sí que encadeno la primera meitat. Suposo que podria sortir, matisant-la algun altre dia.

Treballant més

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat direcció al Grau de la Mola, on l'altre dia ja vam estar-hi treballant. Avui l'Ernest ha muntat una reunió i hem estat tastant una via. Una primer meitat curiosa, amb passos xulos fins a un bon repòs. Després, un mur dur, amb un pas d'entrar-hi molt exigent i després algunes apretades més. De fet, no es relaxa gaire enlloc, fins i tot l'entrada a la reunió té la seva tela...

Mentrestant jo m'he despenjat per una altra banda i he estat fent feina de neteja per una fissura interessant. Ha calgut fer caure algun roc inestable i també ha calgut fer uns bons treballs de jardineria perquè els primers metres estaven amagats rere els boixos. Després li hem fet un tast en top-rope i ens ha agradat. Això sí, només l'ha encadenat l'Ernest, cosa que ja ens diu alguna cosa...

De moment, sense fotos.

Treballant

Avui hem quedant amb l'Ernest i el Pana amb la idea d'anar al Grau de la Mola. S'estan treballant noves vies no massa lluny i ens hi hem acostat, a tastar alguna cosa.

El que hem tastat ens ha agradat. Segurament serà un bon 6b+ ben llarg. Jo li he fet un parell de pegues... Després amb en Pana ens n'hem anat al sector dret del Grau de la Mola perquè jo tenia ganes de més. Ell ja ha dit que només m'asseguraria... avui està baldat.

M'he posat a P.Tillas (6b+). Fa uns dies li vaig fer un tast i vaig fallar al pas difícil de dalt. Avui m'hi he posat posant cintes i tot i ha sortit! Els primers metres m'han sortit molt bé. La primera xapa està altíssima però s'hi arriba bé. Després, unes bones tibades però sempre amb bon canto. Passar cap a l'esquerra i tornar a la dreta per encarar el ressalt amb el crux. El Pana m'ha cantat bé la forma de fer-ho: forat rom de dreta, hombro rom d'esquerra, pujar peus i dreta a buscar una bona presa a la fissura. Esquerra a sobre i xapar, raonablement bé. Dreta a rebava pujar peus i pillar canto bo.

Baixant he intentat mirar-me una mica El Diable Angy (6c) però el company tenia moltes ganes de comprar pa a Cercs i no m'hi he pogut encantar gens. A la part de baix he vist el que toca fer, lateral esquerra per pillar una llastreta invertida de dreta que permet agafar una regleta d'esquerra prou bona, pujar peus i remada fins als cantos horitzontals. A dalt, la cosa és diferent, al crux: hi ha bons peus per la banda esquerra, bones franges. Però per les mans s'han d'anar buscant merdetes variades per equilibrar-te. He arribat fins on podria xapar la següent però no he pogut acabar de mirar-ho tot... Per un altre dia encara hi haurà feina!

No hi ha fotos avui...