Tornem a l'Arcada

Avui ens n'hem tornat a anar a l'Arcada, amb en Pep, que ja va venir la darrera vegada, i amb en Xevi, que feia dies que no sortia.

Avui ja hem fet l'aproximació com cal, i en poca estona ens plantem a peu de via amb un sol que esquerda el cap. Decidim començar amb alguna vieta suau, i els companys, encapçalats pel Xevi, es posen a La Prostitució Espanyola (V+)

En Xevi, a la Prostitució...

Decideixo no fer-la i escalfar directament amb la Frizzante (6a+), que en Pep m'havia recomanat l'altre dia. Realment és una via guapa, amb un munt de xapes, gairebé massa. És variada, amb moviments d'anar fent al principi, uns passos tècnics en díedre més amunt i una placa més tibantosa cap a dalt de tot. Ens ha semblat suaveta, però tots coincidim en que és guapíssima.

Jo mateix, a dalt, i en Pep, a sota, a Frizzante.

A continuació em poso a Tanti Auguri (6b), que l'altre dia va servir de final de festa. La idea era posar cintes al 6c del costat... Els moviments més difícils són a la part final i avui ho he fet diferent i he quedat un xic més pillat que l'altre dia. Malgrat tot, es deixa fer molt bé.

Els companys a Tanti Auguri.

Després ha vingut el plat fort del dia, L'Art de la Guerra (6c). Baixant m'ho he mirat una miqueta, però no gaire -error! El començament és suau, però aviat ja toca apretar. De la tercera xapa he anat a buscar un bon canto amb la dreta, canvi de mans i anar a buscar un bec des d'on es pot xapar còmodament. Abans, però m'ha relliscat un peu i me n'he anat avall. Aixecar-se des d'aquí és molt difícil, amb una bústia bona de dretes però molt baixa i una nyapa per l'esquerra i intentar pujar peus a la vira tibant d'una lateral... Després ha vingut una cordada que li han tret l'entrellat amb una invertida per l'esquerra a sota el sostre que permet passar a la dreta ja amb el peu a la vira. Des de la vira queda un altre moviment dur, però! Jo ho he fet pujant el peu dret a una presa que queda a la fissura lliscosa i agafant-me a unes orelles invertides i, poc a poc, anar movent peus amunt, levitant. En un moment donat ja es pot anar a buscar un bec a la dreta que no he vist d'entrada i una fissura lateral des d'on es xapa prou bé. M'he penjat aquí també. Sortir d'aquí torna a tenir el seu punt però ja és molt més senzill. La resta és anar fent, sense regalar res, però. I l'entrada a la reunió torna a ser exigent, amb una bona apretada en adherència a anar a buscar alguna regleta bona. Uff, ha sortit tot, però Déu n'hi do! Si les altres m'havien semblat suaus, aquesta m'ha semblat un bon 6c, exigent de veritat. Un altre dia pot caure!

A dalt, el meu pegue a l'Art de la Guerra. A sota, en Pep, lluitant-hi.

Després d'aquesta hem anat un xic cap a l'esquerra, a fer una que havien estat fet els tres que ens hem trobat a la zona, Grand Bouquet (6b+). Diria que és la primera que comença sense un tram desplomat al principi, per un tram un xic arrampat a pillar un bolt que queda a sobre. En tot cas, és la que supera el desplom per la zona més balmada. Després té un bon tros d'anar fent, amb una apretadeta per entrar al desplom. El primer tram de desplom es fa bé, després es pilla una fissura lateral i hi ha un remada fins agafar el canto horitzontal al costat de l'arbre que es veu de baix. Després encara hi ha un moviment molt desplomat però amb bon canto i el crux de la via és sortir d'un canto horitzontal boníssim. De sobte s'acaba tot i no és evident on anar. Primer ho he buscat un xic per l'esquerra, però no he trobat res, he desgrimpat i ho he tornat a mirar, inflant-me. Al final m'he penjat i he anat tastant per aquí i per allà... Al final, l'opció menys dolorosa sembla que és pujar peu dret i anar a caçar una lateral a la dreta, darrera un mini-esperó. Des d'aquí ja s'agafa bon canto i només queda un tram d'equilibri i finura, però sense grans dificultats... Encertant la combinació d'entrada sortiria bé, però haurà de ser un altre dia!

Jo mateix, arribant al primer desplom...

... i en Pep, atacant el segon.

Per acabar la sessió, em poso a La Independent (6b), just a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha uns moviments fins en un parell de punts. Després s'entra a un diedret i és qüestió d'anar fent. En Xevi ja fa una estona que no s'hi posa, però en Pep també ha opinat que era suaveta.

A Xevi, a La Independent.

I amb una colla de vies fetes ens n'anem cap a casa. Aquesta vegada he deixat deures pendents, però... caldrà tornar-hi aviat!! 

Berga, l'Arcada

Avui ens n'hem anat a buscar el sector anomenat l'Arcada amb en Pep Ll. i en Mario. Ells hi havien estat fa molt temps i jo no coneixia el sector, així que era una proposta més que benvinguda. L'aproximació al sector no ha estat senzilla perquè ens hem embolicat. Cal aparcar a la zona de barbacoes de plana rodona i travessar direcció les barbacoes i seguir, amb algunes marques grogues. Després es troben marques de GR que cal seguir i que d'entrada porten per una pista ampla. En un punt, el GR atravessa en direcció a les parets, i fa una ziga-zaga i una forta pujada. Després va paral·lel a les parets. Aquí cal estar atents a un camí que surt cap a la dreta, marcat per una fita. Aquest desviament queda poca abans d'un vailet, com indica la guia, però queda a la dreta! Nosaltres imaginàvem que l'havíem de trobar a l'esquerra, directe cap a la paret, però no és així. Ens hem ficat per una mena de corriol, netejat, que portava a peu de paret, però allà no hi havia cap via. Segurament algú s'ho està mirant... Total, que una vegada trobat aquest trencall el sector queda bastant a la vora!

Nosaltres hem acabat arribant-hi tornant enrera, fins la pista ampla i baixant molt més avall. Després hem anat pujant, intentant deduir on érem i hem localitzat unes vies que semblaven assequibles però que no aconseguíem situar enlloc. Per sort, l'Ernest ens ha acabat guiant per telèfon i realment hem anat a parar més o menys on volíem.

Hem començat fent El Poder de l'Aurora (6a+) quan encara no sabíem on érem perquè semblava la més senzilla de la zona. Realment és d'anar fent, amb algun pas més complicat al principi, però ens ha semblat suau, i això que l'hem fet per escalfar...

A El Poder de l'Aurora.

Després ens hem posat a Totes Són Iguals (6b), just a la seva esquerra. Aquí hi ha uns moviments molt finets al principi que et fan apretar de valent. Després la cosa es suavitza fins arribar a una part més tiesa on s'ha de tornar a vigilar. Cal anar una mica per la dreta de les xapes -però no tant com per escaper-se de la via- amb alguns passos xulos d'apretar-hi. Ens ha agradat força!

Diversos moments de Totes Són Iguals.

Després d'aquesta ja sabíem on estàvem situats i m'he decidit a provar Aquesta No (6c). Aquí també hi ha passos curiosos al principi. Després supera un sostret amb bon canto, ve una zona tranquil·la i toca atacar el mur. Aquí hi ha unes quantes xapes on cal apretar, però sortosament es pot agafar aire entre elles. Això ha permès que l'encadenés!

Dos moviments de la part de baix de Aquesta No.

Els companys han anat fent la mar de bé també, però es comença a fer tard perquè hem perdut bastant temps amb l'encigalada de l'aproximació. Però en Pep proposa d'anar cap a l'esquerra, que recorda una via molt xula que té ganes d'ensenyar-me. Així que movem els trastos cap a l'esquerra i ens posem a una línia de xapes pensant que era Frizzante (6a+), però després hem vist que era Tanti Auguri (6b). Moviments variats, sempre en diagonal cap a l'esquerra, anant a buscar el terreny cada cop més difícil. Ha sortit a vista, però baixant he comentat que aquí ja no hi havia la suavitat de graduació que havíem vist fins ara. Després, sabent realment on ens havíem posat, ja ho hem entès.

 

 A Tanti Auguri.

El sector m'ha agradat molt. Les vies són guapes, ben assegurades (amb un alejillo estrany a El Poder de l'Aurora) i força llargues. Hi faré alguna visita segur!

Ogassa, la Cantera

Després de temps de comentar-ho, finalment avui hem anat amb en Pep Ll. a Ogassa. Ell ja hi ha estat una bona colla de vegades i me n'havia parlat molt bé. Amb tan bones referències, hi havia el risc de quedar decebut, però no ha estat així, al contrari!

A Sant Joan de les Abadesses cal trencar a l'esquerra en direcció a Ogassa, arribar-hi i travessar carretera amunt. Cal seguir fins a (42.274298, 2.274778), on hi ha una bona esplanada, amb un arbre enorme al mig. Agafem trastos, comencem a desfer la carretera de pujada, i a una cinquantena de metres trobem una pista que anem seguint fins a una cantera. Just abans d'arribar-hi, un corriolet a la dreta va pujant i finalment ens mena al sector.

En Pep m'ensenya els diversos subsectors i, finalment, acabem a l'extrem esquerre on deixem trastos. Decidim començar l'activitat amb la primera via per l'esquerra, amb parabolts força lluents que indiquen que es tracta d'una Via Nova (V+/6a). M'hi poso i gaudeixo de passos ben variats, agraïts, amb bon canto, fins just a sota el sostret final. Aquí hi ha una remada llarga per anar a buscar bona presa per l'esquerra. Si no ets alt, aquest pas pot costar força més! Des d'aquest canto, cal fer una tibada i superar el sostret, però es fa prou bé. La única dificultat és aquest moviment, la resta és ben assequible. En Pep s'hi posa en top-rope per no petar-se i així avui aconseguirà fer bastants metres!

Escalfant motors amb la Nova Via a l'esquerra de tot.

A continuació em poso a Churrimangui (6a), una via de les antigues i amb alguns punts força sobats. Per sort, la roca és tan bona que la sobamenta no és excessivament molesta -segurament hi ajuda el fet que avui el dia està ben cobert i no fa sol. Aquí s'ha de tibar una mica més, però arreu apareixen cantos en el moment necessari per no haver de patir massa. Molt bona!

A Churrimangui hi ha xorreres, cantos sobats i moviments guapíssims!

Les dues vies anteriors ja deixen ben escalfat i els avantbraços ho noten! Per sort, aconsegueixo recuperar-me prou bé per anar fent les vies que queden, que no són poques! A continuació em poso a Per Sika Akàs (6a). Aquí hi ha una arrencada un xic bloquera i després la cosa es suavitza. Toca agafar-se a una safata sikada, d'aquí el nom de la via, i pujar-hi damunt. Després hi ha uns passets delicats, tibant d'algun lateral, amb alejillo inclòs. I, per alejillo, el que hi ha des de la darrera xapa fins la reunió, cinc metres ben bons on val més no caure! La reunió també és ben cutre, d'una sola "U" sellada amb sika. Aprofitarem la reunió del costat en un moment que no hi ha ningú perquè en Pep es pugui despenjar. Jo li posaria un plus.

Aprofitant la safata, sikada, per si de cas...

A continuació espero que quedi lliure King Kong (6b). Aquí hi ha una entrada tensa però amb bon canto. Després és una passejada fins poc abans del sostre on, per arribar-hi s'ha de mirar una mica. Superar el sostre no és massa complicat pel lloc més evident, que és per la dreta de la darrera xapa. A tots ens ha sembla fàcil pel grau proposat. Per mi, de dificultat fins i tot menor que l'anterior.

Als primers metres de King Kong. Fotografia gràcies a uns companys!

Ens movem uns metres cap a la dreta, ens enfilem a un pedestal i som al peu de diverses vies ben xules. Mentre fem temps, ens posem a Niu de Falcons, que ens ha semblat un bon V+, no pas V com marca una ressenya que portem. Té un començament prou rabiós i un tram curiós un xic més amunt, on s'ha d'apretar una mica. La resta sí que és anar fent, gaudint de cantos esplèndids. Molt xula, llarga i amb roca excepcional!

Metres i metres de moviments xulos a Niu de Falcons.

A continuació em poso a El Retorn de l'Herniat (6b). La primera part és molt disfrutona, amb bon canto i algun pas un xic més tècnic fins que la cosa es redreça. Aquí toca tibar, també amb bon canto, però apretant més fins a sota el sostre. Aquí hi ha una xapa que queda a l'esquerra, tant que quan hi ha arribat hagués hagut de fer massa filigranes per xapar-la i he fet un pas més i ja estava xapant la següent, que protegeix el crux de la via. Amb bon canto toca passar a la dreta, fins una cicatriu en forma de U, no tan bona, però suficient. Passant cap a la dreta es pot fer ja una tibada amb les dues mans a la cicatriu i agafar bon canto. És una via espectacular! En Pep ha optat per no fer-la per tenir forces per la següent.

La següent és una altra via 10, Els Ulls de la Gemma (6a). Val a dir que si algú va dedicar la via als ulls d'aquesta noia està clar que eren excepcionals, els meus respectes! És un viot amb totes les de la llei. Malgrat estar sobada es deixa escalar molt bé i és boníssima. Va pel costat d'una xorrera, amb químics. Passos variats, lleugers canvis de direcció, cantells bons i terreny verticalíssim fan que gaudeixis de cada moviment. I quan en arribar a la reunió i sembla que s'acabin els cantos, encara n'hi ha de prou bons com per triomfar -això sí, has de portar les piles carregadetes! En Pep ha acusat la feina feta fins aquí i ha hagut de penjar-se i no s'ha pogut treure l'espina que porta clavada de fa temps... Un altre dia serà!

Una de les vies de més a la dreta, Els Ulls de la Gemma. A la dreta ara n'hi ha dues més.

Amb aquesta anàvem a tancar la jornada, però una altra cordada té muntada la via de l'esquerra de Els Ulls, un 6a+, comenten, i ens ofereixen fer-la. Total, que la faig en top-rope i confirmo que es tracta d'un altre viot. A la propera visita, tocarà fer-la com cal. Hi trobem moviments variats, amb canto suficient, però més que vertical a la part final i amb alguna remada intensa -com a mínim així ho he fet amb la corda per dalt i en aquesta situació no em paro gaire a rumiar...

He xalat de valent amb les 8 vies que he fet. Totes elles molt bones i avui amb una temperatura ideal. L'entorn és immillorable. Tot i que hi havia força gent, la companyia ha estat molt agradable, amb gent amable, educada, silenciosa i disposada a compartir informació de bon grat. Tot plegat, una experiència boníssima. Hi tornaré segur perquè encara hi queden bones línies per fer!

Can Tronco

Aquest matí hem pujat amb l'Ernest, en Josep i una nova adquisició, en Martí, cap a Can Tronco. Així vaig visitant sectors del Berguedà, que sembla que no s'acabin mai! Aparquem uns metres més amunt que anant a Carboneres i enfilem un corriolet que va bosc endins. En un moment, n'Ernest i en Martí es separen perquè van a la part esquerra del sector. Amb en Josep seguim un xic més amunt i baixam per la banda dreta.

Aquí comencem la feina amb la Al Ladrón (6a). M'hi poso i comprovo que desploma més del que sembla vist des de baix. Per sort, van sortint cantos prou bons. Com que feia fresca, he començat amb un folre polar al damunt, però quan m'ha tocat el sol he decidit que me n'havia de desprendre. En un repòs sense mans em trec el casc i, quan em trec el folre pel cap veig una cosa blanquinosa que cau avall: el vidre esquerre de les ulleres!! Amb un vidre posat i l'altre tret no m'hi veig bé, així que penjo les ulleres d'una express, aprofitant que no hi ha vidre ;) però sense ulleres no m'hi guipo prou i decideixo baixar. Per sort, el vidre és de policarbonat i ha aterrat amb suavitat. Me'l poso de nou o les ulleres i a partir d'ara ja no farà més de les seves!

En Josep fa el seu pegue a la via i després hi torno jo. Després del tram inicial, amb nanses fins al repòs on hi ha hagut l'incident, toca terreny bastant més fi, amb algunes apretadetes. I, quan el terreny s'ajeu una mica i la roca es torna arenisca amb gra gruixut, hi ha un aleje important, sense que sigui regalat. Per sort, no hi ha sorpreses desagradables!

A Al Ladrón! Una via variada: atlètica al principi, fina després.

A continuació en Josep es posa a Deficiència Ficció (6b) a l'esquerra de l'anterior. Ell ja l'ha provat no fa gaire i comenta que hi ha un pas dur. De fet, se li travessa i ha de penjar-se per no petar-se massa. Quan faig el meu pegue vaig fent bé al principi. A sobre de l'arbret toca apretar en un pas de placa ben curiós. Arribo al que és el crux, per superar un petit sostret. Aquí m'ho he manegat prou bé, amb l'esquerra a un triangle a sota el sostre, moure peus amunt i pillar una regleta roma que permet xapar amb l'esquerra. Ajunto mans, creuo l'esquerra cap a un bec xic però franc i una bona remada, pujant peus, fins a una presa prou bona com per tranquilitzar-se. Després cal anar amb compte perquè encara no s'ha acabat del tot el tomàquet: he anat d'esquerra a dreta, per pillar una fissura cega i després toquen alguns passets d'adherència. He encadenat! En Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha matisat els moviments.

A Deficiència Ficció. Un crux intens i una colla de moviments interessants.

Després d'aquesta ens n'anem cap a l'esquerra on els companys han deixat cintes a Kabila (6a). M'hi poso perquè comenten que és molt guapa... i així és! Començament estrany i un xic trencat per passar després cap a la dreta. Sortir de la repisa demana unes bones tibades, però hi ha prou canto i el vaig encertant bastant bé. Les xapes no estan a tocar -de fet allunyen força-, però hi trobo prou presa com per no haver de patir massa. Això sí, de mica en mica els braços es van caldejant. Arribo a la reunió sense massa problemes i constato que es tracta d'una via preciosa i recomanable!

En Josep a Kabila i en Martí, a sobre, lluitant fort a Borella.

A continuació em poso a la veïna de l'esquerra, Borella. A la guia surt com a 6a, però segurament deu ser 6b/+. Comença igual que Kabila però segueix recte amunt, al principi en lleuger desplom. En algun lloc es pot reposar per tornar a agafar aire i atacar un primer crux. Aquí he hagut d'estirar-me molt per pillar un bon canto a la fissura. D'aquí es pilla bona presa per la placa de l'esquerra i es va a xapar fent equilibris, però prou bé. La sortida d'aquí torna a ser dura i poc evident. Total, que acabo penjant-me per ensumar la millor forma de sortir d'aquí, cosa que m'ha costat uns quants intents. Al final, m'ha semblat que el millor és sortir per l'esquerra, seguint la fissura i unes preses a la seva esquerra, tot i que això obliga a un xapatge forçat i a una distància molt considerable del parabolt anterior. A partir d'aquí la cosa es suavitza una mica i torna a emprenyar-se per entrar a la reunió. En Josep comenta que ell havia anat per l'esquerra. Jo miro de fer-ho recte, per la fissura, esquivant els cantos que fan pinta de no aguantar -la roca no és perfecte aquí. Total, que m'ha semblat una via guapa, però molt dura (hi ha consens en que ni en broma no és 6a) i amb uns alejes de campionat.

En Josep opta per no fer-la i plegar trastos i jo m'acosto on hi ha l'Ernest i el Martí i provo Gerd (7a) en top-rope. Moviments d'anar fent fins passada mitja paret. Després la via se'n va a la dreta i toca tibar bastant més. Penjant-me de tant en tant van sortint tots els passos fins arribar a la darrera xapa. Aquí hi ha un pas bloquero molt difícil. La proposta de l'Ernest és fer una remada des d'un bec de dreta fins a un rom d'esquerra, ajuntar mans i fer una altra remada fins a una presa bona. Per mi el rom d'esquerra és molt dolent i només me'n surto amb l'ajuda de la corda que em treu força pes. Potser els braços inflats hi ajuden una mica, però la veig força exigent!

Amb aquests cinc pegues quedo més que satisfet i anem enfilant el camí de tornada. S'hi podrà fer una altra visita algun dia. El sol toca de costat des de ben d'hora, però el peu de via està a l'ombra. Una dada a controlar segons l'època en que s'hi torni...