Roc de l'Alou

Avui sortim amb el Pana cap al Berguedà. Fa uns dies li vaig comentar que no m'importaria tornar al Roc de l'Alou i cap allà que hem enfilat. Quan hem arribat hem estat sols i quan hem marxat érem 300...

Escalfem amb la ja clàssica Sonewall (6a+). Anar fent, amb algun ressalt més picant i un tram més vertical però amb bon canto. 

Escalfant a Sonewall. Ja comença a estar sobada també... 

A continuació el Pana es posa a Sganga (6c). Aquí ja s'ha de tibar amb ganes, pel que recordava i també pel que veig amb el company. Ell es va penjant per no petar-se, perquè representa que estem escalfant, jeje. Jo opto per fer-la en top-rope. Curiosament, l'encadeno! Al pas llarg d'anar a buscar el bec salvador jo m'he pillat amb la dreta a un bec acceptable (l'altra vegada ja ho havia fet així). Després he recolzat el genoll en lateral en una mica de sortint i això m'ha permès moure la mà dreta amunt.  Després del bec salvador encara hi ha tomàquet: he hagut d'improvisar força però me n'he sortit!

Escalfant a Sganga. Aquí s'ha de tibar de debò!

I ara ja hem atacat el projecte del dia, aprofitant que li he posat cintes baixant, la Perestroika (7a). L'havia provada fa temps i quan li vaig fer el pegue d'encadenar-la em vaig trencar la politja de l'anular esquerre... 

El record de la lesió ha fet que avui no hagi tibat amb donant-ho tot. M'he posa esparadrap per protegir l'articulació... i al final ja m'he sentit valent al pas difícil.

La via desploma que no és broma!

Aquí el peu dreta s'hauria de pujar on està la mà dreta...

La via té el primer tram hiper-mega-polit però al final ens el sabem la mar de bé. Després ve el mur lleugerament desplomat que porta fins la R. Inici una mica per l'esquerra per acabar creuant la línia de xapes cap a la dreta. Després toca anar a buscar la gran lateral d'esquerra, amb ajuda d'esquerra prèvia o no, en funció dels gustos. De la lateral a la safata on xapem (millor cinta llarga) per protegir el crux. L'ideal és moure les mans tant cap a l'esquerra com es pugui de forma que la remada d'esquerra al tridit dolent sigui el més suau possible (cal obrir peu esquerre). Quan tens el tridit ve el moviment complicat fins posar el peu on teníem la mà. Jo dedueixo que cal fer un moviment el més dinàmic possible. El Pana fins i tot proposa pujar tots dos peus, dret inclòs (a una zona negra) abans de pujar el dret a la presa bona... Com que desploma no t'hi quedes gens bé, per això la idea de dinamitzar-ho... La idea és anar directe a caçar el bec alt de dretes. D'aquí xapar i obrir cap a la dreta en una seqüència de plans que no acabo de tenir ben clara. Pillar invertida d'esquerra i pujar i repujar peus tant com pots fins arribar amb dreta al canto salvador de dalt. Ara encara queda una altra invertida, més xica, de dretes fins pillar un canto d'esquerre, pujar peus, canto de dreta i entrar a la R des de la dreta.

El company, en dos llocs de la via.

Al segon pegue en top-rope li he començat a veure color. També tenia ja confiança en el tridit. El company també ha anat millorant sensacions tot i que tampoc no ha encadenat en top-rope. Un altre dia, potser!

Crec que tocarà menjar algunes sopes de les bones encara. El dia ha estat perfecte. Ara, està clar que és un lloc popular a més no poder. Per sort, a la banda on érem nosaltres hem estat ben tranquils! 

 

 

 

 

Roc de l'Alou i pausa

Avui hem anat amb l'Ernest i el Josep cap al Roc de l'Alou, amb ganes de tibar fort. Feia caloreta, però a l'ombra s'estava prou bé. A més, hem tingut el nostre sector per nosaltres sols!

Al crux de Perestroika: la darrera presa d'esquerra que he agafat
avui... i per uns dies

Jo he començat suau, escalfant a la Sonewall(6a+). L'he fet unes quantes vegades ja, però és xula, llarga i serveix per escalfar. En Josep va fort i es posa a Sganga (6c) per muntar vies més potents, tot i que pateix més del que s'esperava i això li passarà factura. L'Ernest escalfa a unes vies de la cara senzilla, que està en mode tatxaire per enèsima vegada :)

Davant l'alternativa de barallar-me amb l'Efecte 2mil, que em fa molta mandra, decideixo seguir escalfant fent la Perestroika (7a) en top-rope, reposant arreu. La faig i va sortint tot, no em canso gens ni faig cap moviment massa intens. Prenc nota mental de tot el que cal...

El Josep prova Putiferi (7a+) en top-rope i queda encallat a la zona de després d'un maillon... senyal inequívoc de que les coses es compliquen. L'Ernest, en canvi, decideix cremar calories a Slow (6b+)... i gairebé les hi deixa totes!

 En Josep, provant la Putiferi...

... i l'Ernest, lluitant a Slow.

Quan em torna a tocar, em poso a Perestroika des de baix. Concentració i esperar el flow! Vaig fent molt bé el primer tram. Quan la paret es redreça hi ha un dels passos que em costen. Hi ha preses que conviden a arrencar per l'esquerra, però jo tiro recte. Preses petites fins pujar un peu a una regleta de dreta, des d'on una estirada permet agafar unes rugositats a un pam de la xapa. Jo faig un pas més dins pillar bon canto lateral esquerra i xapo. Ara es tracta de pujar mà esquerra i fer una remada bèstia fins un bon bec de dreta. Acostar ma esquerra a un pla (buscar una depressió bona per tibar més de gust) i xapar. Moure mà esquerra per fer espai per la dreta i anar a buscar un petit tridit lateral per l'esquerra. Abans hi he arribat amb les cames verticals, buscant un peu esquerre -la versió intel·ligent. Ara vaig encebat i hi arribo amb el peu esquerre molt obert. Ara toca tibar fort i pujar peu dret al bec on hi havia la mà dreta. Quan estic fent el moviment, sento un "clec" i em falla l'anular esquerre i me'n vaig avall. S'ha acaba escalar per avui i per una temporada...

Avui, anant 3, hem pogut fer fotos xules de la Perestroika!

Al crux de Perestroika... Tibada i avall!

D'aquí tocava pillar un bon canto de dreta, xapar i flanquejar a dreta. Pujar per agafar una invertida bona d'esquerra, pujar peus i una remada amb dreta fins un bon canto i xapar. Anar a buscar una altra invertida i bons cantos fins la reunió. Però això serà un altre dia!

L'Ernest li ha fet un pegue també i ha fallat al crux: no ha arribat al bec. A partir d'aquí ha anat fent, reposant fins la R. 

L'Ernest, fent el moviment on he fallat.

Mentrestant, la lluita continua... La Putiferi no sembla factible ara, l'Ernest opina que s'ha trencat alguna cosa... Ja ho investigarà qui vulgui! Ara toca anar desmuntant, amb feina de la bona a Slow però finalment pleguem trastos.

La lesió sembla que no serà tan greu com havia temut d'entrada. El "clec" i el fet que la falange distal quedés sobtadament en la postura que tens en arquejar partint d'una postura inicial en extensió podia fer pensar en ruptura de politja o de lligament. Sembla que només hi ha una inflamació de politja i de la zona articular. De moment, gel, ibuprofens i d'aquí uns dies a tornar al fisio i al metge. Mentrestant, calma. Llegint veig que la majoria de lesions es donen quan estàs al punt àlgid. El d'avui és un exemple més que ho confirma...

Roc de l'Alou

El Roc de l'Alou té la gràcia d'estar a l'ombra, prop del cotxe... Els ingredients ideals per una tarda fanàtica! Avui hi hem tornat amb el Josep i l'Ernest, que ens acompanya, convalescent encara.

Hem escalfat amb Sonewall (6a+), que havíem fet fa un temps amb els mateixos companys en un dia de molt fred! Via d'anar fent, molt ben assegurada (calen 14 cintes!), on he arrencat una llastreta de peus a la zona negra on es redreça una mica. Molt recomanable malgrat aquest incident sense conseqüències!

Escalfant a Sonewall.

Després d'aquesta ens hem posat a Sganga (6c). Aquesta és més llarga que l'anterior i té menys cintes (10), però tot està on toca. En Josep ja l'ha tastat en alguna ocasió i s'hi posa i la fa sense massa problemes, tot i que acaba ben infladet! Jo prefereixo tastar-la en top-rope per no fondre'm excessivament. Baixant he matisat un pas bloquer que hi ha en un ressalt de la primera part, on els companys hi troben la principal dificultat. Jo el resolc per la dreta de la xapa, en Josep per l'esquerra... Em vaig penjant amb calma i vaig veient els passos. Ha estat bona estratègia perquè a la part final, desplomada, val la pena no haver d'improvisar!

Després li he fet el pegue bo i l'he encadenat. Resolta la zona bloquera un xic per la dreta (peu dret en regleta, estirar mà dreta a una regleta lateral aceptable, nyapa d'esquerra, pujar peus i dinàmic a un rom de dretes) ve una zona tranquil·la i comença el mur final. Primer per l'esquerra, després creuar cap a la dreta. La zona complicada és una remada fins un hombro vertical amb la dreta, ajuntar esquerra i obrir dreta a un rom i xapar. Després jo pillo un bec xic amb la dreta, pujo peus i remada amb esquerra fins un bec bo. Recolocar mans fins deixar dreta al bec i sortida amb tendència a l'esquerra, a pillar algun canto raonable. Darrera xapa i resseguir l'esperó i obrir-se a la reunió, a la dreta. Ben bona!!

 El pegue de Sganga reixit!

Mentrestant en Josep ha fet un primer pegue a Perestroika (7a) on s'ha hagut de penjar a la darrera xapa. S'hi poden posar les cintes baixant de Sganga, cosa que hem fet. Després li ha fet un altre pegue i l'ha encadenat sense massa sofriments! Jo també he aprofitat l'ocasió per anar fent metres difícils... La veritat és que m'ha sortit la mar de bé. M'he penjat en uns quants llocs, però m'han sortit tots els passos, inclòs el crux de la via. La veig factible en un intent a mort... A veure!

En Josep s'ha emportat la Perestroika...

 

 ...i jo li he tret els passos.

Sense mirar el rellotge hem anat plegant trastos. Després ens hem adonat que encara teníem temps de sobres per haver-ne fet alguna altra... Però tant en Josep com jo ja estàvem més que contents... I l'Ernest ha estat el nostre fotògraf d'avui, bones fotos! Gràcies!!