Roc de l'Alou i pausa

Avui hem anat amb l'Ernest i el Josep cap al Roc de l'Alou, amb ganes de tibar fort. Feia caloreta, però a l'ombra s'estava prou bé. A més, hem tingut el nostre sector per nosaltres sols!

Al crux de Perestroika: la darrera presa d'esquerra que he agafat
avui... i per uns dies

Jo he començat suau, escalfant a la Sonewall(6a+). L'he fet unes quantes vegades ja, però és xula, llarga i serveix per escalfar. En Josep va fort i es posa a Sganga (6c) per muntar vies més potents, tot i que pateix més del que s'esperava i això li passarà factura. L'Ernest escalfa a unes vies de la cara senzilla, que està en mode tatxaire per enèsima vegada :)

Davant l'alternativa de barallar-me amb l'Efecte 2mil, que em fa molta mandra, decideixo seguir escalfant fent la Perestroika (7a) en top-rope, reposant arreu. La faig i va sortint tot, no em canso gens ni faig cap moviment massa intens. Prenc nota mental de tot el que cal...

El Josep prova Putiferi (7a+) en top-rope i queda encallat a la zona de després d'un maillon... senyal inequívoc de que les coses es compliquen. L'Ernest, en canvi, decideix cremar calories a Slow (6b+)... i gairebé les hi deixa totes!

 En Josep, provant la Putiferi...

... i l'Ernest, lluitant a Slow.

Quan em torna a tocar, em poso a Perestroika des de baix. Concentració i esperar el flow! Vaig fent molt bé el primer tram. Quan la paret es redreça hi ha un dels passos que em costen. Hi ha preses que conviden a arrencar per l'esquerra, però jo tiro recte. Preses petites fins pujar un peu a una regleta de dreta, des d'on una estirada permet agafar unes rugositats a un pam de la xapa. Jo faig un pas més dins pillar bon canto lateral esquerra i xapo. Ara es tracta de pujar mà esquerra i fer una remada bèstia fins un bon bec de dreta. Acostar ma esquerra a un pla (buscar una depressió bona per tibar més de gust) i xapar. Moure mà esquerra per fer espai per la dreta i anar a buscar un petit tridit lateral per l'esquerra. Abans hi he arribat amb les cames verticals, buscant un peu esquerre -la versió intel·ligent. Ara vaig encebat i hi arribo amb el peu esquerre molt obert. Ara toca tibar fort i pujar peu dret al bec on hi havia la mà dreta. Quan estic fent el moviment, sento un "clec" i em falla l'anular esquerre i me'n vaig avall. S'ha acaba escalar per avui i per una temporada...

Avui, anant 3, hem pogut fer fotos xules de la Perestroika!

Al crux de Perestroika... Tibada i avall!

D'aquí tocava pillar un bon canto de dreta, xapar i flanquejar a dreta. Pujar per agafar una invertida bona d'esquerra, pujar peus i una remada amb dreta fins un bon canto i xapar. Anar a buscar una altra invertida i bons cantos fins la reunió. Però això serà un altre dia!

L'Ernest li ha fet un pegue també i ha fallat al crux: no ha arribat al bec. A partir d'aquí ha anat fent, reposant fins la R. 

L'Ernest, fent el moviment on he fallat.

Mentrestant, la lluita continua... La Putiferi no sembla factible ara, l'Ernest opina que s'ha trencat alguna cosa... Ja ho investigarà qui vulgui! Ara toca anar desmuntant, amb feina de la bona a Slow però finalment pleguem trastos.

La lesió sembla que no serà tan greu com havia temut d'entrada. El "clec" i el fet que la falange distal quedés sobtadament en la postura que tens en arquejar partint d'una postura inicial en extensió podia fer pensar en ruptura de politja o de lligament. Sembla que només hi ha una inflamació de politja i de la zona articular. De moment, gel, ibuprofens i d'aquí uns dies a tornar al fisio i al metge. Mentrestant, calma. Llegint veig que la majoria de lesions es donen quan estàs al punt àlgid. El d'avui és un exemple més que ho confirma...

Roc de l'Alou

El Roc de l'Alou té la gràcia d'estar a l'ombra, prop del cotxe... Els ingredients ideals per una tarda fanàtica! Avui hi hem tornat amb el Josep i l'Ernest, que ens acompanya, convalescent encara.

Hem escalfat amb Sonewall (6a+), que havíem fet fa un temps amb els mateixos companys en un dia de molt fred! Via d'anar fent, molt ben assegurada (calen 14 cintes!), on he arrencat una llastreta de peus a la zona negra on es redreça una mica. Molt recomanable malgrat aquest incident sense conseqüències!

Escalfant a Sonewall.

Després d'aquesta ens hem posat a Sganga (6c). Aquesta és més llarga que l'anterior i té menys cintes (10), però tot està on toca. En Josep ja l'ha tastat en alguna ocasió i s'hi posa i la fa sense massa problemes, tot i que acaba ben infladet! Jo prefereixo tastar-la en top-rope per no fondre'm excessivament. Baixant he matisat un pas bloquer que hi ha en un ressalt de la primera part, on els companys hi troben la principal dificultat. Jo el resolc per la dreta de la xapa, en Josep per l'esquerra... Em vaig penjant amb calma i vaig veient els passos. Ha estat bona estratègia perquè a la part final, desplomada, val la pena no haver d'improvisar!

Després li he fet el pegue bo i l'he encadenat. Resolta la zona bloquera un xic per la dreta (peu dret en regleta, estirar mà dreta a una regleta lateral aceptable, nyapa d'esquerra, pujar peus i dinàmic a un rom de dretes) ve una zona tranquil·la i comença el mur final. Primer per l'esquerra, després creuar cap a la dreta. La zona complicada és una remada fins un hombro vertical amb la dreta, ajuntar esquerra i obrir dreta a un rom i xapar. Després jo pillo un bec xic amb la dreta, pujo peus i remada amb esquerra fins un bec bo. Recolocar mans fins deixar dreta al bec i sortida amb tendència a l'esquerra, a pillar algun canto raonable. Darrera xapa i resseguir l'esperó i obrir-se a la reunió, a la dreta. Ben bona!!

 El pegue de Sganga reixit!

Mentrestant en Josep ha fet un primer pegue a Perestroika (7a) on s'ha hagut de penjar a la darrera xapa. S'hi poden posar les cintes baixant de Sganga, cosa que hem fet. Després li ha fet un altre pegue i l'ha encadenat sense massa sofriments! Jo també he aprofitat l'ocasió per anar fent metres difícils... La veritat és que m'ha sortit la mar de bé. M'he penjat en uns quants llocs, però m'han sortit tots els passos, inclòs el crux de la via. La veig factible en un intent a mort... A veure!

En Josep s'ha emportat la Perestroika...

 

 ...i jo li he tret els passos.

Sense mirar el rellotge hem anat plegant trastos. Després ens hem adonat que encara teníem temps de sobres per haver-ne fet alguna altra... Però tant en Josep com jo ja estàvem més que contents... I l'Ernest ha estat el nostre fotògraf d'avui, bones fotos! Gràcies!!