dissabte, 7 de maig de 2022

Tatxant projectes a Garreta

Feia dies que en Pep tenia ganes de conèixer el sector de Garreta i avui ens hi hem acostat. Jo hi tenia feina pendent i avui ho he tatxat, però no avancem esdeveniments!

Ens plantem a peu de via i li explico les vies al company. Ja sap que només hi ha un 6a per escalfar així que ens hi posem. Ara que l'he fet unes quantes vegades ja no m'hi atabalo massa: ja sé on hi ha més feina i on menys i La Trampa de la Rampa (6a) serveix per escalfar sense cremar massa. En Pep s'hi posa en top-rope perquè té por que després les forces l'abandonin... cosa que no faran pas, avui!



Escalfant al 6a. Encara hi tocava l'ombra, però avui s'hi estava bé!

Seguim amb Super Pac (6b) just a la seva dreta. Aquí toca tibar bastant més, amb alguns llocs on s'ha de saber llegir l'itinerari. Jo l'havia feta el 2019 i avui no recordava gran cosa, així que ha tocat esforçar-se. Sí que recordava que l'entrada a la reunió tenia el seu què! I, efectivament, m'hi he estat una bona estona: tenia les anelles a tocar però no hi havia manera d'arribar-hi! Ha sortit, però!




A Super Pac.

La progressió de dificultats ens porta al primer projecte pendent, Òmicron (6c). Li faig un pegue en plan tranqui, posant cintes i penjant-me per recordar com anava la cosa. Després en Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb algun repòs. I ara, l'hora de la veritat! Resolc el primer crux, el de les gotes d'aigua, sense massa dificultats: estirada fins les gotes de mà esquerra i dreta, pujar peus i estirada a una punxeta d'esquerres que permet sortir amb peus raonables. Després, zona d'anar fent fins al díedre cec i fi on hi ha el tomàquet. Primer unes contorsions per pillar un rom pla d'esquerres i agafar una nyapeta vertical amb mà dreta que permet pujar peus a un parell de protusions. Mà esquerra a una regleta i dreta al canto boníssim des del que es xapa. Quan m'ho he mirat abans, he fet una remada amb parada intermitja a una gota d'aigua abans de pillar la presa bona amb esquerra. Ara però, em sento prou fort per arribar-hi directe... i ho faig, ben just, però! Després toca anar aguantant fins la reunió. Al sac!




A Òmicron, la darrera que s'ha obert al sector.

En Pep no té ganes de fer-hi cap més intent i jo estic una mica infladet perquè, tot i que ha sortit bé, he treballat fort al 6c. Reposo una estona i em poso a l'altre projecte pendent, Emperatriu Escalatriu (6b+). Fa unes setmanes ens hi havíem posat amb l'Ernest i el Pana (jo en top-rope) i em va semblar molt dura, així que no portava massa esperances... Al principi es va fent, fins a la zona on comença la festa. Uns passos sobre forats permeten arribar al mega forat que permet estudiar la continuació. Avui l'agafo en invertit amb la dreta i amb una remada de Déu arribo a pillar forat per l'esquerra. Els peus es poden pujar prou bé per pillar la fissura amb la dreta, novament pujar peus en plan aiaiai, agafar algunes coses romes fins un bidit que es pinça bé en un esperonet. Aquí es pot agafar aire per entrar a la reunió, que també té el seu què: jo hi he anat per unes regletes per l'esquerra. Encadenat!

En Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb dificultats molt puntuals en algun punt i poc més... I li feia por petar-se! El que sí que fa, és començar a fer una certa por perquè tot el que li proposo, ho fa!




I avui acabem amb Emperatriu Escalatriu, un bon 6b+ que surt malgrat la tralla prèvia!

 
I amb aquests cinc pegues jo em dono més que satisfet! He tatxat un parell de projectes i he fet un munt de metres gens senzills. I el Pep està més que content també!

diumenge, 1 de maig de 2022

Més Solarium!

Avui amb en Pep hem tornat a Camarasa, al sector Solàrium. L'altre dia hi vam fer una bona campanyeta i avui l'hem fet millor encara!

Hem començat per Vas Sobras (6a), per escalfar. És un viot! Avui m'ha sortit amb més tranquil·litat i tot. 



A la primera del dia.

A continuació, hem posat cintes a El Siamés (6c) a la seva dreta. L'altra dia m'havia quedat pendent encadenar-la i avui ha sortit a la primera. Tot i això, m'he inflat bastant... Tenia el crux ben estudiat, però en canvi no tenia tan ben controlat com arribar-hi, com sol passar... És una via llarga, vertical, on s'ha d'anar treballant en alguns llocs. A altres hi ha bon canto, però tot plegat va sumant. El que importa és que està al sac!




El que la segueix, l'aconsegueix, diuen ;)
Engalomant El Siamés.

Després ens n'hem anat més cap a l'esquerra, a fer Carricasco (6a+). Aquesta està a l'ombra encara i la veritat és que s'agraeix i tot! Via llarga, molt guapa! Té uns moviments curiosos en una zona on s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb alguns invertits. I després hi ha una apretada a la part final, just per entrar a la reunió. Un viot!

 



Jo mateix (a dalt) i en Pep gaudint de Carricasco. Els companys ens han dit que el 6b de la dreta és prou guapo: apuntat per un altre dia!

Per seguir la feina, en Pep tenia ganes de tastar la placa on hi ha la Dídac (6b+) i ens hem posat a aquesta via. Els primers metres es veuen molt durs... i ho són! M'ho he de mirar un parell de cops fins que aconsegueixo arribar a la regleta de més amunt. Penso que aniré en plan tranqui, muntant-la i tal, però poc a poc vaig pillant bona presa i vaig tirant amunt. En un punt me n'he anat una mica per l'esquerra, a buscar una fissura i he començat a fer alguna levitació fins a prop d'una xapa on hi ha el crux. Aquí hagués agraït molt tenir la cinta posada! M'he estat molta estona mirant com xapar amb una mica de seguretat: només hi ha que nyapes... Al final, aconsegueixo moure'm cap a la dreta i pujar peus en alguna cosa acceptable per xapar. Per continuar he tornat enrere lleugerament, a buscar de nou la fissureta (de mitja falange!) i amb un moviment de decisió pillo la fissura més amunt on sembla (i és) bona. D'aquí una remada fins a sobre la llastra i xapar, buff! Ara toca posar-s'hi al damunt i he fet alguna tibada de bidit durilla. Un cop a sobre ja pots agafar aire i la via ja no té dificultat: queden moviments però són amb bona ganda! Engalomada a vista i posant cintes!!


En Pep a Dídac (6b+).

Després del pegue d'en Pep, en top-rope, li demano que em deixi muntat un top-rope a la via de la seva esquerra, la Irene (7a). Els primers metres són infinitament més senzills que l'anterior: això és bo d'una banda, però de l'altra vol dir que hi haurà tomàquet després. I, efectivament, el tomàquet està concentrat en un punt.Després de diversos intents, el que m'ha funcionat és el següent: esquerra (sí, esquerra) a la lateral que baixa; peu dret a la dreta i avall de la repisa. Estirada amb mà dreta a un foradet i rebot al bidit bo (o directe). Pujar peu esquerre a la repisa, rebotar dreta a una regleta i pujar peu dret a un forat-punxa. Ara, pinça d'esquerra i fer bavaresa, pujant peus: primer l'esquerre i després el dret creuat per sobre i estirada de dreta a una regleta amb punxes. A partir d'aquí ja es pillen coses i es va fent.

 


Lluitant al 7a, en top-rope.


Al moviment més dur: toca pujar peu esquerre en adherència tibant en bavaresa i creuar el dret per sobre, deixant-lo en una rugositat acceptable, i estirar-se a una regleta xica però ok.

Ha costat veure-ho, però al final he trobat aquesta forma... Podria sortir anant des de sota. Queda apuntada... El Pep, que avui ja ha fet més del que s'imaginava, decideix no fer-la. Ha apretat de valent i s'està posant lolo...

Avui hi ha hagut poca gent per aquí, sols el Marc i l'Anna i família! Ja és casualitat! Com que corria una mica d'aire hem estat bé, però sort que podíem assegurar a l'ombra, si no, ens rostim. Comença a ser època de buscar, o bé la tarda, o bé l'ombra de l'altra banda de la vall.

En tot cas, avui ens donem per satisfets amb aquests pegues assolellats!