dissabte, 28 d’octubre del 2017

Torrent del Pont - Sant Jeroni - Camí dels Francesos


Avui hem fet una circular. Com l'altre dia, es tractava de fer una matinal que no demani llevar-se a hores intempestives i que serveixi per cremar. Per tant, un bon desnivell, un xic més de 750 metres, pel vessant sud de Montserrat.

Hem deixat el cotxe a la Vinya Nova i hem pujat pel Torrent del Pont fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Passem per l'ermita i pugem al cim de Sant Jeroni, amb unes vistes excepcionals.

Al cim.

De baixada anem pel camí dels Francesos. A mitja baixada trobem unes marques vermelles que ens portarien novament cap al Torrent del Pont. Algun altre dia les seguirem... Avui, avall pel camí conegut fins a la pista de Can Jorba a la Vinya Nova. Just a l'esquerra un corriolet ens estalvia passar per la pista i anem pel bosc.

La ruta d'avui, marcada en verd.

Una altra escapada ben xula!

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Camí dels Francesos


Aquests dies toca treure's l'estrès i per això res millor que una bona caminada. El camí dels Francesos ens permet guanyar el cim de Sant Jeroni pel vessant assolellat de Montserrat i és una bona opció per una matinal sense llevar-se d'hora.

Arribem fins a Can Jorba i agafem la pista en direcció a la Vinya Nova. A uns metres hi ha una esplanada arbrada on podem deixar els cotxes.

El camí ha estat netejat recentment, però només al principi! Es tracta d'anar pujant fins al coll de Moset, allà seguir per la dreta, carena amunt fins arribar al trencall a sota del Camell de Sant Jeroni a l'esquerra (s'ha d'estar atent per veure'l). Seguim pujant fins al coll amb l'Albarda Castellana i aquí agafem el corriol de l'esquerra que ens mena a les escales cimeres de Sant Jeroni.

Les escales cimeres de Sant Jeroni. Al fons, els Gorros.

Avui hem tornat pel mateix camí. La baixada és més ràpida que la pujada, sí :)

Desnivell 750 metres
Temps 2h30 aproximadament


En groc, el recorregut d'avui, Camí dels Francesos de pujada i de baixada.

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Via del Carles al Gorro Frigi


Avui he tornat a sortir amb la Clàudia, després de molt de temps de no escalar amb ella -i més temps encara de no fer via llarga. Havíem quedat també amb en Ramon i tots tres hem enfilat la caminada cap a Sant Joan. Així arribem a peu de via ben escalfats!

Aproximació amb boires pixaneres.

El dia ha estat força tapat, amb un núvol que ha quedat enganxat a Montserrat i que no ha deixat sortir el sol, tot i que d'intents n'ha fet una bona colla.

A peu de via decidim que començaré jo i el Ramon farà les darreres tirades. La Clàudia així anirà recordant què és això d'estar penjada a les reunions. La via del Carles és una bona i repetida opció per gaudir de metres d'escalada sense preocupacions, just el que ens calia avui. Pel costat mateix hi passa la Snoopy, que havia fet fa molt de temps i que té un altre ambient... Però, com dic, avui tocava un love-climbing.

Farà més d'una dotzena d'anys que l'havia fet i recordo que vam empalmar les dues primeres tirades. Avui, però, he fet bondat i he fet el que tocava fins la R1. Diuen que les reunions han canviat de lloc, segurament ara no es pot pas empalmar... Els companys pugen la mar de tranquils, qüestió d'anar fent.

 Entrant en matèria al primer llarg.

La segona tirada segueix la mateixa tònica: bon canto, esmolat a estones i anar controlant. Un muret a uns metres de la reunió és segurament el més destacable del llarg. 

 El darrer tram de la segona tirada. Mica en mica ens allunyem del camí...

La tercera tirada és similar, però té un tram on s'ha de tibar bastant més que a la resta. Hi ha bon canto, però la roca és ben vertical durant ens 5 metres, molt ben protegits. M'ha semblat que valia la pena anar un xic per l'esquerra, acostant-se a la via veïna, que té alguna xapa antiga de tant en tant. Després d'aquest ressalt vertical, ja s'entra a la reunió sense massa problemes.

  La Clàudia, resolent el ressaltillo amb autoritat.

Aquí fem canvi de cordes i segueix en Ramon. El començament del quart llarg és un xic més vertical però aviat s'arrampa i només és qüestió de cercar les xapes, que aquí allarguen una mica més i, a més, n'hi per la vora d'altres vies que van més o menys pel mateix indret.

 En Ramon a la quarta tirada.

La darrera tirada va a buscar la fissura. A continuació es passa a la paret de la dreta amb un pas més vertical. De seguida la cosa es suavitza i arribem al cim del Gorro Frigi, amb reunió a la creu.

 Al tram vertical de la darrera tirada.

Per la Clàudia ha estat una altra bona experiència! I, la veritat, és una via ben guapa, equipada per no haver-se de preocupar. El descens ara és un xic més delicat del que era. Nosaltres hem desgrimpat un bon tros, fins la placa més vertical amb la xemeneia al costat. Aquí hem passat la corda i l'hem fet servir per ajudar-nos. El mateix hem fet a la següent instal·lació i després ja només ha tocat anar fent, apretant el cul una mica al flanqueig final. Després, baixada per la canal fins al camí i una altra passejada fins al monestir. Total, una matinal més que ben aprofitada!

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Més Palomera


He estat una colla de dies sense activitat per diversos motius. Avui però teníem ganes de tornar a sentir la tibantor als avantbraços i, sobretot, cremar adrenalina acumulada després de dies i més dies on els neandertals han estat causant-nos diverses incomoditats. Tocarà agafar paciència, però ens en sortirem!

A la Palomera s'hi conjuga una aproximació una mica més llarga del que la majoria considera acceptable (que avui ens va prou bé per esvair els mals pensaments) i vies llarguetes i prou maques. També són exigents pel grau proposat, però això ja se sap que és només orientatiu. Només cal apujar-ho una mica i ja està. Avui hem començat per la Na Fent (IV+), que encara faltava a la col·lecció. Passets delicats al principi i anar gaudint després.

A Na Fent.

A continuació hem repetit La Güena de los Güenos (V+). Primeres xapes d'aguantar la respiració en algun punt i després un festival d'escalada plaent.

A La Güena de los Güenos.

Després d'aquesta hem anat a veure Las Tetas de la Meteoróloga (V+). Aquí s'ha de tibar una mica bastant, però la via no defrauda i resulta ser també molt recomanable (6a).


Per variar, tots dos a  Las Tetas de la Meteoróloga. Desconeixem qui era
però segur que als aperturistes els va agradar: la via és ben bona!

Força més difícil és Individualismo Colectivo (6a) que va just a la seva dreta. El començament és vertical i amb passos ben llargs tibant-li força. Després ve una zona més suau seguida d'un ressalt ben vertical on hi ha un l'altre pas de la via. Jo he anat un xic per la dreta i poc a poc he anat pujant fins trobar la següent xapa on les dificultats baixen notablement. Més que collada de grau, però xula. Val la pena posar cintes i deixar la primera passada si no et vols obrir el cap, però.

En Ramon a Individualismo Colectivo.

I d'aquí ens n'hem anat avall. En Ramon ha oblidat una corretja de la seva gossa i quan hi tornarà d'aquí dos dies ja no l'hi trobarà. Si algú l'ha vist...