Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Llorenç del Munt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris St. Llorenç del Munt. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de febrer del 2021

Sibarit: Qui no té memòria...

 ... torna a pringar! Jajaja, no és ben bé això, però s'hi acosta, ja veureu. Avui l'Ernest proposa d'anar a la Placa Sibarit. Jo hi havia estat fa molt de temps, però no recordava gaire res i menys on m'havia posat.

Quan arribem hi ha gent a la zona de la dreta, però queden un parell de vies per escalfar prou bé. Ens posem a L'Insuportable Pes del Cul (V+) i després a El Vuelo del Dória (6a+).


Un V+ (a dalt) i un 6a+ que serveixen per escalfar i més.

El Pes es fa prou bé, però s'ha de tibar una micarrona. Baixant poso cintes a El Vuelo i com que gairebé em deixo passar la darrera he d'agafar-me a la roca per remuntar una mica. Sort, perquè després hagués patit bastant... Si saps la seqüència, es fa prou bé, però aquí cal apretar força més que abans!

Després d'aquí anem cap a l'esquerra i m'acabo posant a Chico Celoso (6b). Aquí me les veig i me les desitjo per anar moure'm ni que sigui a poc a poc. Penjant-me moltes vegades a la primera acabo veient alguna forma de sortir. Repeteixo procés a la segona, ja més senzill i també més amunt. De la tercera a la quarta hi ha una excursió de mil parells de collons (un alien molaria: nota mental per una possible tornada) tot i que és relativament senzill. Després ve un mur vertical, però d'anar fent i la traca final un bon desplomet final, on s'han d'encertar alguns cantos no massa bons i tenir la voluntat de tibar d'ells malgrat tot.



A dos llocs de Chico Celoso.

Amb la info de la meva ascensió, l'Ernest la treu, esbufegant fort als primers metres. Després m'hi torno a posar i fallo a la primera. Torno a baixar i ho torno a provar. Així uns quants cops fins que he trobat la manera i he seguit amunt. Vaig fent i em planto al desplom final. Aquí em mentalitzo de que no puc fallar! Però les forces són les que són i m'acabo penjant... grrrr caldrà tornar-hi algun dia, quina mandra!

En el procés m'he arrencat pell del dit mig de la mà esquerra i això fa que la cosa acaba aquí. Malauradament me n'adono quan he fet alguns metres de la Plitic i Pbum (6b) en top rope i això faci que l'Ernest li hagi de fer un segon pegue...


A Plitic i Pbum...

Un altre dia tocarà provar algun dels altres 6a's que hi ha a la zona. I, en tot cas, fer memòria per no repetir errors: la darrera vegada ja vaig tenir els mateixos problemes a les mateixes vies...


dimarts, 12 de juliol del 2016

Gruyere


El Gruyere no és un formatge que m'agradi massa... En canvi, el sector on hem anat amb en Ramon i en Santi aka Lolo, és ben interessant! Interessant vol dir això, que té interès, no pas que jo hi tingui gaire feina abastable. Però anem a pams!

El sectoret té una aproximació gens menyspreable però, a diferència d'altres llocs, això no garanteix la solitud... A canvi, al cap d'una estona hem estat fresquets i fins i tot massa: de fet, hi havia torns per posar-se coses de màniga llarga! Ja ho diuen que és una zona fresca, ja. A més avui hi ha ajudat l'entrada d'aire fresc que sembla que anunciaven...

Total, que hem arribat al sector amb poques possibilitats de fer alguna cosa pels nostres propis mitjans. Hem començat per l'únic quinto que hi ha, la Pa i Trago (V+).

A Pa i Trago, la única que he encadenat avui...

Després, en Santi ens ha muntat la Parèntesi (6c), sense res més per escalfar. Total, que decideixo posar-m'hi en top-rope i axí ha sortit a la primera! Algun pas plaquero, dels de ai-ai-ai al mig, després d'una zona amb forats que acaba en una placa un xic tombada però sense res. Després cal anar un xic a la dreta i mantenir-s'hi fins que no hi ha més remei: obrir-se en díedre i anar a buscar els forats que apareixen cap a l'esquerra. Són bons, però no pas per tirar coets i desploma de pebrots. Total, que anant de forat en forat aguantant encara que no fossin maravellosos m'he plantat a la reunió. Ara, encadenar-la de baix seria una altra història...

A Parèntesi, que ha sortit a la primera gràcies a la info
cantada pel Santi -però en top-rope.

Després ens ha montat la Ganyon (6b+) i hem fet el mateix sistema: top-rope. Aquí m'he liat a la sortida de les dificultats i, en comptes d'anar per la dreta he volgut anar tot recte... i m'he hagut de penjar! A l'entrada, però, et jugues una bona galeta: xapar la segona té un polvo que deu n'hi do. Quan es xapa es pilla canto bo i cal anar de pressa a pujar peus... i, més amunt, mantenir-se a la dreta! Excepte l'entrada, que fa pànic, hi veig possibilitats.

 A Ganyon. Avui aprofito per sortir a les fotos :)

A continuació el Santi s'ha posat a Raons de Pes i ha caigut quan ja sortia de les dificultats. Es veu una via guapa, guapa. No ens hi hem posat perquè la veig fora de les meves possibilitats. De fet, a aquestes alçades ja no m'atreveixo a fer res més de primer, perquè vaig ben embotifarrat. Així que, per acabar el dia, encara li fem un top a la segona més senzilla, que ara ha quedat lliure, Punt Vermell (6a). Dir que està sobada com un marbre seria quedar-se curt...

En Santi, lluitant la Raons de Pes.

I després d'aquestes vies i de veure com altres cordades anaven fent les seves -tot i ser un dia a la tarda el lloc estava concorregut... no vull ni imaginar-me el que passa un cap de setmana- hem decidit que la feina ja estava feta i hem enfilat el camí de tornada. El sector es pot merèixer alguna visita més, però caldrà portar un Lolo que ens les prepari...

dijous, 8 d’octubre del 2015

Més sardines xiques


Aquesta tarda hem tornat a la Sardineta perquè l'altre dia ens hi vam deixar feina per fer i perquè el lloc s'ho val. Encara que les vies són curtes, són ben guapes i la roca és ben bona -allà on s'escala. Que el grau sigui santbenedictí no importa si es tracta de gaudir del gest, que és justament el que busquem!

Hem començat a escalfar amb una via que l'altre dia no vam fer l'altre dia, la Usimàndries (V+). Comença per l'esquerra, com si fessim la Cazo Grande. Després de la primera xapa, se'n troba una altre amb tendència a la dreta. La via després flanqueja uns metres més per cercar el lloc més assequible per entrar a la zona de roca clara. Un cop fet aquest pas, és qüestió d'anar mirant, posant-se bé per no tibar més del compte. Interessant i maca! En Ramon s'hi ha posat per sota i se n'ha sortit la mar de bé -inflat, però, content!

 Una bona via per escalfar, la Usimàndries (V+).

Amb aquesta ens hem donat per escalfats i he proposat tatxar feina pendent de l'altre dia. Primer, la Via del Yankee (6a+). Mig recordava la manera de superar el pas, però no ha estat suficient! Des de la barra de pa cal pujar peus fins agafar la bústia d'esquerra que permet xapar. A la dreta queda una bústia i una pinça bona un xic més a la dreta. Aquí no s'han de pujar peus, sinó moure'ls a la dreta per sota de la panxa. Després, un forat deixat per una pedra no molt bo, però que pinçat i tibant cap a la dreta permet pujar peus. A partir d'aquí, uns passos d'equilibri per xapar i aguantar més amunt. He arribat a la R ben inflat, i això que no l'he encadenat, tot i que he fet tota la tralla des de sota. Renoi!

La Via del Yankee (6a+), que se m'atravessa!

Amb la moral baixa, poso les cintes a la part de dalt de l'altre deure pendent, la Mirage (6b). Amb el resultat de la d'abans i sent aquesta teòricament més difícil, opto per tornar a fer-la en top-rope. Ha sortit pim-pam i decideixo que li faré un pegue des de sota. Entremig, en Ramon l'ha provat en top-rope i se li ha resistit la zona al voltant de la llastra. En el meu intent definitiu vaig fent, anant a la idea per la zona vermella, tant que quan ha sigut l'hora de xapar la segona no em podia deixar! He tirat amunt sense fer-ho, arribant controlat a la tercera. Després, amb els moviments apresos (de la llastra a la bústia de dalt, pujar peus i lateral de dreta) he passat la zona dura en un moment i he pillat el mega-forat salvador. Només resta superar el sostret, que no té massa dificultats. Menys mal que aquesta ha caigut, que si no...

 No ho sembla, però desploma i no és broma...

Engalomada!

Per acabar, encara ens hem posat a la Blackout (6b), a la roca de més a la dreta. Des de sota la vaig totalment desfassada. Després, còmodament penjat, vas descobrint coses que ho fan possible... La vaig muntant, tocant molt de ferro a la part de baix. Els alejillos de més amunt em posen a prova, però van sortint coses. De fet, és ben guapa! En Ramon li fa un intent en top-rope amb les darreres llums del sol però aviat abandona. Jo n'hi faig un altre i li vaig trobant possibilitats. Els més durs són els metres al voltant de la primera i fins la segona, on cal apretar de valent. Després, sabent on anar, es pot anar fent. Ara bé, això no treu que en altres indrets segurament fossin més generosos a l'hora de graduar-la! Potser algun dia pot sortir...

 Als primers metres de la Blackout, amb la llum rogenca
que ens acompanya.

El dia s'acomiada mentre fem les darreres tibades.

Hem tingut una tarda de bon temps. A les fotos ja es veu que hi havia una negror amenaçadora durant una estona (i que ens hagués anat bé d'excusa per abandonar la feina després del fracàs de la del Yankee), finalment el cel s'ha anat netejant. Després del meu top-rope a la darrera via s'ha anat fent fosc i encarem la baixada. El frontal ha fet servei, tot i que hi ha qui pot prescindir-ne sense més, pel que sembla :)

dijous, 24 de setembre del 2015

Sardineta


Aquesta tarda ens n'hem anat a St. Llorenç, a la Sardineta. Gràcies al GPS l'excursió per Matadepera ha estat mínima i ens hem plantat a lloc (41.626591, 2.020908) de forma eficaç. Com que avui és la Mercè, el carrer és ple a vessar de cotxes... Ens entra cangueli, no sigui que ens haguem de barallar per les vies -a més, just davant nostre puja una parella amb material d'escalada... Però no: a la Sardineta hem estat sols!

Comencem per la Cazo Grande, V. Inicialment pensava que aniria pel díedre, però no: l'itinerari és atrevit i passa a la paret vertical de l'esquerra, amb bons forats, però un pas per entrar-hi. L'inici de la via és un tram arrampat, trencat i sense assegurances, fet que li posa un puntet...

 A Cazo Grande.

A continuació anem a la veïna de l'esquerra, la Crossroads (6a). Aquí s'ha de tibar fort per superar el sostret d'entrada i s'ha d'aguantar a la magnífica placa de forats. N'hi ha, però no tots bons!

  A Crossroads, després del sostret

D'aquí hem passat a la paret de la dreta, a fer la Jutzpah (6a). Tram senzill fins a sota la zona desplomada (fins que no hi ets no ho sembla!). Després s'ha de trobar la forma de superar la panxeta, cosa que m'ha costat una mica... Cal tibar d'un invertit per caçar bon canto a sobre. Després, pujar peus i crux superat! La resta, més senzilla i amb bona presa.

  A la  Jutzpah.

Després hem atacat la Via del Yankee (6a+), caracteritzada per una barra de pa a sota una panxeta. Aquí hi ha un pas interessant: tibar de la barra i anar pujant peus fins abastar canto suficient per l'esquerra. Després una bona bústia d'esquerra permet xapar. Pujar els peus a sobre del desplom té el seu truc: jo he anat per una pinça a la dreta i una altra de dolenta a l'esquerra i m'he quedat en terra de ningú. El Ramon em pilla i m'ho miro... I sí, és així. Només cal pujar el peu esquerre abans i aguantar amb les merdetes de mans que es troben. Per sort es poden pujar peus gradualment fins agafar millor canto. Després, molt més tranquil, però mantingudet fins la R. Molt bona via!

  Sortint de les dificultats a la Via del Yankee.

Per acabar, hem fet la Blackout (6b), aprofitant la corda per dalt. Passets d'equilibri a la zona de roca vermella per abastar unes bustietes ja a la roca bona. Un passet fins agafar la llastra característica i d'aquí una bústia bona de dreta i una de roma a l'esquerra. Rebot amb esquerra a una de millor, dreta a la roma i a una regleta per pujar peus i abastar un bon cantet diagonal avall que no és evident de veure. Després bon canto i ens plantem sota el sostre. Superar-lo no és difícil, especialment amb les preses magnesiades. Hi ha opció per la placa i en bavaresa.

 Un passet llarg a Blackout.

Després de que la faci el Ramon, jo li torno a fer un segon intent en top-rope per encadenar tots els moviments. Queda llesta per sentència un altre dia!

dijous, 30 d’abril del 2015

Sibarit !?


Avui hem anat a la plca Sibarit amb en Ramon. Hem quedat a Terrassa i ens hem acostat a la paret, on jo havia estat una vegada fa força temps. Aquella vegada ens vam quedar a les vies de la dreta de tot i vaig encadenar la Mono Pestoso a vista, per tant avui tenia altes aspiracions... Dic tenia...

Hem començat escalfant a la Nas de Mocs (V+). Terreny verticalillo i més complicada del que podria semblar. En Ramon s'hi posa amb la corda per baix i triomfa.

Escalfant a Nas de Mocs.

A continuació hem aprofitat l'avinentesa per fer la #13 (6a). Algun passet de mirar-s'ho i encertar el canto bo. Ja diuen que l'escalada a vista és difícil per aquí...

Escalfant més a la #13.

Després hem anat cap a l'esquerra a buscar projectes nous. Buscant la Pagès Urbà (6a+) me l'he saltada i ens hem posat al peu de la Plitic i Pbum (6b). M'ho miro i m'ho remiro i no  veig manera d'aixecar els peus de terra... cosa que no hauria de passar en un suposat 6a+, però ja se sap... 

Total, que proposo moure'ns una via més a l'esquerra i posar-nos a la següent. Aquesta ha resultat la Chico Celoso (6b). Aquí l'entrada també és prou curiosa. Primer ho intento per l'esquerra i aconsegueixo xapar la primera des d'un monodit. Després m'ho miro millor i veig com entrar per la dreta, amb més comoditat (relativa): pas de decisió amb peus dubtosos i quasi res de mans per anar a buscar un bec raonable i una pedra negra. Pujar peus i agafar una bústia bona de dreta i una rebava cantelluda per l'esquerra. El forat gran que atreu a l'esquerra és dolent i acabo xapant com puc i penjant-me. A partir d'aquí la cosa es tranquilitza, però hi ha un bon aleje entre la tercera i la quarta, que fa vibrar, especialment tenint en compte el pa que donaven més a sota... Més amunt un muret agradable i la panxa final, on cal encertar: un xic per l'esquerra. A sota penjo la única foto digna, perquè a les altres estic penjat com un pernil. L'he trobat mooolt difícil a vista!

A Chico Celoso.

En Ramon a la mateixa via.

Després de que la fes en Ramon, li he fet un top-rope i ha sortit. Però fins la tercera xapa hi ha tomàquet del bo i al desplom també -sobretot si s'ha d'arribar a l'anella amb dignitat per posar la cinta a la R. En fi, coses que passen!

Aprofitant la instal·lació, li fem un top-tope a Plitic i Pbum (6b), per cert equipada per un vell conegut. Finalment li he tret l'entrellat a l'entrada: un invertit per l'esquerra permet estirar-se un munt i, pujant peus, pillar un bidit merdós de dreta, dues regletes progressives per l'esquerra, una rebava en un forat gran incipient i tirar-se a una ganda lateral de dreta en arenisca vermella. Després, anar fent. Crida l'atenció que cal passar una bauma i sortir-ne gairebé per la dreta després d'entrar-hi per l'esquerra. Després, un mur amb algun passet i novament una traca final interessant al desplom, que no surt a vista en top-rope... 

Tibant a Plitic i Pbum.

Total, que avui he tibat de valent -que és del que es tracta- en vies prou guapes. El grau no el regalen, però això és secundari. Segurament aquí es segueix la regla santbenedictina. Les vies no estaven gens marcades. Això i el fet que haguem fet baixar alguna coseta segurament indica que no és una zona massa popular, que ja està bé. Hi tornarem!

dijous, 29 d’abril del 2010

Aresta dels Cavalls


Després de la sortida de reconeixement de l'altre dia, avui hem anat amb la Cristina a l'Aresta de la Roca del Salt dels Cavalls. Per ella ha estat un regal d'aniversari i és que avui ha fet anys! La ressenya de la via està aquí, i hem seguit la mateixa estratègia que en PGB empalmant els dos primers llargs, però no avancem aconteixements.

Aquesta vegada hem trobat can Robert a la primera -el que fa portar un bon mapa- i ens hem plantat al pàrking sense contratemps. Llàstima que es perdi tant de temps travessant Terrassa! Del pàrking, amunt! Puc confirmar que anant amb els trastos, la pujada es fa més feixuga :)

Començo la via a l'esquerra d'un diedret, seguit les xapes que es van veient. El fang és raonablement dur ;) i va aguantant. Malgrat tot, la Cristina veu com van baixant cosetes de les que ni me n'adono. El terreny obliga a mirar molt bé on agafar-se, però no té altres complicacions dignes de menció. Veig una reunió a l'esquerra i la xapo amb una cinta ultra-llarga. Després m'adono que la línia de spits segueix per la dreta de la R i trec una cinta anterior per alleugerir el fregament. Aquí hi ha un tram més vertical on cal estudiar bé la consistència del fang, que no inspira massa confiança -tampoc n'inspiren massa alguns spits posats en còdols molt sortits... No em vull imaginar la via abans del retroequipament!

El cas és que s'arriba a la reunió en terreny ja força tranquil. Portava 12 cintes, he deixat de xapar algun spit i me n'han sobrat algunes: per tant, deuen haver-hi unes 12 assegurances :)

Atacant la primera part de la via.

Els darrers metres del nostre primer llarg (LL1 i LL2 de la ressenya)

El següent llarg és una rampa senzilla on s'hi troben 5 spits. L'entrada a la reunió és verticalota i cal buscar la zona més compacta per anar trobant bons còdols que han aguantat.

El darrer llarg fa la seva impressió, vist de la R. L'inici va per un desprendiment que no inspira confiança, però aviat s'arriba a una successió de spits. Els passos no son massa complicats (V), però la roca obliga a mirar molt i molt, no fos cas que et quedis amb un tros de díedre a la mà, et mengis algun còdol o qui sap què. Al final del díedre es surt cap a l'esquerra i es supera un petit llavi per arribar a una savina amb un spit. Jo he seguit amunt fins al cim, però abans he hagut de tibar de valent en un pas força difícil per superar el darrer ressalt. La reunió cimera està posada en un lloc força peculiar (el perquè és una incògnita), doncs obliga a penjar-se al ressalt, però he preferit no acabar d'arribar a la instal·lació de ràpel per poder comunicar-nos. Això ha estat difícil per culpa del vent, però ens hem entès i al cap de poca estona, la Cristina estava al cim, contenta d'haver fet la via més llarga (probablement) de la Mola.

Sortin de la darrera R... Quina por!

Sortint del llavi de després del díedre

Al cim...

Per baixar cal fer un ràpel d'uns 30m. Nosaltres anàvem amb corda simple de 70 i n'ha sobrat un munt. La corda simple ha fregat un xic en empalmar els dos primers llargs, però ha estat suportable. Val la pena dur cintes llargues.

La baixada, sense contratemps i a casa a l'hora prevista. Què més es pot demanar?

diumenge, 18 de gener del 2009

Castellsapera


Avui hem fet una sortida amb la família. Hem fet una ruta circular al parc de St. Llorenç del Munt, una joia mig desconeguda per mi. Hem començat la ruta a la Barata. Hem seguit la carretera uns centenars de metres fins trobar un corriolet que surt a l'esquerra, enfilant-se per un bosc força agradable. El camí passa a prop del Forn de Calç de les Cantarelles i segueix pujant fins a prop del Collet estret.

Montserrat, imponent com sempre

Aquí hi trobem un encreuament i seguim per la dreta, per un camí més planer que volta el cim de Castellsapera per la banda oest. Si estem atents veurem un corriolet a la dreta que mena a una canal que ens permet pujar als dos "cims": el principal, SW, on hi hem trobat un pessebre i el que s'extén cap al NE. Per arribar a aquest darrer podem fer-ho directament des del collet o, per als més xics, per una canal que vé del vessant SE que s'agafa una desena de metres més avall.

La grimpada, tan esperada per alguns, per arribar al cim NE

Al cim del Castellsapera

Hem baixat per la canal del vessant SE, i hem flanquejat la base de la muralla fins trobar el camí principal. He fet una ràpida escapada per veure l'entrada de l'avenc de Castellsapera (fins i tot diria que el vaig fer a la seva època). Després hem seguit fins al Coll de les Tres Creus i hem anat baixant pels Graons de Mura fins arribar al pàrking de l'Alzina del Salari (on vàrem aparcar aquest dia). Com que hem deixat un cotxe aquí ens hem estalviat la tornada, per la carretera, pesada i perillosa.

Els expedicionaris


dilluns, 21 de juliol del 2008

Placa Sibarit


Aquesta tarda hem organitzat una romeria (en Ramon i la seva Rosa, la Gemma i la Judith i la meva Rosa i jo) cap a la placa Sibarit. Com que era la primera visita a la zona, ens hem liat per arribar-hi, malgrat l'abundant informació que hi ha arreu. La ressenya, entre altres llocs ,està aquí.

Hem començat per la Pa las niñas (V). Després, Nas de mocs (V+) on la meva Rosa ha passat saltant...

La meva Rosa, passejant-se per nas de mocs.
El Ramon a nas de mocs i la Judith a pa las niñas (com no!)

La Gemma, a nas de mocs.
El Ramon, vigilant atentament la seva Rosa al dificil començament de pa las niñas

He seguit per El vuelo de Doria (6a+), on ja s'ha de tibar un xic més (la meva Rosa, amb algun repòs, també l'ha feta i tan ample!) i l'insuportable pes del cul (6a). Diria que el pes és més difícil que nas de mocs! (Efectivament, com diu en PGB al comentari)

Per acabar, m'he posat al mono pestoso (6b/+), que també ha sortit a vista. Tibant i bufant fort, això sí!
I jo mateix, tibant a mono pestoso!