Montbrú Vell

Avui amb en Manel hem fet una matinal ràpida a Montbrú Vell. Hem començat pel díedre de la dreta de tot, la Valquiria (V).

A la primera del dia. El diedret no tan facilet.

A continuació hem aprofitat que la reunió és propera (la guia diu que és la mateixa, però no és així) a la de la Xirimiri (6b) i aprofitem per fer-li un top-rope.

Després li faig un pegue des de baix i surt. Al principi hi ha uns moviments xulos que es deixen fer prou bé. Hi ha una zona dura al voltant de la tercera xapa. Aquí es xapa bé des de la fissura. Després toca moure's un xic a l'esquerra, fer una remada fins a una regleta/pla dolent i pillar un lateral prou bo com per moure's amunt. Es surt un xic per l'esquerra també per xapar la darrera i terreny suau fins la reunió.

Lluitant el 6b a tope!

Ens n'hem anat cap a l'esquerra, a fer la Porca Misèria (6a). Sobre el paper semblava senzilla, però la realitat és que m'ha costat bastant, sobretot a l'indret on la via se'n va cap a la dreta. Jo he pujat recte i he flanquejat després, cosa que m'ha obligat a fer filigranes. Si es flanqueja abans, la cosa és molt més suau, de fet els peus t'hi porten. Per un moment m'he ofuscat, jeje. Abans d'això també hi ha feina fina a fer, especialment perquè la roca és dubtosa en algun punt. En Manel l'encadena la mar de bé. Tot i això ens ha semblat dura!

Un 6a que ens ha fet suar una mica més del compte...

Aprofitem la baixada per muntar el 6b de la dreta, la Vacagare (6b). Baixant m'he mirat una mica els passos i l'he encadenat a la primera. Toca apretar una mica en un parell de punts, però es deixa fer raonablement bé. El soci també l'encadena, en top-rope.

Tibades franques a la xxxxx.

En Manel es despenja per la veïna de la dreta Vafanculo (6b+) i hi posa les cintes. Jo faig un tast en top-rope perquè es veu impressionant i no tinc clar que pugui sortir-me'n fàcilment. La veritat és que la via és preciosa. El començament és plaquero, tècnic, però d'anar fent. Aviat es pilla el canto invertit del sostre i, sorprenentment, es va fent prou bé. Cal moure bé els peus, especialment al darrer tram, sense pujar massa, fins i tot amb tendència a baixar. Ara ve un tram on el canto invertit és rom, cal fer una remada fins al punt on és bo. I ara ve el crux. Em costa un munt veure-hi possibilitats, però al final ho veig: esquerra a la bavaresa invertida, mà dreta a un bec a la dreta del diedret vertical, pujar peus i creuar mà dreta a un punt on la fissura invertida del següent sostret és bona. Ara toca moure els peus cap a l'esquerra, pillar un lateral dolent i un de bo després de rebotar-hi. I la cosa està salvada. Sols queden alguns moviments que es deixen fer -tot i que s'han d'estudiar!

En Manel ho intenta en top-rope però ho veu llunyà. Jo li faig un segon pegue en top-rope i surt tot fluid. A la propera tocarà intentar encadenar-la.

La darrera del dia, un viot!

Amb aquests set pegues ja em dono per satisfet. Pleguem trastos i ens n'anem ben d'hora a casa, que ja era el tracte!

Montbrú Vell

Avui he tornat a sortir amb el Ramon després de molt de temps. Ens n'hem anat a Montbrú Vell perquè no teníem gaire temps disponible.

Hem començat per la part de la dreta, amb Ayden (V+). Una via estranya, exigent, amb roca dubtosa a una bona part del recorregut. No ens ha agrada gaire.

A la primera del dia.

A continuació, em poso a I l'Encant de la Morena (6a). Aquesta és més agradable que l'anterior i no és evident que sigui més difícil.

La Morena... més dura, però més agradable.

Tinc ganes d'una mica més de marxa i em poso a la #32 (6b). Li faig un pegue a vista i no veig gaire com resoldre la zona desplomada. Em penjo i ho vaig estudiant. Poc a poc vaig muntant-la fins dalt controlant els passos. Després li faig un pegue i surt. Té un tram ben exigent i s'han de tocar diverses zones on la roca no és especialment atractiva, tot i que ha aguantat tot. Després de la zona desplomada, la sortida és una mica per l'esquerra. Després s'ha de creuar cap a la dreta per sota el sostret i ja és força més senzill fins la reunió.

El projecte del dia!

Mentrestant el Ramon s'ha posat a la Valquiria (V), on s'han de fer alguns moviments alpins i les xapes queden bastant a desmà pel que he vist a fer-li. Jo no m'hi he posat pas.

Escalada atlètica!

Després el Ramon ha fet la Montescaya (V), amb alguns dubtes i una caiguda. Però l'ha lluitat fins al final.

El Ramon, a Montescaya.

Jo he fet la variant directa, Variant Montescaya (6a). Aquí hi ha uns primers metres exigents, amb presa xica, i cal apretar-li. Després, anar fent, comú amb la Montescaya.

Baixant monto un top-rope a Higolechorrea (6b+) i li faig un tiento. Els passos van sortint fins la darrera xapa, però hi ha tomàquet del bo! I a la darrera m'ho he hagut de mirar moltes vegades per trobar una sortida digna: estirada per pillar un forat invertit d'esquerra, pujar molt peu dret i aguantar mà dreta a una nyapa vertical. Bufffffff

Se'ns fa fosc i busquem el camí de baixada, sort que és curt.

Avui hem hagut d'apretar de valent per moure'ns per aquí. Serà la manca de costum.

Montbrú Vell

Avui he sortit amb en Pep i un company nou, en Manel. Fa relativament poc que ha retornat al món de l'escalada i tiba amb força! Ens n'hem anat a Moià, Montbrú Vell Dreta, segons la notació de la guia.

He de dir que crec que no hi havia escalat mai mai aquí, cosa que té delicte! Hem començat amb Guirigall (V+). Un pas cabronet d'entrada i després anar fent, gaudint de bon canto. Molt xula!

A la primera del dia, a l'ombra!

Després hem fet la Liatroques (6a+). Aquí també hi ha uns passets a l'entrada, però la feina és més amunt, on s'ha de fer alguna remada per tal de sortir de la zona desplomada. I, per acabar-ho d'amanir, a la part de dalt hi trobem una placa fina, fina, que sembla que es resol una mica per la dreta, però en plan aiaiai. Molt guapa també.

 

A Liatroques ja hi ha més feina... Molt xula també!

Baixant posem cintes a Pica-Puces (6c) i li faig un top-rope per veure de què va. Ràpidament està vist: hi ha una entrada molt bloquera, amb una fissura ampla de molt mal treballar, on s'han de fer treballar alguna regleta roma i alguns plans a la part de l'esquerra fins poder posar el peu sobre un bonyet. Superada la primera xapa, la via és qüestió d'anar fent. Llàstima perquè l'entrada és molt desfasada respecte a la resta, que no deu passar de 6a, si hi arriba. No n'hem fet fotos, som així de xulos!

D'aquí hem anat cap a la dreta, a fer la Trampera de Ratera (6a). Una placa curiosa, on s'ha d'anar treballant força, amb algun moviment poc evident. A mitja via et mous cap a la dreta i venen uns metres suaus amb una apretada final ben xula. Via curiosa!

Gaudint del sol a Trampera de Ratera.

Per acabar, anem més a la dreta a buscar algun pi que faci ombra i ens posem a La Fissura de la Rossa (6a+). Aquesta està una mica més sobada i, a més, és més dura. Anar fent fins a la fissura horitzontal. A partir d'aquí no és evident com continuar: la guia sembla indicar que va per la dreta, però no hi ha cap més assegurança fins la reunió i, com a mínim, hi ha uns primers metres d'infart. Jo he sortit bastant recte i m'he trobat ajuntant-me amb Ayden i aprofitant la seva darrera xapa. Baixant m'ho he mirar per la dreta i m'ha semblat factible però dur i amb una excursió molt exagerada. Tal com l'he fet he hagut d'apretar força, m'ha semblat dura pel grau!

Fent la Fissura de la Rossa.

En Pep ha optat per no posar-se a aquesta darrera. I ha fet bé perquè costa i perquè ara ja queia una solana que Déu n'hi do! En tot cas, ha estat una matinal molt bona, en bona companyia, en un lloc nou!!!