Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Garreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Garreta. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de maig del 2022

Tatxant projectes a Garreta

Feia dies que en Pep tenia ganes de conèixer el sector de Garreta i avui ens hi hem acostat. Jo hi tenia feina pendent i avui ho he tatxat, però no avancem esdeveniments!

Ens plantem a peu de via i li explico les vies al company. Ja sap que només hi ha un 6a per escalfar així que ens hi posem. Ara que l'he fet unes quantes vegades ja no m'hi atabalo massa: ja sé on hi ha més feina i on menys i La Trampa de la Rampa (6a) serveix per escalfar sense cremar massa. En Pep s'hi posa en top-rope perquè té por que després les forces l'abandonin... cosa que no faran pas, avui!



Escalfant al 6a. Encara hi tocava l'ombra, però avui s'hi estava bé!

Seguim amb Super Pac (6b) just a la seva dreta. Aquí toca tibar bastant més, amb alguns llocs on s'ha de saber llegir l'itinerari. Jo l'havia feta el 2019 i avui no recordava gran cosa, així que ha tocat esforçar-se. Sí que recordava que l'entrada a la reunió tenia el seu què! I, efectivament, m'hi he estat una bona estona: tenia les anelles a tocar però no hi havia manera d'arribar-hi! Ha sortit, però!




A Super Pac.

La progressió de dificultats ens porta al primer projecte pendent, Òmicron (6c). Li faig un pegue en plan tranqui, posant cintes i penjant-me per recordar com anava la cosa. Després en Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb algun repòs. I ara, l'hora de la veritat! Resolc el primer crux, el de les gotes d'aigua, sense massa dificultats: estirada fins les gotes de mà esquerra i dreta, pujar peus i estirada a una punxeta d'esquerres que permet sortir amb peus raonables. Després, zona d'anar fent fins al díedre cec i fi on hi ha el tomàquet. Primer unes contorsions per pillar un rom pla d'esquerres i agafar una nyapeta vertical amb mà dreta que permet pujar peus a un parell de protusions. Mà esquerra a una regleta i dreta al canto boníssim des del que es xapa. Quan m'ho he mirat abans, he fet una remada amb parada intermitja a una gota d'aigua abans de pillar la presa bona amb esquerra. Ara però, em sento prou fort per arribar-hi directe... i ho faig, ben just, però! Després toca anar aguantant fins la reunió. Al sac!




A Òmicron, la darrera que s'ha obert al sector.

En Pep no té ganes de fer-hi cap més intent i jo estic una mica infladet perquè, tot i que ha sortit bé, he treballat fort al 6c. Reposo una estona i em poso a l'altre projecte pendent, Emperatriu Escalatriu (6b+). Fa unes setmanes ens hi havíem posat amb l'Ernest i el Pana (jo en top-rope) i em va semblar molt dura, així que no portava massa esperances... Al principi es va fent, fins a la zona on comença la festa. Uns passos sobre forats permeten arribar al mega forat que permet estudiar la continuació. Avui l'agafo en invertit amb la dreta i amb una remada de Déu arribo a pillar forat per l'esquerra. Els peus es poden pujar prou bé per pillar la fissura amb la dreta, novament pujar peus en plan aiaiai, agafar algunes coses romes fins un bidit que es pinça bé en un esperonet. Aquí es pot agafar aire per entrar a la reunió, que també té el seu què: jo hi he anat per unes regletes per l'esquerra. Encadenat!

En Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb dificultats molt puntuals en algun punt i poc més... I li feia por petar-se! El que sí que fa, és començar a fer una certa por perquè tot el que li proposo, ho fa!




I avui acabem amb Emperatriu Escalatriu, un bon 6b+ que surt malgrat la tralla prèvia!

 
I amb aquests cinc pegues jo em dono més que satisfet! He tatxat un parell de projectes i he fet un munt de metres gens senzills. I el Pep està més que content també!

diumenge, 3 d’abril del 2022

Matinal glacial a Garreta

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat a gaudir del matí glacial a Garreta. Les previsions eren de moltíssim fred, amb sensacions tèrmiques de molts graus per sota zero a Pirineu... Per sort, a Garreta s'ha estat prou bé, al cap d'una estona -perquè la primera via hem al·lucinat tots!

Que en plena primavera faci aquestes baixades de temperatura és sorprenent. També ho ha estat el mes de març, amb temps molt dolent durant molts dies, total per recollir uns poquets litres que són benvinguts malgrat tot. Hem tornat a Garreta, això ja sembla monotema. Però tots hi tenim algun objectiu i avui s'havia de buscar terreny relativament baix i arrecerat.

Comença l'Ernest, fort, amb Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que és on fa una mica més d'estona que hi toca el sol. Sort que hi ha un bon repòs abans dels passos finals que li han permès revifar els dits!


L'Ernest a  Invert Garreta. Escalfar, el que es diu escalfar no ho ha fet
gaire... Jo amb el plumes i tremolant!

En Pana no ha tingut tanta sort i s'ha glaçat fent En Ja i en Pa (6b) amb les cintes posades per gentilesa de l'Ernest, baixant de la que ha fet.

Jo he demanat que la deixin muntada per després, que jo començo suau, amb la Trampa de la Rampa (6a). Ja l'he fet un munt de vegades però avui m'hi he estat estona: cada dos per tres tocava buscar una posició còmode (que ja és dir) per moure els dits que em queden com glaçons perquè la major part de preses estan a l'ombra! Acabo dignament, però amb els dits entumits!

Fent, per enèsima vegada, La Trampa de la Rampa.

Els companys es posen a L'Emperatriu Escalatriu (6b+), a l'esquerra de Trampa. Es veu guapa i, sobretot, dura!



Els companys a L'Emperatriu Escalatriu.

Jo m'hi posaré més tard i faig En Ja i en Pa (6b). L'havia fet no fa gaire però no recordava gran cosa. Qüestió d'anar fent, procurant no inflar-se massa. Cap a la part de dalt, un canvi de pes per passar cap a la dreta a la placa final i una apretadeta perquè no he vist una regleta bona que ajuda a pillar un canto bo que permet xapar la R. Aquí ja s'ha estat bé de temperatura!



A En Ja i en Pa. Toca tibar, però es deixa fer!

L'Ernest ens munta App Slab (6c) que m'havia quedat pendent l'altre dia. La fa sense despentinar-se, com bon lolo! Després s'hi posa en Josep, en top-rope i falla on vaig fallar jo l'altre dia. Li canto el peu esquerre al bec i ell troba un canto d'esquerra que jo no havia trobat l'altre dia. Quid pro quo. A la vista de com està el panorama, decideixo que li faré el pegue "bo" a App Slab. Avui sí que ha sortit i m'he emportat un altre 6c al que li tenia moltes ganes! La part de baix l'he resolt molt bé, anar fent. Fins al muret que porta a sota el desplom. Aquí m'he hagut d'esforçar molt amb el xapatge i el pas de després -no m'hi he posat gens bé! Els passos del desplom els faig bé i la pujada de peus, també: dreta a la llastra en bavaresa, pujar peus molt, molt, peu esquerre al bec, moure mans llastra amunt i estirar-se a un canto d'esquerra que permet equilibrar i posar-se còmodament sobre un bon canto. Unes apretades més i ja està!



L'Ernest, a dalt, i jo a baix, fent (i encadenant, avui sí!) App Slab (6c).

L'Ernest li ha fet un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c). L'altre dia el va tatxar, però avui volia tornar-hi... i no ha pogut ser. Posant cintes hi ha un pas molt exigent per pillar un bidit on ha arribat molt malament. La resta, pim pam, perquè la té més que estudiada!


L'Ernest intentant tatxar novament El Roc que Emergeix del Bosc.

Per acabar la feina, jo li he fet un top-rope a L'Emperatriu Escalatriu (6b+) on encara hi havia corda i cintes -per sort! Passos d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà el tomàquet, amb un bon forat per mirar-s'ho. Toca agafar un bec lateral/invertit d'esquerra, pujar molt peus i pillar en bidit d'esquerres una fissura bona. Mà dreta al mateix lloc, esquerra a una fissura i dreta a un bidit traccionat en lateral des de l'esquerra per pujar peus. Un tram amb alguna rebava d'esquerra i una pinça en un esperó per la dreta. D'aquí s'arriba a unes regletes a l'esquerra que porten fins la reunió. M'ha sortit en top-rope fent-ho una mica diferent, movent-me cap a la dreta en direcció a la Trampa, però aquesta deu ser la forma "bona". M'ha semblat molt, molt dura! A veure si un altre dia!


Jo mateix, acabant la sessió en top-rope a L'Emperatriu Escalatriu.

I amb aquests pegues ens hem donat per satisfets. Al cotxe estàvem a 5º... no es pot dir que hagi fet calor!


dissabte, 19 de març del 2022

Garreta

Amb l'Ernest avui hem anat a buscar una matinal ràpida, esperant una finestra de bon temps berguedà. Bo, el que es diu bo, no ha estat, però hem pogut escalar i fer una bona colla de metres a Garreta.

He començat per la senzilla, La Trampa de la Rampa (6a), avui amb l'al·licient de posar-hi cintes. Com ja sé de sobres, serveix per escalfar i una mica més i tot, però ha sortit molt bé -i avui no m'he inflat!

L'Ernest prefereix començar una graó més amunt, amb Vici-Dron (6b). Ell la recorda estranya i estranya se li ha fet! Tant que ha hagut de fer-li un segon pegue per encadenar-la. Opto per provar-la des de baix i puc confirmar que és rara de pebrots, que vol dir, dura. Per sort, l'he encadenat a la primera, donant-ho tot, però. A la part de baix, aprofita alguna presa bona de Rampilles Pilles, allà on la roca és grogosa. Després toca anar improvisant, amb alguna cosa ben xica i molts laterals i moviments estranys. Quan has entrat a una mena de díedre final, la via ja està resolta, però queda una entrada a la R ben fina! 

 



A Vici-Dron, una bona via, però estranya de fer!

Després del pegue de l'Ernest em toca posar cintes i m'atreveixo amb Madame Manopié (6b). A l'alçada de la tercera xapa, quan no veia com seguir, veig una regleta clecada que m'indica que toca moure's a la dreta. Fet això, s'entre en un terreny un xic més suau que deixa respirar. Després s'entra en un diedret i no està clar si cal seguir-lo o sortir a l'esquerra, per la placa. Després de molta estona, tiro per la placa i em planto a sota un parabolt que està al mig d'un bony i torno a tenir dubtes de per on encarar-lo: esquerra? dreta? Al final tiro pel mig, tibant d'aresta esquerra i fissura dreta! Aquest tram m'ha demanat molt, però també he aconseguit encadenar a vista! Molt satisfet!

 




A Madame Manopié.

L'Ernest també la fa, sense despentinar-se. Quan baixa, se'n va a buscar el top-rope de App Slab (6c) a l'esquerra, perquè voldria provar-la, però primer en top-rope! Faig un pegue i vaig traient els moviments, penjant-me en alguns llocs. L'Ernest la fa sense massa problemes, amb indicacions meves que sembla que no són com ell havia fet la via altres vegades.

Després m'hi poso des de sota. Tinc els moviments de baix super-controlats. En un punt on hi ha una placa gris on toca anar a l'esquerra he d'improvisar una mica però me'n surto sense dificultats. S'entra a la fissura, on es pot reposar una mica, i en surto descaradament per la dreta. Sempre per la dreta es va pujant una zona fineta i toca superar un ressalt molt llis: jo he trobat una manera per la dreta, a pillar un dau que es pinça bé amb la dreta. D'aquí, flanqueig a l'esquerra i xapar la primera del marcat desplom. Una lateral de dreta, moure peus i anar a pillar el canto boníssim d'esquerra primer i de les dues mans després. Aquí m'he embolicat i he pujat els peus malament i m'he quedat pillat: m'he tirat avall!

 



L'Ernest, encadenant i jo lluitant App Slab. Queda pendent per un altre dia...

Crec que el que toca és agafar la llastra amb dreta (a la part de baix, on és bona), pujar peus amb l'objectiu de posar l'esquerre a una punxa característica, posant, quan es pugi la mà esquerra també a la llastra, més amunt, en bavaresa. T'has de quedar cargolat per estirar-te moltíssim fins una fissureta que baixa vertical i es pilla amb l'esquerra. Després t'hi pots posar bé i estudiar el que ve, que també té gràcia, però es deixa fer...

Queda pendent per un altre dia! Matinal molt ben aprofitada, amb 5 pegues a 4 viots, en el meu cas. El sectoret és xic, però dóna molt joc!


dissabte, 5 de març del 2022

Més Garreta

Diumenge passat van quedar deures pendents a Garreta i avui he convençut els companys per anar-hi. A més, donades les previsions de temps, ha estat una bona decisió. D'una banda, perquè com més amunt més fresca. De l'altra, perquè donaven pluja a les 12 i a les 12 han començat a caure algunes gotetes...

Ens plantem a peu de via amb el nou accés i en Josep posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a), la única que serveix per escalfar sense passar de 0 a 100 en pocs segons. Tot i això, a tots ens dóna feina!


Escalfant al 6a.

A continuació toca un 6b, segons la lògica, i jo em poso a Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que no tinc tatxada. Desploma, al principi, i s'ha de treballar. Com el nom indica, hi ha bastants invertits i laterals. Toca llegir molt bé com treballar-los i posar el pes com toca en cada moment per no prendre mal en l'intent. Miraculosament aconsegueixo fer-ho sense estressar-m'hi gaire i aviat estic a un bon repòs a la dreta, perquè la via canvia de cara. Aquí es fa prou bé fins un bon forat de mans on m'hi estic molta, molta estona, intentant esbrinar com continuar. Recte amunt sembla excessivament dur pel grau, però per l'esquerra no és evident. Ho provo recte i baixo, ho provo per l'esquerra i baixo. Tornem a començar! Al final, em decideixo per l'esquerra, tornant a la cara original. Aquí hi ha alguns passets fins però van sortint coses que permeten arribar a la R, entrant-hi per l'esquerra. He hagut de lluitar-lo, però ha caigut a vista!


Començant la festa a Invert Garreta.

Els companys prefereixen fer Super Pac (6b) primer. Després en Josep farà la Invert Garreta en top-rope, perquè l'escalada d'aquí avui l'ha inflat, i comenta que li costa trobar la manera de posar-s'hi. És ben cert!


En Josep a Super Pac...




... i l'Ernest a la mateixa via.

Quan torna a ser el meu torn, em poso al projecte del dia, Rampilles Pilles (6c) que fa massa que està pendent. M'hi poso posant cintes, pensant que, en funció de com m'hi trobi, ho donaré tot posant cintes o bé em reservaré per un altre pegue. Però vaig pujant amb seguretat. Faig el pas difícil amb solvència i xapo amb relativa comoditat. I els moviments següents, també, així que em planto al lloc on vaig fallar l'altre dia sense problemes i xapo còmodament. El slab final també el resolc a la perfecció i queda encadenada, al final!


 
Al final, m'he emportat Rampilles Pilles!

L'Ernest es posa a la via nova, Omicron (6c) oberta fa poc, just a la dreta de la Rampilles. La fa a vista amb una soltura tal que jo m'atreveixo a fer-li un pegue des de sota, per si sonés la flauta... La flauta no ha sonat perquè m'he hagut de penjar a la quarta o cinquena xapa perquè la sortida no m'ha semblat gens evident i, a sobre, la següent queda llunyana. Al final he hagut de xapar amb la canya i tot! Més amunt, al crux de debò, no li he vist color a la primera i he hagut de tibar en A0. La resta, sense massa complicacions. Baixant, però, li he tret l'entrellat a totes dues zones... queda pendent per una propera visita!



A Omicron. L'Ernest, a dalt i jo a baix.

Per cert, amb bon criteri, hi ha una pedreta sikada amb el nom de la via al peu. Ajuda molt a situar les vies, sobretot quan en van naixent de noves. Sóc de la opinió que, una vegada hi ha parabolts a la paret, l'impacte d'una petita inscripció a peu de via és insignificant en comparació i facilita molt l'orientació dels visitants. 

Per cert, ja s'ha desvetllat el misteri de la pols que hi ha a la R de Rampilles: s'ha canviat d'ubicació per donar-li aire a Omicron. El darrer dia em tenia més que intrigat que una via antiga tingués pols de taladre de feia poc. També havia vist algun forat sikat... ara quadra tot!

El Josep ha abandonat l'activitat ja fa una estona i l'Ernest acaba la seva fent-li un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c), que se li resistia i continua fent-ho. Segurament es mereixeria algun plus o fins i tot, potser l'havia tingut (?).


L'Ernest a El Roc....

A partir de les 12 ha anat repixant una mica però hem pogut escalar. A primera hora amb solet, després sense i amb un ambient una mica menys agradable, però hem escalat que és del que es tractava! El sector m'agrada molt. Les vies són guapes, s'han netejat molt bé, estan ben equipades, el peu de via està cuidat... Gràcies als equipadors -i a l'Ernest que, amb les eines de jardineria ajuda a repassar-ho! Encara m'hi queda feina per algunes visites!


diumenge, 27 de febrer del 2022

Garreta

Feia temps que no sortia amb en Tati i feia temps que no estava a Garreta. Avui ha estat una bona combinació de company i de lloc. Havíem de ser més persones, però al final hi ha hagut canvis de plans.

A Garreta hi havia estat fa gairebé tres anys i aleshores m'hi van quedar deures pendents... Pel que fa a l'aproximació, ara és força ben marcada: cal deixar el cotxe a vora la casa de Garreta, travessar la carretera i el rec i agafar una pista poc marcada muntanya amunt. Trobarem fites que marquen el camí, en particular una d'enorme quan toca entrar en un corriolet que cal seguir fins a peu de via, on s'arriba des de l'esquerra en lleugera baixada. Res a veure amb la complicació de l'aproximació anterior, que remuntava primer recte amunt i després flanquejava llargament la paret.

Ens posem amb la més senzilla, La Trampa de la Rampa (6a). Com el seu nom indica, sembla una cosa però és una altra! De fet, cal treballar força, tibant força i amb moviments poc naturals. Serveix per escalfar i per una mica més i tot! Ara bé, és un viot boníssim!


En Tati a La Trampa de la Rampa.

Per continuar pujant dificultats, fem la En Ja i en Pa (6b), a la dreta de l'anterior, saltant-ne una que ja havia fet. Aquí s'ha de tibar una miqueta més a la part de baix, però potser els passos són més evidents. I a la part final hi ha un muret més fi i exigent, on tots dos hem anat una mica per la dreta. M'he hagut d'esforçar, però ha caigut a vista.


A En Ja i en Pa.

A continuació en Tati m'ha posat cintes al que era el meu projecte del dia, la Rampilles Pilles (6c). L'altra vegada em va sortir en top-rope a la primera després de veure com la feien els companys. Avui no recordava prou coses, així que li he fet un primer pegue en top-rope, especialment després de veure que en Tati s'està molta estona estudiant un moviment -l'ha fet sense despentinar-se però, al final!

 
El projecte del dia.

Faig en top-rope i vaig matisant els moviments. Quan em toca fer-la des de baix, vaig fent com toca. Em sento bé perquè en el pegue en top-rope fins i tot m'he desinflat del 6b: m'anava penjant tranquil·lament quan calia... Vaig fent tot bé fins al punt on el Tati ha trigat a veure-ho, tot i que, quan saps on anar, no és excessivament complex. Així que pillo el canto clau amb la dreta, la presa bona amb l'esquerra, ajunto mans i pujo peus en adherència... i em quedo pillat, amb la cinta a la cara, sense poder xapar! Vaig inflat, així que em pillo a la cinta i em penjo. És trist, perquè sols havia de pillar un altre canto a la dreta i xapar amb comoditat, sense pujar peus! Però quan vas encebat es cometen errors! Després queden uns moviments de slab delicats però que es fan... El Tati em suggereix que la deixi montada i que hi torni després!

Mentrestant, en Tati ha anat fent App Slab (6c) i Super Pac (6b).

Quan torna a ser el meu torn, m'hi torno a posar. La part de baix surt milimetrada, però m'adono que les forces no són les que haurien de ser i m'he de penjar abans del lloc on he fallat abans. Els moviments surten, però haurà de quedar pendent! 

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb cinc pegues, tres d'ells al 6c, que m'han deixat ben caldejat... Serà un bon entrenament, espero! I he tatxat un 6b, molt a poc a poc, vaig fent els deures!


dimarts, 9 d’abril del 2019

Garreta


Avui he estrenat les tardes d'enguany. Amb el Josep P. i l'Ernest ens hem acostat a Garreta, entre molts dubtes. De fet, al cotxe estaven caient algunes gotes... però el fanatisme ha pogut més i ens hem decidit. Després veurem que la decisió ha estat l'encertada! 

L'aproximació no és gens evident i val la pena anar-hi amb algú que ho conegui una mica. L'aparcament és el mateix que per anar al Roc Negre i el camí comença seguint una pista que travessa el rec, pendent amunt. Fa diverses esses fins que s'acaba i continua un corriol no molt marcat. De tant en tant alguna fita ens recorda que estem pel bon camí. Anem pujant pendent amunt fins que toca girar totalment a la dreta (aquí hi ha alguna cinta que indica el camí) i anar a buscar la paret. Aquí el camí fa algunes baixades i pujades, entremig d'arbres. Passem pel peu d'una paret de conglomerat i anem seguint fins a trobar la paret.

El Josep va fort i comença amb App Slap (6c) perquè fa uns dies ja li va fer un tast i sembla que la té a punt. Malauradament, no li surt la zona del slab i s'ha de penjar...

En Josep, escalfant a App Slap. Fins a mitja via es deixa fer. Després...

L'Ernest comença més suau i amablement em posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a). Aquesta em servirà per prendre contacte amb la roca d'aquí, ben peculiar. La paret està feta per estrats que miren tots avall, amb la qual cosa les preses naturals fan totes baixada i s'ha de tibar d'invertits molt sovint. A canvi, l'adherència és superba i els peus es queden allà on els poses. La Trampa és ben vertical o més, en algun punt. Anant controlant es troben les millors seqüències i em planto a la reunió sense massa dificultat. La via m'ha encantat!

L'Ernest a La Trampa de la Rampa...

... i jo també seguint-li els passos. Cel dubtós encara ara.

Després he aprofitat la corda de App Slap (6c) i li he fet un top-rope. El primer tram és de bon fer. Més amunt s'ha de passar a l'esquerra amb un pas delicat i continuar fissura amunt, ja més còmodament. Després toca passar descaradament a la dreta, amb un pas curiós però més senzill del que sembla. Pujar per la placa i ja som al slab, el crux de la via. Aquí t'has d'agafar de diverses nyapes i anar pujant peus i confiar en que no te n'aniràs avall... Per acabar d'amanir-ho aquí hi ha un alejillo interessant! Després toca atacar un desplom on també hi ha un pas cabronet. Es tracta de pillar un lateral amb la dreta i pujar molt els peus fins abastar un bon canto d'esquerres, pujar peus i recobrar la calma. Queda algun moviment delicat, però es deixa fer. Amb la corda per dalt ha sortit a la primera... Està madura per fer-li un intent un altre dia.

Mentre els companys van fent els seus projectes, que inclouen Rampilles Pilles (6c) jo ataco Super Pac (6b) a la dreta de La Trampa. És un viot molt recomanable! Els primers metres, tensos sobre  presa delicada. Després es va fent, van sortint els cantos, molts invertits, però he anat pujant molt bé. Quan la roca canvia i sembla que hi haurà tomàquet he anat un xic per la dreta i han aparegut uns forats-llastra que miraculosament permeten anar fent malgrat la verticalitat. A un bec lateral ben gran m'he estat una estona reposant per refer els braços que ja estan embotifarrats. Toca una mica de decisió per acabar d'arribar a la reunió, però surt prou bé. Probablement aquest darrer sigui el pas més dur de la via (?) o és que jo anava a caldo... Molt bona via que ha sortit a vista!

Dosificant esforços a  Super Pac. Val la pena fer-ho!

Els companys han deixat una corda a Rampilles Pilles (6c). Quan l'ha fet el Josep semblava que el pas dur estava en un punt on ell anava marcadament a la dreta. Després, baixant, ha vist una alternativa i jo, que estava al cas, me n'he recordat, jejeje. La via comença anar fent fins que toca pujar peus des d'un lateral de dreta per pillar una fissurilla que baixa. Aquí una mica a l'esquerra i obrir peus després cap a la dreta per situar-se novament a la vertical. Una pinça horitzontal i remada llarga fins la regleta que ha trobat el Josep, dreta a la fissura en lateral i esquerra a invertit ganso des d'on es pot passar còmodament a l'esquerra i xapar. D'aquí toca anar pujant, ara ja més suau i fer una apretada després per anar un xic a la dreta a pillar canto bo. Quedem en un slab més suau que la via veïna i després hi ha un desplomillo que s'ha de controlar però que surt ben bé. També ha sortit a la primera, gràcies a la corda per dalt. L'he vist fins i tot més factible que App Slap. Queda anotada!

En Josep a Rampilles Pilles.... amb una mica de sol i tot!

Per acabar la seva feina, l'Ernest s'ha posat a El Roc que Emergeix del Bosc.

La zona m'ha agradat. M'he sentit molt còmode amb el tipus d'escalada, tot i que no és habitual. Als companys encara els ha quedat alguna feina per fer, per tant potser podré tornar-hi abans no se m'oblidin els moviments apresos avui. I encara quedarà una colla de vies que es veuen ben guapes per anar fent en diverses visites. Un sector petit, però ben parit! I me n'he anat a casa amb un parell de vies guapíssimes encadenades i dos 6c's fets en top-rope a la primera... Què més puc demanar?