Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsant. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de gener del 2011

Margalef. Ermita


Com que ahir ens vàrem cansar bastant (segons la versió de les nenes), avui hem decidit fer una sortida bastant més curta. Ahir vaig fer una visita a l'ermita de Sant Salvador i vaig ullar els diversos sectors d'escalada. Per tant, la proposta per avui ha començat deixant el cotxe al párking que hi ha a mig camí de la carretera de l'ermita.

Segons el croquis de la guia d'escalada de Margalef un caminet porta des del pàrking fins al camí que puja a peu des del poble fins l'ermita. L'hem seguit una bona estona i més aviat semblava que anava baixant... Així que hem decidit fer el tocino fer i buscar-nos la drecera camp a través! Al cap de poc estàvem al camí ample i hem anat pujant cap a l'ermita. Amago els trastos un xic abans d'arribar al sector 6, Camí de l'Ermita, on tenia intenció de fer-hi alguna coseta i seguim l'excursió fins l'ermita.

Abans d'arribar-hi passem per una balma tancada amb un mur de pedra seca i que deu constituir la cagadora oficial. He de dir que mai no havia vist tantes cagades juntes i, a sobre, al bell mig del camí. Alguna cosa no deu funcionar massa bé als cervellets dels escaladors que visiten aquestes contrades!

Passat aquest tram literalment vomitiu arribem a l'ermita. Val a dir que més que una ermita, sembla un monestir complet! Hi ha un laberint de cambres i nivells impressionant. I té campana i tot!! Tot i que l'arribada en cotxe també té la seva gràcia (pels revolts tancats i l'emoció que ha de suposar trobar algú en sentit contrari) és una visita ben recomanable per l'entorn i el lloc en sí.

L'Ermita de Sant Salvador.

Els expedicionaris a l'Ermita de Sant Salvador.

Després de les fotos de rigor, la Rosa m'acompanya a tibar. El sector 6, Camí de l'Ermita està a vessar de gent. Un segon rècord del dia: mai no havia vist tanta gent escalant en una zona!

Demanem tanda a uns nois que estan a punt de deixar lliure la Rumbo Tarugo, un 6a que m'ha semblat que em podia servir d'iniciació a l'escalada Margalefina. L'entrada és bastant dura però la resta de la via es deixa fer la mar de bé. Van apareixen foradets ben marcats, el que facilita la feina. Després d'una bona colla de metres, la reunió. Molt bona via!

A Rumbo Tarugo.

Avui la Rosa ha decidit que no escalaria. Per tant, desmunto la via i em plantejo què més fer. Una ràpida ullada al voltant em convenç de que no hi ha opcions lliures. Així que em fico a la via del costat, la Jugant Get (6c). La via comparteix la mateixa entrada que l'anterior. Després segueix més o menys un díedre i acaba per la placa de la dreta, lleugerament desplomada. Té un pas difícil per superar una panxeta al díedre i el xapatge no és precisament còmode, almenys posant cintes. Després van apareixent forats bons fins a la placa final. Aquí hi ha un primer moviment finet per arribar a un forat des d'on es pot xapar el darrer parabolt. Pujo massa els peus, em quedo desequilibrat i acabo penjat. Amb els peus més baixos el pas em surt molt millor. Xapo i reposo a la darrera on hi ha l'altre pas dur. L'acabo resolent fent una remada llarga a buscar un forat d'esquerra, un foradet-regleta per la dreta i una estirada fins un forat no massa bo amb l'esquerra des d'on es pot xapar la R.

Al primer pas txungo de Jugant Get.

Començant el tram final...

... i el darrer esforç de Jugant Get.

La deixo muntada i li faig un segon intent. Aquesta vegada no m'he d'aturar gaire i aconsegueixo encadenar-la. No sé si les vies que he fet són representatives però són molt i molt bones. Algun dia amb menys concurrència mirarem de fer-ne alguna altra.

Marxem altre cop cap a l'ermita a fer l'entrepà i després enfilem la baixada cap al Bloc del Pork, on les nenes podran fer alguna vieta. Monto la via Del Pollo (5) i monto dues instal·lacions en top-rope per tal que les nenes vagin fent. Com a nota d'interès, aquí m'ha assegurat la Clàudia (lligada a l'Albert, que feia de pes viu).

Una rera l'altra s'han anat enfilant per diversos llocs la Clàudia, la Núria, la Mònica i la Mar. Fin i tot la Montse s'ha atrevit a tornar a tocar roca després de mooolts anys de no fer-ho (i no li ha fet por el descens!). I la Rosa s'ha atrevit a desmuntar una via, cosa que no havia fet mai!

La Clàudia i la Núria.

La Clàudia, baixant amb soltura.

La Mònica, amb estil i flexibilitat.

Mare i Mar. Qui ho havia de dir, eh Montse?


La Rosa, encarregada de desmuntar la paradeta gairebé a les fosques.

Les nenes han fet una progressió impressionant des de la darrera vegada. I no serà pas que hagin practicat... Caldrà intentar mantenir viva l'alegria de l'experiència!

I la foscor ens ha tret del Bloc del Pork i ens ha convidat a tornar cap a casa! Sortosament, les carreteres van millorant a mida que ens anem acostant a casa i encara sóm a temps de fer un sopar tots plegats.

divendres, 7 de gener del 2011

Margalef. Caminant


De tant en tant ens escapem per nadal un parell de dies amb l'Albert, la Montse i les seves filles. Fugint del fred, la proposta d'enguany és estar uns dies al Montsant (on, si hi ha sort, pot caure alguna grimpada, jeje). El Climbing Planet de Cornudella està de reformes i, com qui no vol la cosa, localitzem l'Hostal Tres Pins de Margalef que té habitacions per nosaltres.

Avui al matí ens hem plantat a l'Hostal a recollir les claus de les habitacions perquè a la tarda tanquen una estoneta entre dinar i sopar -precisament quan vindrà de gust l'escalfor de la llar- i enfilem cap al pantà on tenim intenció de seguir aquesta ruta proposada per la GenCat a la Serra del Montsant.

El recorregut comença pel costat sud de la presa.

El recorregut comença prop del pantà amb un plafó que indica l'inici i el final del recorregut. L'inici ressegueix el vessant sud de l'embassament fins creuar el pont penjat prop de la cova de la Taverna. Ens hi hem acostat però no ens hi hem endinsat: malgrat que portàvem frontals, ja ens havien avisat que hi ha aigua a terra, el que obliga a anar amb botes d'aigua. L'entrada, però, ja és prou espectacular car forma una gran balma similar a les que anirem trobant durant el dia.

De camí a la Cova de la Taverna es troba aquest forn en una balma.

Tornem al camí que voreja l'embassament i després d'uns graons agafem un camí que surt a mà dreta. Un pal de fusta amb un "3" ens indica l'inici del camí que segueix el fons del barranc de la Taverna. Es veu que el camí ha estat netejat darrerament! Cal anar-lo seguint amb pujada més o menys constant fins trobar un trencall a la dreta just quan el camí fa un corba pronunciada a la dreta. Val a dir que no hi ha cap placa de fusta com indica el tríptic sinó que cal seguir unes fites. Es passa prop d'una roca aïllada, el Roc d'en Genís. S'hi arriba per una espècia de graonades de pedra i aquí trobem un pal indicador tombat a terra sense cap més informació. He passat pel peu del Roc d'en Genís doncs hi ha traces de camí. També n'hi ha en direcció contrària, a la dreta i amb una fita. Anem, doncs, seguint per la dreta i arribem a la cova del Teix. Un cartell parla d'un Teix mil·lenari que no hem estat capaços de localitzar. Sí altres teixos petitots que hi ha per la zona... El que també hem vist és una heura enorme que s'enfila pel gran balmat de la cova.

Al Racó del Teix.

La descripció de l'itinerari indica que cal retornar al trencall. Aixó que retornem al darrer trencall que hem trobat... que no és el correcte. Segurament calia tornar a prop del Roc d'en Genís o fins i tot es podia seguir per unes fites que surten en sentit ascendent ben a prop de la cova del Teix. El cas és que el camí que hem seguit és clarament secundari: cal estar atent a no perdre'l enmig de la vegetació. Trobem un trencall a la dreta, però el camí certament que no és el "camí de capçada" que indica el tríptic :( . El seguim fins una cova que deu ser la Cova de l'Ascla. Aquí hi també hi ha una heura mil·lenària impressionant! Aprofitem el lloc per dinar i mentrestant busco en va la continuació del camí.

Asseguts al peu de l'enorme heura que s'ha desenganxat de la paret.

Desfem el camí fins al darrer trencall i segueixo l'altra branca -el que deu ser el Camí de les Cadolles- una estona fins confirmar que aquest tampoc no porta cap a la carena. Ens adonem de l'error d'orientació que hem comès però s'ha fet tard i la darrera part del camí potser també costa de trobar. Val a dir que hem confiat massa en la senyalització i la publicitat a bombo i plateret del recorregut. Llegint acuradament el mapa això no ens hagués passat però tot portava a pensar en una senyalització millor.

Un xic decebuts desfem el camí de pujada i retornem al cotxe. Ha estat una llàstima no poder arribar al cim de La Cogulla i gaudir de les vistes després del treball de la pujada... una altra vegada serà i puc assegurar que no serà només amb la informació del tríptic!

Retornant al pantà pel camí d'anada.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Cornudella: Cingles de Sant Joan


La previsió per avui de la meteo pintava dubtosa. Malgrat tot, ens hem decidit a fer uns quants quilòmetres i ens n'hem anat a Cornudella de Montsant i, d'allà, cap als Cingles de Sant Joan. Gairebé sortint del poble un indicador en una falsa rotonda ja ens indica l'ermita de Sant Joan del Codolar cap a l'esquerra. Cal arribar-hi i aparcar en una esplanadeta al seu costat.

D'aquí en surt un corriol, muntanya amunt, amb abundants fites que indiquen el camí. De ben segur, el PR que surt a l'esquerra també acaba portant-hi, amb pendents menys pronunciats, però més recorregut (òbviament).

Demano en Fredi si, a banda dels 6b's-7a's que sembla que abunden, també hi ha quelcom per escalfar i em contest que hi ha algun 6a+. En Joan, no recorda gaires detalls de la zonaa. I comencem amb un suposat 6a+. En Fredi posa les cintes i m'hi poso. Caram, sí que tiba això... al lloro aquí... faig un pas aleatori amb la xapa un xic avall... pilla! ...i ja estic penjant a uns tres metres del químic. Després d'estudiar-ho, veig una alternativa per superar el pas i xapo in extremis totalment creuat. Segueix per un terreny un xic més agrait, però dur. Aquí hi tens un bon repòs, em comenta en Fredi... però jo prefereixo reposar de la xapa! Faig un tram més fins la següent assegurança i ja vaig totalment fos. Com que, amb prou feines, sóc a mitja via (de 35 metres) decideixo retirar-me i intentar refer-me.

En aquestes, que arriba un grup de francesos amb la flamant guia a les mans. Me la miro i resulta que ens hem posat a un 6c per escalfar: Psiko-Trek! Havent fer una foto a la pàgina de la guia, ja sabem on som i continuem per vies més senzilletes, però poc: Corda Fluixa (6b+), Joc Brut (6b) i, per acabar, Sortpresa (6c). Després del fracàs de la primera i veient que les altres tampoc no eren cap regal, decideixo anar en top-rope la resta del dia. Excepte la darrera via, on decideixo no lluitar les darreres xapes, les altres van sortint amb abundants reposos: és a dir, m'he arrossegat tot el dia. És el que té començar el dia amb vies fora del nivell i portar uns dies de relax escalatori.

En Joan, havent superat el primer tram difícil de Psiko-Trek (6c)...

... i aquí, encarant els darrers metres, que són molts!

Jo mateix, encarant una zona difícil de Corda Fluixa (6b+)

... i aquí, als primers metres de Sortpresa (6c), que es deixen fer.

En Joan i tota la Sortpresa (6c)

En aquesta zona l'escalada és sobre conglomerat amb molt calcari i amb abundants forats on cal encertar el menys dolent i, en alguns, aguantar el dolor que produeixen els seus cantells esmolats. Qui tingui els dits tipus garfio ho té relativament senzill: a la majoria de llocs hi ha quelcom, ni que sigui un monodit tallant. Les vies són excepcionalment llargues i mantingudes. Atenció: és obligatori portar corda de 70m!