Tarda passada per aigua

Avui, dia de Sant Fermí, hem tornat a Carboneres amb el Ramon i el Pana. Hi hem fet poca cosa perquè ens n'ha tret la pluja. Ja té gràcia, enmig de l'onada de calor... però és el que hi ha!

El Ramon ha començat fent alguna de les que es troben tot just arribar. Nosaltres hem anat cap al díedre de 6b per muntar la Llop Estepari (7a). Amb la lògica següent: com que no ens surt La Fragua anem pel Llop Estepari, que és un 7a més que recontraconsolidat, jeje.

El Ramon és l'únic que ha fet alguna cosa de profit avui... 

Jo he fet el díedre de segon i he acabat de muntar el Llop. Però quan ha sigut el moment, ja començava a ploure... L'he fet a correcuita, amb A0 inclòs. M'ha semblat impossible, però segurament li anirem trobant l'entrellat... algun dia. El Pana es va queixant de dolor al colze... esperem que sigui lleu!

El Pana, a dalt, al díedre. I jo, de segon, al Llop Estepari. 

Recollim els trastos ràpidament perquè els companys tenen força por de la pluja, jeje. Total, el màxim que pot passar és que et mullis!

 

Més tarda de fresca

Avui no estava clar si els ruixats arribarien gaire avall del Berguedà, però al final ens hem atrevit a tornar a Carboneres. Les alternatives de menys alçada ens feien témer que ens rostiríem de calor... Aquí hem estat de conya!

Avui els companys han estat el Pana i el Ramon. El Ramon comença per una de les vies més senzilles però llargues i que té el pas més complicat per entrar a la reunió. La És Millor un Ossu (6a).

En Ramon, a la primera del dia.

Li demanem que deixi la R muntada i jo em poso a la #7 (6a) que és una mica més exigent tot i la xifra idèntica que l'acompanya.  

Diversos moments de la #7. Colors espectaculars a la foto del mig!

Després d'aquesta munto La Fragua de la Cohesió (7a) anar-me penjant a reposar a gairebé tot arreu i aquí li farem uns quants pegues. Jo n'hi faré tres, comptant el de muntar-la. Al darrer, en top-rope, gairebé aconsegueixo encadenar-la, però no m'he quedat bé a l'hora d'agafar la darrera fissureta des d'on ja vas al canto bo. Està clar que ha de ser una qüestió de postura. O això o fer-la ben diferent... que també seria una possibilitat.

Muntant La Fragua de la Cohesió...

... i fent-li un top-rope. Extraploma de veritat!

El Josep també li ha fet uns quants pegues i tampoc no ha estat capaç d'encadenar... Se'ns està resistint força! 

El Ramon ha fet la #7 també i després hi ha hagut de tornar perquè se li ha quedat la corda encallada en una fissura! I, per acabar, també ha fet alguns passos de La Fragua per acabar de rebentar-se.

Tocarà tornar-hi, to i que no està clar si ens en sortirem, jeje. 

 

Tarda a la fresca

Doncs sí, encara que sembli mentida, amb en Pana hem anat a escalar... a la fresca. Hem anat pujant cap als Rasos de Peguera i hem fet cap a Carboneres. Quan hem arribat, les vies que cercàvem estaven a l'ombra. Feia aire i la temperatura era prou fresca, així que hem estat de conya!

Per escalfar, ens hem posat a Díedre (6a+). S'hi posa el company i se'n surt ben airós, amb alguna tibada intensa, però s'ho munta molt bé. Quan és el meu torn, també me'n surto, però tibant de valent i no muntant-m'ho tan bé... Ja recordava que no era gens fàcil, ja...

Escalfant a Díedre. Ja fa una estona que li toca l'ombra. 

Després d'això, tocava atacar el projecte del dia: La Fragua de la Cohesió (7a). Ja hi havíem passat alguna estona en el passat i avui es tractava d'anar recordant els passos. El company la munta reposant i tibant on convé. Jo li faig un primer top-rope per trobar els passos. 

La Fragua de la Cohesió. Hi ha feina, aquí! Hi hem deixat tota l'energia.

En total, li hem fet tres pegues cadascú i al final està tot controlat! Al meu segon pegue (tots els he fet de segon) m'he embolicat en un punt, si no potser encara l'hagués encadenat!

Als primers metres toca anar ràpid i a la idea, perquè desploma: anar resseguint cantos cap a la dreta fins al moment que toca entrar a la placa. Amb dreta, anar a buscar una lateral indefinida però sorprenentment bona, moure peus i agafar bústia amb esquerra. Després, de bústia a bústia, amb remades llargues fins la tercera cinta. Allà, esquerra a un bon canto, remada a buscar una regleta de dreta, moure peus i anar a buscar un bonyet i ràpidament a l'esquerra, a reposar.

Ara és moment de flanquejar, pujant poc i seguint regletes de peus. Regletes de mans al principi, dreta una lateral gris i anar a buscar la fissura que va cap a la dreta primer amb la mà dreta i després esquerra a una lateral d'esquerra. Seguir la fissura en bavaresa, controlant peus i amunt, amunt. Primer diagonal ascendent a dreta, després vertical, després cap a l'esquerra. Les mans són prou bones, els peus no gaire: toca treballar adherència.

Des de una bona mà dreta a la fissura, esquerra a una pinça i creuar dreta per sobre a buscar una bona presa... controlant bé els peus! Hi ha algun bonyet que permet aguantar-s'hi. Mà esquerra al costat i obrir peu esquerre a una regleta relativament lluny a l'esquerra. Una invertida gris d'esquerra permet pujar peus, el dret en bicicleta, i fer una estirada a tope fins a un bidit rom de mitja falange per la dreta. Recolocar peus, pujant molt poquet i esquerra a una pla rom només un moment per anar a buscar amb esquerra una fissureta cega però que es fa suficientment bona. Moure peus i pillar el canto que permet arribar a la R.

Si bé la darrera vegada no hi vaig veure possibilitats d'encadenar, ara n'hi veig, anant de segon. Havent de xapar no ho tinc tan clar, perquè la feina augmenta! A la propera visita veurem! 

 

 

Carboneres

Amb en Ramon ens n'hem anat a Carboneres. Quan arribem encara no hi toca el sol i ens esperem uns minutets. Avui no fa gens de fred tot i que encara queda alguna clapa de neu i glaç pel camí (podem dir que hem xafat neu per fer l'aproximació).

Comencem amb quelcom suau, És Millor un Ossu (6a), aprofitant que és el primer lloc on entra el sol. Anar fent, molt suau, amb un passet a l'entrada de la reunió.

 

Escalfant...

Ens posem a un plus més, Drak Inerte (6a+). Però aquí s'ha d'apretar fort ja. Hi ha un parell de passos que demanen força i concentració. El Ramon s'hi posa de primer i s'ha de penjar en un punt, però li fot amunt la mar de bé.

Gaudint i tibant a Drak Inerte. 

Després jo he muntat el projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a), aprofitant que els reis han portat una canya. Sense... no m'hagués atrevit! Li havia fet uns pegues fa un temps. Avui uns quants més! Els passos surten tots ara bé, no em veig prou fort per encadenar. Inici amb una mica de desplom, amb canto raonable. Si es va a la idea, acabes arribant a sota el sostre prou ràpid i aquí hi ha un repòs acceptable. Després ve un flanqueig delicat, sense pujar peus, aprofitant una regleta de peus. Després, agafar el llavi del sostre invertit i anar seguint la fissura cap a la dreta, en bavaresa, entrant en terreny de la via veïna per retornar a la nostra a la fissura que va va a l'esquerra. Aquí no hi ha cap repòs prou bo i s'arriba fet caldo perquè hi ha unes bones tibades. Potser amb calma Zen s'hi arribaria millor... però ara ve el tram difícil! Canto bo amb dreta, esquerra a una pinça roma, creuar dreta fins a una bona presa i esquerra al costat. A mi em caldria un allargo per xapar ara o gairebé ara. Ara cal pujar peus, cosa delicada perquè només hi ha petits bonyets que costen de veure (al final del matí, amb el sol de costat, es veu millor el relleu, atenció!). Doncs s'han de pujar peus, estirar-se a esquerra per agafar una llastra invertida d'esquerra, bicicleta de costat, peu dret per l'exterior a una punxa de llastra i estirada fins un bidit/regleta rom de dreta. No posar-se de cara, perquè cada vegada que ho he fet m'he desenganxat de la paret. Mantenir-se de costat i pujar esquerra a una fissureta que té una bona rebava a l'interior per la mà esquerra. Pujar peus com sigui i llançament a un canto bo de dreta i d'aquí la reunió a l'abast. Ara mateix, impossible encadenar-ho!

A la part de baix de La Fragua de la Cohesió. 

Mentre jo li he fet pegues aquí el Ramon s'ha barallat amb Bàrbara Trash (6b). Al primer intent ha fet una voladeta i ha hagut de fer un A0 al crux. Després, en top-rope, s'ho munta prou bé!

En Ramon, a Bàrbara Trash. 

Al final hem acabat ben baldats tots dos, que és del que es tractava. La Fragua haurà d'anar esperant...

Carboneres

Avui amb en Pana ens n'hem anat a Carboneres, a buscar el sol. Hem començat escalfant per les vies senzilles, on me'n quedava alguna per tatxar. Però al final ens hem equivocat i ens hem posat a Toc de Gràcia (6a). El company flanqueja per entrar a la reunió de la Joc de Nens, amb feines i treballs per entrar a la reunió. Jo faig el mateix! Aquestes vies són extremadament bloqueres, amb relativament poca gràcia...

A continuació sí, la Joc de Nens (V+). Com l'altra, té una entrada rabiosa i una entrada a la reunió igual. No m'agrada, però serveix per escalfar.

Continuem l'escalfament a Canta-les-hi (6a+).  Estil similar al principi i un pas cabró per superar el sostret. Surt, però tots dos bufem una mica.

Hem fet tres vietes d'escalfament...

Amb aquestes ens donem per escalfats i ens n'anem al projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a). El soci s'hi va estar barallant fa uns dies i s'atreveix a posar-s'hi posant cintes. Acaba amb la canya i a partir d'aquí comença la nostra festa en top-rope. Jo acabaré fent-li tres pegues però sense acabar d'encadenar. El millor, el segon.

Al projecte del dia.

Principi desplomat amb bon canto fins anar a buscar un bec de mà dreta. Mantenir l'esquerra en lateral i anar a buscar bústia bona per la dreta. Després ve un tram d'anar fent, on cal saber aprofitar un bon repòs que hi ha a l'esquerra. Després toca flanquejar cap a la dreta, passant per sota el sostre i fent treballar la bavaresa. Seguir-la en diagonal fins al final i obrir-se cap a l'esquerra. Ara comença la part dura. La meva millor opció és bidit d'esquerra i moure peus fins poder creuar la dreta a una bústia molt bona. Moure peus i pujar-los fins pillar una bona invertida d'esquerra. D'aquí, pujar peus fins un bidit romíssim de dreta. Aguantar aquí és la clau: toca moure peus pujant-los i agafar una fissura/llastreta vertical amb l'esquerra. Moure més peus i estirar-se fins un canto bo des d'on es xapa la reunió. Jo m'he hagut de penjar en diversos llocs al primer pegue. Al segon, gairebé em surt tot i m'he hagut de pillar a la darrera xapa. Al tercer ja no he fet el creuament com ho feia i he intentat el mètode del Josep -em va pitjor! 

Crec que tornant-hi podria sortir!

Carboneres de nou

Després d'uns dies de compromisos, avui em volia treure el cuquet. Total, hem anat amb el Joan, que no ha escalat mai, i la Rosa. Destí, altre cop Carboneres, que s'hi estarà bé, en teoria. De fet, fins i tot hem passat fresca!

Hem començat fent les fàcils del sector, President Evil (IV) i Chaser (IV). Les dues han sortit prou bé a tothom.

Els companys, a les vies senzilles.

A continuació, hem anat a Toc de Gràcia (6a). Començament que es deixa fer, bloquero però, un tram d'anar fent, amb alejes importants, i una superació de sostre d'allò més estranya, que s'ha de fer per l'esquerra, xafant la del costat i tornat de forma molt forçada per xapar el parabolt de sobre el sostre. O hi ha truc, o aquest tram està mal  resolt. Després venen uns metres plaents. La Rosa s'hi posa i acaba fent gairebé tots els passos. El Joan no aconsegueix fer l'entrada, tot i que li fa un parell d'intents. La veritat és que és bloquera...

Al 6a s'ha d'apretar força més i només la Rosa se'n surt.

Després hem anat a la dreta de tot, a fer Drak Inerte (6a+). Via guapa, amb un parell d'apretades. La segona és difícil per la gent que no té envergadura, com la Rosa. En Joan fa un tros fins que se'n cansa i se'n va avall.

El final de festa, amb resultats variats.

El sector s'ha anat omplint de gent. Jo pensava que aquí no hi venia ni Déu, però sí! Sembla que també és un bon lloc per dormir-hi els que van amb la furgo...

Familiar a Carboneres

Avui hem sortit amb la Clàudia i la Rosa. Sortida familiar, que feia moltíssim temps que no en fèiem cap! Hem anat a Carboneres, que s'ha de caminar poquet i a la Clàudia no li convé. 

Quan arribem a peu de via ja hi ha una altra cordada, acompanyats del seu bebè. Nosaltres volem començar amb suavitat i ens posem a la Variant lo Petitó (IV+). Començament molt suau, un muret que s'ha de saber llegir i un flanqueig prou llarg. Les darreres xapes, sobre una placa llisa, fan una certa por, però la via flanqueja bastant més, de forma que no cal atacar-la. Menys mal! La Clàudia i la Rosa la fan sense cap problema.

A la primera del dia.

Aprofitem la reunió per fer Lo Petitó (V). Aquí hi ha una mica més de feina als primers metres. De fet, s'ha de tibar de valent i em toca explicar molt bé els passos perquè la Clàudia la faci. Molt bloquera pel grau proposat!

Un quintu que és més...

Després fem Ca la Garta (V+) que també comparteix reunió. Aquí hi ha feina de debò i la Clàudia no se'n surt pas, al primer tram. Després, un cop haver-li explicat amb bastant detall què cal fer, sí que se'n surt... No ens enganyem, jo he hagut de d'apretar molt per encadenar-la. Després farem dos 6a's que són força més senzills que aquesta via... Quan toqui reeditar la guia, no estaria de més actualitzar la graduació...

Tibant de mala manera a Ca la Garta.

La Rosa ha vist que en aquestes vies hi havia molt de tomàquet i ha passat de fer-les. Després ens hem posat a És Millor un Ossu (6a) que jo havia fet alguna vegada. Aquesta és una vieta d'anar fent, molt suau excepte les darreres xapes per entrar a la reunió on s'ha d'apretar una mica. El sector femení la gaudeix sense dificultats.

Ara en ve una de Love Climbing.

Una mica més de feina hi tenim a la de la seva esquerra, la #7 (6a). Probablement aquesta estigui ben graduada en conjunt (el primer llarg, tampoc, segons la meva opinió). Fins la primera reunió hi trobem uns passos amb alguna tibada i alguns moviments de díedre abans d'entrar a la reunió. Per sortir-ne, hi ha una aixecada delicada, de posar-s'hi bé mentre es tiba en lateral amb l'esquerra. Continuar així, tibant de laterals, fins posar el peu a sobre el sostret. Després anar fent fins un diedret on torna a haver-hi un passet delicat fins pillar bon canto. L'arribada a la reunió (que comparteix amb l'anterior) és un xic més senzilla, amb bon canto per l'esquerra i peus en adherència, això sí!

I la sal justa a la #7.

Una matinal familiar ben aprofitada!

Carboneres

Matinal a Carboneres amb en Pep després de la refrescada. Comencem força a la fresca, a la banda esquerra, amb una vieta suau, la És millor un Osu (6a). Via molt suau, que com a molt deu ser V+ per una arribada a la reunió una mica més delicada. Fa un fred que ens refreda els dits, fins i tot.

Escalfant, o intentant-ho, a ...Osu.

Decidim anar cap a la dreta, que ara ja hi entra el sol. I aquí repeteixo la Drak Inerte (6a). Té alguns moviments amb la roca humida, però es deixa fer. Hi ha algun passet on s'ha de mirar una mica. Molt guapa i ben trobada.

A Drak Inerte.

A continuació, toca la Bàrbara Trash (6b). És una via guapa, d'anar mirant a la part de baix. A l'entrada de la reunió hi ha un pas inhumà si es fa recte, que és com ho he intentat jo. Toca fer una remada i pillar una llastra invertida en pinça i no m'acabo de decidir i vaig desgrimpant de tant en tant. En un intent fins i tot se'm trenca una mica de la part del polze de la pinça... M'hi he penjat i tot, avui! El que toca és anar una mica per l'esquerra... En Pep la fa gairebé saltant! En tot cas, és per escalfar!

En Pep a Baàrbara Trash.

Després em poso a Samalé (6b+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha tot el tomàquet a la primera part de la via. Després d'uns primers metres suaus, toca anar pujant peus mig en díedre i investigar què fer. Poc a poc, he trobat una orella bona per pinçar amb la dreta. Per l'esquerra, una pinça àmplia i molt roma que permet posar peu esquerre a la vertical del cos, obrir peu dret a sobre un canto bo i buscar un lateral un xic més a la dreta. Aquí ja he pogut pujar peu dret i xapar la següent... Molt delicat, però m'ha deixat molt satisfet! En Pep s'hi ha barallat una bona estona però no aconseguia trobar l'equilibri necessari.

A Samalé.

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra, a fer Díedre (6a+). Aquí la cosa canvia radicalment: via clàssica i grau molt ajustat. Toca anar pujant, aprofitant la placa de l'esquerra, a llocs un punt desplomada, però sobretot la de la dreta (i la fissura, molla de tant en tant). Hi ha un pas prou durillo al mig. Després ja es va fent fins la reunió, que comparteix amb la veïna de la dreta.

Fent Díedre, exigent!

Ens hi hem posat. Es tracta Dels Avianesos (6b). L'entrada té uns passos estranys fins la primera xapa, on hem deixat cinta i allargo que he fet servir per no arribar a terra en cas de caiguda. Superar la primera xapa té el seu què, però es fa prou bé encara, un xic per la dreta. Venen uns metres suaus i toca un ressaltillo. Fer-lo recte per la xapa sembla inhumà i una cordada m'indica que ells l'han fet per l'esquerra, cosa que també faig. Deixa sensació d'haver-te escapat, però ja dic que recte no és 6b ni de conya: hi ha unes gotes d'aigua minúscules que potser es deixarien fer però deixant-hi de tot... Molt més difícil que l'altre 6b que hem fet avui.

Els Avianesos devien estar molt forts... o no.

Amb aquesta via tanquem la sessió, que també s'ha tapat el sol i ara ja refresca una mica. He tatxat unes quantes vies més d'aquí. M'ha sorprès la disparitat de graduacions, però les vies són bones!