Escalada a la fresca

Avui ens n'hem anat a buscar la fresca de la Cerdanya, a Urús, amb l'Ernest, el Pana, el Quico i un servidor.

El Josep i jo hem començat per l'esquerra de tot, on hi ha un V+ farcit de xapes perquè la via va sobre blocs que fan dubtar un mica i hi ha alguna caiguda delicada. Cal portar força cintes, malgrat el poc recorregut.

En Josep a la #1 i en Quico a la #3, a la dreta.

Poc a poc hem anat tatxant el conjunt de les quatre vies que queden a l'esquerra de la repisa, al llarg de l'antiga tuberia. Les hem fet per ordre creixent de dificultat, entre V+ i 6b si no recordo malament: #1, #3, #4, #2.

En Josep a la #4...

... i aquí a la #3. Cal tibar una mica!

Després ens n'hem anat cap a la dreta, a fer una via que va per l'esquerra d'un esperó (6b). Hi ha una mica (força) d'aire entre xapes i al principi la roca no té l'aspecte 100% sòlid que tant ens agrada. A l'alçada de la reunió que fa la via de la dreta el terreny es posa més que vertical. Els companys l'han fet amb tendència a buscar l'esperó, de manera que la cosa es suavitza molt. Baixant he vist que també es pot fer ben recte, però aleshores la cosa s'encabrona força.

A dalt, els companys al 6b de l'esperó. A sota, jo mateix.

Per acabar, en Josep i jo ens hem posat a un 6c+ llarguíssim aprofitant que podíem fer-hi un bon top-rope. Sort n'hi ha hagut perquè jo m'he hagut de penjar unes quantes vegades! Terreny atlètic en lleuger desplom al principi i placa fina i dura després. Una via de gairebé 40 metres on no hi ha gaire llocs on puguis reposar i a tot arreu hi ha feina! Molt bona, però amb aire entre xapes també (per si es vol encadenar...). Surten tots els passos, però encadenar-la seria una altra història...

L'Ernest, que encadenarà el 6c+, en top-rope...

... i jo, que ho intentaré... en va! Això sí, surt tot!

Els companys encara es posen a la del costat. Han optat per no fer tantes vies senzilles -estan forts!

Cap a les 13:00 el sol comença a fer acte de presència. Va bé perquè tenim intenció de tornar d'hora. Tot i això hem fet sis pegues a unes vies boníssimes.

El Sectoret i Les Agulles

L'Ernest portava uns quants dies sense sortir. Quan ha proposat anar direcció Rasos fugint de la calor no m'imaginava que la proposta fos el Sectoret, combinat amb les Agulles. Però no ha estat una mala opció!

Hem començat al Sectoret, fent DUI Yourself (V+). Escric això força més tard, així que no recordo massa detalls, excepte que la roca és curiosa. Bona, però curiosa, amb moviments rars i presa que sorprèn.

La primera de la tarda.

A continuació hem fet Yogui (6a), a la dreta de tot. Aquí hi ha un passet desplomat al principi, amb moviments de posar-se bé. Després algun tram estranyot, però guapo i interessant fins la reunió.

Fent Yogui, prou interessant.

Deixem per al final la Ulises 31 (6a+). Aquí hi ha uns moviments força rars a la zona de l'esperó, on s'ha de mirar bastant com anar progressant. Xula també.

Aquí hi ha algun passet que Déu n'hi do...

Després ens n'hem anat a baix, a les Agulles i ens hem posat a la de més a baix, a la dreta: Fotem el Camp (6a+). Una via interessant, suposo, però on he trobat que gairebé totes les xapes estan a desmà: 50 cm a l'esquerra estarien força millor. Als volts de la segona, els bolts semblen indicar un camí, però jo he resolt per l'esquerra. Això sí, després de penjar-me en veure que seguir la intuïció i les assegurances porten a una zona sense peus on s'hauria de tibar de forma molt burra... Més amunt hi ha un pas estrany (aquí es xapa forçat també des de l'esquerra, però després es creua a la dreta i té sentit) per anar a buscar una fissura molt a la dreta i quan no hi ha xapes visibles, toca tirar recte amunt i en trobem una en una zona plana. No m'ha semblat cap meravella.

Movent-me cap a la dreta.

Per acabar, l'Ernest es posa a El dia de la República (6b), una fissura que es veu xunga i decideixo fer-la en top-rope. Sols puc dir que és una decisió d'allò més assenyada.

El Dia de la República, per a col·leccionistes. Si el nom fa la cosa, no vull saber...

Amb això ens n'hem anat cap a casa, que al final se'ns tira el temps a sobre...

Font Freda (Oest)

Amb en Josep avui anàvem a buscar l'ombra i ens hem acostat a la Font Freda, a la banda Oest. Toca arribar fins aquí (42.112863, 1.802865) i agafar la pista de l'esquerra uns pocs metres fins poder aparcar. Després surt un camí amb marques grogues que cal anar seguint i que ens porta al sectoret.

Ens posem a "escalfar" a Ojo que va de Canto (6a). En Josep comenta que no és una bona via per escalfar, però és la més senzilla. Quan m'hi poso jo, m'he de penjar a la segona xapa. Allà hi ha un pas estrany a més no poder... Surt, però apretant el cul amb força... Baixant ho torno a provar i em rellisca un peu... Difícil, difícil!

A la primera del dia. Un 6a molt difícil!

D'aquí anem a fer la Dels Forestals (6b). Curiosament aquesta sí que l'encadeno. No té cap pas tan difícil com el 6a. Això sí, s'ha de tibar una mica i s'ha de posar morro amb alguna xapa allunyada. La darrera xapa, a més, obliga a fer alguna contorsió per passar per sobre la corda... Arribada a la reunió una mica arborícola. No és una meravella...

El 6b es deixa fer millor. Hi ha algun alejillo i cal treballar una mica, però.

Després ens posem a Anna (6c). En Josep la té matisada i la treu posant cintes. Jo hi faig un primer pegue des de baix, no fos cas que sonés la flauta... Però no, no sona. Em penjo a la segona xapa on hi ha un pas molt raret. Després d'estudiar-ho van sortint tots els passos i decideixo que li faré un segon pegue.

Al segon pegue ja tinc els moviments estudiats. Molt poca cosa de mans a la part de baix. Toca anar-se movent fins pillar una nyapa d'esquerra, pujar peu dret a una presa que fa baixada en lateral a la dreta i estirar-se fins a un hombro dret molt allunyat. Des d'aquí, pujar peus, l'esquerra a una mitja lluna roma però que permet traccionar fins pillar un hombro d'esquerra. Remada inhumana que surt per la meva envergadura... Després vaig fent prou bé. Al segon crux faig els moviments que toquen, xapo la darrera amb un allargo que he deixat i em decideixo a fer el pas que falta per sortir de les dificultats. Aquí m'embolico. Poso les dues mans on hauria de tenir la dreta i no faig el canvi de peus d'abans: cal posar el peu dret on estava l'esquerre. Fer-ho amb el pes més a la dreta fa que l'adherència d'esquerra no sigui suficient i me'n vaig avall... Quina llàstima! Els passos que falten fins la R no són difícils: remada llarga a buscar una aresta bona de dretes i ja està. El proper dia sortirà, si ho recordo!

El moviment mà-peu i la placa llisa ja donen pistes...

En Josep li té ganes a Il·lusions (7a+) i li fa alguns pegues en top-rope. El primer gairebé encadena, però s'embolica en una banda. Al segon més o menys el mateix. Jo li faig un tast, però no li veig color. Potser ja vaig massa petat: dos pegues al 6c passen factura...

En Josep se'n surt prou bé. Jo he tingut dificultats
serioses per mantenir-me a la paret...

El sector era nou per mi. No m'ha agradat especialment, però hi ha algunes vies guapes. M'han sorprès les relliscades que hi he fet. Normalment no em passa mai. Aquí la roca sembla prou adherent, però el fet és que m'han marxat peus en diverses ocasions. No m'ho sé explicar. El 7a+ l'he vist estratosfèric, però el 6c té pinta de poder sortir. Però és molt dur també!

Això sí, hem estat a l'ombra i no hem tingut calor!