Prohibitivo

Avui amb en Ramon hem estat dubtant si anar cap al nord o cap al sud. La meteo semblava pintar una mica més risky cap al nord i hem decidit Montserrat-Prohibitivo.

Avui, a més, estrenava cintes. Per fer esportiva jo he estat fent servir cintes de via llarga. Però veient que els lolos porten el que porten, vaig decidir firar-me amb un joc de cintes loles Petzl spirit. S'ha de reconèixer que el tacte que tenen és un 10. I no només em refereixo al tacte quan s'ha de fer A0, que avui en faré una mica, sinó al tacte del xapatge i, especialment, la confiança que dóna sentir com es tanca el mosquetó. Dec ser un sentimental.

Estrenant cintes! Ningú no em mirarà raro a partir d'ara...

La primera via triada ha estat l'Esperó de la Martina (6a+). La coneixem bé, però és l'únic assequible aquí.

Escalfant...

Després he volgut posar-me a un projecte de fa molts anys, la Pirena (6b). Un 6b en aparença inofensiu... que no vaig aconseguir encadenar fa 14 anys i ara tampoc. L'arribada a la segona xapa té el seu què. Miraculosament la mà em va a parar a la única bústia bona de tota la via sense que l'hagi vist realment i xapo amb comoditat. Però a partir d'aquí, rien de rien! El terreny és lleugerament tombat i suposo que en els origens per aquí s'hi podia pujar aprofitant els peus. Però avui això és marbre i no hi ha manera d'aguantar-se enlloc. Fins i tot faig A0 en un punt. La resta, em penjo com un tocino...

El Ramon li fa dos top-ropes i jo encara n'hi faré un altre. Al final, hem trobat alguna solució, però tot agònic a més no poder...

A Pirena. Rien de rien!

Ara toca buscar un projecte i dubto entre Terra (7a) i La Filigrana (6c+). Em decanto per la darrera perquè penso que la podré muntar des de L'Esperó de la Martina. Mentre decidim, comença a caure alguna gota, cosa que referma la decisió. Total, que tornem a fer l'Esperó i posem cintes a La Filigrana, en Ramon desmuntant l'Esperó en top-rope.

Li faig un primer pegue per descobrir els moviments i després el Ramon fa el mateix. Al segon, crec haver matisat tot el que cal però no és evident que m'hi atreveixi des de sota per l'aleje que hi ha a la segona xapa. Arrencada amb regletes i esquerra a regleta alta (jo hi arribo des de sota) i dreta a bona bústia. Mans en bavaresa i pujar peus. Seqüència{Esquerra a una mini-pedra-regleta que permet pujar peu dret al forat bo. Mà dreta a un mugronet rom que permet fer dos peus: esquerra en un rom i dreta a regleta bona. Ara, dreta a una mini-pedra-regleta el lateral tibant cap esquerra, molt agònic, i moure peu esquerre per arribar amb mà esquerra a un forat rom però que ajuda un munt. Dreta a una altra bústia roma de dreta. Un moviment que no recordo i dreta a una bona bustieta horitzontal}. Aquí es xaparia la segona còmodament, però està a l'alçada del pit i a una distància bestial de la primera (caiguda a terra segura). Per tant, toca deixar un allargo important per poder xapar des de sota d'aquesta seqüència. A partir d'aquí hi ha moltes nyapes encara, però es deixa fer, apretant de valent. Curiosament, hi ha dues reunions: una a l'esquerra, amb anella i cadena però en terreny que ningú no ha tocat i l'altra, en tendència a la dreta, amb anella i una cadena merdosa amb mosquetonets de joguina. Nosaltres hem muntat el top-rope de la de l'esquerra, però és evident que allà no hi va ningú. Molaria canviar la cadena i posar-hi uns maillons...

A Filigrana.

Ens ha caigut alguna gota més, però sense arribar a molestar. Hem estat acompanyats de lolos diversos, però cap d'ells a prop nostre -serà que no hi ha coses prou dures aquí! Queda feina pendent... Al Prohibitivo hi tinc una relació amor-odi: vies molt bones, però molt dures (i amb aire entre xapes en alguns llocs). Hi tornarem, ni que sigui per la proximitat...

Vallcebre - Conangle

Avui hem tornat a Conangle amb el Pere, un company amb qui feia molt de temps que no havíem quedat. Ha estat un plaer retrobar-nos i ha estat un plaer tornar a escalar en aquest indret ombrívol.

Ens n'hem anat a l'esquerra i m'he posat a la Fissureta Reggaeton (6b), que és la única cosa assequible que queda per aquí. Ara bé, d'assequible, relativament poc, perquè s'ha de tibar fort des del primer metre fins a l'últim. Per sort, aguanto bé i encadeno!

Escalfant, de cop, a la Fissureta Reggaeton.

A continuació ens hem posat a Chillout (6b+). Aquí hi ha un plus i la veritat és que hi ha un plus de dificultat! Anant i vista i posant cintes he arribat bé fins la darrera xapa, però aquí m'ho he hagut de mirar perquè no és evident. Seguint la línia directa sembla que hi ha una apretada dura i roma. Per l'esquerra no és evident... Passa el temps i això passa factura i toca penjar-se. Al final, es resol per l'esquerra, seguint la fissureta que passa per allà i que té algun ressalt que dóna bon canto per la mà esquerra. El company resol amb solvència i jo li faig un segon pegue per acabar tatxant-la. Val a dir que la resta de via és més evident, però també s'hi ha de tibar amb unes certes ganes!

A Chillout s'ha de tibar una mica més. Posturilles a baix i saber llegir
l'entrada a la R són els elements clau. 

D'aquí passem a Ambient (6c). Ara tindré la sort de trobar les cintes posades i algú que treu l'entrellat de la via, cosa que ajudarà! El company la fa a vista, lluitant, però amb solvència. Jo li faig un primer pegue en top-rope per matisar els moviments i després li faig un pegue des de sota i encadeno! La via comença amb un ressalt on es pot aprofitar un bec dins la fissura per pillar la repisa que talla la via. Toca pujar-hi a sobre sense massa dificultats i encarar el mur següent. Des d'una bona presa ara es xapa amb molta comoditat perquè l'equipador, l'Anton, ha baixat lleugerament una xapa. Ara ve el crux de la via, que es pot resoldre de diverses formes, pel que veuré després. Jo vaig a pillar un bec pse-pse amb esquerra, un dauet amb dreta i estirada d'esquerra fins una bona regleta. Des d'aquí, amb la cinta posada, jo puc xapar. Sense... no crec, i hi ha una bona apretada. Jo surto amb dreta fent bavares i vaig a pillar un canto d'esquerra des d'on puc passar còmodament cap a dreta, a pillar un bec grandot, que es fa bo tibant-lo per dalt cap a l'esquerra. Ara toca encarar els darrers moviments, durillos perquè vens embotifarradet. La clau és pillar una punxeta a la fissura-díedre amb dreta i fer el que calgui per agafar el bec de l'esperó que s'intueix bo.

Un bon ambient, exigent, a Ambient.

Mentrestant el company ha fet Rock Progressiu (6c+) sense despentinar-se. Jo li faré un top-rope, però agonitzo a tots els passos. Surten, però no em veig capaç d'encadenar-ho, com a mínim amb el meu estat actual! Al company, la via li ha semblat similar a Ambient, però no, no ho és! Aquí s'ha de tibar bastant de bastantes regletes, amb moviments potser no molt durs cadascun, però sí de molta continuïtat. Ell la té, perquè s'ho treballa, però jo vaig molt més just!

A Rock Progressiu.

Mentre hem estat escalant han arribat al sector l'Anton i l'Esther, ell el pare d'aquestes criatures, i hem estat fent-la petar força (per desesperació de l'Esther, que tenia ganes de canya!). Gràcies per obrir aquest sectoràs!

 

Poc a poc van caient vies, però en queden!

Provant les novetats

Amb el Casi hem començat escalfant a les vies del Jofre. Ens hem posat a la de la dreta, Meningioma (6b). Té una entrada on s'ha d'apretar, un tram central xulo i una part final fina amb certa gràcia. Ens ha agradat a tots dos.

Després hem anat a les vies noves. Hem començat per la de la dreta, Opera Prima (6b+). Ens trobem amb un ressalt d'entrada on s'ha de fer una apretadeta per sortir de la xapa, anant a buscar un bloc sòlid relativament allunyat. Després ve un tram que fa una lleugera panxeta, amb bon canto. A la zona del mig toca anar lleugerament cap a l'esquerra, fent servir la fissura que ratlla la paret de dalt a baix fins que toca aprofitar la fissura de la dreta per superar el mur més compacte. Aquí hi ha el crux de la via i s'ha d'aprofitar bé la fissura i controlar l'equilibri. Trobem un repòs que permet atacar la sortida del mur, que torna a tenir una apretada. Superat això, queden uns metres suaus per gaudir de l'escalada. Recordava molt bé els moviments de les vegades que ho havia anat provant i això ha permès encadenar, amb algun esbufec, això sí! Tots hem coincidit en que és una via molt bona i no crec que sigui (només) amor de pare ;)

Fent Òpera Prima per primera vegada.

Després ens hem posat a Romina (6c), que va per la seva esquerra. Ataca el ressalt d'entrada per la banda esquerra, on s'ha d'aprofitar una primera fissura. Després ve un terreny amb un petit desplom i bon canto i s'entra a la zona central on s'acosta a la Opera Prima. Segueix però per la mateixa fissura tota l'estona. Trobem el crux a l'hora de superar la panxeta i aquí hi ha dues opcions: aprofitar la fissura romina amb la dreta i buscar un lateral d'esquerra que permet pujar peus, pujar mà dreta i pillar una regleta d'esquerra que et treu de les dificultats o bé aprofitar-la amb l'esquerra primer i després amb les dues mans volent obrir la fissura. Superat això, la via va per terreny molt més senzill però igualment guapo.

Aquí també hi ha jugat un bon paper el fet de saber una de les dues seqüències guanyadores. Encadenada i un bon viot!

Fent Romina. 

Per acabar, li  hem fet un tast a xxx (6c+). M'hi poso des de sota, tot i que no tinc massa esperances de fer-la. L'Ernest em flasheja bé la part de sota i em surt bé! Uns moviments estranys a la segona xapa on jo vaig més a l'esquerra del que em diu. L'objectiu és pillar una presa raonable a la part de dalt d'un mini-díedre. Des d'aquí jo faig una remada gairebé horitzontal fins pillar una regleta a la dreta, pujar peus i canto triangular d'esquerra. Uns moviments per la dreta porten a terreny suau i et plantes a sota el següent ressalt, on hi ha un bon repòs. Aixecar-se d'aquí demana. Una lateral d'esquerra permet pujar peus i en un pim-pam agafar la vira que s'endevina. És roma excepte cap a la dreta, on cal anar per xapar la primera de sobre del sostret. Aquí l'Ernest tiba d'una caneleta vertical amb dreta, però jo ho veig impossible. En Casi també ho troba impossible però veu una alternativa més humana, anat a buscar una lateral d'esquerra un xic amagada, pujar peu esquerre, peu dret i pillar bon canto de dreta. Jo faig A0 sense contemplacions. Després ve una excursió que fa la seva por però es fa suficientment bé. A continuació toca flanquejar i pujar. Jo, primer, m'he entestat a pujar i flanquejar i he hagut de baixar un cop i he caigut un altre. Pillada la següent, toca anar a buscar la darrera, aprofitant la fissura com es pot amb el peu. Ja porto unes quantes xapes pillant-me a totes i aquí no és una excepció. Sortir d'aquí i arribar a la reunió té un polvo!

Acabem les forces a la xxx, de moment sense nom.

Per aquí encara hi ha treball per fer. Poc a poc, s'anirà fent, que el que més ens agrada és escalar ;)

Prohibitivo

Avui ens n'hem anat a buscar la "fresca" del Prohibitivo a Montserrat. Realment no hem estat gens malament!

Comencem amb l'Esperó de la Martina (6a+). Hi posa cintes l'Ernest i el Ramon decideix que la farà en top-rope en veure alguna agonia que s'hi endevina. Jo l'havia fet i recordava que hi havia finura de la bona. Diria que el que toca és anar tant a l'esquerra com es pot, des de ben aviat.

A L'Esperó de la Martina, segurament la cosa més suau d'aquí.

A continuació, l'Ernest tenia ganes d'Aspirina i hi hem anat. Fem La Normal de l'Aspirina (6a). Jo l'havia fet el 2009, és a dir, fa una bona colla d'anys ja! Començament en bavaresa, roca molt sobada i un alejillo fins la segona xapa dels d'apretar el culet. Després, hi ha l'opció clàssica, en ramonage i l'opció friki, per la placa, tirant a l'esperó. La clàssica és una agonia i l'esperó el farem unes quantes vegades després...

La Normal no és gaire normal i s'ha d'apretar bastant!

Aprofitant la reunió i que jo no l'havia provat mai, ens posem a Mil·lígram (6b+). L'Ernest fracassa a vista, el Ramon s'ha de penjar unes quantes vegades i jo també fracasso. El segon pegue de l'Ernest li servirà per tatxar-la. I el meu segon pegue, també! He apretat més que a algun 6c+... La roca està super-sobada i això fa que els peus siguin de molt mal posar. En fi, tatxada i per oblidar!

Agonia agònica a Mil·lígram. Dos pegues i apretant amb tot!

Per acabar ens posem a la via de la dreta de Pervertit, que no surt a Climb Around. Segons hip-hip-hurra, és la #27 (7a+), però no sabíem el grau quan ens hi hem posat. La via comença amb uns passos atlètics a buscar bons forats. Aquí crec que he trobat la millor forma de fer-ho: remada fins la bústia alta amb dreta (!), pujar peus i obrir dret fins poder fer un creuament amb esquerra a un forat bo. Forat de dreta i canto d'esquerra. A partir d'aquí toca saber aprofitar l'esperó, cosa que no és gens senzilla, sobretot a la part final. Aquí hi ha una nyapa d'esquerra i cal anar, "com sigui" a pillar unes bústies des d'on es pot arribar a la reunió. Els passos m'han acabat sortint tots, crec. Ara bé, veig molt difícil poder encadenar-los!

Fotos molt guapes i tibades dures al 7a+.

I amb aquests pegues ens n'hem anat a casa ben baldats! El sector està molt sobadet però queden algunes vies ben xules, aptes per ser tatxades algun dia...

Conangle (Vallcebre)

Avui hem anat a tastar on nou sector a l'ombra equipat per l'Anton que és qui ens ha enviat la ressenya del final.

Aparquem al coll de Fumanya i prenem una pista que baixa a mà dreta. Aviat trobem un portal dels que poden ser empesos amb un vehicle i de seguida trobem un corriol a mà esquerra que indica Camí Aeri de l'Àrtic. Sols cal anar-lo seguint i arribem a peu de via al cap de 15-20 minuts. El sector és una paret tallada amb tiralínies, lleugerament desplomada. En alguns llocs hi trobem una petita vira que travessa en horitzontal a diverses alçades.

Comencem amb la que sembla més senzilla, la Bavaresa Ska (6b). S'hi posa en Pana que hi va posant cintes però no se'n surt a encadenar-la a vista. Segueix l'Ernest que sí que l'encadena però inflant-se. Jo faig el mateix, surt però acabo força embotifarrat. Tota la via és lleugerament desplomada i, tot i que hi ha canto, s'ha de tibar a tot arreu i no hi ha reposos absoluts.

 

Espectacular bavaresa per escalfar!

A continuació fem la Batriu el Noble (6b).  És de l'estil, però potser es deixa fer una mica més fàcilment, tot i que, tal com l'he fet, té una remada més dura. A l'entrada no val a perdre temps: toca pillar cantos i tibar amunt sense encantar-se massa. Hi ha algun invertit i algun pas llarg per sortir cap a la vira on es pot agafar aire còmodament. Després toca aguantar el muret final, que es deixa fer.

A Batriu el Noble hi trobem un viot on surten unes fotos espectaculars!

D'aquí passem a Trap (6c). Engatussem a l'Ernest perquè s'hi posi, que és el més solvent! Té unes primeres xapes exigents, on cal endevinar alguna bona regleta que permet no haver de tibar més del compte. Després ve un flanqueig cap a la dreta seguint una vira i després ve el tomàquet. L'Ernest s'ho ha anat mirant i ha anat trobant la forma de fer ara un pas, ara un altre, encertant molt bé els diversos cantos que cal fer servir. I aviat està a la reunió! El Pana opta per fer-la en top-rope. Després de veure com cal fer-ho em decideixo a provar-la des de sota. L'entrada em surt molt, molt bé, posant-me molt bé, de forma que arribo a la vira sense massa escarafalls. El muret em costa, però surt: al principi una lateral i una invertida que permeten pujar peus. Movent mà esquerra a una altra invertida i obrint molt el peu dret arribo amb mà dreta a un bon canto. D'aquí a la llastra, on cal aprofitar bé una fissureta per les puntes dels dits drets, una lateral d'esquerra i una bústia de dreta que permet xapar bé. Remada cap a l'esquerra a agafar una nyapa que permet pujar peus i remada a uns bons cantos a la dreta. Ara cal improvisar una mica per entrar a la reunió, amb algunes nyapes que permeten passar el pes a l'esquerra fins pillar la repisa des d'on es xapa bé. També hi hauria la possibilitat de tirar-se a al cadena uns moviments abans, però no m'ha calgut. Encadenat al flash!

A Trap, un 6c xulíssim que encadenaré!

Baixant posem cintes a Rap (6c+) i em miro la zona complicada per treure-li una mica l'entrellat. L'Ernest s'hi posa, des de sota, però s'embolica i no aconsegueix encadenar. Va traient els passos, però! En Pana fa el seu intent en top-rope penjant-se en algun punt. Jo ho faig en top-rope amb tot l'aprenentatge previ i encadeno! El Pana ens abandonarà perquè ha de ser d'hora a casa.

La Rap és encara una mica més difícil. També caurà avui!

 L'Ernest fa un altre pegue i aconsegueix aguantar-se al pla i acaba encadenant! A la vista de l'èxit jo li faig un pegue des de baix i també encadeno! A la part de sota, al crux, jo creuo peu dret a l'esquerra de l'esquerre, sense pujar gaire i obrir molt peu esquerre. Ara toca una apretada per pujar peu dret. Mà dreta a un bec raonable, esquerra a una regleta acceptable, pujar peus i pillar el pla amb mà esquerra (?) al pla i xapar d'aquí: fa una certa por d'anar-te'n avall perquè és molt dolent, però m'hi he aguantat. Ara toca una apretada molt dura, pujant peus fins agafar un foradet a la fissura del diedret. Moure peus i agafar un forat millor i reposar. Queden alguns moviments durs, entre ells tot el mur final de l'altra via, però el crux ja està!

Me n'he anat més que content amb la feina feta! Hi tornaré, perquè encara n'hi queda! Moles gràcies a l'Anton per obrir aquests viots!! Hi trobarem vies molt ben assegurades, que aprofiten totes les debilitats de la roca. Està clar que allà on no n'hi ha, surten coses com el 8a!

Les ressenyes, cortesia de l'Anton.

Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola. Comencem el Pana i jo mentre l'Ernest va a preparar coses, que a la tarda continuarà treballant aquí.

Ens posem a la Aresta de la Mola (6a). A peu de via hi toca un sol de justícia, jo m'amago mentre asseguro al company. Ell no ho farà i gairebé es mareja! La via està bé, ja l'havia feta. Té una zona que queda a l'ombra a primera hora, cosa que s'agraeix. Després ve un bon pas de tibar-li i la resta gaudir. Serveix per escalfar.

Després el Pana es vol posar a Grisú (6b+) que ell no la té encadenada. Arriba l'Ernest i s'hi posa. Jo ja la tinc tatxada, amb feines, i la faré en top-rope. També serveix per escalfar.

En Pana, a Grisú.

Després anem al projecte del dia, la La Ruta de l'Interesport (6c+). S'hi posa l'Ernest posant cintes però tibant-ne allà on s'ha d'esforçar una mica. Ell ja l'havia tastada i vol matisar la part final. Jo li faig un top-rope.

 

Intentant la Ruta de l'Interesport.

Els primers metres ja són de tibar-li fort. Després ve una zona més suau, nyaposa, però que es deixa fer. Després ve una zona on s'ha de levitar i tibo en A0. Arribo al sostre i vaig veient formes de fer-ho, però em penjo. Trobo una forma d'aprofitar unes laterals a la dreta que va prou bé per passar després cap a l'esquerra. Després la via té una altra apretada fina que em surt prou bé. M'he deixat algun pas a la part de baix, però la resta surt. Encadenar-la és una altra cosa però!

Després li he fet un segon pegue fins a sota el sostre perquè el temps no dóna més de sí. I ara sí que encadeno la primera meitat. Suposo que podria sortir, matisant-la algun altre dia.