Mercadal Inferior

Ho poso al principi de tot per veure si me'n recordo algun dia: a l'hivern, al Mercadal Inferior no hi toca el sol fins bastant tard!

Avui hem sortit amb en Pana i el Ramon. L'Ernest no està operatiu avui, esperem que aviat torni a tibar-li! Doncs avui, que feia fresca, ens n'hem anat al Mercadal Inferior. La primera del dia ha estat el primer llarg de Mi Chica es un Bombón (V). Els primers metres hi toca l'ombra i fot un fred que pela. I assegurant també toca l'ombra i també fot un fred que pela! La fem tots tres però sense gaire tacte als dits.

A la primera del dia, "escalfant"...

D'aquí hem passat a la primera tirada de la Canal dels Avellaners (6b). Jo no l'havia fet mai i està la mar de bé! Per sort, al Pana l'assegura el Ramon i jo me'n puc anar a l'esquerra on toca el sol. I, per sort també, el Ramon l'ha volgut fer en top-rope i he pogut assegurar des del sol. A l'ombra, malo, malo!

La via té uns moviments fins a la part del principi i continua més o menys així, amb algun tram més amable, fins al mur final. Aquí s'ha de tibar, amb algunes laterals i preses que es fan estranyes i, a sobre, la via se'n va cap a l'esquerra. Els moviments més durs són els darrers: val la pena mantenir-se el més baix possible i anar flanquejant amb els peus en díedre sobre diverses preses que conviden a fer-ho i aguantar algun pas d'hombro. Bona!

Aquí sí que hem escalfat, en tots els sentits!

Després toquen els grans projectes. El Pana té entre cella i cella el 7b a l'esquerra d'El Sextogradista. Per muntar-la, toca fer, precisament, El Sextrogradista (6a+ i 6c). Malauradament, el primer tram està a l'ombra i l'assegurador també. Així que el Pana, amb els dits glaçats, assegurat pel Ramon, en idèntica situació, van fent com poden. A sota el sostre ja toca el sol i el Pana ataca amb solvència el  6c del segon llarg. Jo anuncio que no m'hi posaré: el primer llarg ja el vaig fer i no em va agradar i el segon no em motiva fer-lo venint amb fred. D'altra banda, és el torn del Ramon, que s'enfila fins la R1 i baixa.

A El Sextogradista.

Veient que hi toca el sol, jo em poso a La Trompa (6c). Li havia fet algun tast fa un any i mig i no l'havia encadenat. Avui em toca posar cintes i ja m'ensumo que no tindré pas temps de fer-hi un segon pegue. Per tant, tocarà apretar fort!

De fet, ahir vaig veure un video d'una escaladora que deia que una de les coses que més li agradaven d'escalar era la força que sortia del cos encara quan creus que ja no podràs. Quan el cap diu que estàs cansat i que no podràs, però el cos lluita i lluita encara... Una mica, aquest pegue ha estat motivat per aquests pensaments... i ha sortit!

Avui m'he emportat La Trompa posant cintes...

Recordava algunes coses de la via. Entre elles, que hi havia feina a la part de baix: si sabies els moviments exactes, tot sortia raonablement bé, però sense saber-los la cosa es complicava. Doncs he tingut alguna complicació als voltants de la tercera xapa, quan no sabia com deixar-me per xapar! Però m'hi he anat posant bé i he anat fent, amunt, sempre amunt. Un repòs còmode a la repisa, atacar la trompa, posar-m'hi bé a sobre, tot fluint molt. I ara, el crux. Pujo a xapar i torno a baixar a reposar i continuar flanquejant: veig bons peus, bones mans, veig com obrir el peu esquerre per remar fins la lateral, pujo peu i m'ajudo d'una presa intermitja de la dreta per pujar més peu dret i rebotar dreta fins al canto bo, i m'hi quedo! Xapo, controlant bé peus i faig alguns moviments amb bon canto i fins i tot trobo alguna postura per reposar una mica. Ara toca anar a xapar a sota el desplomet final i sortir-ne. Aquí estava apuradet ja: dreta a una presa massa dolenta pel meu gust, però m'he dit que ja estava bé. Per sort he vist una cleca a una punxeta-regleta a l'esquerra i m'hi he agafat: també és massa dolenta pel meu gust, però també m'he dit que estava bé. Ara uns roms, moure peus i veig que me'n sortiré. I sí, vaig xapant i pujant, cada cop més senzill, fins la R. Encadene! Posant cintes! I sense tenir-ho tot mil·limetrat, com m'agrada tenir-ho! És una de les poques vegades que sento que ho he donat tot i m'he sentit més que satisfet!

Després d'aquest pegue, el Pana li ha fet un tast al seu 7b. Ha tingut una patinada en un lloc que diu que és fàcil i s'ha penjat al pas difícil. Va cansat i li ha costat fer el sostre comú amb l'altra via... Però va acumulant pegues, diu que ja en portava 6 i amb el d'avui un més.

Lluitant al 7b...

El Ramon ha fet un top-rope a La Trompa i no ha triomfat massa, també va cansat. I jo, no he tingut temps per fer res més. 

Avui hem coincidit amb el Ramon i la Núria, clàssics del Berguedà, acompanyats de l'Eva, que han estat a la vora nostra. Una agradable coneixença! Ah, i al migdia s'estava ja la mar de bé, però a primera hora... malo, malo!