Casanova

Avui hem anat a Casanova amb en Josep. Aproximem pel camí de dalt, com a la primera visita que hi vaig fer. Un cop a peu de vies, decidim començar per coses factibles, no sigui que fracassem com l'altre dia a la Gravera...

Així, ens posem a Això Com Es Posa (V+), que és d'anar fent, mirant algun passet. Després, a la veïna de l'esquerra, més llarga, Pels Nens (V+).

A Això Com Es Posa, a dalt, i Pels Nens, a baix.

D'aquí passem a les coses més serioses. En Josep munta la Tanguitis (6c+). Tot i que em comenta que és factible, penso que no té sentit posar-m'hi sense haver-la tastat, així que li faig un tast en top-rope. Surt a la primera i queda apuntada per una altra visita! L'entrada és comuna amb les vies que ja havia fet. Després es desvia cap a la dreta a buscar un díedre, on hi ha passets fins però es va fent. En un punt hi ha un alejillo: s'ha d'anar a buscar un canto d'esquerres i d'aquí pillar una xorrera sikada amb la dreta i anar a agafar-la a la part de dalt amb l'esquerra i d'aquí xapar. Després convé anar a la dreta. Després cap a l'esquerra, marcadament, per sobre del desplom. Des de la xapa fins la R hi torna a haver un alejillo: cal pillar una aresteta amb l'esquerra i anar pujant. Des de l'aresteta es xapa la R, però suposo que amb les dents apretades!

A Tanguitis. Aviat tocarà creuar a l'esquerra.

A Tanguitis. Entre la xapa que em ve i la següent hi ha la xorrera sikada.

Després ens posem a la Campana de Gauss (6b+), que ja havia fet en top-rope un altre dia. Avui l'he fet des de baix i ha sortit! A la zona del diedre he anat trobant la forma d'anar pujant sense patir tant com l'altre dia. La resta, anar fent, i una entrada a la reunió apretadeta. Embutxacada!

Avui m'he embutxacat La Campana de Gauss.

A continuació fem un tast en top-rope a Noctrópolis per la variant d'entrada (6c). Els passos acaben sortint tots, com l'altre dia, però encadenar-la ho veig molt lluny, més que no pas Tanguitis.

A Noctrópolis.

I amb 5 pegues fets ens donem per satisfets i anem enfilant el camí de tornada, aquesta vegada per baix. Diria que ho prefereixo.

Gravera - La Mussolera

No havia estat mai al sector de la Gravera i aquesta tarda ens hi hem acostat amb en Josep. N'havia sentit a explicar algunes històries, no sempre agradables: vies antigues, roca sobada, grau collat... Però s'ha de conèixer per poder opinar!

Aparquem i arribem al sector en uns pocs minuts, cosa que s'agraeix infinitament. A l'hora de triar la primera via, em deixo guiar pel company, que proposa la Lluna Bruna (6b+), assegurant-me que és més assequible que algun 6a de la zona. Em deixo convèncer, tot i que la línia ja s'endevina que no la regalen... En Josep s'hi posa i, amb alguna esbufegada i tibant més del que em sembla desitjable per una primera via arriba a la R. Ja fa una estona que he decidit fer-la en top-rope i el company també m'ho recomana així que li faig més que cas! No tinc ganes de petar-me, així que vaig fent, penjant-me de tant en tant. I sí, és dura!

Escalfant (?) a la Lluna Bruna (6b+).

Després hem anat cap a la dreta, a fer la Sapastrús, continuant per la Roc-Kuyóns, dues vies que es creuen per algun motiu però que fem sense creuar. La sortida de la Roc-Kuyóns té un pas bastant cabronet que surt a la segona. Estrany...

Després fem la combinació contrària Roc-Kuyóns i Sapastrús. Si no recordo malament, perquè escric això al cap d'unes setmanes, aquesta era més agradable de fer...

A continuació ens posem a Plujim Plujam (6b). L'entrada s'ha de mirar bastant, però el tomàquet està al desplom. En Josep s'ho sap de memòria i fa una remada llarguíssima des d'una franja no massa bona fins un canto impressionant. Jo ho faig en top-rope, que no vull prendre mal, i acabo fent-ho una mica més per la dreta, que sembla més humà. Es tracta d'anar a buscar un bon canto que queda un xic per la dreta. Molt bloquera!

En Josep a Plujim Plujam (6b).

Jo mateix a dos llocs de la mateixa via.

Per acabar el dia, ens posem a la Diagonal du Yul que ara és 6b. Abans, quan els escaladors eren escaladors de veritat (sarcasme) això era 6a... Veient la sobamenta i el company com treballa, decideixo fer-la en top-rope, molt encertadament. La via havia de ser bona en el seu moment. Ara és tensa i cal esforçar-s'hi de valent. Surt, però esforçant-se :)

En Josep a Diagonal du Yul (6b).

I jo, com un covard, a la mateixa via.

He conegut un nou sector. Els itineraris que hem fet són antics, sobats i collats. Això sí, hi toca l'ombra a la tarda.

Queralt - Parking

Aquesta tarda anem amb en Josep cap a Queralt, al sector de sota el pàrquing. La guia marca algunes vies bones que en Josep ha tastat alguna vegada i, sobretot, estarem a l'ombra!

Comencem amb La Cobra Assassina (V+), a la dreta de tot. Terreny un xic trencadot, amb moviments guapos. Interessant. Deixem una corda per provar la de l'esquerra més tard i ens n'anem més amunt.

Aquí hi trobem un parell de vies espectaculars. Primer fem Nimeria (6b). Una via llarga, 25 metres, mantinguda i amb bona roca. Té alguns llocs on has de mirar-ho una mica però, com diu en Josep, anar mirant sempre surt algun canto. Recordo un pas finet al primer terç i un tram més vertical, però amb bon canto, cap a la part final. Un viot, recomanable 100% que encadeno ben content!

El primer viot del dia, Nimeria.

A continuació ens posem a La Tortuga de Maui (6b+), una altra via espectacular i molt recomanable! És d'un estil similar a l'anterior, amb dos punts més exigents. Una remada llarga al primer terç, a buscar canto on no sembla que n'hi hagi, i un moviment després de la bavaresa: per sortir-ne hi ha un rom de dretes on convé rebotar amb la dreta a buscar un cantell bo. Després, anar aguantant, ja amb moviments més evidents. Encadenada gràcies a haver vist en Josep fer-la i una sensació bestial, d'haver gaudit a tope!

I el segon: La Tortuga de Maui.

A continuació tornem a la nostra corda que, en top-rope, ens deixarà provar No Fa Por (6b+). Malgrat el grau igual que l'anterior, aquesta és més bloquera i molt més curta (12 metres). No és evident veure els moviments, sobre presa petita i peus en adherència, però surt en top a la primera.

No Fa Por... però s'ha d'apretar!

Després faig L'Hipopòtam (V+), una via curta però agradable de fer, amb un tram més exigent a la part final. Serveix per tastar la veïna del costat, Mustang (6c+), curta (10 metres) i bloquera també!

En Josep es posa a Mustang en top i va treient-ne els moviments, amb algun llançament rabiós i explosiu. Jo m'hi poso també i, sense encadenar-la, també aconsegueixo veure com fer-la. Hi ha un parell de moviments molt durs, una estirada molt béstia a pillar un bony en pinça de dreta, passar cap a la dreta a buscar presa raonable i després un bloqueig molt exigent cap a l'esquerra (on el company ha fet un llançament) a buscar canto raonable. Podria sortir en una propera visita...

Als primers metres de Mustang.

I amb 6 pegues i dues vies brutals a la butxaca, ens n'anem cap a caseta...